Últimes novetats...

Ahir em preguntaven com havia quedat el tema del nostre company professor que havia donat una empenta a un alumne.

La veritat és que no sé exactament com està el cas, perquè sembla que a l'institut, sobretot la direcció, eviten parlar del tema. El que sé és que ell està de baixa, però no sé quan de temps hi estarà.

Del nano, puc dir que aquesta setmana ha tornat a ser expulsat uns dies perquè, altra vegada, va insultar i amenaçar de mort a diversos dels seus companys. Al final s'ha decidit que se l'expulsarà definitivament del centre, així que, com que encara no té els 16 anys i la llei diu que obligatòriament ha d'estar escolaritzat, el Departament d'Educació o qui sigui s'haurà d'encarregar de trobar-li un altre lloc. Pel que van dir, anirà a un centre on van a parar els casos com el seu, on fan més hores de tallers que estudis, així que de ben segur serà la millor opció per tothom, perquè probablement ell també s'hi trobarà millor allà, fent manualitats, que a classe, escalfant cadira durant set hores diàries.

Comentàvem amb els companys que el seu, de fet, no és un cas extraordinari. No és el primer nano (ni serà l'últim) que té aquest tipus de comportament a classe; més o menys a totes les classes n'hi ha un o altre que ha de donar la nota. El que l'ha fet especial va ser l'incident que hi va haver amb el professor i la por que té la directiva del centre davant la mala fama que aquest fet pot portar a l'institut. De no haver estat per tota aquesta situació, segur que aquest noiet hauria seguit com si res donant la guitza fins a final de curs. Una prova: fins que va passar allò, aquest nano no havia acumulat gaires faltes de disciplina, ni se l'havia expulsat en cap ocasió; des d'aquell dia, ja l'han expulsat dues vegades...També cal dir que, últimament, està més nerviós que abans i a la mínima ja salta.

Buf, sort que ara tenim una setmaneta de vacances per poder desconnectar i oblidar-nos per uns dies de tots aquests noiets i els seus problemes!!

Buf, per fi: vacances a la vista!!

Sí, sí, ja sé que ara feia temps que no escrivia res, però és que últimament tampoc ha passat res digne de ser mencionat.

Diuen que la primavera la sang altera, i en el cas dels nanos puc confirmar que realment és així. A l'hivern, com que no es poden moure gaire, perquè tenen fred, doncs les classes solen ser força tranquil·les, però quan comença a fer bon temps i comencen a desfer-se de les capes de roba, els noiets comencen a despertar-se, a moure's, a parlar, a cridar, etc.

El problema és que aquest hivern que acabem de deixar enrere no ha estat precisament fred, així que fa com tres o quatre mesos que a l'institut tenim la sensació de ser ja primavera! Això vol dir que a hores d'ara estem tots ben esgotats, sobretot després de pràcticament tres mesos sense ni un sol dia de festa (suposo que ja ho haureu notat, però no hi ha hagut ni un sol festiu des del 6 de gener...i el Carnaval no compta, perquè encara que no es facin classes normals, és un dia laboral, que acaba sent molt més esgotador que qualsevol dia ordinari!). Recordo que a finals de gener algú ja comentava que sentia aquell cansament típic de la primavera, que té un nom, però ara no recordo com es diu...

Sí, ja sé que els qui no treballeu en aquest món em direu que de què em queixo, quan d'aquí deu dies tindré tota una setmana de festa, quan la majoria de gent té, amb sort, només quatre dies festius per Setmana Santa. Doncs ja us puc assegurar que els necessito!

Als qui teniu fills petitets proveu a imaginar com és aguantar la seva energia durant unes cinc hores cada dia, però no només d'un, sinó de vint o vint-i-cinc alhora! I als qui no teniu fills petitets, doncs una altra comparació: imagineu estar durant cinc hores cada dia sentint al costat de l'orella el batre d'ales d'una mosca...Cansat, oi?

Tot i que hi ha grups que van bé i altres que no van tan bé (algun cada dia va pitjor...), no em queixo de com estan anant les classes per ara. De fet, ara que acabem de fer les avaluacions del segon trimestre, em sembla que mai havia aprovat a tanta gent com aquest curs! Però malgrat això, ara mateix sento que NECESSITO UNES VACANCES!!

Com va néixer el català (segons els alumnes d'ESO)?

- Gràcies a Ramon Llull.

- El català va néixer perquè Ramon Llull va començar a fer paraules derivades i va compondre llibres i obres.

- El català va néixer gràcies a Ramon Llull, que va ser el que primer va escriure en català.

Segons sembla, els meus alumnes deuen pensar que una llengua neix del no-res quan algú comença a escriure-la...És a dir, que abans que Ramon Llull comencés a escriure textos en català, la llengua no existia...

He de dir, en defensa dels meus alumnes, que hem repetit moltes vegades a classe que Llull, al segle XIII, va ser el primer d'utilitzar el català en textos literaris i científics, que fins llavors sempre s'havien escrit en llatí, així que entenc la seva confusió: jo preguntava per l'origen de la llengua catalana i ells em van explicar els primers textos que s'havien escrit en aquesta llengua...

- A partir de les llengües romàniques.

- Derivant de les llengües romàniques. Va ser Ramon Llull qui va ampliar o formar el vocabulari català.

- Va néixer de la barreja de llengües romàniques.

El català no prové d'una llengua romànica, ÉS una llengua romànica

- El català va néixer quan el llatí va arribar a Catalunya i com la gent del poble no sabia ni llegir ni escriure, les paraules les deien malament i després es van començar a redactar com es deien al carrer.

- El català ja existia, però només per intercanvis comercials. El que va fer Ramon Llull va ser convertir la majoria de paraules en llatí que no s'utilitzaven en el comerç al català utilitzant sobretot la derivació.

I d'on va sortir? La van portar els extraterrestres?

- El català va sorgir dels funcionaris de la Cancelleria Reial, que van traduir unes obres del llatí al català i va ser un acte molt important.

Ara ja no és Llull, sinó els humanistes del segle XV els qui es van inventar el català...

- El català va néixer a partir d'un home, que va començar a inventar-se lletres, per poder completar-lo, i després va escriure llibres amb llengües vernacles perquè així entenguessin què volia dir.

Una altra cosa que trobo curiosa és que pensin que una llengua se la inventa una persona perquè li ve de gust escriure un llibre...

- El català va néixer gràcies a que la gent dels pobles de Cat no sabien escriure gaire en llatí i l'escrivia malament i al final van fer que sigues una llengua nova.

Ei, el Cat no l'he posat jo, eh? En l'original estava així!

- A través del llatí, va ser modificat perquè la gent pogués parlar-lo.

Com s'ho devien fer els romans per entendre's, si el llatí no es podia parlar?

- Els romans van poblar la península Ibèrica i anaven agafant paraules en llatí i en grec i així es va formar el català.

Ja m'imagino els pobres romans recollint paraules del llatí i el grec per formar una llengua com qui recull floretes en un camps per fer-ne un ram...

- El català va sorgir del llatí, però aleshores, el català era una llengua més aviat estranya, però llavors la gent la va anar parlant, i cada cop més gent. Fins als dies d'avui.

- Va néixer quan la gent de Catalunya va començar a parlar una llengua diferent.

- Va néixer gràcies a alguns escrits del segle XII.

- Ve de l'occità.

Ara pregunteu-li què és l'occità...

- Va néixer a través del llatí. I de petites poblacions que parlaven català que es van anar expandint.

Ja la tenim liada-2!!

No, no hi ha hagut una altra baralla!! Poso el títol per informar de les novetats del cas que vaig explicar.

La veritat és que ara per ara no puc dir gran cosa, perquè ja sabeu que la "burrocràcia" va molt lenta.

De moment, el nano segueix venint a classe com si res (amb tots els companys a favor seu, és clar) i el profe no ha aparegut per l'institut en tota la setmana.

Pel que fa a les denúncies, encara no sé si el nano, o més ben dit, la seva pobra mare pensa posar alguna denúncia, però potser no ho farà, perquè em sembla que ja sap la joia que té a casa...però potser al final decideixen fer-ho...ja veurem...

Pel que fa a l'institut, es veu que sí pensen posar una denúncia a l'individu, perquè, pel que ens ha explicat avui el director, el nano es va quedar ben descansat abans de rebre la pallissa (vull dir que li va dir de tot al profe, amenaçant-lo de mort i tot). Així doncs, faran una col·lecta de totes les faltes que ha anat acumulant durant el curs i demà mateix ho presentaran a l'inspector que portarà el cas.

De moment les coses estan així. A veure què més passarà...

Avui toca una miqueta d'història...

L'any 218 aC, un grup de soldats procedents de la regió del Laci (més concretament, de la ciutat de Roma) van arribar a la que més endavant seria la península Ibèrica perseguint uns cartaginesos amb qui estaven en guerra.

Ja a la península, aquests soldats, que a partir d'ara anomenarem 'romans', van veure que la zona d'Empúries i rodalies no estava malament del tot, així que van decidir instal·lar-s'hi.

Els romans van anar conquerint gran part d'Europa i, allà on anaven, hi portaven les seves lleis, la seva cultura i, com no, la seva llengua, el llatí. Aquesta llengua que parlaven els romans es va anar estenent per tot Europa, però com que en cada zona, abans de la seva arribada, ja es parlaven altres llengües, dels pobles que hi vivien, doncs el llatí es va anar barrejant amb cada una d'aquestes llengües i poc a poc es van començar a formar variants de la llengua llatina.

Aquestes variants del llatí van anar evolucionant, fins que va arribar un moment, l'any 813, en què un grup de bisbes,en el conegut Concili de Tours, es van adonar que la gent del poble no entenia les misses que feien en llatí, perquè, de fet, allò que ells parlaven ja no era llatí, sinó una llengua diferent.

En aquest moment es considera que van néixer les llengües romàniques, totes aquelles llengües d'arreu d'Europa derivades a partir del llatí: català, castellà, portuguès, francès, italià, romanx, romanès, etc.

Felicitats!!

Ja m'imagino que per alguns de vosaltres això no voldrà dir res, però a mi em fa molta il·lusió: el meu blog ha tingut ja 200 visites!!! :-D

Val, d'acord, ja sé que una quarta part són meves i que la meitat de la resta són del Mohawk, que de vegades s'ho mira més per compromís que per ganes, però de totes maneres, són 200 visites!!

Potser no és gran cosa, però és suficient perquè m'animi a seguir escrivint de tant en tant... :-)

I gràcies a vosaltres per llegir-lo!

Ja la tenim liada!!

Ostres, quin sarau avui a l'institut!! Que què ha passat? Doncs que un professor li ha clavat un parell de bones bufes a un alumne! No en puc donar més detalls, perquè jo no ho he vist (de fet, ni me n'he enterat, perquè estava tranquil·lament fent classe amb els meus noiets de primer), però m'ho puc perfectament imaginar.

El cas és que un professor s'ha barallat amb un alumne, tant que fins i tot han hagut de separar-los per evitar que li fes més mal. L'alumne en qüestió és un nano del qual ja heu sentit (o llegit) parlar abans: aquell mateix nano que, amb els pantalons sota el cul, va dir 'pava' a una companya de castellà, quan ni tan sols la coneix (que per cert, van quedar amb el tutor que es disculparia amb la professora i encara l'estan esperant...). Avui m'he assabentat que a una altra companya la va amenaçar de rebentar-li totes les rodes del cotxe i suposo que deu tenir un historial força més llarg.

