dissabte, 28 d’octubre del 2006

I més coses increïbles...

Doncs sí, les coses estranyes amb els alumnes no només em passen a mi. Avui us explicaré un parell d'anècdotes que m'han explicat a mi...

Tots sabem que els alumnes sempre que poden s'escaquegen de fer la feina (cosa que els no alumnes també fem...). El millor són les mil excuses que són capaços d'inventar per justificar-ho (algun dia n'hauria de fer un recull...).
En un centre que no és el meu, tres noiets de 3r d'ESO es veu que han decidit que l'assignatura d'educació física no és per a ells, així que cada vegada que els toca fer classe, no porten el material (és a dir, el xandall) i, és clar, així els expulsen de la classe i se salven d'haver-la de fer. El cas és que cada vegada que no porten la roba adequada, el professor que els fa fora de la seva classe els posa una falta de disciplina (un 'parte') per no portar el material. Aquests noiets es queden voltant pel pati fins que algun dels professors de guàrdia els veu i els va a demanar explicacions. Segons sembla, ja porten vuit faltes d'aquest tipus i cada setmana, curiosament, tenen una justificació nova i cada vegada més increïble de per què no han portat el xandall. De moment, n'hem recollit tres, però segur que n'hi haurà més:

- Un dels nois no portava el xandall perquè resulta que, segons ell, no té diners per comprar-se'n un (i això ho diu un que va amb cinturó i calçotets de Calvin Klein i un mòbil d'última generació a la butxaca...). Aquest noi, a més, molt amablement va comentar als professors de guàrdia que si volien parlar amb el seu pare, que el truquessin al mòbil, perquè en aquells moments no el trobarien a casa...
- La noia, en canvi, va ser un pèl més original i resulta que no el portava perquè, justament aquell dia, tenia el xandall brut i a punt per posar a la rentadora!
- Però sens dubte la millor excusa és la del tercer noi: simplement no porta el xandall perquè diu que sembla un Teletubbie!! És clar, és obvi que si la roba no l'afavoreix no la portarà, així que suspendrà l'assignatura per un motiu merament estètic...bé, aquesta és l'excusa, clar...

La segona anècdota em va sorprendre molt més que aquesta i, curiosament, també relació amb l'assignatura d'educació física. Resulta que una tarda, mentre estaven fent classe, estaven jugant a hoquei i en un moment donat la professora, sense voler, va donar un cop d'stick a un dels alumnes, amb tan mala sort que el va tocar molt a prop de l'ull. Al noi li van posar una mica de gel pel cop i aquí no ha passat res. L'endemà, però, es veu que el noiet es va llevar i hi veia una mica borrós. Així que el seu pare, tot decidit, va portar el nano a l'institut, es va queixar perquè el dia anterior no l'havien avisat del que havia passat i va afegir que com que tot plegat havia estat culpa de l'institut i a ell no li havien dit res, doncs que se n'ocupessin ells de portar-lo al metge, que ell se n'havia d'anar a treballar. I, efectivament, se'n va anar i va deixar el seu fillet estimat a càrrec del professor de guàrdia d'aquella hora. El pitjor és que oculista d'emergència no n'hi ha pertot arreu, així que van haver de portar el noi a la Vall d'Hebron perquè li miressin l'ull. I després diran que no ens preocupem dels nostres alumnes!!

dijous, 26 d’octubre del 2006

Increïble, però cert...

Ahir em va passar una cosa que em va deixar ben al·lucinada, tot i que començo a pensar que de fet no tinc perquè sorprendre'm.

Va ser durant l'última hora de classe que tenia. Era el grup de reforç que tinc de primer curs (els petites de l'institut), on han anat a parar, com sol passar, els pitjors elements del curs. En aquest grup hi ha un individu que comença a donar indicis de que serà dels més conflictius durant tot el curs. El cas és que té tota la pinta de ser un nen maco (segons ell mateix, és el terror de les nenes, perquè és tan guapo que fins i tot les noietes de quart li van al darrere...sí, ja, segur...) mimat (un 'niñato', com va dir una companya meva) que està acostumat a aconseguir sempre tot allò que vol.

Fa uns dies, la meva companya, que també fa classe a aquest grup, em va explicar que li havia fet un numeret a la seva classe: va demanar d'anar al lavabo (quan sap perfectament que durant l'hora de classe no hi poden anar) i com que ella no el va deixar sortir, va seguir insistint i, com que va veure que no se'n sortia, va trencar un boli expressament per embrutar-se amb la tinta i així poder sortir (cosa que no va fer, perquè la meva companya no té un pèl de tonta).

