Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars Jussà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Pallars Jussà. Mostrar tots els missatges

26 de juliol 2019

Ginebre del Tuberic (Castell de Mur)

Ginebre de Tuberic

Espècie: juniperus oxycedrus
Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Josep de Vilamolat
Terme municipal: Castell de Mur (Alzinar de Miravet, Mur)
Coordenades UTM ED50 (m): X  320721  Y 4664125
Alçaria total: 7,5 m
Volt de canó: 2,5 m
Capçada mitjana: 9,1 m
Edat estimada: 300 anys

Per arribar al Ginebre del Tuberic, en primer lloc ens haurem de dirigir cap a Castell de Mur. Allà, deixarem el vehicle a l'aparcament de terra que hi ha just sota el castell i continuarem a peu avançant per la pista en direcció a les runes de la Casa Forta de Miravet.

Castell de Mur

Malgrat que la pista està en bones condicions i és fàcil anar seguint el recorregut, com a referència, per assegurar-nos que anem per bon camí, trobarem una bassa de bombers i molt a prop seu un petit refugi amb taules de picnic i una zona de barbacoa (tot i que quan hi vam anar nosaltres, en ple juliol, era precintada per l'elevat risc d'incendi), ideal per fer-hi una parada tècnica quan retornem de visitar el ginebre. 

Seguirem per la pista i passarem pel costat de les runes de la Casa Forta de Miravet, on no ens acostarem, ja que té alt risc de despreniment. De fet, la torre està tan inclinada que creiem que pot caure d'aquí poc temps.

Casa Forta de Miravet

Mentre anem caminant, podem mirar enrere i comprovar tot el recorregut que haurem fet fins llavors, ja que és fàcil de resseguir amb la mirada.


La pista arriba a una bifurcació, que seguirem cap a l'esquerra. Uns minuts més tard trobarem un bosc de xiprers, on no hem d'arribar a entrar. Just abans d'arribar al bosc, trobarem, a mà dreta, una esplanada amb xiprers jovenets escampats per tot el terreny. Allà intuirem una antiga pista, ja força desdibuixada, però que encara es pot anar resseguint, que agafarem. Només caldrà avançar uns dos-cents metres aquesta pista fins que localitzarem el Ginebre (bé, primer de tot en veurem la placa identificativa i després ja trobarem l'arbre).

 
 

El Ginebre del Tuberic no presenta, actualment, una gran vitalitat. Com podeu veure a les imatges de sota, té algunes branques mortes, un esbarzer sortint del seu tronc i un boix creixent-li al seu costat. No sabem quant temps li pot quedar, però comparant la fotografia de la web dels Arbres Monumentals amb la nostra, de mitjans 2019, s'hi pot apreciar una gran diferència i no precisament favorable.

Ginebre del Tuberic (juliol de 2019)
 

Aquesta petita excursió, còmoda i assequible, no ens portarà més d'una hora i mitja de recorregut, així que, si ens ho combinem bé, podem aprofitar l'estada per fer també la visita guiada al Castell de Mur i la Col·legiata de Santa Maria, que hi ha just al costat. I ja que hi som, ens podem quedar uns dies a la zona del Montsec, on hi ha mil coses per fer i per visitar, per a totes les edats i tots els gustos.

22 de juliol 2017

Alzina de Pelleu (Isona i Conca Dellà)

Alzina de Pelleu

Espècie: quercus ilex. subsp. ballota
Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ?
Terme municipal: Isona i Conca Dellà (Orcau)
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 330592,4671285
Alçària total: 15 m
Volt de canó: 5,28 m 
Capçada mitjana: 21,3 m
Edat estimada: ?

Ja aviso, abans de començar, que aquesta entrada serà llargueta, així que si us interessa, haureu de tenir una mica de paciència...