No disculparé l'actitud del meu company, ja que no crec que les coses s'hagin d'arreglar amb violència, però l'entenc molt bé. A tots ens ha vingut de gust més d'una i dues (i potser tres...) vegades donar una bona plantofada a algú, però normalment ens resignem i aguantem.

El pitjor de tot és que, després d'un fet com aquest, absolutament tothom es posa a favor del nano i en contra del professor. Menys els professors, és clar, perquè entenem molt bé com s'havia de sentir el nostre company per arribar a fer una cosa així (és clar que després ens hem de sentir dir allò de "Clar, entre ells tots es protegeixen..."). Això sí, tots els nanos, que ni tan sols coneixen a l'individu en qüestió, de seguida s'han aliat (fossin del curs que fossin) per fer pinya al voltant seu...

Ostres, tots alarmats perquè un professor ha pegat a un alumne! "Això no pot ser!!" diuen tots. Els alumnes resulta que et poden dir de tot, però compte, que a ells no els pots dir res, pobre de tu que se t'acudeixi dir-li 'tonto' a un alumne, que l'endemà (o al migdia mateix) tens tota la família plantada allà, amenaçant de denunciar-te per haver insultat el seu estimat nen!

Ara bé, què passa amb les agressions diaries d'aquests elements, que vénen a classe amb l'única intenció de divertir-se i que si, de pas, aconsegueixen fer-te plorar, doncs molt millor? No seria la primera vegada que sento algun d'aquests energúmens explicar tot orgullós davant de la classe com va aconseguir fer plorar a la pobra substituta que van tenir de matemàtiques, que va sortir de la classe i no va voler tornar mai més...

No vull ser pessimista, però vist el panorama, fets com aquests aniran a més. Mentre aquest tipus de persones segueixin pul·lulant pels instituts, no anirem bé. Ells no hi volen ser (i nosaltres, òbviament, tampoc volem que hi siguin) i, com que s'avorreixen, doncs es dediquen a tocar el nas tant com poden. Com que normalment fan el que volen i veuen que tant l'administració com els seus pares estan sempre de la seva banda, amb l'excusa de que 'són menors d'edat', es creuen amb el dret de fer el que els doni la gana, encara que això vulgui dir faltar al respecte a companys i professors. I efectivament ho fan: t'insulten, t'humilien davant de tota la classe, t'amenacen, però clar, com que són 'menors d'edat', resulta que tot això no té cap importància, són criaturades!!

I nosaltres què? Doncs allà, aguantant com podem, perquè veiem que no hi tenim res a fer, que ningú no ens defensa, perquè quan hi ha algun problema tots automàticament es posen a favor del nano. I després resulta que som nosaltres, que no els sabem motivar, que no els sabem controlar, etc. Doncs sí, aguantem fins que ja no podem més. Alguns simplement demanen la baixa per depressió, perquè no poden suportar més una situació com aquesta, que es repeteix dia rere dia i, de vegades, hora rere hora. Altres, com el meu company avui, aguanten fins que no poden més i exploten. Però és clar, la culpa serà seva, perquè el noiet és un pobre 'menor d'edat' totalment innocent... No sé com acabarà tota aquesta situació, però m'ho puc anar imaginant...

Vist tot això, em considero molt afortunada, perquè tinc alumnes molt i molt vagos, però per sort no n'hi ha cap que arribi al punt de faltar-me al respecte d'aquesta manera...simplement m'ignoren i ja està...

Pla de millora?

Fa uns dies, al claustre de l'institut (és a dir, a tots els profes que hi treballem) ens van preguntar si ens volíem acollir a un Pla de millora proposat per la Generalitat.

Ja fa uns anyets que les autoritats veuen que cada vegada hi ha més nanos que surten de l'institut sense haver aconseguit el seu graduat escolar. I, és clar, sobretot quan senten que es comença a pronunciar la paraula 'eleccions', tenen la necessitat de fer-hi alguna cosa per evitar-ho.

Doncs bé, segons aquests plans de millora, els nens no suspenen perquè són una colla d'energúmens que es passen les hores de classe escalfant la cadira i les hores de la tarda a casa mirant la tele o jugant amb la consola, sinó que la culpa de tot la tenen, com és normal, els professors, que no en saben prou i són incapaços de motivar els seus alumnes com cal. Com si nosaltres féssim malament les classes expressament i suspenguéssim als alumnes perquè ens vingués de gust!!

Quan vam començar a sentir a parlar d'un Pla de millora, de primer ja ens va semblar estrany que la Generalitat estigués tan generosa, quan sempre que li demanes alguna cosa té la mateixa resposta: "No hi ha pressupost".

Després ens van dir que havíem de fer un estudi del nostre centre per veure què hi faltava i què calia per millorar. Aquí tot va començar a sonar una mica millor, per un moment vam pensar que potser seria veritat que podríem aconseguir algunes millores.

La veritat és que no ens cal fer cap estudi per saber què ens fa falta: més instal·lacions, més professors per poder reduir el nombre d'alumnes per classe, menys alumnes problemàtics, un gimnàs, una calefacció que funcioni, etc.

Van presentar aquest estudi a la Generalitat i aquesta va començar a tatxar la majoria de coses que demanàvem. Quin va ser el resultat? Doncs bé, que, si ens acollim al seu Pla de millora, durant tres anys ens donaran una certa quantitat de diners en forma d'ordinadors nous, DVD i projectors per totes les aules, etc. És a dir, que allò que ells entenen per "millora" vol dir, simplement, dotar l'institut de més tecnologia.

Sincerament, ens sentim molt estafats. Notem que ens estan prenent el pèl, que ens intenten subornar, o comprar, amb ordinadors i altres trastos per tal que pugem les notes i aprovem a més gent. El que realment els interessa no és que l'ensenyament millori, sinó que variïn les estadístiques d'aprovats i suspesos.

Doncs senyors pensants de la Generalitat, les notes no canviaran mentre segueixin havent-hi classes amb més de 35 alumnes, on gran quantitat dels alumnes hi són per obligació, quan realment voldrien estar fent qualsevol altra cosa menys estudiar. Ja us asseguro que per molt que em vulguin comprar, no aprovaré un nano que s'ha passat el curs xerrant a classe, sense fer la feina, sense portar el llibre ni res i entregant-me els exàmens en blanc

Un parell de casos reals:

- Com es pot fer classe, per exemple, d'anglès a un batxillerat amb 38 alumnes a l'aula, la meitat dels quals hi són perquè els seus pares els obliguen a anar-hi.

- Com s'entén que hàgim estat dues setmanes amb tres professors de baixa per motius diversos i no hagi vingut ni un sol substitut? Això vol dir que els alumnes d'aquests tres professors s'han passat dues setmanes sense fer determinades hores de classe! La famosa sisena hora de primària ja no ens serveix com a excusa...

Mentre segueixin havent-hi casos com aquests, ja poden anar donant tants ordinadors com els vingui de gust, que ja els assegurem que els resultats no milloraran, més aviat al contrari...I no serà pas perquè nosaltres no ho intentem!!

Quin personal que corre per aquí!!

Fa uns dies explicava una anècdota que ens havia explicat una companya (29-01), la d'un noiet de primer de batxillerat que es va quedar tota una hora en una classe de quart esperant que la professora li tornés la seva gorra.

Doncs bé, avui ens n'ha explicat una altra que ens ha fet riure molt, però que pensant-ho una mica, més que riure fa plorar.

Resulta que fa uns dies ella estava tranquil·lament al nostre despatxet quan, de sobte, es va obrir la porta i van aparèixer volant uns pantalons. Darrere dels pantalons va aparèixer un noiet, repetidor de 2n d'ESO (curiosament, un dels elements que formen part del meu estudi sobre l'alçada dels pantalons i el grau d'intel·ligència...), que va entrar sense demanar permís ni res al despatx a buscar-los. Quan la meva companya li va demanar explicacions, al nano no se li va ocórrer res millor que contestar "Que no ves que no he sido yo, pava". La companya es va quedar tan sorpresa que no va poder ni reaccionar. Li va preguntar que què havia dit, perquè no estava segura d'haver-lo entès bé, i el noi va afegir un "Sí, pava, que eres una pava" i es va quedar tan ample! Òbviament, ella li ha posat una falta de disciplina, ara falta veure què passarà...De moment, el tutor ha parlat amb ell i em sembla que han quedat que li demanaria perdó a la professora...ja veurem...

Segona trobada blogger a Berga

Ahir vam fer una segona trobada de bloggers, després de l'èxit de la primera trobada que vam fer fa uns mesets a Solsona. Aquesta vegada el lloc escollit va ser Berga, on resideixen alguns dels nostres companys bloggers.

En aquesta segona trobada vam ser força més colla que en la primera, ja que el nombre d'assistents va variar entre els divuit i les vint-i-dues o vint-i-tres persones, força més del que s'havia previst al principi. Total, que pel que fa a la participació, va ser tot un èxit!!

Del tema escalatori no en parlaré, més que res perquè una en lloc d'escalar es va dedicar a fer fotos, ja que poca cosa més hi podia fer allà...

Del que sí puc parlar és del dinar i, sobretot del que més em va agradar, la companyia.

Va ser una llàstima que a la zona de barbacoes hi fes tant de vent, ja que no ens va permetre poder gaudir d'un bon dinar tots reunits al voltant d'una taula. Gràcies a una curiosa i inesperada ràfega de vent, que es va emportar tot el que hi havia sobre la taula de pedra (platets amb olives, berberechos, patates, formatge, un rotllo de paper de cuina, gots diversos, etc.) vam acabar tots aixoplugats sota un cobert que hi havia prop de les barbacoes. Això va fer que el grup quedés dividit en tres grupets, perquè en el cobert hi havia com dues 'habitacions' separades per una paret que impossibilitava que d'una banda es veiés qui hi havia a l'altre costat i, a més, tampoc es veia el personal que s'estava barallant amb la barbacoa, la carn i les botifarres.

A part d'això, crec que internet i els blogs són un gran invent, perquè ens ha permès conèixer gent d'arreu de Catalunya amb qui ens trobem molt a gust. Encara que, qui més qui menys, tots hem parlat a través dels blogs d'uns i altres, això no vol dir que, trobats cara a cara ens haguem d'entendre. Però resulta que sí, que ens veiem per primera vegada a la vida i amb cinc minuts sembla que siguem de la família i que ens coneguem des de sempre. Si fins i tot hi ha qui ens ha convidat a sopar a casa seva i qui ens ha deixat un racó del seu piset per dormir i això que només ens havíem vist abans una o dues vegades i no ens coneixem pràcticament de res! Ho trobo sorprenent. Em fa molta il·lusió haver conegut una gent tan simpàtica i agradable. :-D

Ara toca esperar a que algú s'animi a organitzar la tercera trobada blogger. Però si pot ser, que sigui quan faci més bon temps i, sobretot, en alguna zona on una servidora, que ja té prou feina amb un 'cinquillo' facilet, hi pugui fer alguna cosa a part de tirar quatre fotos...Qui s'hi anima?

Per cert, no he posat fotos perquè, malgrat que en vaig fer moltes (en tenia 83 en total!), el meu coleguita m'ha pres les millors, així que ja les veureu al blog del Mohawk... ;-)

Això es mereix un estudi científic!

Fa uns dies que observo un fet que podria donar per fer una tesi. Es tracta de la relació inversament proporcional que sembla haver-hi entre el grau d'intel·ligència i la posició dels pantalons respecte a la cintura, sobretot en els nois.

