diumenge, 17 de novembre del 2013

Arbres Monumentals del Baix Empordà

La comarca del Baix Empordà no destaca pel que fa a Arbres Monumentals. En el seu territori se n'hi troben quatre amb la declaració de Monumentals:

- Alzina de Mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005
- Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
- Pi Gros d'en Cama (Pi de Romanyà) (Santa Cristina d'Aro) - mort el 2015


El Suratell (La Jonquera) i la Pubilla (Maçanet de Cabrenys)

El Suratell

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: La Jonquera (Sant Julià dels Tords)
Coordenades UTM ED50 (m): X  486544  Y 4697835
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 4,53 m
Capçada mitjana: 20 m
Edat estimada:

La nostra breu visita a la Jonquera ens va permetre veure l'abast del terrible incendi que s'hi va originar fa poc més d'un any. La zona, plena d'alzines sureres per tot arreu, va quedar molt afectada pel foc i, avançant pels camins forestals en busca dels Arbres Monumentals situats al nord-oest de la comarca hem pogut comprovar clarament fins a on va arribar la devastació del foc.

Tots els arbres declarats Monumentals d'aquesta zona es van salvar de l'incendi, tan sols un d'ells, el suro de Mas Perxés, presenta signes clars de l'acció de les flames; altres van tenir el foc ben a prop, però no els va arribar a tocar. Lamentablement, de molts altres arbres no en podem dir el mateix. Quina pena veure tot el paisatge cremat.

Per trobar el suro del Suratell no ens van servir de massa les explicacions donades a la web de la Generalitat, ja que no ens quedaven gens clares les referències que s'hi donen. Per això vam estar investigant per altres bandes i, un cop sobre el terreny, i després de donar unes quantes voltes pista amunt i pista avall, i recollir quatre castanyes (i algun que altre cuc, tot s'ha de dir) que un preciós castanyer solitari ens va cedir amablement, vam acabar demanant ajuda a un parell de caminants que vam trobar pel camí. Sort en vam tenir d'ells dos, perquè si no encara estaríem buscant l'arbre!

Castanyer
Intentaré fer-ho entenedor, malgrat que no és fàcil de localitzar, ja que el suro es troba enmig del bosc, a tan sols 25 metres de la pista, però no visible des d'allà. Des de la població de la Jonquera, hem d'agafar la pista forestal que s'inicia passat el pont que creua l'autopista, darrere la gasolinera BP. Seguim avançant per la pista, perfectament transitable en cotxe, passant per sota de la via del tren. Al primer encreuament que trobem, hem d'agafar el camí de l'esquerra, en direcció al mas Llong. Passem de llarg el desviament cap a mas Llong i seguim la pista fins a arribar al coll. Allà hi podem deixar el cotxe i, a peu, retrocedir uns 100 metres per la pista, fins que a mà dreta veurem un petit corriol mig amagat que ens deixarà, en pocs metres, davant de l'espectacular suro.


El Suratell (novembre de 2013)

dimecres, 6 de novembre del 2013

Plàtana Grossa d'en Massot (Darnius) i Plàtan de can Compte (Capmany)


Plàtana Grossa d'en Massot

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari:
Terme municipal: Darnius
Coordenades UTM ED50 (m): X 486395 Y 4690617
Alçaria total: 31 m
Volt de canó: 4,85 m
Capçada mitjana: 25,1 m
Edat estimada:

Plàtana Grossa d'en Massot (novembre de 2013)
Aquest gran plàtan no costa gens de localitzar. Es troba situat al bell mig del poble de Darnius, a tocar de la carretera que porta a Maçanet de Cabrenys. Està dins la propietat del Massot, però les seves dimensions són degudes a la precència constant d'aigua de la font que hi ha als seus peus. Al costat de la font hi ha una placeta amb altres plàtans de dimensions considerables on val la pena seure una estona.