A mi també porta uns dies que m'està buscant les pessigolles. Fa cara de bon minyó, però és tot el contrari: es passa l'estona molestant (i de tant en tant insultant) els companys, parlant i, de vegades, fins i tot cantant a mitja veu. Quan li crido l'atenció posa cara d'innocent i fa veure que no ha fet res i a continuació es gira i, dissimuladament, continua fent el mateix (perquè òbviament ho fa per molestar-me a mi més que als companys), com si jo fos tan tonta que no me n'adonés. I, és clar, quan li poso un 'parte', comunicat d'incidències o falta de disciplina (digueu-ne com vulgueu) es fa l'ofès i em diu que li tinc mania (cosa que comença a ser veritat...).

Doncs bé, ahir, durant la classe va seguir amb el seu comportament habitual (cada dia més insolent). En un moment donat, es va aixecar (sense permís, clar), va anar fins a la bossa d'un company i li va agafar (sense permís, no cal dir-ho) unes pipes que ell hi duia. Li vaig dir que a la classe no es menja i ja podeu imaginar què va fer: primer em va dir 'perdó, ja no ho faré més' amb la seva carona de bon minyó, després es va aixecar (altra vegada sense permís) per llençar les restes de les pipes a la paperera i de retorn a la seva cadira va tornar a allargar el braç cap a la bossa del company. Però aquesta vegada ell no es va quedar tan tranquil i li va clavar un clatellot (una carícia, diria jo). El nano va seure (per fi!) i va començar a dir que volia anar al lavabo, que es marejava pel cop que li havia donat el company. Com que diu més mentides que veritats, òbviament ni jo ni ningú no s'ho va creure, així que veient que no li feia cap cas, va decidir fer-ho més dramàtic, així que per confirmar que realment es marejava, es va deixar caure a terra, com si s'hagués desmaiat. Suposo que esperava que jo corrés a veure si estava bé, però no ho vaig fer, així que es va aixecar tot indignat perquè l'ignorava, em va dir que era veritat que es marejava i va sortir de la classe (sense permís de nou). Devia esperar que correria darrere seu, però tampoc ho vaig fer. Ell es va quedar fora la classe uns segons esperant que jo fes alguna cosa i, al veure que no feia res, va tornar a entrar posant la seva millor cara de nen malalt. I després encara em va mig amenaçar d'anar a queixar-se al director perquè no me'l creia. Em vaig quedar tan sorpresa que no vaig saber com reaccionar, si enfadar-me i posar-li una falta, posar-me a riure en tota la seva cara o fer veure que no havia passat res (aquesta vegada vaig optar per l'última opció...).

Avui, que he tornat a tenir classe amb ells, el noiet s'ha afanyat a dir ben alt, perquè tots el sentissin, que ahir a la tarda havia hagut d'anar al metge amb el seu pare perquè va estar tota la tarda sentint-se marejat. Em sembla que ni el més tonto del grup no se l'ha cregut...

Avui, a més, a mitja classe m'ha tornat a deixar anar que li tinc mania i que aniria a queixar-se al director. Cada vegada que algun nano em diu això (que no és la primera vegada que ho sento) se m'escapa el riure, perquè no puc evitar imaginar-me la situació: "senyor director, la profe em té mania i no em deixa anar al lavabo quan hi vull anar..." Realment aquest nano té un comportament d'un crio malcriat de tres anyets, no us sembla?

Ara m'ha fet recordar un dia, durant el meu primer any de profe, en què un nano d'aquests em va amenaçar d'anar a queixar-se al director perquè no li deixava fer servir el diccionari durant un examen!! Aquell dia sí que vaig riure...

dimecres, 25 d’octubre del 2006

I les primeres vagues també...