Vull dir que, vistos els exemplars estudiats, quanta menys intel·ligència tenen alguns, més avall porten els pantalons i, conseqüentment, més quantitat de calçotets a la vista.

Sí, ja sé que el meu no és un estudi gaire científic, però he observat que la majoria dels energúmens que circulen per l'institut van tots amb els pantalons no una mica abaixats, sinó que els porten ja directament sota el cul, com si la resta del món tinguéssim alguna mena d'interès en saber de quin color porten la seva roba interior (clar que dir 'interior' en aquest cas només és un dir...).

El que està encara per comprovar és si aquest fenomen funciona també a la inversa, és a dir, si tots els qui porten els pantalons tan avall tenen el mateix nivell mínim de matèria gris...

Seguirem investigant...

Una qüestió divina

Com s'anomena la "Doctrina sobre Déu, els déus o el diví. Disciplina que estudia metòdicament els continguts de la fe cristiana"?
Segons el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans: teologia
Segons alguns alumnes de 3r d'ESO: fiologia, tecnologia, d'etologia...

Més coses curioses...tot i que no tant!

Avui, a l'hora del pati, una companya del departament de castellà ha vingut al despatx (que compartim tots els profes de llengües) al·lucinada per un fet que li ha passat a classe.

Resulta que té un grup de 1r de batxillerat que més que un batxillerat sembla vés a saber què. Són uns noiets la majoria dels quals estan a l'institut no per interès personal, sinó per interès dels seus pares, així que ja podeu imaginar amb quines ganes vénen a classe.

N'hi ha un en concret que, tal com explicava la companya, cada dia entra a classe amb una gorra d'aquestes de beisbol al cap. Les normes, ni que siguin de bona conducta, diuen que no poden estar a classe amb gorres ni gorros ni barrets de cap tipus, així que cada dia, invariablement, li ha de dir a aquest noiet que faci el favor de treure's la gorra mentre estigui a classe.

Avui, mentre la companya anava a fer classe amb un grup de 4t d'ESO, que té l'aula més o menys davant de la de batxillerat, ha vist volar una gorra, que ha anat a parar a dins de l'aula. Ella, ja ho podeu suposar, de seguida l'ha reconeguda.

El propietari de la gorra ha decidit que, naturalment, havia d'anar a buscar la seva gorra, així que ha entrat a l'aula (que no és la seva) sense demanar permís ni dir res. La profe li ha dit que, vist aquest comportament, no pensava donar-li la gorra i el noiet, que segons sembla necessita aquest objecte més que l'aire, ha decidit, i li ha contestat ben clarament, que no sortiria de l'aula fins que li donés la gorra.

I què ha passat a continuació? Doncs que la companya li ha dit que a ella li semblava molt bé, que si preferia quedar-se allà i perdre's la classe que li tocava esperant que li tornés la gorra ho podia fer, sempre i quan es posés al final de la classe i no molestés. I així ha estat, el nano s'ha passat tota l'hora de la classe allà palplantat esperant que li tornessin el seu apreciat objecte...

Coses curioses...

Fa aproximadament un mes, a l'institut vam viure una situació d'aquelles que s'han d'investigar.

Resulta que algú es dedicava a anar fent el dibuix d'un peix amb guix per les parets del centre. Un dia va decidir que no n'hi havia prou, així que va dibuixar un peix ben gros amb retolador a la porta del lavabo dels nois. Les senyores de la neteja el van treure i tot va quedar com una gracieta i ja està.

Pocs dies després, misteriosament, el peix va tornar a aparèixer al mateix lloc, cosa que ja va començar a molestar a la direcció de l'institut. El van tornar a netejar i, novament, per tercera vegada, el desconegut va tornar a dibuixar el mateix dibuix al mateix lloc.

Però la veritat és que no va costar gaire trobar el responsable, així que després d'una bona bronca per part del cap d'estudis (que em sembla que ja l'havia avisat després del segon intent), el peix no ha tornat a aparèixer més.

Dic que no va costar gaire trobar qui ho havia fet, perquè fins i tot jo, sense saber-ne gaires detalls, tinc les meves sospites. Tinc un noiet a 3r a qui, per similituds amb el seu nom, els companys l'anomenen 'peix'. No cal ser detectiu per sospitar que qui es dedica a dibuixar el peix és algun dels seus amics que acostumen a dir-li així. A més, dels tres amics que normalment li diuen això, resulta que només n'hi ha un a qui li encanta dibuixar (de fet, es passa les hores de classe fent dibuixets...), així que és fàcil fer l'associació...

Explico tot això perquè fa uns dies me'n van explicar una d'un altre institut que deixa aquesta anècdota en un no-res. Resulta que en aquell centre hi ha algú que, per fer la punyeta al personal, es dedica a anar al lavabo a fer-hi les seves necessitats més aviat sòlides que líquides. Fins a qui tot és normal. La part curiosa és que es dedica a fer-ho no en el mobiliari exprés per a aquesta mena d'activitats, sinó just al seu costat. Dit d'altra manera, que es dedica a cagar fora del vàter.

No en sé més detalls, només que ja ho ha fet cinc vegades i que la direcció està intentant descobrir qui n'és el responsable. De moment, l'únic que se'ls ha acudit ha estat tancar tots els lavabos del centre i deixar-ne només uns d'oberts. Però no ha servit de gaire, ja que ha tornat a passar altra vegada i ningú sap qui ho ha fet ni quan...

A veure com acabarà tot plegat...

Un dilema moral...

Fa uns dies, en una reunió d'equip docent (la que fem tots els professors que fem classe a un mateix curs) em van explicar una cosa que em va deixar sorpresa i que m'ha fet reflexionar.

Fa unes quantes entrades (28/10/06) vaig explicar un cas d'un pare que havia portat el seu fill a l'institut amb mal en un ull, perquè el portessin a l'hospital, ja que ell no podia perquè havia d'anar a treballar.

Doncs bé, la setmana passada em van explicar dues excuses encara millors que aquesta:

- La primera és la de la mare d'un noiet que tinc a 1r curs. Un dia, durant l'hora del pati, li van donat un cop al nano no sé amb què, però amb el resultat d'un bon nyanyo al front. Tot i que no era greu, van decidir portar-lo al metge, per si de cas. Després van trucar a casa seva per informar a sa mare que el nen s'havia fet mal, que no era greu, però que l'havien portat al metge per precaució. La mare, en lloc de córrer a veure què li havia passat al seu fillet, va respondre que no el podia anar a buscar en aquell moment perquè havia de fer el dinar! A més, com que no era greu i el nen ja estava acompanyat pel profe de guàrdia, doncs no era urgent que ella hi anés...(!!)

- De la segona no en sé els detalls, només l'excusa que va donar el pare per no anar a buscar el seu fill: És que ara tinc el cotxe molt ben aparcat...(!!!) Ja sé que segons en quines zones això és molt i molt important, però, ostres, que estem parlant del seu fill, que s'ha fet mal suficient com per portar-lo a l'hospital!!

D'aquestes surrealistes (però totalment autèntiques) situacions ha sortit el meu dilema. Puc entendre que un nano que s'ha fet mal no el ficaràs en una ambulància i l'enviaràs tot solet cap a l'hospital, que prou espantats estant ja per a sobre haver de passar la mala estona tots sols. Però, què se suposa que hem de fer quan aquest nano té una família tan impresentable com aquesta? El company que va acompanyar el meu alumne al metge s'hi va estar em sembla que hora i mitja o així esperant que vingués la seva mare. Què havia de fer, si no? Deixar al nano sol?

De debó que és una pregunta que no sé com respondre. Fins a cert punt estic d'acord amb què som responsables dels noiets mentre són a l'institut, però no accepto que em diguin que m'he d'ocupar d'ells també un cop som fora. Si la seva família no se'n preocupa, per què ho he de fer jo? Sóc professora, no cangur (teòricament...). Però, clar, el nano no en té cap culpa, de tenir una família així...

El millor del cas és que ara imaginem que el company hagués decidit que ja feia una hora que havia acabat el seu horari de treball i, a més, podria ser que tingués algun compromís a aquella hora (com podria ser, per exemple, anar a buscar els seus propis fills), així que hagués deixat al noiet allà i que la família l'anés a buscar quan volgués. Què hauria passat llavors? Doncs que probablement els familiars del nen haurien titllat el profe d'irresponsable per haver-lo deixat sol!!

Què s'ha de fer en casos així? Fins on arriba la nostra responsabilitat? No ho sé pas...

Alguns nanos són increïbles!

Avui parlaré d'un angelet que tinc a classe, a veure si desfogant-me aquí quan el torni a veure no l'escanyo.
El noiet en qüestió té uns 11 anys (és de primer curs) i començo a pensar que és un mentider compulsiu. És que realment diu una mentida darrere l'altra i, a sobre, després dissimula i posa cara de santet, com si ell no hagués fet res.
De fet, ja he parlat alguna vegada d'ell (26/10/06). És aquell mateix que un dia va fer veure que es desmaiava a mitja classe total perquè volia anar al lavabo i li vaig dir que no. Com vaig dir en aquella entrada, i cada dia confirmo més, és un nen maco mimat a més no poder que està acostumat a aconseguir sempre el que vol, sigui com sigui.
Avui he fet guàrdia a la seva classe i hi ha hagut un moment en què he enganxat un grup de noiets menjant pipes (això sí, han tingut el detall d'agafar la paperera i no llençar res a terra). Els he dit que a classe no es menja i de seguida tots han guardat les pipes i no han dit res més. El meu bon amic m'ha dit que ell (òbviament) no estava menjant (de fet, el que ha dit ha estat que jo no l'havia vist menjar...), cosa que era mentida, perquè abans ja l'havia vist perfectament com menjava alguna cosa. Com que ja hem començat amb les mentides, primer he fet veure que no passava res, però uns segons més tard, endevineu què? Doncs sí, l'he tornat a enganxar menjant pipes (de fet, ja és la segona vegada que em fa el mateix, que li dic que no mengi pipes, ell posa cara d'innocent i diu que no en menjarà més i després continua menjant-ne com si fos un hàmster). Aquesta segona vegada ja no he fet veure que no el veia, així que he deixat anar un crit que ha deixat sorprès a tothom i li he dit ben clar que em tornés a dir que no estava menjant (això quan tenia les pipes a la mà i tot el grup veia com estava menjant, clar).
La veritat és que ja fa dos dies que estic cremada amb ell. Aquest nano venia al grup de reforç, però com que no hi feia absolutament res (ni deixava fer), abans de Nadal vam decidir treure'l i posar-hi algú altre que aprofités millor el temps. Doncs bé, ell va venir el primer dia de classe al reforç (que era dimecres) com si res i em va dir que a ell ningú li havia dit res de que no hagués de venir i que el dilluns havia anat a classe amb l'altre professor i que tampoc li havia dit res. De moment l'he deixat venir a classe perquè la psicopedagoga que s'encarrega d'aquest grup no ha vingut aquests quatre dies i, clar, no tinc manera de comprovar si el nano realment ho sabia o no. Però em temo que ell sap perfectament que vam decidir que no vindria més al reforç, però com que fa el que li dóna la gana, ha decidit que, diguem el que diguem, ell vindrà i vindrà i punt. Espero poder comprovar si realment algú li havia comunicat la nostra decisió, que jo crec que sí, perquè quan ho sàpiga segur voldrà dir que m'ha dit una mentida a mi i també als altres companys que li fan classe i ja veurem llavors què passarà...

