dilluns, 27 de novembre del 2006

I després diran que la nostra feina no és estressant...

Ja fa temps que vaig parlar de la gràcia que ens fa, als profes, haver de fer guàrdies. És cert que de vegades, si la cosa està tranquil·la, van molt bé, perquè tens una horeta de descans entre classes (com la meva d'aquest matí, en la qual he pogut estar llegint el diari tranquil·lament). Però altres vegades, quan la cosa no està tan tranquil·la, una guàrdia pot arribar a ser angoixant. I si no us ho creieu, mireu què m'acaben d'explicar d'un institut que no és el meu:

Eren les 11h del matí quan una noia, per motius encara desconeguts, s'ha desmaiat al mig de la classe. Els professors de guàrdia han trucat demanant una ambulància. Quan l'ambulància ha arribat, ja a l'hora del pati, un altre noi, per solidaritat amb la seva companya, també ha tingut la brillant idea de desmaiar-se, i com que en una ambulància només hi pot anar un pacient, doncs han hagut de trucar demanant una altra ambulància per a aquest noi. I mentre dos professors havien d'anar a l'hospital amb les dues ambulàncies i els dos alumnes que s'havien desmaiat, una tercera professora ha dit que es trobava malament, que no aguantava més i que se n'anava cap a casa, així que algú (un tercer professor de guàrdia) s'havia de fer càrrec de la seva classe. Total, que dels quatre professors que hi havia de guàrdia, en quedava un de sol per ocupar-se de qualsevol altra incidència que hi pogués haver a l'institut.

Amb tot això, pràcticament al mateix moment, un parell d'alumnes de cicles formatius, que també es cursen en el mateix institut, han començat a barallar-se a cops de puny, així que com que l'ambient ja estava prou crispat, han acabat expulsats durant tres dies, si no més, per aquest fet.

dijous, 23 de novembre del 2006

Diccionari escalador - català. Volum I

Materials diversos

Arnès - "Baudrier" o talabard. Mena de cinturó de castedat, tot i que força menys rígid, on es penja part del material necessari per a fer una via. Dispositiu format per unes corretges i un cap proveït de mosquetons, amb el qual l'esportista s'aferma per raons de seguretat o per descansar.

Assegurador - Individu amb camisa i corbata que sempre t'intenta vendre alguna cosa. // Individu que es troba a l'altre extrem de la corda que subjecta l'escalador.

Baga - Escaladora molt mandrosa, que no es cansa gaire fent les vies. // Tros de corda o cordino per a emprar en les assegurances, per a portar el material, etc.

Blog - Indret cada vegada més freqüent d'obtenció d'informació sobre sectors, vies, materials, etc.

Buril - Rebló, clau de ferro dolç o d'un altre metall mal·leable, de grossa cabota, al qual, un cop ficat en el forat corresponent, es forma una segona cabota batent o comprimint l'altre extrem, usat per a unir d'una manera definitiva entre elles dues o més peces. Ferro ja obsolet empotrat a un forat de la paret que quan no en saps aguanta molt i quan en saps no aguanta gens (que vol dir que si a algú se n'hi trenca un, ja no se'n fia mai més).

Cinta - Dos mosquetons units per una tira de roba utilitzats per unir la corda que assegura l'escalador amb els diversos elements (punts d'assegurança) que hi pugui haver enganxats a la paret.

Corda - Cordill gruixut i flexible format per un conjunt de dos o més cordons retorts, antigament de cànem o d'espart, actualment de material sintètic. Únic element que uneix l'escalador amb el seu assegurador; és essencial en l'escalada, ja que protegeix l'escalador contra possibles caigudes que podrien fer molt mal. Donar corda - No és animar a algú a seguir endavant, sinó deixar menys tensa la corda per tal que la persona pugui seguir pujant.

Cordino - Corda de diàmetre reduït, emprat com la baga.

Empotrador - Encastador o fissurer. Un tascó, un tros d'acer o d'un aliatge especial dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, emprat en escalada per tal d'assegurar-se: es col·loca en les fissures o forats de la roca introduint-lo per la part més ampla, i es deixa fins que resta encaixat dint la part més estreta. Així, queda travat i serveix com a punt d'assegurança.