Plàtan de can Compte

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Pratmon S.A.
Terme municipal: Capmany
Coordenades UTM ED50 (m): X 489906  Y 4691991
Alçaria total: 26 m
Volt de canó: 4,07 m
Capçada mitjana: 26,5 m
Edat estimada:

Plàtan de can Compte (novembre de 2013)
Per trobar el plàtan de can Compte, des de La Jonquera hem d'agafar la N-II en direcció a Capmany. Al quilòmetre 770 trobarem un camí a la dreta, el camí de Bosquerós. Anirem seguint la pista uns 800 metres, fins que trobarem el mas de can Compte i l'arbre al seu costat.

Alzina de la Font de can Massanet (Vilafant) i Alzines Bessones de Mas Nebot (Vilanant)

Prop de Figueres hi podem trobar dues boniques alzines monumentals, una a la població veïna de Vilafant i l'altra a una altra població una mica menys veïna i de nom molt similar, Vilanant.

Alzina de la Font de can Massanet

Declarat Arbre Monumental: l'any  1991
Propietari: J. M. Solés de Macià
Terme municipal: Vilafant
Coordenades UTM ED50 (m): X 494726  Y 4677131
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,46 m
Capçada mitjana: 23,2 m
Edat estimada:

Alzina de la Font de can Massanet (novembre de 2013)

Aquesta preciosa alzina ha crescut en un marge, just damunt de la font de can Masssanet. Per aquest motiu, l'arbre ha pogut créixer amb rapidesa i, alhora, ha fet que anés creixent amb el seu tronc inclinat, cosa que li dóna un aspecte ben curiós a l'alzina.

Per localitzar l'alzina, hem d'agafar la carretera de Figueres a Besalú (N-260) i, gairebé a la sortida de Vilafant, agafar un trencall a l'esquerra que indica Borrassà. Girem pel primer carrer a la dreta (c/ Olot) i deixem el cotxe al carrer Puig Massanet, per evitar entrar dins de la propietat privada de can Massanet. 



Alzines Bessones de Mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Antoni Nabot i Fina
Terme municipal: Vilanant
Coordenades UTM ED50 (m): X 489635  Y 4677798
Alçaria total: 18m (I); 22 m (II)
Volt de canó: 3,4 m (I); 3,17 m (II)
Capçada mitjana: 24,7 m (I); 22,4 m (II)
Edat estimada:

Alzina de mas Nebot I (novembre de 2013)
Alzina de mas Nebot II (novembre de 2013)

Aquestes dues alzines bessones centenàries s'han estat fent companyia durant segles, però actualment es troben en un estat de decandiment evident. De fet, l'alzina I ja no té ni una fulla i l'alzina II també té mortes les branques inferiors, les superiors sembla que encara resisteixen, malgrat que no sé pas si li queda molt temps. Una veritable llàstima perdre uns exemplars tan bonics, ja que personalment penso que l'alzina II és de les més estèticament atractives que he vist. 

Trobar aquestes dues alzines no és tan senzill com en el cas de l'alzina de Vilafant, però val la pena fer-los una visita, ja que es troben en un bosc per on passa un Itinerari Saludable que sembla molt agradable de resseguir. 

Primer de tot haurem d'arribar a Vilanant. Si seguim el recorregut a partir de l'alzina de la Font de can Massanet, haurem de retornar a la carretera N-260 i en una rotonda agafar la carretera GI-5101 en direcció Avinyonet de Puigventós, Vilanant i Cistella. Les indicacions de la Generalitat diuen de passar pel camí de mas Nebot, però a l'entrada del camí hi ha un cartell ben gros i claríssim on diu que es tracta d'un camí particular i no s'hi pot passar. 