Sembla impossible!

Ostres, quin canvi d'un dia a l'altre! Ahir em queixava perquè els nanos s'havien passat tota l'hora exercitant la llengua i no per parlar de la meva assignatura precisament, i avui, en canvi, m'he de treure el barret davant el seu comportament exemplar.

No sé si és que ahir van passar-se tot el dia explicant-se les anècdotes del Nadal i avui ja no tenien res més per dir-se o estaven cansats de tant parlar ahir, però el cas és que avui les quatre classes que he tingut han anat molt i molt bé. Fins i tot els noiets que tinc a primera hora, que és un grup on la majoria de nanos són mantes rematats, d'aquells que per no fer ni tan sols treuen el llibre de la cartera (el més curiós, per això, és que el porten a classe, però els fa mandra treure'l de la bossa...) s'han estat quiets, calladets i fins i tot podria dir que gairebé atents a la classe! Increïble, aixó no passa gaire sovint!!

Si ahir vaig sortir de l'institut amb ganes d'engegar-los a tots a pastar fang i buscar-me una altra feineta, avui he sortit ben contenta, perquè m'he divertit molt a les classses.

Ara falta veure com anirà demà...

Ja hi tornem a ser...

Doncs sí, ha arribat el 8 de gener i ja tornem a ser tots a l'institut.

El primer que he notat quan he entrat a primera hora és el fet que l'edifici (de formigó i ivdre bàsicament) ha estat dues setmanes tancat, sense ningú voltant pels seus passadissos i la calefacció apagada. Això vol dir que, sobretot segons en quines aules, gairebé s'havia de fer classe amb la jaqueta posada. Per sort, normalment el fred em passa just entrar a l'aula, perquè quan una es posa davant dels nanos a rondinar perquè no han fet els deures, cridar perquè no callen, esbroncar perquè no es comporten com haurien de fer, etc. ja us ben asseguro que el fred passa de cop! De fet, ara mateix, mentre escric això m'estic congelant al despatxet que tenim els de llengües, però estic convençuda que em passarà tan bon punt toqui el timbre.

La segona cosa que m'ha sobtat aquest matí és que els noiets, que jo esperava que arribarien mig adormits com solen fer cada dilluns a primera hora ("profe, no fem res, que és primera hora...") doncs en lloc d'això estaven més moguts que mai. És clar, jo no havia comptat amb què fa quinze dies que no es veuen amb els companys i tenen moooltes coses per explicar-se! I és clar, quan ho faran si no és a l'hora de classe? Al pati, potser? I ara, quina tonteria, si quan arribi l'hora del pati tot això que és tan urgent d'explicar ja no tindrà cap gràcia! Avui fins i tot les noietes que normalment estan mínimament atentes s'han passat tota l'hora xerrant, o sigui que he sortit de la primera classe de l'any ja amb mal de coll!

Per sort, la classe amb els de 1r, els petitets, ha estat més normaleta. Suposo que deu ser perquè tot el que s'havien d'explicar ja ho deuen haver fet a primera hora, així que ara ja no tenien res més per dir-se. El més divertit de la classe ha estat quan els he donat un full amb un recull dels resums del llibre de lectura que ells mateixos havien fet (el mateix que podeu llegir dues entrades endarrere) i no veieu quin tip de riure que s'han fet veient les faltes que fan els altres! El més curiós és que em pregunten incrèduls si és veritat que algú ha escrit allò...

Un dia com avui...

En dies com avui, en què estic radiant, val la pena parar-se una estoneta a mirar el cel i contemplar bocabadat com brillo amb tot el meu esplendor.

Argument de la novel·la

Ok, ja sé que l'entrada anterior és una mica llarga, però és que hi ha joies que no vaig poder evitar de posar. Els textos corresponen al resum que em van fer els meus noiets sobre la novel·la que hem estat llegint durant aquest trimestre. Jo insisteixo amb què han d'aprendre a dir bé les coses, perquè si ells no expliquen què volen dir, la gent no els llegirà pas el pensament! Ells sempre contesten que jo ja sé què volen dir, que ja ho puc deduir, i tenen raó, perquè jo també he llegit el llibre, però...i vosaltres? Heu entès alguna cosa de què va la història? Va, us l'explicaré una mica, a veure si així queda més clar.

El llibre es diu El secret de l'ordinador. Tracta de dos noiets adolescents, el Pol i la Bet, els pares dels quals marxen un temps per feina a Baltimore i ells, per no deixar el curs a mitges, se'n van a viure a Girona amb els seus avis. El camió de mudances que els transportava l'ordinador té un accident i resulta que casualment portava dos ordinadors iguals. Un dels dos ordinadors queda totalment destrossat en l'accident i l'altre se salva, però l'etiqueta amb el nom del propietari s'esborra, així que no saben si aquest és el dels nois o no. Ells se l'emporten a casa dels avis, el munten tot i quan l'engeguen comencen a rebre missatges estranys, que òbviament no eren per ells, on algú diu que no queda temps, que està malalt i que si no l'ajuden aviat haurà de matar algú. Els noiets es queden molt intrigats (i no cal dir que espantats amb això d'haver de matar algú) i, amb l'ajuda del seu profe d'informàtica, l'Albert, comencen a investigar el cas. Descobreixen que l'ordinador anava cap a Portbou i que el seu destinatari és un tal Hans Pruger, un lladre que estava planejant robar unes valuoses pedres precioses i canviar-les per unes falsificacions. I els missatges els enviava un còmplice seu que estava esperant algú a qui després havia de matar en un refugi perdut al mig dels Pirineus.

I ara, una curiositat: S'entén el meu resum? O faig com els meus alumnes i em va més ràpida la ment que la mà?

Algú em pot explicar de què va l'argument de la novel·la?

Son uns nois que viuen a Barcelona els seus pares han d’anarse de viatje i els deixen a Girona amb els seus avis. Els nois estan impacients per que arribi el ordinador i quan arriba el que els entrega s’aquivoca de ordinador i li dona el de una altre persona, la contrasenya era OKAM i quan l’enxegan posa que l’e de matar.

Dos nois marxen a Girona amb els seus avis perque els pares s’en van a l’extranger. Els nois tenian un ordinador i trigaren molt a portarlo de Barcelona. Cuan el seu avi va arribar amb l’ordinador en enchegarlo van sortir unes frases molt estranyes. Per salvar a la persona de les frases van descobrir que tot era un pla per robar unes yoyes molt cares.

Són uns nens en Pol i la Bet que viuen a Barcelona i se’n van a casa dels seus avis i coneixen a la Narcisa i al Jimmy. S’en van a un refugi.

El argument de la novel·la es que reben l’ordinador equivocat, hi havia una enganxina amb les lletres OKAM i a en pol se li va acudir escriu-les. Quan les va escriure li van sortir uns missatges preguntant: l’aure de matar? I coses aixi i van comenzar a investigar amb en Albert. Passen per un hotel i coneixen al Jimmy un nen molt presumit que els ayuda a arribar al refugi.

Són uns nois que es tenen que quedar a casa dels avis a Girona perque els seus pares s’en van de viatge pel treball i tenen que descobrir el secret de l’ordinador.

Uns noies es traslladen a girona i el camió de les mudances te un accident i apartir d’aqui comença l’aventura.

Els pares de la Bet i d’en Pol han de marxar de la provincia per qüestions de treball i deixen als dos nois a casa dels seus avis. Al dia següent l’Albert porta un ordinador i el pol el prova tecleja les lletres OKAM i surt un misatje d’auxili. Després l’Albert s’en va a Portbou amb un Jeep i els nois si col·len d’intre, quan l’albert sen adona a de fer una reserva a l’hotel s’iqueden uns dies i en Pol coneix a en Jimmy, que els acabara giant fins on són les joies.

[...] La Bet i en pol estavan esperant l’ordinador que abien demanat. Un camioner va tindre un accident on adins portava un ordinador, els nens es pensaben que eren dells i sel van emportar. Quant tenien l’ordinador van trocar a l’Albert perque el poses i una vegada posat van apareixe unes lletres dient que volia Matar amb uns numeros. pero l’ordinador no eran dells si no del Hans prugel que era un delinquent. I els nois van a port bou per donali...ect.

Un dia a barcelona han de derrumbar la casa on hi viuen i els pares aprofiten i s’en van de viatge per un treball de feina i els nois es queden a casa dels avis i els hi han de portar l’ordinador de casa seva a casa dels avis aleshores s’enteren de que el camio on hi hanava l’ordinador ha tingut un accident i l’avi el va a buscar a l’agencia i quan el tenen instalat en Pol veu una enganxina que hi posa OKAM i la tecleja a l’ordinador i li apareixen unes paraules molt rares algo de que l’he de matar...etc i truquen a l’albert l’home que ha instal·lat l’ordinador i el substitut del profesor d’informàtica aleshores començen a investigar-ho tot i van a Portbou, van al refugi decobreixen lo dels diamants i al final es queden els diamants.

Son 2 nens una nena i un nen Que es diuen pol i Bet son dos germas que ara viuen a casa dels seus abis. els seus avis van encargar un ordinador pero aquet no arrivava. el seu abi comenzaba a posarse una mica isteric. l’avi va trocar a la compañia i en uns dias va arrivar van tenir que anar a Port Bou. en un hotel van trobar un home molt sospechos i...

Dons que son uns nois que van acasa dels seus avis de Girona perque els seus pares es van a Baltimore. Despres que els avis compra un ordinador i en aquell ordinador surt missatges estranys i els nois van a investigar que era allo. I van anar a Portbou. I quan van saber qui era van ayudar a aquell home misterios.

Són dos nois (germans) que se’n van a viure a casa dels seus avis perque els seus pares han de fer un viatge de feina, i els nois habien demanat que els hi portessin un ordinador i el primer dia que l’obren es troben amb unes lletres perque el Pol un dels germans, veu unes lletres i les tacleja i mira...els hi surt unes frases: “L’he de matar”, “Manquen pocs dies”... S’en van a Portbou i allà en un hotel troben mes informació i s’en van al refugi i allà es troben amb un senyor i...

Quan van a casa els avis desideixen comprar un ordinador per a els nens i els avis pro resulta que el camio que porta el ordinador i s’intercanvien els ordinadors. A partir d’aixo començen a passar coses misterioses amb l’ordinador lletres, paraules, que inquieten a la familia.

Uns nens que s’han de anar de cassa per obres. Per transportar l’ordinador va amb un camió i te un axident. Se equivoquen quan el van a agafar i agafen el de uns delincuents que volen robar.

[...] Quan van arribar es van instalar (a casa dels avis) i tot i els pares es van anar, després van pensar en comprar un ordinador, Peró el camió en que habia de venir va tenir un accident, dies després el avi va venir amb un ordinador peró en apretar les lletres OKAM van començar a sortir missatges, llavorens aqui començen a passar coses com per exemple anar a Portbou, saber sobre el Hans Pruger i fins i tot conèixer el home del refugi...

Els pares de la Bet i en Pol van marxar de casa seva per portar els nois a casa dels avis perque casa seva s’estava derrumban.
Els nois volien un ordinador per estudiar, jocs...!! mentres que esperaven al ordinador van pujar a dalt a les golfes els avis per havera on el posarien.
El tiet dels nois els i va montar pero quan el van encendre li posavan unes lletres, le de matar.
Els nens van passar el nadal amb els seus avis.