Escalador - Individu que s'enfila per les parets de casa seva quan no pot anar a enfilar-se per les parets de la muntanya.

Estrep - Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint. Si algú perd els estreps es pot trobar en un bon embolic.

Ferralla - Conjunt d'estris emprats per l'escalador, generalment metàl·lics.

Friend - Un amic que mai t'abandona. // Aparell d'assegurança que treballa com un tasco en expansió, basat en leves.

Gat, peus de - D'etimologia desconeguda, sabates amb sola de goma molt adherents, que ajuden els humans a enfilar-se per les parets com les sargantanes.

Ganxo - Peça de metall corba i acabada en punxa que serveix per a repenjar-se a les cornises de la roca.

Gri-gri - Peça metàl·lica que canta durant les nits d'estiu i que col·labora amb l'assegurador a resistir les caigudes de l'escalador.

Magnesi - Polsim emprat pels escaladors més nerviosos per evitar que els suin les mans i rellisquin quan intentin enganxar-se a la paret.

Mosquetó - No és una mosca petita, sinó un fermall metàl·lic en forma d'anella que es tanca automàticament mitjançant una molla.

Parabolt - Cargol d'expansió que aguanta les xapes a la paret.

Pitó - Nom de diverses serps no metzinoses anàlogues a la boa, dels gèn. Python, Calabaria i Loxocemus, de crani gros i dents molt desenvolupades. // Clau que hom clava a les esquerdes de la roca, amb un forat o una anella que permet de fixar-hi el mosquetó o l'estrep.

Plom - Company escalador a qui ningú aguanta. // Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que s'empra per assegurar-se d'una fissura.

Ressenya - Comentari crític que un escalador fa d'una via que ja ha fet per tal que futurs escaladors que vulguin fer la mateixa via sàpiguen què hi trobaran.

Xapa - Petita placa foradada que es troba al llarg de tota una via equipada on s'aguanta la corda mitjançant les cintes i que ha salvat la vida a més d'un, ja que evita que, en cas de relliscada, l'escalador vagi a visitar directament el terra.

Col·laboracions:

-Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
-Rodrigo, Isidre, Què és l'escalada?
- Mohawk

diumenge, 19 de novembre del 2006

Nou diccionari

Com que cada vegada que vaig a la muntanya amb escaladors acabo entenent només la meitat d'allò que diuen, he decidit fer un minidiccionari enciclopèdic escalador - català (no necessàriament normatiu), a veure si així m'hi entenc una mica millor.

A part del treball de camp (o, més ben dit, de muntanya) que he estat fent durant les últimes setmanes, necessito una mica de col·laboració d'aquells que entenen millor aquest llenguatge escalador que una servidora. Per això, si algú vol afegir alguna informació al meu nou diccionari (que òbviament mai es trobarà a les llibreries), ho pot fer enviant-me un mail a la meva adreça gmail. A veure què tal surt l'invent...

dijous, 16 de novembre del 2006

I una mica de literatura...

Durant l'època medieval voltaven per Catalunya una sèrie de poetes cultes que, tot i ser catalans, escrivien les seves poesies en llengua provençal, o llengua d'oc, una llengua que es parlava (i crec que en algun racó encara es parla) al sud de França. Eren coneguts com a trobadors. Aquests trobadors no només escrivien poemes, sinó que també acostumaven a acompanyar les seves composicions amb una melodia i, de vegades, fins i tot amb una dansa.
En aquesta mateixa època hi havia els joglars, uns personatges que es dedicaven a anar amunt i avall fent espectacles i cantant els poemes escrits pels trobadors.
Tot i que trobadors i joglars no són el mateix, sovint se'ls confon, probablement per aquest fet que uns recitaven les composicions que havien escrit els altres.

El trobador segons el DIEC: "Artista que creava composicions literàries i musicals alhora destinades a ser difoses mitjançant el cant dels joglars."

El trobador segons el Diccionari Barcanova de la Llengua: "Poeta medieval, en llengua occitana. Ell mateix componia i cantava les melodies que acompanyaven les poesies."