Doncs sí, ja portem més d'un meset de curs i ja era hora que hi hagués alguna de les tradicionals vagues. La millor època per fer vaga és el segon trimestre, perquè no hi ha cap dia de festa des de Nadal fins a Setmana Santa, així que un o altre dia de vaga sempre va bé. Però, incomprensiblement sempre s'entesten en fer-les a l'octubre o novembre, encara no he descobert el perquè...
La qüestió és que sempre un sindicat o altre (sigui d'alumnes o professors) ha d'organitzar un dia de fer el vago (ups, vull dir de vaga) per fer-se notar i demostrar així el seu poder de convocatòria. I és clar, els estudiants o treballadors afectats, quan senten la paraula 'vaga' (que tenim ja associada a un dia de festa, no sé molt bé perquè...), de seguida s'hi apunten.
Demà, dijous 26 d'octubre de 2006, el Sindicat d'Estudiants ha organitzat una 'Jornada de lluita estudiantil' (paraules extretes del full que ells mateixos han repartit) per demanar un 'futur digne per a la joventut'. I és clar, quin millor moment per fer-ho que una setmana abans de les eleccions al Parlament, com si així els haguessin de fer més cas els polítics...
Ja us podeu imaginar quina il·lusió que els ha fet als alumnes de l'institut (menys als petits, que encara no tenen dret a vaga, així que hauran de venir a l'escola tant si volen com si no, cosa que consideren totalment injusta, és clar: "Per què els grans poden fer 'vaga' i nosaltres no?"). Quan senten anomenar la 'vaga' se'ls il·lumina la vista i de seguida diuen que ells s'hi apunten i, òbviament, no ho fan perquè hi creguin, sinó perquè ja s'estan veient saltant-se totes les classes i quedant-se tot el dia apalancats al sofà de casa mirant la tele.
El millor és quan els preguntes per què fan vaga i no n'hi ha ni un que t'ho sàpiga explicar. Ahir, de fet, van passar per les aules uns noiets, que suposo que eren de batxillerat, per explicar als altres de què anava la vaga i per preguntar si anirien a la manifestació que es farà a Barcelona. I el que més em va divertir va ser que ni ells mateixos, que venien a fer la propaganda, no tenien gaire clar de què anava tot plegat. Portaven el full aquest del sindicat, això sí, però no estic gaire segura que l'haguessin llegit i, el que és més important, que l'haguessin entès.
No em sorprèn gens l'actitud dels meus alumnes, perquè tots hem fet (i potser encara fem) el mateix. I com que ja sé per què els noiets tenen tan d'interès en fer vaga (que, com dic, no té res a veure amb allò pel qual es protesta), no vaig poder evitar fer la gracieta de dir-los que justament aquest dia havíem de fer l'examen que toca un dia d'aquests. Buf, llavors sí que van protestar!! Em van dir que no ho podia fer, que hi havia vaga, i jo els vaig explicar, espero que prou clarament, que la vaga la feien ells, no jo, que jo aniria a fer la meva feina com sempre i que, si tenia alumnes, doncs faria la meva classe com tocava, i que si em donava la gana de posar l'examen justament aquest dia, doncs que tenia tot el dret de fer-ho, i que si ells no es presentaven, doncs que tindrien un suspès tots. Jo em vaig quedar tan ampla i ells ben espantants! ;-) No cal dir que l'examen el farem la setmana vinent, perquè fer-lo en un dia de vaga hauria estat un bon merder...

dissabte, 21 d’octubre del 2006

Primeres avaluacions...

Doncs ja està, ja hi som: la setmana vinent tenim la preavaluació. Acabem de començar el curs i ja ens demanen que posem les primeres notes...però si encara no he tingut temps de conèixer tots els nanos!! Ja em direu com puc posar ara mateix un examen (perquè, és clar, la nota s'ha de basar en alguna mena de prova...) si encara no he tingut temps d'acabar ni el primer tema?!

Apa, una mica més de teoria. Entre les seves múltiples novetats, la reforma educativa comportava un canvi en la concepció de les avaluacions (és a dir, de la manera de posar les notes). Fins llavors, les avaluacions anaven per trimestres i a final de curs es feia una mitja de les notes dels tres trimestres i s'extreia la que seria la nota final. Amb la reforma va aparèixer l'avaluació contínua.
La idea de l'avaluació contínua consisteix en creure que els coneixements que van adquirint els noiets (suposant que els arriben a adquirir, clar...) es van acumulant, així que si són capaços d'aprovar la prova de final de curs, això vol dir que, necessàriament, han anat adquirint tots els conceptes que s'han anat donant durant el curs. Així doncs, l'única nota realment important és la nota de final de curs i la resta de notes són només orientatives per anar comprovant l'evolució de l'alumnat (cosa que val més que els alumnes no sàpiguen, perquè si no es passen tot el curs sense fer res i es posen a treballar tan sols quinze dies abans de l'examen final!!).