La Bet i en Pol s’envan a Girona perque els seus pares senvan a Baltimore. I ells van a casa els avis a viure.
Els pares els i envien l’ordinador per correu. pero el camio te un accident i el ordinador s’espatlla. L’Avi va a buscarne un pero no es el seu i l’ordinador diu coses rares aixi q l’Albert s’enva a portbou amb els nois a veure que pasa. A poc a poc van descubrint que era, van aberiguant fins que troben les pedres...

Ja s'acaba el primer trimestre...

Doncs sí, avui dia 5 de desembre oficialment s'acaba el primer trimestre. Ostres, que ràpid passa el temps!! La veritat és que això és més teòric que res més, perquè les avaluacions d'uns cursos es van fer la setmana passada, així que per a alguns el trimestre va acabar fa una setmana, i la resta d'avaluacions es faran la setmana vinent, així que per a alguns altres el trimestre encara no ha acabat.

El balanç que puc fer d'aquest primer trimestre és força positiu, tot i que podia haver anat millor. No he suspès excessivament, cosa que no vol dir que no tingui suspesos, que en tinc uns quants, però altres anys n'he tingut força més.

Ara mateix estem en un moment en què els nanos comencen a desmadrar-se, tot i que no tinc gaire clar si el motiu és que van agafant confiança i es van destapant (cosa que vol dir que si ara ja estan així, com estaran d'aquí dos o tres mesos!) o és que veuen les vacances tan a prop que estan impacients i per això es posen més nerviosos.

Avui he sentit a dir que demà, dimarts, és com divendres, perquè és la vigília d'un festiu, i això m'ha fet pensar una cosa: els nanos sempre, sempre tenen algun bon motiu per no voler fer classe, ja veureu:

- Quan és dilluns, perquè és dilluns, el primer dia de la setmana i, clar, tampoc cal començar la setmana estressant-se.

- Quan és divendres, perquè és divendres, l'últim dia de la setmana abans del cap de setmana i, clar, estan cansats de tota la setmana i tenen ganes de plegar (us asseguro que aquest any, fer classe el divendres a l'última hora m'és impossible, és una hora perduda, perquè els nanos ja han decidit que com que és divendres i, a més, a última hora, doncs no es fa classe i ja està). Aquesta excusa serveix per qualsevol dia que sigui vigília de festiu, com és el cas de demà.

Quan és dimarts, dimecres o dijous, serveixen altres excuses:

- Quan és la primera hora, perquè és primera hora i, clar, tenen son.

- Quan és la segona hora encara serveix la mateixa justificació que a la primera.

- Quan és la tercera hora, perquè és just abans de sortir al pati i, clar, tenen molta i molta gana.

- Quan és la quarta hora, la de després del pati, perquè, clar, estan cansats del molt esforç que han fet durant la mitja hora precedent.

- Quan és la cinquena hora, la raó és que és l'última hora (del matí) i, clar, estan cansats, tenen gana i ganes de plegar.

- Quan és a la tarda, perquè, clar, estan cansats de fer classe durant tot el dia.

- Quan és l'última hora de la tarda, òbviament, perquè és l'última hora i, clar, per una hora que queda...

I si no serveix algun d'aquests motius, doncs encara en poden trobar altres:

- Que acaben de fer un examen i estan molt cansats.

- Que acaben de fer educació física i estan molt cansats.

- Que després hauran de fer un examen i estan nerviosos i no es poden concentrar.

- Que s'acosten les vacances o el final del trimestre i estan nerviosos i no es poden concentrar.

- Que estan en època d'exàmens i han d'entregar molts treballs i estan nerviosos i no es poden concentrar (a més això els serveix també per demanar que no els posem deures per fer a casa).

- Que els afecta el canvi de temps, si fa fred perquè fa fred i si fa calor perquè fa calor.

- Etc., etc.

I després diran que la nostra feina no és estressant...

Ja fa temps que vaig parlar de la gràcia que ens fa, als profes, haver de fer guàrdies. És cert que de vegades, si la cosa està tranquil·la, van molt bé, perquè tens una horeta de descans entre classes (com la meva d'aquest matí, en la qual he pogut estar llegint el diari tranquil·lament). Però altres vegades, quan la cosa no està tan tranquil·la, una guàrdia pot arribar a ser angoixant. I si no us ho creieu, mireu què m'acaben d'explicar d'un institut que no és el meu:

Eren les 11h del matí quan una noia, per motius encara desconeguts, s'ha desmaiat al mig de la classe. Els professors de guàrdia han trucat demanant una ambulància. Quan l'ambulància ha arribat, ja a l'hora del pati, un altre noi, per solidaritat amb la seva companya, també ha tingut la brillant idea de desmaiar-se, i com que en una ambulància només hi pot anar un pacient, doncs han hagut de trucar demanant una altra ambulància per a aquest noi. I mentre dos professors havien d'anar a l'hospital amb les dues ambulàncies i els dos alumnes que s'havien desmaiat, una tercera professora ha dit que es trobava malament, que no aguantava més i que se n'anava cap a casa, així que algú (un tercer professor de guàrdia) s'havia de fer càrrec de la seva classe. Total, que dels quatre professors que hi havia de guàrdia, en quedava un de sol per ocupar-se de qualsevol altra incidència que hi pogués haver a l'institut.

Amb tot això, pràcticament al mateix moment, un parell d'alumnes de cicles formatius, que també es cursen en el mateix institut, han començat a barallar-se a cops de puny, així que com que l'ambient ja estava prou crispat, han acabat expulsats durant tres dies, si no més, per aquest fet.

Diccionari escalador - català. Volum I

Materials diversos

Arnès - "Baudrier" o talabard. Mena de cinturó de castedat, tot i que força menys rígid, on es penja part del material necessari per a fer una via. Dispositiu format per unes corretges i un cap proveït de mosquetons, amb el qual l'esportista s'aferma per raons de seguretat o per descansar.

Assegurador - Individu amb camisa i corbata que sempre t'intenta vendre alguna cosa. // Individu que es troba a l'altre extrem de la corda que subjecta l'escalador.

Baga - Escaladora molt mandrosa, que no es cansa gaire fent les vies. // Tros de corda o cordino per a emprar en les assegurances, per a portar el material, etc.

Blog - Indret cada vegada més freqüent d'obtenció d'informació sobre sectors, vies, materials, etc.

Buril - Rebló, clau de ferro dolç o d'un altre metall mal·leable, de grossa cabota, al qual, un cop ficat en el forat corresponent, es forma una segona cabota batent o comprimint l'altre extrem, usat per a unir d'una manera definitiva entre elles dues o més peces. Ferro ja obsolet empotrat a un forat de la paret que quan no en saps aguanta molt i quan en saps no aguanta gens (que vol dir que si a algú se n'hi trenca un, ja no se'n fia mai més).

Cinta - Dos mosquetons units per una tira de roba utilitzats per unir la corda que assegura l'escalador amb els diversos elements (punts d'assegurança) que hi pugui haver enganxats a la paret.

Corda - Cordill gruixut i flexible format per un conjunt de dos o més cordons retorts, antigament de cànem o d'espart, actualment de material sintètic. Únic element que uneix l'escalador amb el seu assegurador; és essencial en l'escalada, ja que protegeix l'escalador contra possibles caigudes que podrien fer molt mal. Donar corda - No és animar a algú a seguir endavant, sinó deixar menys tensa la corda per tal que la persona pugui seguir pujant.

Cordino - Corda de diàmetre reduït, emprat com la baga.

Empotrador - Encastador o fissurer. Un tascó, un tros d'acer o d'un aliatge especial dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, emprat en escalada per tal d'assegurar-se: es col·loca en les fissures o forats de la roca introduint-lo per la part més ampla, i es deixa fins que resta encaixat dint la part més estreta. Així, queda travat i serveix com a punt d'assegurança.

Escalador - Individu que s'enfila per les parets de casa seva quan no pot anar a enfilar-se per les parets de la muntanya.

Estrep - Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint. Si algú perd els estreps es pot trobar en un bon embolic.

Ferralla - Conjunt d'estris emprats per l'escalador, generalment metàl·lics.

Friend - Un amic que mai t'abandona. // Aparell d'assegurança que treballa com un tasco en expansió, basat en leves.

Gat, peus de - D'etimologia desconeguda, sabates amb sola de goma molt adherents, que ajuden els humans a enfilar-se per les parets com les sargantanes.

Ganxo - Peça de metall corba i acabada en punxa que serveix per a repenjar-se a les cornises de la roca.

Gri-gri - Peça metàl·lica que canta durant les nits d'estiu i que col·labora amb l'assegurador a resistir les caigudes de l'escalador.

Magnesi - Polsim emprat pels escaladors més nerviosos per evitar que els suin les mans i rellisquin quan intentin enganxar-se a la paret.

Mosquetó - No és una mosca petita, sinó un fermall metàl·lic en forma d'anella que es tanca automàticament mitjançant una molla.

Parabolt - Cargol d'expansió que aguanta les xapes a la paret.

Pitó - Nom de diverses serps no metzinoses anàlogues a la boa, dels gèn. Python, Calabaria i Loxocemus, de crani gros i dents molt desenvolupades. // Clau que hom clava a les esquerdes de la roca, amb un forat o una anella que permet de fixar-hi el mosquetó o l'estrep.

Plom - Company escalador a qui ningú aguanta. // Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que s'empra per assegurar-se d'una fissura.

Ressenya - Comentari crític que un escalador fa d'una via que ja ha fet per tal que futurs escaladors que vulguin fer la mateixa via sàpiguen què hi trobaran.

Xapa - Petita placa foradada que es troba al llarg de tota una via equipada on s'aguanta la corda mitjançant les cintes i que ha salvat la vida a més d'un, ja que evita que, en cas de relliscada, l'escalador vagi a visitar directament el terra.

Col·laboracions:

-Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
-Rodrigo, Isidre, Què és l'escalada?
- Mohawk

Nou diccionari

Com que cada vegada que vaig a la muntanya amb escaladors acabo entenent només la meitat d'allò que diuen, he decidit fer un minidiccionari enciclopèdic escalador - català (no necessàriament normatiu), a veure si així m'hi entenc una mica millor.

A part del treball de camp (o, més ben dit, de muntanya) que he estat fent durant les últimes setmanes, necessito una mica de col·laboració d'aquells que entenen millor aquest llenguatge escalador que una servidora. Per això, si algú vol afegir alguna informació al meu nou diccionari (que òbviament mai es trobarà a les llibreries), ho pot fer enviant-me un mail a la meva adreça gmail. A veure què tal surt l'invent...

I una mica de literatura...

Durant l'època medieval voltaven per Catalunya una sèrie de poetes cultes que, tot i ser catalans, escrivien les seves poesies en llengua provençal, o llengua d'oc, una llengua que es parlava (i crec que en algun racó encara es parla) al sud de França. Eren coneguts com a trobadors. Aquests trobadors no només escrivien poemes, sinó que també acostumaven a acompanyar les seves composicions amb una melodia i, de vegades, fins i tot amb una dansa.
En aquesta mateixa època hi havia els joglars, uns personatges que es dedicaven a anar amunt i avall fent espectacles i cantant els poemes escrits pels trobadors.
Tot i que trobadors i joglars no són el mateix, sovint se'ls confon, probablement per aquest fet que uns recitaven les composicions que havien escrit els altres.

El trobador segons el DIEC: "Artista que creava composicions literàries i musicals alhora destinades a ser difoses mitjançant el cant dels joglars."

El trobador segons el Diccionari Barcanova de la Llengua: "Poeta medieval, en llengua occitana. Ell mateix componia i cantava les melodies que acompanyaven les poesies."