El joglar: "Persona que anava pels castells i corts dels senyors i per les festes públiques cantant, ballant, sonant instruments o fent jocs d'enginy o d'habilitat." Més o menys com els artistes de carrer actuals.

Els trobadors segons els alumnes (literalment):

- Els trobadors eren les persones que es guanyaven la vida fent malavarismes. Tambe eren poetes que escribien poemes de tots tipus i eren nobles.
(malgrat els meus comentaris, molts nanos confonen trobadors i joglars...)

- Van apareixer al s. XII i aquesta gent era gent que es guanyaven la vida anant per pobles cantant i actuant. [...] Els trobadors eren compositors de poesia i eren nobles.
(nobles anant pels pobles cantant i actuant?)

- Eren uns poetes i actors de l'espectacle. [...] Eren molt importants en aquesta època els trobadors, perquè entretenien a la gent.
(sobretot, el més important del món és tenir la gent entretinguda; sort d'ells, que si no...)

- Eren poetes que feien espectacles per els pobles.
(un altre que els confon amb els joglars...)

- Els trobadors eren els que anaven de poble en poble cantant i fen espectacles. I els que defenien al seu senyor.
(ara resulta que també eren soldats...)

- Els trobadors eren gent que vivia amb nobles que es dedicaven a escriure poemes per als joglars a canvi de un benefici.
(que sospitós sona això del benefici...quina mena de negocis deurien fer?)

-Eren uns poetes que pertanyien a la noblesa que interpretaven amb llengua d'oïl les seves poesies.
(la llengua d'oïl és la francesa, la llengua d'oc, l'occitana. El problema no és que la resposta estigui malament, sinó que ells ho posen sense tenir ni idea de què vol dir...).

- Eren les persones que feien poemes, cançons...en el seu idioma o d'oïl o d'oc.
(aquest segur que no sap què vol dir oïl i oc...)

- Eren unes persones que escrivian poesias i històrias, amb els joglars a canvi de benefici.
(altra vegada el benefici! d'on ho deuen haver tret?)

- Poetes de l'edat mitjana, interpretaven la poesia.
(interpretar la poesia deu voler dir explicar teatralment els versos? O bé es refereix a que en feien una crítica discutint sobre el significat d'aquells versos?)

- Uns homes que escribien poesies per al noble i tambe s'enamoraben de la
dama del noble.
(en la poesia trobadoresca, sovint el poeta dedicava les seves composicions a la dama del senyor, de la qual deia que s'havia enamorat, però era tan sols un recurs literari. Només faltaria que tots els trobadors s'haguessin d'enamorar per força de la dona del seu senyor!)

- Els trobadors eren gent que acostumaven a ser pobres. Es dedicaven a fer espectacles, dances, etc. les quals escribia el seu amo, que era un noble al qual aquest noble cuidava al que li representava lo que ell havia escrit.
(si algú ho entén, que m'ho expliqui...)

- Eren unes persones que a l'edat mitjana eren poetes o compositors que feyan art.
(aquest s'ha inventat una paraula nova: feyan. Encara no ho havia vist mai escrit així!)

- Eren persones que feien cançons, o millor dit poesies i les feien sobre moltes coses, pero sobretot en amor i coses aixi.
(ho explica com qui explica a les amigues què ha fet el cap de setmana...)

- Normalment eren nobles, perque tenian estudis. Escribien poesies d'amor cortès i les recitaven els seus senyors a les seves dones normalment.
(no m'imagino aquells nobles que bàsicament es dedicaven a la guerra recitant poesies a les seves esposes...)

- Eren nobles.
(això sí! o no...de fet, de trobadors n'hi havia de tots els estaments)

- Eren persones que biatjaven fen obres de teatre abulat.
(suposo que vol dir ambulant...).


La majoria de les respostes són tal qual les he posat aquí, ni més ni menys, quan haurien de ser força més llargues (al llibre ocupa dues pàgines). I amb aquestes respostes d'una línia en la qual pràcticament no diuen res es queixen perquè no els he posat la nota màxima...

divendres, 10 de novembre del 2006

Que nosaltres també hem estat estudiants!!