Així doncs, nosaltres vam buscar la ruta alternativa, per no entrar dins de la propietat. Passat Vilanant, vam agafar una pista que surt de la dreta del magatzem Alphaplast. Seguim aquesta pista, agafant el desviament cap a la dreta i endavant. En la següent bifurcació, novament agafem la pista de la dreta, on trobarem camps de conreu a la dreta i bosc amb pins i alzines a l'esquerra. Metres més endavant, la pista fa una mica de baixada i entra dins del bosc. Només cal anar seguint la pista i trobarem, a la banda dreta, les dues fantàstiques alzines, una d'elles ja morta, però l'altre de moment no.


Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:
Terme municipal: Albanyà (Lliurona)
Coordenades UTM ED50 (m): X  474894  Y 4681272
Alçaria total: 15,5 m
Volt de canó: 6,23 m
Capçada mitjana: 21,3 m
Edat estimada:

Aquest arbre és, actualment, el roure amb el canó més gros dels que s'han mesurat a Catalunya. El seu estat, però, fa preveure que li queda poc temps de vida, així que si voleu poder meravellar-vos amb aquest espectacular exemplar, feu-ho aviat o lamentablement ja no hi sereu a temps.

Per arribar fins a l'arbre s'hi pot anar a través d'una pista forestal que passa just pel costat de la font del Bac i, per tant, molt a prop del Roure. Però no ens va semblar massa transitable a no ser que sigui amb cotxe tot-terreny, així que millor deixem el cotxe al coll de les Canals del Carig (també anomenat de la Teuleria), a la pista asfaltada que condueix fins a Lliurona, i des d'allà retrocedim uns metres fins a trobar, passada una corba de 90º cap a l'esquerra, una pista no asfaltada amb un espectacular roure gairebé a la seva entrada.


Hem de seguir aquesta pista fins que sentirem un curiós so metal·lic provinent de la petita canalització que neix de l'abeurador de la Font del Bac, on hi ha una bomba d'ariet que envia l'aigua cap a Lliurona.


Passada la Font del Bac, hem de seguir avançant per la pista uns metres més, fins que veurem, a la nostra esquerra, aquest sí, MONUMENTAL Roure de la Font del Bac.

Roure de la Font del Bac (novembre de 2013)
El tronc principal del Roure està partit en dos a la seva part superior, fet que deixa entreveure un interior buit. La part trencada es pot veure clarament a terra. Amb la quantitat de molsa que té al seu damunt, diria que porta molt temps en la mateixa posició. Malgrat el mal estat de la part central, les branques laterals gaudeixen de bona vitalitat.


Tot i que pràcticament es pot arribar als peus de l'arbre en cotxe, nosaltres vam preferir aprofitar la visita a la zona de l'Espai d'interès natural de l'Alta Garrotxa per fer una excursió que passés pel costat del Roure. Navegant per internet vam trobar un interessant treball elaborat per Gerard Carrión i Masgrau que porta per títol "Guia botànica i estudi integrat d'itineraris de muntanya" l'any 2004 on es descriuen amb tota mena de detall diversos itineraris muntanyencs. Concretament, l'itinerari 6, que podeu trobar aquí, va des d'Albanyà fins a Sadernes, i nosaltres en vam aprofitar la primera part.

El recorregut, senyalitzat amb marques grogues, puja des d'Albanyà fins a la collada de les Arcades en continu ascens, però a partir d'aquest punt va planejant, passant per uns idíl·lics prats


on vam poder contemplar diverses espècies d'animals: cavalls, daines, corbs, vaques


I alguns arbres espectaculars, malgrat que no comparables amb el que ens esperava metres enllà.


Plàtan de la Plaça (Colera) i Arbre de la Llibertat (Llançà)

Plàtan de la Plaça

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament de Colera
Terme municipal: Colera
Coordenades UTM ED50 (m): X  512499 Y 4694832
Alçaria total: 10 m
Volt de canó: 3,32 m
Capçada mitjana: 20,3 m
Edat estimada: plantat el 1898

Plàtan de la Plaça (novembre de 2013)
Trobar els Arbres de la Llibertat d'Arbúcies, Colera i Llançà és tasca fàcil, ja que tots tres estan situats a la part central de les poblacions. Així doncs, per trobar-los tan sols hem d'arribar al poble i dirigir-nos a la seva plaça major.