El joglar: "Persona que anava pels castells i corts dels senyors i per les festes públiques cantant, ballant, sonant instruments o fent jocs d'enginy o d'habilitat." Més o menys com els artistes de carrer actuals.

Els trobadors segons els alumnes (literalment):

- Els trobadors eren les persones que es guanyaven la vida fent malavarismes. Tambe eren poetes que escribien poemes de tots tipus i eren nobles.
(malgrat els meus comentaris, molts nanos confonen trobadors i joglars...)

- Van apareixer al s. XII i aquesta gent era gent que es guanyaven la vida anant per pobles cantant i actuant. [...] Els trobadors eren compositors de poesia i eren nobles.
(nobles anant pels pobles cantant i actuant?)

- Eren uns poetes i actors de l'espectacle. [...] Eren molt importants en aquesta època els trobadors, perquè entretenien a la gent.
(sobretot, el més important del món és tenir la gent entretinguda; sort d'ells, que si no...)

- Eren poetes que feien espectacles per els pobles.
(un altre que els confon amb els joglars...)

- Els trobadors eren els que anaven de poble en poble cantant i fen espectacles. I els que defenien al seu senyor.
(ara resulta que també eren soldats...)

- Els trobadors eren gent que vivia amb nobles que es dedicaven a escriure poemes per als joglars a canvi de un benefici.
(que sospitós sona això del benefici...quina mena de negocis deurien fer?)

-Eren uns poetes que pertanyien a la noblesa que interpretaven amb llengua d'oïl les seves poesies.
(la llengua d'oïl és la francesa, la llengua d'oc, l'occitana. El problema no és que la resposta estigui malament, sinó que ells ho posen sense tenir ni idea de què vol dir...).

- Eren les persones que feien poemes, cançons...en el seu idioma o d'oïl o d'oc.
(aquest segur que no sap què vol dir oïl i oc...)

- Eren unes persones que escrivian poesias i històrias, amb els joglars a canvi de benefici.
(altra vegada el benefici! d'on ho deuen haver tret?)

- Poetes de l'edat mitjana, interpretaven la poesia.
(interpretar la poesia deu voler dir explicar teatralment els versos? O bé es refereix a que en feien una crítica discutint sobre el significat d'aquells versos?)

- Uns homes que escribien poesies per al noble i tambe s'enamoraben de la
dama del noble.
(en la poesia trobadoresca, sovint el poeta dedicava les seves composicions a la dama del senyor, de la qual deia que s'havia enamorat, però era tan sols un recurs literari. Només faltaria que tots els trobadors s'haguessin d'enamorar per força de la dona del seu senyor!)

- Els trobadors eren gent que acostumaven a ser pobres. Es dedicaven a fer espectacles, dances, etc. les quals escribia el seu amo, que era un noble al qual aquest noble cuidava al que li representava lo que ell havia escrit.
(si algú ho entén, que m'ho expliqui...)

- Eren unes persones que a l'edat mitjana eren poetes o compositors que feyan art.
(aquest s'ha inventat una paraula nova: feyan. Encara no ho havia vist mai escrit així!)

- Eren persones que feien cançons, o millor dit poesies i les feien sobre moltes coses, pero sobretot en amor i coses aixi.
(ho explica com qui explica a les amigues què ha fet el cap de setmana...)

- Normalment eren nobles, perque tenian estudis. Escribien poesies d'amor cortès i les recitaven els seus senyors a les seves dones normalment.
(no m'imagino aquells nobles que bàsicament es dedicaven a la guerra recitant poesies a les seves esposes...)

- Eren nobles.
(això sí! o no...de fet, de trobadors n'hi havia de tots els estaments)

- Eren persones que biatjaven fen obres de teatre abulat.
(suposo que vol dir ambulant...).


La majoria de les respostes són tal qual les he posat aquí, ni més ni menys, quan haurien de ser força més llargues (al llibre ocupa dues pàgines). I amb aquestes respostes d'una línia en la qual pràcticament no diuen res es queixen perquè no els he posat la nota màxima...

Que nosaltres també hem estat estudiants!!

Cada curs, el primer dia de classe, explico als meus nous alumnes què tinc intenció de fer durant el curs i més o menys què espero d'ells, que bàsicament consisteix amb què hi posin una mica d'interès i facin la feina que els demano mínimament bé.

També el primer dia els aviso que no se'ls acudeixi entregar-me la feina copiada, perquè hi sortiran perdent. Quan els dic que si copien, sigui en els exercicis o en els exàmens, ho notaré a quilòmetres de distància es queden tot sorpresos i pregunten com puc estar tan segura de que s'han copiat. Doncs la veritat és que no costa gaire; de fet, de vegades és molt i molt fàcil veure-ho, encara que ells ens deuen prendre per tontos i es pensen que ens enganyen. La primera pista que tenim és el fet que nosaltres, abans de profes, també hem estat alumnes, així que ja sabem què vol dir copiar la feina feta per altres.

A part d'això, només cal fixar-se una mica amb les respostes que posen. Òbviament no puc recordar tot el que han escrit cada un d'ells, però sí que detecto quan llegeixo alguna cosa que ja he llegit abans, així que quan alguna cosa em sona d'haver-ho llegit s'activa l'alarma i m'ho miro amb més atenció.

Amb els anyets una va aprenent a detectar còpies, bàsicament perquè sempre hi ha qui, malgrat les advertències, intenta colar-ne alguna i és molt fàcil descobrir-ho.

Alguns són tan poc espavilats que intenten colar un text calcat d'un altre. Aquests és clar que se'ls atrapa de seguida. El més divertit és quan treuen textos d'internet i t'intenten fer creure que ho han escrit ells. Normalment, quan fan això, posen la paraula a buscar al Google, agafen la primera pàgina web que els surt i imprimeixen el primer text que apareix sense ni tan sols llegir-lo. És en aquests casos quan trobes anotacions del tipus "veure la pàgina 14" quan el treball que han fet té només tres fulls (cosa que jo encara no he vist, però m'ha explicat un company a qui sí li va passar).

Una vegada, fa tres anys, vaig demanar als noiets de 4t d'ESO que tenia llavors que em donessin un resum de la part de literatura que havíem fet a classe. Doncs bé, hi va haver un parell de noietes que em van entregar un text que clarament estava tret d'internet. Per si hagués pogut tenir algun dubte, resulta que allà hi apareixia tot d'informació que jo en cap moment havia donat a classe; de fet, fins i tot sortien corrents literaris que no havíem treballat per a res. A més, fixeu-vos que he posat 'un parell de noietes' quan el treball que vaig demanar era individual. Doncs sí, van ser tan espavilades que no només em van donar el text tret d'internet, sinó que a més me'l van donar per duplicat!! Això sí, van intentar dissimular-ho: una em va donar tot el text tret de la web i l'altra em va donar un 'resum' (el problema és que el que entenen per resum és bàsicament anar retallant paràgrafs per aquí i per allà, amb la qual cosa el text resultant no tenia cap mena de sentit, perquè, a més, no va retallar paràgrafs sencers, sinó que en alguns casos va retallar a mitja frase!). Total, que com que m'havien donat el mateix treball, els vaig repartir la nota entre les dues i els vaig posar un 3 a cada una per l'esforç d'haver anat a buscar la informació a internet ;-)

Però tampoc cal arribar a aquest extrem, només cal veure el vocabulari que apareix al text, perquè quan agafen els textos i no els canvien hi ha tot de paraules que saps del cert que ells mai farien servir (que, de fet, en molts casos ni tan sols deuen saber què volen dir).

Altres intenten dissimular que han copiat canviant una paraula aquí, una altra paraula allà, però com que el sentit d'allò que posen segueix sent el mateix, també es nota que la idea és compartida amb algú altre (copiada d'un company, vaja).

El millor de tot és quan es produeix una còpia en cadena. En aquests casos sí que no puc evitar comentar-ho amb els companys i riure una estona dels 'espavilats' dels alumnes. Perquè els qui tenen costum de copiar la feina, acostumen també a fer moltes faltes d'ortografia, així que afegeixen als possibles errors del text original els seus propis errors. Així, si la còpia es fa en cadena, es van acumulant els errors i pots anar resseguint el camí que ha seguit el text. El curs passat li explicava a una companya que el curs anterior m'havia trobat amb una noia que m'havia intentat colar un text calcat d'un altre. Va tenir la mala idea d'anar-ho a copiar d'una altra noia de qui jo recordava força bé el treball, així que no només vaig poder dir que ho havia copiat, sinó que tenia molt clar de qui ho havia copiat. Li explicava a la companya l'anècdota perquè aquesta noieta, que no era molt intel·ligent, no va acabar d'entendre la lletra del text original, així que es va posar a escriure les lletres que a ella li semblava i van començar a aparèixer en el seu text tot de paraules inexistents que s'havia inventat (tot i que segur que ni tan sols se'n va adonar). La meva companya va quedar al·lucinada de sentir això, però el millor va ser que, aproximadament una setmana més tard, va venir i em va dir que a ella, uns alumnes de primer curs li havien fet exactament el mateix!! No cal dir que ens vam fer un tip de riure.

Ara, quan els alumnes em pregunten tot sorpresos com puc saber que han copiat un text no puc evitar que se m'escapi el riure. Si ells sabessin que fàcil és enganxar-los...i es pensen que ens prenen el pèl a nosaltres...que innocents...

On anirem a parar?

Fa uns dies vam rebre a l'institut un e-mail del CEIP Eduard Marquina del barri del Besòs de Barcelona (per qui no ho sàpiga, les sigles CEIP signifiquen Centre d'Educació Infantil i Primària). Doncs bé, en aquest mail ens informaven d'un conflicte que havien tingut al centre: resulta que la directiva de l'escola va ser agredida verbalment i pel que sembla també físicament pels familiars d'un alumne que, segons deia el correu (tot i que sense gaires detalls), volien deixar el seu nen a l'escola una hora abans del que li pertocava. Total, que volien que la guarderia obrís una hora abans perquè a ells els anava millor deixar el nen allà a aquella hora que no a l'hora oficial. Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta escola va decidir organitzar una concentració a la plaça Sant Jaume per demanar solucions a la Generalitat davant situacions com aquesta. Per això van enviar correus als diversos centres d'ensenyament (ai, no, que ara som d'educació...) perquè tots ens afegíssim a la seva queixa. De seguida van rebre el suport de tots els grans sindicats (CCOO, UGT, USTEC-STES, CGT i altres), així que aquesta concentració, que s'ha de fer aquesta mateixa tarda, ha ocupat les portades de diversos mitjans de comunicació.
La veritat és que fets com aquest, que molts encara s'entesten en qualificar de 'puntuals i aïllats', com si per això fóssin menys greus, cada vegada són (i malauradament seran) més habituals. Els mestres i professors cada dia tenim menys credibilitat i menys autoritat, així que poc hi podem fer si aquells que ens haurien de donar tot el seu suport sistemàticament ens donen l'esquena.
Els alumnes no ens tenen respecte simplement perquè els seus pares tampoc ens en tenen. Quan un tutor concerta una visita amb un pare (i quan dic 'pare' vull dir pare o mare indistintament), cada vegada és més habitual que aquest pare no es presenti a la cita i, de vegades, sense ni tan sols avisar o donar cap mena d'explicació. Això sí, si el nen està a classe escoltant el seu nou MP3 de trinca o jugant amb el seu mòbil últim model i li prens l'aparell, llavors sí, al dia següent tens el seu pare allà, demanant amb quin dret li hem agafat al seu nen allò que és seu. Al final resultarà que agafar el mòbil als nanos serà l'única manera d'aconseguir tenir una reunió amb els seus pares!!
Resposta d'un pare davant la petició d'una visita amb el tutor: " Hi ha el mateix tros de casa meva a l'escola que de l'escola a casa meva, així que si em volen veure ja saben on sóc". Amb actituds així, com volem que responguin els noiets...
Afortunadament fa un parell d'anys que tinc alumnes força descents, amb els quals no tinc excessius problemes. Però fa uns anyets sí que vaig tenir un alumne, del qual em sembla que ja he parlat alguna vegada, que sí que va decidir que ell a mi no calia que em tingués cap respecte, així que es podia permetre el luxe de dir-me el que vulgués. Cada dia, quan era a la classe, intentava buscar alguna cosa per criticar-me. Òbviament no es podia ficar amb els meus coneixements, perquè en sé una estona llarga més que ell, així que buscava qualsevol altra excusa: el meu vestit, el meu pentinat, la meva manera de moure'm per la classe, etc. A mi els seus comentaris em relliscaven força, així que no li vaig donar més importància, però ara que està tan de moda parlar de mobing al treball i bulling a les escoles, com en dirieu d'aquestes actituds que hem d'aguantar els professors, sigui per part dels alumnes o dels seus pares? Si algú pot denunciar el seu cap perquè no li valora prou el seu treball i li diu que és un inútil, què hauríem de fer nosaltres, quan tenim un nano que ens diu exactament el mateix davant de tot un grup d'altres nanos que o bé li donen la raó o bé callen i fan veure que no han sentit res? El fet de ser menors fa que el seu comentari sigui menys ofensiu i menys important? De debò que no m'estranya que cada dia hi hagi més baixes per depressió entre el meu col·lectiu, perquè una situació així, que a més es repeteix dia sí dia també, pot arribar a ser absolutament insuportable...

