Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: ?
Terme municipal: Vielha e Mijaran
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 0320471,4733813
Alçaria total: 15,1 m
Volt de canó: 4,33 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada: ?
El camí per arribar fins al Pi del Pla de Dalt (Pin deth Plau de Naut) no és fàcil, sobretot perquè, bàsicament, en molts moments ni tan sols hi ha camí. Per aquest motiu, les meves explicacions de com accedir-hi no podran ser clares, ja que en diversos moments vam tirar camp a través en la direcció cap on suposàvem que havia de ser l'arbre, sense altres indicacions que ens guiessin.
Bé, anem al que sí sabem segur. Primer de tot, ens situarem a Vielha i, des d'allà, agafarem la carretera cap a Mont. Un cop a Mont, creuarem el poble pel Carrer deth Centre fins que s'acabi l'asfalt, lloc on deixarem el vehicle,y just abans de començar la pista de terra.
 |
| Vielha des de Mont |
Ara toca caminar uns tres quilòmetres llargs per la pista, fins que arribarem al dipòsit d'aigua municipal. Fins aquí anem bé, la pista està en molt bon estat i no té un desnivell exagerat, així que es pot anar fent tranquil·lament. Malgrat que fins aquest punt s'hi podria anar en cotxe, la pista no té massa lloc on aparcar-lo, per això nosaltres vam preferir deixar-lo ben posat al poble i fer aquest tram a peu.
Un cop al dipòsit, veurem un corriol que comença a ascendir just de la seva dreta endinsant-se al bosc. Hi ha un tronc sec a l'inici del camí que ens podria despistar, però si ens hi fixem bé veurem que darrere la soca hi ha el corriol. Aquí comença, al meu parer, la tortura. El corriol, malgrat que força evident, a estones es troba cobert per falgueres, esbarzers i altres plantes que dificulten seguir-lo amb comoditat. Per aquest motiu val més anar calçats amb botes i pantalons gruixuts, ja que això serà una constant en tot el recorregut, sobretot a la part final, al pla on hi ha el pi. L'altra dificultat és que aquest corriol va ascendint contínuament sense descans, així que uns bastons per ajudar-nos a caminar tampoc ens anirien malament.
El temps que trigarem en fer aquest tram dependrà, en part, de les ganes de pujar que tinguem. Nosaltres vam trigar uns 45 minuts des del Pi fins a retornar al dipòsit, perquè anàvem lleugers i ja sabíem per on havíem d'anar, però la pujada se'ns va allargar força més, precisament per aquest ascens constant i les estones que vam anar fent voltes per a localitzar el camí que ens havia desaparegut entre la vegetació.
El corriol que anàvem resseguint sense complicacions ens portarà fins el Plau de Baish (el Pla de Baix), on començarà la nostra aventura, perquè de cop desapareix el sender evident i tan sols trobarem, de tant en tant, alguna fita de pedres que ens anirà orientant, però no sempre. El que hem de tenir clar és que el Pla de Dalt es troba uns metres per sobre del Pla de Baix, així que l'objectiu és creuar el Plau de Baish com poguem i continuar ascendint fins a arribar al Plau de Naut.
No us puc indicar gaire més, perquè ja dic que aquí hi vam estar fent voltes fins que finalment vam localitzar la continuació del corriol a l'altra banda del Pla, malgrat que poc després el vam tornar a perdre. El Plau de Baish el vam creuar més o menys pel mig, passant pel costat esquerre d'una plantació de falgueres, però això pot ser poc indicatiu, ja que aquesta vegetació creix tan ràpid que amb poc temps pot haver canviat molt. Com he dit abans, hi havia alguna fita, però no en vam veure gaires més, així que tant pot ser que no hi fossin com que nosaltres no les sabéssim localitzar.
Sigui com sigui, creuarem el pla i continuarem ascendint fins a trobar el Plau de Naut. Quan hi arribem pensarem que potser sí que haurà valgut la pena arribar fins allà. El pla, òbviament, és ple de vegetació que anirà endarrerint el nostre ascens, però aquesta vegada, tot i no haver-hi camí marcat per enlloc, tampoc no hi ha pèrdua: hem de creuar-lo en línia recta de punta a punta, fins al final, on trobarem el Pi.
 |
| Plau de Naut |
 |
| Plau de Naut (al centre, el "nostre" Pi) |
Malgrat que el Pi del Plau de Naut no té placa identificativa, el reconeixerem de seguida perquè no n'hi ha cap altre com ell. A mesura que anem pujant pel camp, veurem un pi de dos troncs a mà esquerra i una cabana de construcció a mà dreta que ens poden orientar: el Pi es troba més o menys al mig de tots dos, just a l'inici del bosc, així que no arribarem a entrar-hi.
 |
| Pin deth Plau de Naut (juliol de 2019) |
Després de quedar-nos bocabadats amb les curioses formes del tronc del Pi, farem un gir de 180º i podrem meravellar-nos amb les vistes del paisatge que ens rodeja, ja que hi podem contemplar, entre altres, tota la Maladeta.
 |
| La Maladeta |
Val molt la pena asseure's als peus del Pi (procurant no asseure'ns sobre esbarzers o altres plantes encara menys agradables) i esmorzar tranquil·lament, gaudint de la pau que s'hi respira i de les vistes espectaculars que hi ha. I si, a més, alguns habitants de la zona decideixen venir a fer-nos companyia, què més podem demanar?
 |
| Papallona que ens va acompanyar mentre esmorzàvem |
El retorn cap on hem deixat el vehicle es pot fer en poc més d'una horeta, anant a pas lleuger, sempre i quan tinguem clar el camí per on hem pujat i el poguem desfer sense complicacions. Són uns 45 minuts fins al dipòsit més l'estona que necessitem per recórrer la pista fins al poble.
Una altra recomanació: malgrat que bona part del recorregut va per dins del bosc, també hi ha tot el tram de pista que no està cobert. Per tant, millor si eviteu fer-lo a ple juliol, amb temperatures de més de 30 graus i un dia radiantment assolellat. Vaja, que al Plau de Naut s'hi estava d'allò més bé, però anant per la pista de retorn, ja al migdia, ens hi vam ben socarrimar!