Comencem. Si feu cas de les instruccions que ens dona la web d'Arbres Monumentals per a arribar fins a la fantàstica carrasca, "Per arribar-hi, un cop a Tremp, cal creuar el Pont del Riu i allà agafar el camí de la Coma, que segueix el barranc de la Coma. Resseguir aquest camí uns 2,5 km. Allà cal deixar el cotxe i resseguir el camí que queda a l’esquerra (uns 100 m) i ja es podrà veure l’Alzina." Si feu, com deia, exactament el que ens diu, trobareu la pista que comenta, avançareu aquests 100 metres i probablement us passarà el mateix que ens va passar a nosaltres: que anireu fent voltes i voltes per la zona camí amunt i camí avall, pensant que potser la pista a la que es refereix no és una, sinó una altra i que bàsicament el problema és vostre per no haver calculat prou bé els 2,5 km i seguireu buscant i buscant i el màxim que trobareu serà aquesta alzina, molt bonica, això sí, però amb un tronc que ni de bon tros s'aproxima als 5 metres que se suposa que ha de tenir l'alzina que esteu buscant.


Si a això li afegiu que nosaltres hi vam anar passades les 12 del migdia d'un dia radiant de ple juliol, pensant que trobaríem l'alzina ràpidament (havia de ser ben a prop de la pista, oi?) i podríem anar a dinar, que ja anava sent hora, comprendreu que acabéssim recordant-nos de tots i cada un dels ossos de la persona que havia fet aquestes indicacions. 

Total, que aquell dia vam decidir dinar sota l'ombra d'aquella preciosa alzina, que d'aquí un temps perfectament podrà entrar a la llista de Monumentals, acceptar que havíem fracassat totalment en la nostra recerca (tan fàcil que semblava d'entrada) i a la tarda preguntar a sant Google, que ho sap pràcticament tot, on ens havíem equivocat. 

Quina va ser la nostra sorpresa quan sant Google no ens va donar una resposta, sinó diverses i que, a més, eren contradictòries entre elles! Quin embolic!! On carai devia ser l'Alzina de Pelleu que, segons sembla, molta gent coneix, però ningú és capaç de situar-la correctament sobre un mapa i posar-hi unes indicacions clares per arribar-hi? Ni tan sols el mapa de l'Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) la marca al lloc on toca, ja que la situa gairebé al mateix punt que la web dels Arbres, però ja us dic jo que allà hi ha unes quantes alzines, però cap d'elles és la de Pelleu.

Algun dia, quan estigui emprenyada de debò, faré una llista amb totes les fitxes d'Arbres Monumentals que hem trobat amb errors, molts d'ells amb l'arbre mal situat sobre el mapa, fet que no tan sols ens ha portat diverses vegades a fer voltes sobre les nostres pròpies passes intentant localitzar un arbre que no existeix (almenys no en el lloc assenyalat), sinó que en alguna ocasió podria haver estat pitjor, ja que jo no, però el Mohawk, que és més atrevit i molt més tossut que jo, insisteix en anar-se'n pendent amunt, pendent avall per indrets on no hi ha camí fins a trobar el que busca.

Per sort, el meu company, com ja he dit, és molt tossut, així que aquella tarda va començar una exhaustiva investigació per a descobrir on és realment la carrasca i, finalment, va elaborar la seva pròpia teoria, que resulta que va ser encertada, com vam poder comprovar dos dies més tard.

Així doncs, ara sí, em posaré seriosa i us intentaré explicar on ÉS de debò de debò l'Alzina de Pelleu. Perquè sí que existeix, però es troba a uns cinc quilòmetres del punt on la situa la web de la Generalitat. El més curiós és que, per exemple, les mides de l'alzina i la fotografia que acompanyen la fitxa sí que corresponen a la carrasca i, a més, hi ha cartells indicadors en diversos punts del camí que ens diuen clarament on es troba, cartells que són, òbviament, de la Generalitat...Un misteri, tot plegat...