Primers exàmens...

Sí, sí, ja sé que he fet una cosa que no havia d'haver fet...però ara ja està fet, no? El que vull dir és que la setmana passada vam fer la preavaluació i vaig posar unes primeres notes quan encara no havia fet ni un sol examen, o sigui que ja em direu quines notes podia posar! De fet, ja he avisat als noiets que no facin massa cas d'aquestes notes que he posat, perquè són molt i molt orientatives i provisionals i poden canviar força durant aquesta setmana. Dic que poden canviar perquè ara sí que he fet un examen, així que ja tinc unes notes 'objectives' en què basar-me...

Normalment no acostumo a tardar tant per fer un tema, però no sé què passa aquest curs (que jo vaig molt lenta o bé els temes del llibre de text són massa llargs...) que fins ara no he pogut liquidar el tema 1. La veritat és que no em preocupa gaire si a final de curs acabo el temari o no (normalment no s'acaben, perquè són massa ambiciosos), però trobo una mica ridícul està a principis de novembre i anar encara pel primer tema del curs! Si ara mateix hauria d'estar ja acabant el segon!!

El millor és comprovar que, malgrat la molta estona que he dedicat al tema, els noiets segueixen sense enterar-se pràcticament de res. Mentre ells feien l'examen (que els vaig passar ahir i que ara estava corregint) els vaig demanar que em deixessin les seves llibretes, per veure com tenen els apunts i si van fent els exercicis que els poso, i vaig quedar ben sorpresa. Són vagos fins i tot a l'hora de copiar quatre línies de la pissarra. Hi ha moments en què no sé si riure o plorar.

Ells, que amb prou feines saben què vol dir 'fer un resum', resulta que quan prenen apunts decideixen que allò que escric jo (que ja és un resum del que explico en veu alta) és massa llarg i s'ha de resumir. I, és clar, el que ells entenen per resumir és, simplement, tallar la frase a la meitat i oblidar-se de l'altra meitat. No m'estranya que després no aprovin els exàmens, perquè és impossible que entenguin alguna cosa del que han escrit! I això, comptant que la meitat de la frase que han escrit estigui ben escrita, perquè el més normal és que comencin a posar paraules mal escrites o que directament no siguin les que toquen. Si segueixen així, al final els hauré de dir que facin el favor de no prendre apunts i estudiar només del llibre!

I no ens oblidéssim dels exercicis que fem. Tota la feina que els poso per fer, la corregim a classe un moment o altre, però es veu que ells en saben tant que ho fan tot bé i no els cal corregir res, així que mentre jo corregeixo els exercicis per mi mateixa, ells es dediquen a fer feina d'altres assignatures, dibuixar, parlar amb els companys o bé (i això ho fan sobretot les noietes de 1r curs) col·leccionar les fotos dels protagonistes de la sèrie Rebelde. Així, després resulta que, curiosament tenen la majoria de la feina feta (dic la majoria, que no tota), però totalment incorrecta, o sigui que ja em direu de què els pot servir. Suposant que realment estudiïn per l'examen, òbviament allò que estudiaran estarà tot malament, així que ja us podeu imaginar com surten els exàmens després...

Doncs en aquest punt estic jo ara, corregint exàmens que no tenen ni cap ni peus. Per diversos motius:

a) Perquè alguns no donen més de si...
b) Perquè no han estudiat el que havien d'haver estudiat...
c) Perquè no es llegeixen l'enunciat de les preguntes i contesten el primer que els passa pel cap...
d) Perquè l'enunciat té dues parts i només n'han vist una...
e) Perquè han llegit l'enunciat, però no l'han entès ni tampoc han preguntat allò que no entenen...
f) Perquè no estan acostumats a contestar bé una pregunta, així que les seves respostes semblen més telegrames que respostes coherents d'examen...
g) Etc., etc.

I més coses increïbles...

Doncs sí, les coses estranyes amb els alumnes no només em passen a mi. Avui us explicaré un parell d'anècdotes que m'han explicat a mi...

Tots sabem que els alumnes sempre que poden s'escaquegen de fer la feina (cosa que els no alumnes també fem...). El millor són les mil excuses que són capaços d'inventar per justificar-ho (algun dia n'hauria de fer un recull...).
En un centre que no és el meu, tres noiets de 3r d'ESO es veu que han decidit que l'assignatura d'educació física no és per a ells, així que cada vegada que els toca fer classe, no porten el material (és a dir, el xandall) i, és clar, així els expulsen de la classe i se salven d'haver-la de fer. El cas és que cada vegada que no porten la roba adequada, el professor que els fa fora de la seva classe els posa una falta de disciplina (un 'parte') per no portar el material. Aquests noiets es queden voltant pel pati fins que algun dels professors de guàrdia els veu i els va a demanar explicacions. Segons sembla, ja porten vuit faltes d'aquest tipus i cada setmana, curiosament, tenen una justificació nova i cada vegada més increïble de per què no han portat el xandall. De moment, n'hem recollit tres, però segur que n'hi haurà més:

- Un dels nois no portava el xandall perquè resulta que, segons ell, no té diners per comprar-se'n un (i això ho diu un que va amb cinturó i calçotets de Calvin Klein i un mòbil d'última generació a la butxaca...). Aquest noi, a més, molt amablement va comentar als professors de guàrdia que si volien parlar amb el seu pare, que el truquessin al mòbil, perquè en aquells moments no el trobarien a casa...
- La noia, en canvi, va ser un pèl més original i resulta que no el portava perquè, justament aquell dia, tenia el xandall brut i a punt per posar a la rentadora!
- Però sens dubte la millor excusa és la del tercer noi: simplement no porta el xandall perquè diu que sembla un Teletubbie!! És clar, és obvi que si la roba no l'afavoreix no la portarà, així que suspendrà l'assignatura per un motiu merament estètic...bé, aquesta és l'excusa, clar...

La segona anècdota em va sorprendre molt més que aquesta i, curiosament, també relació amb l'assignatura d'educació física. Resulta que una tarda, mentre estaven fent classe, estaven jugant a hoquei i en un moment donat la professora, sense voler, va donar un cop d'stick a un dels alumnes, amb tan mala sort que el va tocar molt a prop de l'ull. Al noi li van posar una mica de gel pel cop i aquí no ha passat res. L'endemà, però, es veu que el noiet es va llevar i hi veia una mica borrós. Així que el seu pare, tot decidit, va portar el nano a l'institut, es va queixar perquè el dia anterior no l'havien avisat del que havia passat i va afegir que com que tot plegat havia estat culpa de l'institut i a ell no li havien dit res, doncs que se n'ocupessin ells de portar-lo al metge, que ell se n'havia d'anar a treballar. I, efectivament, se'n va anar i va deixar el seu fillet estimat a càrrec del professor de guàrdia d'aquella hora. El pitjor és que oculista d'emergència no n'hi ha pertot arreu, així que van haver de portar el noi a la Vall d'Hebron perquè li miressin l'ull. I després diran que no ens preocupem dels nostres alumnes!!

Increïble, però cert...

Ahir em va passar una cosa que em va deixar ben al·lucinada, tot i que començo a pensar que de fet no tinc perquè sorprendre'm.

Va ser durant l'última hora de classe que tenia. Era el grup de reforç que tinc de primer curs (els petites de l'institut), on han anat a parar, com sol passar, els pitjors elements del curs. En aquest grup hi ha un individu que comença a donar indicis de que serà dels més conflictius durant tot el curs. El cas és que té tota la pinta de ser un nen maco (segons ell mateix, és el terror de les nenes, perquè és tan guapo que fins i tot les noietes de quart li van al darrere...sí, ja, segur...) mimat (un 'niñato', com va dir una companya meva) que està acostumat a aconseguir sempre tot allò que vol.

Fa uns dies, la meva companya, que també fa classe a aquest grup, em va explicar que li havia fet un numeret a la seva classe: va demanar d'anar al lavabo (quan sap perfectament que durant l'hora de classe no hi poden anar) i com que ella no el va deixar sortir, va seguir insistint i, com que va veure que no se'n sortia, va trencar un boli expressament per embrutar-se amb la tinta i així poder sortir (cosa que no va fer, perquè la meva companya no té un pèl de tonta).

A mi també porta uns dies que m'està buscant les pessigolles. Fa cara de bon minyó, però és tot el contrari: es passa l'estona molestant (i de tant en tant insultant) els companys, parlant i, de vegades, fins i tot cantant a mitja veu. Quan li crido l'atenció posa cara d'innocent i fa veure que no ha fet res i a continuació es gira i, dissimuladament, continua fent el mateix (perquè òbviament ho fa per molestar-me a mi més que als companys), com si jo fos tan tonta que no me n'adonés. I, és clar, quan li poso un 'parte', comunicat d'incidències o falta de disciplina (digueu-ne com vulgueu) es fa l'ofès i em diu que li tinc mania (cosa que comença a ser veritat...).