Cada curs, el primer dia de classe, explico als meus nous alumnes què tinc intenció de fer durant el curs i més o menys què espero d'ells, que bàsicament consisteix amb què hi posin una mica d'interès i facin la feina que els demano mínimament bé.

També el primer dia els aviso que no se'ls acudeixi entregar-me la feina copiada, perquè hi sortiran perdent. Quan els dic que si copien, sigui en els exercicis o en els exàmens, ho notaré a quilòmetres de distància es queden tot sorpresos i pregunten com puc estar tan segura de que s'han copiat. Doncs la veritat és que no costa gaire; de fet, de vegades és molt i molt fàcil veure-ho, encara que ells ens deuen prendre per tontos i es pensen que ens enganyen. La primera pista que tenim és el fet que nosaltres, abans de profes, també hem estat alumnes, així que ja sabem què vol dir copiar la feina feta per altres.

A part d'això, només cal fixar-se una mica amb les respostes que posen. Òbviament no puc recordar tot el que han escrit cada un d'ells, però sí que detecto quan llegeixo alguna cosa que ja he llegit abans, així que quan alguna cosa em sona d'haver-ho llegit s'activa l'alarma i m'ho miro amb més atenció.

Amb els anyets una va aprenent a detectar còpies, bàsicament perquè sempre hi ha qui, malgrat les advertències, intenta colar-ne alguna i és molt fàcil descobrir-ho.

Alguns són tan poc espavilats que intenten colar un text calcat d'un altre. Aquests és clar que se'ls atrapa de seguida. El més divertit és quan treuen textos d'internet i t'intenten fer creure que ho han escrit ells. Normalment, quan fan això, posen la paraula a buscar al Google, agafen la primera pàgina web que els surt i imprimeixen el primer text que apareix sense ni tan sols llegir-lo. És en aquests casos quan trobes anotacions del tipus "veure la pàgina 14" quan el treball que han fet té només tres fulls (cosa que jo encara no he vist, però m'ha explicat un company a qui sí li va passar).

Una vegada, fa tres anys, vaig demanar als noiets de 4t d'ESO que tenia llavors que em donessin un resum de la part de literatura que havíem fet a classe. Doncs bé, hi va haver un parell de noietes que em van entregar un text que clarament estava tret d'internet. Per si hagués pogut tenir algun dubte, resulta que allà hi apareixia tot d'informació que jo en cap moment havia donat a classe; de fet, fins i tot sortien corrents literaris que no havíem treballat per a res. A més, fixeu-vos que he posat 'un parell de noietes' quan el treball que vaig demanar era individual. Doncs sí, van ser tan espavilades que no només em van donar el text tret d'internet, sinó que a més me'l van donar per duplicat!! Això sí, van intentar dissimular-ho: una em va donar tot el text tret de la web i l'altra em va donar un 'resum' (el problema és que el que entenen per resum és bàsicament anar retallant paràgrafs per aquí i per allà, amb la qual cosa el text resultant no tenia cap mena de sentit, perquè, a més, no va retallar paràgrafs sencers, sinó que en alguns casos va retallar a mitja frase!). Total, que com que m'havien donat el mateix treball, els vaig repartir la nota entre les dues i els vaig posar un 3 a cada una per l'esforç d'haver anat a buscar la informació a internet ;-)

Però tampoc cal arribar a aquest extrem, només cal veure el vocabulari que apareix al text, perquè quan agafen els textos i no els canvien hi ha tot de paraules que saps del cert que ells mai farien servir (que, de fet, en molts casos ni tan sols deuen saber què volen dir).

Altres intenten dissimular que han copiat canviant una paraula aquí, una altra paraula allà, però com que el sentit d'allò que posen segueix sent el mateix, també es nota que la idea és compartida amb algú altre (copiada d'un company, vaja).