De fet, es va introduir tota una nova nomenclatura relacionada amb les avaluacions:
- Avaluació inicial o diagnòstica. Es una prova que se suposa que s'ha de fer a l'inici de cada tema per veure el nivell que tenen els alumnes i així saber quin nivell hem de donar nosaltres, si cal començar del principi o bé anar més enllà, etc.
- Avaluació formativa. En la qual es va observant l'evolució de cada alumne en l'adquisició dels coneixements.
- Avaluació sumativa. La de tota la vida, la prova o examen que es fa al final d'un tema per veure si s'han assolit els objectius.

Ara mateix, segons l'assignatura o el professor, es fa un tipus d'avaluació o un altre: alguns compten per trimestres, altres compten només la nota final.
La idea de l'avaluació contínua té la seva lògica, almenys en la meva assignatura, perquè realment els coneixements es van acumulant i cada curs es treballa sobre la base del que es va treballar en el curs anterior (fet pel qual els alumnes tenen la sensació que cada curs es fa el mateix...cosa que en part és certa, però no del tot...).
El problema és que no absolutament tot el que es fa segueix aquesta línia, per exemple: l'ortografia i la literatura no tenen res a veure una cosa amb l'altra, així que no es pot dir que algú que a final de curs sigui capaç d'escriure perfectament sense faltes d'ortografia sigui un as de la literatura. Però si hem de seguir una avaluació contínua, resulta que funciona així i que l'alumne pot aprovar els continguts fets durant l'últim trimestre i, per tant, aprovar el curs sencer, sense tenir idea del que s'ha fet els trimestres anteriors.
Per evitar aquests problemes, jo prefereixo fer una avaluació contínua, però a la meva manera, que vol dir que l'alumne no aprovarà el final de curs si prèviament no ha anat aprovant (més o menys) tota la resta.
Recordo especialment un alumne que vaig tenir fa tres anys. Era un nano amb moltes capacitats (que vol dir que no tenia un pèl de tonto), però es va voler passar d'espavilat. Durant el primer trimestre va anar treballant, però fent els mínims per aprovar. A l'arribar el segon trimestre, de sobte va deixar de treballar i es va dedicar a fer absolutament res de res durant els tres mesos. Quan va arribar el tercer trimestre i ja s'acostava el final de curs, un dia li vaig dir que si no s'espavilava i m'entregava tota la feina que havia d'haver fet (i no havia fet) durant el segon trimestre, no li aprovaria el tercer i, per tant, no aprovaria el curs. La seva resposta em va fer molta gràcia: em va dir que havia aprovat el primer trimestre i que aprovaria el tercer, així que el segon no calia fer res i es podia suspendre tranquil·lament, ja que per mitja (dos trimestres aprovats contra un de suspès) li sortia el curs aprovat. I jo li vaig respondre que "no, noi, no, això no funciona així, o m'entregues toooot el que et falta o no aprovaràs." I hi devia posar una cara molt seriosa quan li vaig dir això, perquè va treballar més durant aquell mes que quedava del que havia fet durant la resta del curs. Per tocar-li una mica més la moral li vaig suspendre la tercera avaluació i el vaig fer anar a l'examen de suficiència, tot i que sabia perfectament que l'aprovaria...que si ells són espavilats, jo també ho sóc! I a més, tinc més anys d'experiència que ells!!

dimecres, 11 d’octubre del 2006

Tancat temporalment per falta d'econnexió...

Ostres, a veure si aquesta gent de l'internet ens dóna la connexió a casa d'una vegada, que a la feina no hi ha manera d'escriure un blog!!!

dijous, 5 d’octubre del 2006

Resultat del partit

Resultat final (almenys de moment...) de la baralla :

Agressor: expulsat sis dies lectius (amb la qual cosa ha empalmat amb el pont de la pilarica...).
Víctima 1: cap conseqüència, almenys visible...
Víctima 2: cap conseqüència, a part del seu amor propi...
Germà de la víctima 1: dos dies expulsat (perquè òbviament va anar a defensar el seu germanet petit i també va acabar repartint faves...)

Pel que en sé, els pares d'aquests dos germans, que normalment es despreocupen totalment d'ells, ara resulta que estan super preocupats pels seus fillets, tant que fins i tot han posat una denúncia als mossos per l'agressió. Però no en sé més detalls.
Ara bé, el que a mi més em preocupava, que era la reacció dels companys amb l'agressor (perquè, és clar, hauran de continuar convivint amb ell durant la resta del curs), m'ha sorprès, perquè sembla que ja s'hagin oblidat de tot i segueixen a l'aula com si no hagués passat res. Encara sort!!