Doncs bé, ahir, durant la classe va seguir amb el seu comportament habitual (cada dia més insolent). En un moment donat, es va aixecar (sense permís, clar), va anar fins a la bossa d'un company i li va agafar (sense permís, no cal dir-ho) unes pipes que ell hi duia. Li vaig dir que a la classe no es menja i ja podeu imaginar què va fer: primer em va dir 'perdó, ja no ho faré més' amb la seva carona de bon minyó, després es va aixecar (altra vegada sense permís) per llençar les restes de les pipes a la paperera i de retorn a la seva cadira va tornar a allargar el braç cap a la bossa del company. Però aquesta vegada ell no es va quedar tan tranquil i li va clavar un clatellot (una carícia, diria jo). El nano va seure (per fi!) i va començar a dir que volia anar al lavabo, que es marejava pel cop que li havia donat el company. Com que diu més mentides que veritats, òbviament ni jo ni ningú no s'ho va creure, així que veient que no li feia cap cas, va decidir fer-ho més dramàtic, així que per confirmar que realment es marejava, es va deixar caure a terra, com si s'hagués desmaiat. Suposo que esperava que jo corrés a veure si estava bé, però no ho vaig fer, així que es va aixecar tot indignat perquè l'ignorava, em va dir que era veritat que es marejava i va sortir de la classe (sense permís de nou). Devia esperar que correria darrere seu, però tampoc ho vaig fer. Ell es va quedar fora la classe uns segons esperant que jo fes alguna cosa i, al veure que no feia res, va tornar a entrar posant la seva millor cara de nen malalt. I després encara em va mig amenaçar d'anar a queixar-se al director perquè no me'l creia. Em vaig quedar tan sorpresa que no vaig saber com reaccionar, si enfadar-me i posar-li una falta, posar-me a riure en tota la seva cara o fer veure que no havia passat res (aquesta vegada vaig optar per l'última opció...).

Avui, que he tornat a tenir classe amb ells, el noiet s'ha afanyat a dir ben alt, perquè tots el sentissin, que ahir a la tarda havia hagut d'anar al metge amb el seu pare perquè va estar tota la tarda sentint-se marejat. Em sembla que ni el més tonto del grup no se l'ha cregut...

Avui, a més, a mitja classe m'ha tornat a deixar anar que li tinc mania i que aniria a queixar-se al director. Cada vegada que algun nano em diu això (que no és la primera vegada que ho sento) se m'escapa el riure, perquè no puc evitar imaginar-me la situació: "senyor director, la profe em té mania i no em deixa anar al lavabo quan hi vull anar..." Realment aquest nano té un comportament d'un crio malcriat de tres anyets, no us sembla?

Ara m'ha fet recordar un dia, durant el meu primer any de profe, en què un nano d'aquests em va amenaçar d'anar a queixar-se al director perquè no li deixava fer servir el diccionari durant un examen!! Aquell dia sí que vaig riure...

I les primeres vagues també...

Doncs sí, ja portem més d'un meset de curs i ja era hora que hi hagués alguna de les tradicionals vagues. La millor època per fer vaga és el segon trimestre, perquè no hi ha cap dia de festa des de Nadal fins a Setmana Santa, així que un o altre dia de vaga sempre va bé. Però, incomprensiblement sempre s'entesten en fer-les a l'octubre o novembre, encara no he descobert el perquè...
La qüestió és que sempre un sindicat o altre (sigui d'alumnes o professors) ha d'organitzar un dia de fer el vago (ups, vull dir de vaga) per fer-se notar i demostrar així el seu poder de convocatòria. I és clar, els estudiants o treballadors afectats, quan senten la paraula 'vaga' (que tenim ja associada a un dia de festa, no sé molt bé perquè...), de seguida s'hi apunten.
Demà, dijous 26 d'octubre de 2006, el Sindicat d'Estudiants ha organitzat una 'Jornada de lluita estudiantil' (paraules extretes del full que ells mateixos han repartit) per demanar un 'futur digne per a la joventut'. I és clar, quin millor moment per fer-ho que una setmana abans de les eleccions al Parlament, com si així els haguessin de fer més cas els polítics...
Ja us podeu imaginar quina il·lusió que els ha fet als alumnes de l'institut (menys als petits, que encara no tenen dret a vaga, així que hauran de venir a l'escola tant si volen com si no, cosa que consideren totalment injusta, és clar: "Per què els grans poden fer 'vaga' i nosaltres no?"). Quan senten anomenar la 'vaga' se'ls il·lumina la vista i de seguida diuen que ells s'hi apunten i, òbviament, no ho fan perquè hi creguin, sinó perquè ja s'estan veient saltant-se totes les classes i quedant-se tot el dia apalancats al sofà de casa mirant la tele.
El millor és quan els preguntes per què fan vaga i no n'hi ha ni un que t'ho sàpiga explicar. Ahir, de fet, van passar per les aules uns noiets, que suposo que eren de batxillerat, per explicar als altres de què anava la vaga i per preguntar si anirien a la manifestació que es farà a Barcelona. I el que més em va divertir va ser que ni ells mateixos, que venien a fer la propaganda, no tenien gaire clar de què anava tot plegat. Portaven el full aquest del sindicat, això sí, però no estic gaire segura que l'haguessin llegit i, el que és més important, que l'haguessin entès.
No em sorprèn gens l'actitud dels meus alumnes, perquè tots hem fet (i potser encara fem) el mateix. I com que ja sé per què els noiets tenen tan d'interès en fer vaga (que, com dic, no té res a veure amb allò pel qual es protesta), no vaig poder evitar fer la gracieta de dir-los que justament aquest dia havíem de fer l'examen que toca un dia d'aquests. Buf, llavors sí que van protestar!! Em van dir que no ho podia fer, que hi havia vaga, i jo els vaig explicar, espero que prou clarament, que la vaga la feien ells, no jo, que jo aniria a fer la meva feina com sempre i que, si tenia alumnes, doncs faria la meva classe com tocava, i que si em donava la gana de posar l'examen justament aquest dia, doncs que tenia tot el dret de fer-ho, i que si ells no es presentaven, doncs que tindrien un suspès tots. Jo em vaig quedar tan ampla i ells ben espantants! ;-) No cal dir que l'examen el farem la setmana vinent, perquè fer-lo en un dia de vaga hauria estat un bon merder...

Primeres avaluacions...

Doncs ja està, ja hi som: la setmana vinent tenim la preavaluació. Acabem de començar el curs i ja ens demanen que posem les primeres notes...però si encara no he tingut temps de conèixer tots els nanos!! Ja em direu com puc posar ara mateix un examen (perquè, és clar, la nota s'ha de basar en alguna mena de prova...) si encara no he tingut temps d'acabar ni el primer tema?!

Apa, una mica més de teoria. Entre les seves múltiples novetats, la reforma educativa comportava un canvi en la concepció de les avaluacions (és a dir, de la manera de posar les notes). Fins llavors, les avaluacions anaven per trimestres i a final de curs es feia una mitja de les notes dels tres trimestres i s'extreia la que seria la nota final. Amb la reforma va aparèixer l'avaluació contínua.
La idea de l'avaluació contínua consisteix en creure que els coneixements que van adquirint els noiets (suposant que els arriben a adquirir, clar...) es van acumulant, així que si són capaços d'aprovar la prova de final de curs, això vol dir que, necessàriament, han anat adquirint tots els conceptes que s'han anat donant durant el curs. Així doncs, l'única nota realment important és la nota de final de curs i la resta de notes són només orientatives per anar comprovant l'evolució de l'alumnat (cosa que val més que els alumnes no sàpiguen, perquè si no es passen tot el curs sense fer res i es posen a treballar tan sols quinze dies abans de l'examen final!!).

De fet, es va introduir tota una nova nomenclatura relacionada amb les avaluacions:
- Avaluació inicial o diagnòstica. Es una prova que se suposa que s'ha de fer a l'inici de cada tema per veure el nivell que tenen els alumnes i així saber quin nivell hem de donar nosaltres, si cal començar del principi o bé anar més enllà, etc.
- Avaluació formativa. En la qual es va observant l'evolució de cada alumne en l'adquisició dels coneixements.
- Avaluació sumativa. La de tota la vida, la prova o examen que es fa al final d'un tema per veure si s'han assolit els objectius.

Ara mateix, segons l'assignatura o el professor, es fa un tipus d'avaluació o un altre: alguns compten per trimestres, altres compten només la nota final.
La idea de l'avaluació contínua té la seva lògica, almenys en la meva assignatura, perquè realment els coneixements es van acumulant i cada curs es treballa sobre la base del que es va treballar en el curs anterior (fet pel qual els alumnes tenen la sensació que cada curs es fa el mateix...cosa que en part és certa, però no del tot...).
El problema és que no absolutament tot el que es fa segueix aquesta línia, per exemple: l'ortografia i la literatura no tenen res a veure una cosa amb l'altra, així que no es pot dir que algú que a final de curs sigui capaç d'escriure perfectament sense faltes d'ortografia sigui un as de la literatura. Però si hem de seguir una avaluació contínua, resulta que funciona així i que l'alumne pot aprovar els continguts fets durant l'últim trimestre i, per tant, aprovar el curs sencer, sense tenir idea del que s'ha fet els trimestres anteriors.
Per evitar aquests problemes, jo prefereixo fer una avaluació contínua, però a la meva manera, que vol dir que l'alumne no aprovarà el final de curs si prèviament no ha anat aprovant (més o menys) tota la resta.
Recordo especialment un alumne que vaig tenir fa tres anys. Era un nano amb moltes capacitats (que vol dir que no tenia un pèl de tonto), però es va voler passar d'espavilat. Durant el primer trimestre va anar treballant, però fent els mínims per aprovar. A l'arribar el segon trimestre, de sobte va deixar de treballar i es va dedicar a fer absolutament res de res durant els tres mesos. Quan va arribar el tercer trimestre i ja s'acostava el final de curs, un dia li vaig dir que si no s'espavilava i m'entregava tota la feina que havia d'haver fet (i no havia fet) durant el segon trimestre, no li aprovaria el tercer i, per tant, no aprovaria el curs. La seva resposta em va fer molta gràcia: em va dir que havia aprovat el primer trimestre i que aprovaria el tercer, així que el segon no calia fer res i es podia suspendre tranquil·lament, ja que per mitja (dos trimestres aprovats contra un de suspès) li sortia el curs aprovat. I jo li vaig respondre que "no, noi, no, això no funciona així, o m'entregues toooot el que et falta o no aprovaràs." I hi devia posar una cara molt seriosa quan li vaig dir això, perquè va treballar més durant aquell mes que quedava del que havia fet durant la resta del curs. Per tocar-li una mica més la moral li vaig suspendre la tercera avaluació i el vaig fer anar a l'examen de suficiència, tot i que sabia perfectament que l'aprovaria...que si ells són espavilats, jo també ho sóc! I a més, tinc més anys d'experiència que ells!!

Tancat temporalment per falta d'econnexió...

Ostres, a veure si aquesta gent de l'internet ens dóna la connexió a casa d'una vegada, que a la feina no hi ha manera d'escriure un blog!!!

Resultat del partit

Resultat final (almenys de moment...) de la baralla :

Agressor: expulsat sis dies lectius (amb la qual cosa ha empalmat amb el pont de la pilarica...).
Víctima 1: cap conseqüència, almenys visible...
Víctima 2: cap conseqüència, a part del seu amor propi...
Germà de la víctima 1: dos dies expulsat (perquè òbviament va anar a defensar el seu germanet petit i també va acabar repartint faves...)

Pel que en sé, els pares d'aquests dos germans, que normalment es despreocupen totalment d'ells, ara resulta que estan super preocupats pels seus fillets, tant que fins i tot han posat una denúncia als mossos per l'agressió. Però no en sé més detalls.
Ara bé, el que a mi més em preocupava, que era la reacció dels companys amb l'agressor (perquè, és clar, hauran de continuar convivint amb ell durant la resta del curs), m'ha sorprès, perquè sembla que ja s'hagin oblidat de tot i segueixen a l'aula com si no hagués passat res. Encara sort!!