Per arribar a l'Alzina de Pelleu ho podem fer des de les dues bandes de la pista que passa molt a prop seu (de Tremp a Orcau), així que jo us explicaré la que vam fer nosaltres, perquè de l'altra banda no us en puc donar informació. D'entrada, resulta que les indicacions de la web no eren tan errònies, ja que sí que hem d'anar a trobar el camí de la Coma, però passant força de llarg els 2,5 km.

Per arribar al camí de la Coma, des de Tremp agafarem la carretera C-1412b en direcció a Isona i algun quilòmetre més endavant, després de creuar el riu Noguera Pallaresa, a mà esquerra veurem l'indicador cap a la central hidroelèctrica. Allà mateix, al costat de la carretera, podeu fer una petita parada per admirar els tres espectaculars plàtans que ni tan sols, inexplicablement, estan considerats d'interès local.



Creuarem el pont sobre el canal i agafarem el trencall cap a la dreta. Malgrat que hi ha un bon tram asfaltat, de seguida descobrirem que el recorregut el farem per una pista de terra, però que està en molt bon estat, així que no hi ha cap complicació per passar-hi amb qualsevol vehicle.

Farem uns 3-4 quilòmetres, fins que trobarem una bifurcació. Allà deixarem el cotxe, ja que la pista que seguirem, la de la dreta, no és apta gairebé per a cap tipus de vehicle (a no ser que es tracti d'una moto, un quad o un tot-terreny dels de veritat, no de joguina com el meu petit tot camí, que m'ha portat per moltes pistes forestals sense queixar-se, però que dubto molt que aquesta li hagués fet cap gràcia). Mentre anem avançant, ara a peu, podrem contemplar el paisatge que anem deixant enrere, amb el pantà de Sant Antoni acompanyant-nos tot el camí.



A l'inici de la pista, on haurem deixat el cotxe, veurem el primer indicador que ens anirà guiant, malgrat que no fa massa falta, ja que bàsicament anirem fent revolts, durant aproximadament una hora, seguint aquesta pista. En alguns trams trobarem petits corriols ben fressats que ens podran servir per tallar camí i fer-lo menys monòton, malgrat que nosaltres, com que no teníem massa clar si anàvem bé, vam preferir anar seguint la pista (sí que els vam agafar, però, en el trajecte de tornada).


Al cap d'una hora arribarem a un encreuament de pistes al coll, però ara trobarem un altre indicador que no només ens dirà com anar fins a Orcau, sinó que fins i tot ens indicarà el camí per arribar fins a l'Alzina de Pelleu.



Així doncs, només caldrà anar seguint els cartells per trobar l'Alzina. Pocs metres passat aquest indicador, podrem veure des de lluny la capçada de la gran carrasca i el pantà de Sant Antoni darrere seu.



Tot i que hi podríem arribar baixant "camp a través" per un corriol mig fressat, nosaltres vam preferir accedir-hi còmodament seguint la pista i els indicadors. Malgrat que faci la sensació d'estar-nos allunyant del nostre objectiu, poca estona després trobarem un altre indicador que ens dirà, clarament, que anem per bon camí: aquí deixarem la pista i agafarem el sender que ens deixarà als peus de l'Alzina.



Alzina de Pelleu (juliol de 2017)
Alzina de Pelleu (juliol de 2017)

Després d'admirar l'espectacular tronc de l'Alzina de Pelleu, retornarem al cotxe pel mateix camí per on haurem vingut...o no, perquè ara, per estalviar temps i, sobretot, distància, podem agafar els corriols que hem anat trobant en l'anada.

07 de juliol 2016

Arbres Monumentals del Pallars Jussà

A la comarca del Pallars Jussà hi trobem tan sols tres arbres declarats Monumentals:

- Ginebre del Tuberic (Castell de Mur)
- Alzina de Pelleu (Isona i Conca Dellà)
- Oma de la Borda del Ros (la Pobla de Segur) - morta