El millor de tot és quan es produeix una còpia en cadena. En aquests casos sí que no puc evitar comentar-ho amb els companys i riure una estona dels 'espavilats' dels alumnes. Perquè els qui tenen costum de copiar la feina, acostumen també a fer moltes faltes d'ortografia, així que afegeixen als possibles errors del text original els seus propis errors. Així, si la còpia es fa en cadena, es van acumulant els errors i pots anar resseguint el camí que ha seguit el text. El curs passat li explicava a una companya que el curs anterior m'havia trobat amb una noia que m'havia intentat colar un text calcat d'un altre. Va tenir la mala idea d'anar-ho a copiar d'una altra noia de qui jo recordava força bé el treball, així que no només vaig poder dir que ho havia copiat, sinó que tenia molt clar de qui ho havia copiat. Li explicava a la companya l'anècdota perquè aquesta noieta, que no era molt intel·ligent, no va acabar d'entendre la lletra del text original, així que es va posar a escriure les lletres que a ella li semblava i van començar a aparèixer en el seu text tot de paraules inexistents que s'havia inventat (tot i que segur que ni tan sols se'n va adonar). La meva companya va quedar al·lucinada de sentir això, però el millor va ser que, aproximadament una setmana més tard, va venir i em va dir que a ella, uns alumnes de primer curs li havien fet exactament el mateix!! No cal dir que ens vam fer un tip de riure.

Ara, quan els alumnes em pregunten tot sorpresos com puc saber que han copiat un text no puc evitar que se m'escapi el riure. Si ells sabessin que fàcil és enganxar-los...i es pensen que ens prenen el pèl a nosaltres...que innocents...

dimecres, 8 de novembre del 2006

On anirem a parar?

Fa uns dies vam rebre a l'institut un e-mail del CEIP Eduard Marquina del barri del Besòs de Barcelona (per qui no ho sàpiga, les sigles CEIP signifiquen Centre d'Educació Infantil i Primària). Doncs bé, en aquest mail ens informaven d'un conflicte que havien tingut al centre: resulta que la directiva de l'escola va ser agredida verbalment i pel que sembla també físicament pels familiars d'un alumne que, segons deia el correu (tot i que sense gaires detalls), volien deixar el seu nen a l'escola una hora abans del que li pertocava. Total, que volien que la guarderia obrís una hora abans perquè a ells els anava millor deixar el nen allà a aquella hora que no a l'hora oficial. Com a conseqüència d'aquest fet, aquesta escola va decidir organitzar una concentració a la plaça Sant Jaume per demanar solucions a la Generalitat davant situacions com aquesta. Per això van enviar correus als diversos centres d'ensenyament (ai, no, que ara som d'educació...) perquè tots ens afegíssim a la seva queixa. De seguida van rebre el suport de tots els grans sindicats (CCOO, UGT, USTEC-STES, CGT i altres), així que aquesta concentració, que s'ha de fer aquesta mateixa tarda, ha ocupat les portades de diversos mitjans de comunicació.
La veritat és que fets com aquest, que molts encara s'entesten en qualificar de 'puntuals i aïllats', com si per això fóssin menys greus, cada vegada són (i malauradament seran) més habituals. Els mestres i professors cada dia tenim menys credibilitat i menys autoritat, així que poc hi podem fer si aquells que ens haurien de donar tot el seu suport sistemàticament ens donen l'esquena.
Els alumnes no ens tenen respecte simplement perquè els seus pares tampoc ens en tenen. Quan un tutor concerta una visita amb un pare (i quan dic 'pare' vull dir pare o mare indistintament), cada vegada és més habitual que aquest pare no es presenti a la cita i, de vegades, sense ni tan sols avisar o donar cap mena d'explicació. Això sí, si el nen està a classe escoltant el seu nou MP3 de trinca o jugant amb el seu mòbil últim model i li prens l'aparell, llavors sí, al dia següent tens el seu pare allà, demanant amb quin dret li hem agafat al seu nen allò que és seu. Al final resultarà que agafar el mòbil als nanos serà l'única manera d'aconseguir tenir una reunió amb els seus pares!!
Resposta d'un pare davant la petició d'una visita amb el tutor: " Hi ha el mateix tros de casa meva a l'escola que de l'escola a casa meva, així que si em volen veure ja saben on sóc". Amb actituds així, com volem que responguin els noiets...
Afortunadament fa un parell d'anys que tinc alumnes força descents, amb els quals no tinc excessius problemes. Però fa uns anyets sí que vaig tenir un alumne, del qual em sembla que ja he parlat alguna vegada, que sí que va decidir que ell a mi no calia que em tingués cap respecte, així que es podia permetre el luxe de dir-me el que vulgués. Cada dia, quan era a la classe, intentava buscar alguna cosa per criticar-me. Òbviament no es podia ficar amb els meus coneixements, perquè en sé una estona llarga més que ell, així que buscava qualsevol altra excusa: el meu vestit, el meu pentinat, la meva manera de moure'm per la classe, etc. A mi els seus comentaris em relliscaven força, així que no li vaig donar més importància, però ara que està tan de moda parlar de mobing al treball i bulling a les escoles, com en dirieu d'aquestes actituds que hem d'aguantar els professors, sigui per part dels alumnes o dels seus pares? Si algú pot denunciar el seu cap perquè no li valora prou el seu treball i li diu que és un inútil, què hauríem de fer nosaltres, quan tenim un nano que ens diu exactament el mateix davant de tot un grup d'altres nanos que o bé li donen la raó o bé callen i fan veure que no han sentit res? El fet de ser menors fa que el seu comentari sigui menys ofensiu i menys important? De debò que no m'estranya que cada dia hi hagi més baixes per depressió entre el meu col·lectiu, perquè una situació així, que a més es repeteix dia sí dia també, pot arribar a ser absolutament insuportable...