Arbre de la Llibertat

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament de Llançà
Terme municipal: Llançà
Coordenades UTM ED50 (m): X 512611  Y 4690325
Alçaria total: 11,5 m
Volt de canó: 3,48 m
Capçada mitjana: 2,5 m
Edat estimada: plantat el 1869

Arbre de la Llibertat (novembre de 2013)

L'Arbre de la Llibertat de Llançà es va plantar a la plaça del poble, just davant de l'Església Parroquial,  l'any 1869, com a símbol de la llibertat, com van fer molts altres pobles, després de la Revolució de 1868.

dilluns, 4 de novembre del 2013

Suro de Mas Perxés i El Fadrí (Agullana)

La població d'Agullana va ser, durant els segles XVIII, XIX i XX, un important centre de la indústria del suro, arribant a tenir, a inicis del segle XX, fins a quaranta fàbriques sureres. Ara, el treball del suro ha anat perdent la seva rellevància, però a l'Alt Empordà s'hi poden trobar encara grans exemplars de sureres, herència d'aquest passat gloriós.

A tocar de la carretera GI-501, al tram que va d'Agullana a la Vajol, hi podem trobar una bona quantitat de sureres espectaculars. Tan sols dues d'elles, però, han rebut el qualificatiu de Monumental, situades a les històriques masies de Mas Perxés (al km 1,4) i can Bec de Baix (al km 3). 

Aquests espectaculars arbres han estat testimonis de fets destacables dins de la nostra història recent, ja que mas Perxés, entre el 31 de gener i el 5 de febrer de l'any 1939, va acollir un bon grapat d'intel·lectuals i polítics catalans (fins a 200 persones) camí de l'exili: Lluís Companys, Pompeu Fabra, Joan Oliver, Mercè Rodoreda, etc.

Així mateix, també can Bec de Baix va tenir el seu moment esplendorós, en acollir, en el mateix moment, el president del Govern espanyol, Juan Negrín.


Suro de Mas Perxés

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Jaume Perxés i Vilaseca
Terme municipal: Agullana (mas Perxés)
Coordenades UTM ED50 (m): X 486528  Y 4693991
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 4,63 m
Capçada mitjana: 19,1 m
Edat estimada: 150 anys

Suro de Mas Perxés (novembre de 2013)

La surera de Mas Perxés es va veure lleugerament afectada per l'incendi forestal iniciat a La Jonquera el juliol de 2012. Altres arbres del seu voltant no van tenir la mateixa sort i alguns van acabar cremats.

El Fadrí

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari:
Terme municipal: Agullana (can Bec de Baix)
Coordenades UTM ED50 (m): X 485899  Y 4694810
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 4,63 m
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada: 500 anys

El Fadrí (novembre de 2013)

La surera "El Fadrí", al qui alguns consideren amb mig segle de vida, rep aquest nom perquè mai se li ha tret el suro, per això presenta una escorça tan gruixuda.

Arbres Monumentals de l'Alt Empordà

La comarca de l'Alt Empordà no es queda curta en el nombre d'arbres declarats com a Monumentals. En total en són 12:

- Suro de Mas Perxés (Agullana)
- El Fadrí (Agullana)
- Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)
- Plàtan de can Compte (Capmany)
- Plàtan de la Plaça (Colera)
- Plàtana Grossa d'en Massot (Darnius)
- El Suratell (La Jonquera)
- Faig de la Pedra (La Jonquera)
- Arbre de la Llibertat (Llançà)
- La Pubilla (Maçanet de Cabrenys)
- Alzina de la Font de can Massanet (Vilafant)
- Alzines Bessones de Mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet (Vilanant)