dimecres, 1 de novembre del 2006

Primers exàmens...

Sí, sí, ja sé que he fet una cosa que no havia d'haver fet...però ara ja està fet, no? El que vull dir és que la setmana passada vam fer la preavaluació i vaig posar unes primeres notes quan encara no havia fet ni un sol examen, o sigui que ja em direu quines notes podia posar! De fet, ja he avisat als noiets que no facin massa cas d'aquestes notes que he posat, perquè són molt i molt orientatives i provisionals i poden canviar força durant aquesta setmana. Dic que poden canviar perquè ara sí que he fet un examen, així que ja tinc unes notes 'objectives' en què basar-me...

Normalment no acostumo a tardar tant per fer un tema, però no sé què passa aquest curs (que jo vaig molt lenta o bé els temes del llibre de text són massa llargs...) que fins ara no he pogut liquidar el tema 1. La veritat és que no em preocupa gaire si a final de curs acabo el temari o no (normalment no s'acaben, perquè són massa ambiciosos), però trobo una mica ridícul està a principis de novembre i anar encara pel primer tema del curs! Si ara mateix hauria d'estar ja acabant el segon!!

El millor és comprovar que, malgrat la molta estona que he dedicat al tema, els noiets segueixen sense enterar-se pràcticament de res. Mentre ells feien l'examen (que els vaig passar ahir i que ara estava corregint) els vaig demanar que em deixessin les seves llibretes, per veure com tenen els apunts i si van fent els exercicis que els poso, i vaig quedar ben sorpresa. Són vagos fins i tot a l'hora de copiar quatre línies de la pissarra. Hi ha moments en què no sé si riure o plorar.

Ells, que amb prou feines saben què vol dir 'fer un resum', resulta que quan prenen apunts decideixen que allò que escric jo (que ja és un resum del que explico en veu alta) és massa llarg i s'ha de resumir. I, és clar, el que ells entenen per resumir és, simplement, tallar la frase a la meitat i oblidar-se de l'altra meitat. No m'estranya que després no aprovin els exàmens, perquè és impossible que entenguin alguna cosa del que han escrit! I això, comptant que la meitat de la frase que han escrit estigui ben escrita, perquè el més normal és que comencin a posar paraules mal escrites o que directament no siguin les que toquen. Si segueixen així, al final els hauré de dir que facin el favor de no prendre apunts i estudiar només del llibre!

I no ens oblidéssim dels exercicis que fem. Tota la feina que els poso per fer, la corregim a classe un moment o altre, però es veu que ells en saben tant que ho fan tot bé i no els cal corregir res, així que mentre jo corregeixo els exercicis per mi mateixa, ells es dediquen a fer feina d'altres assignatures, dibuixar, parlar amb els companys o bé (i això ho fan sobretot les noietes de 1r curs) col·leccionar les fotos dels protagonistes de la sèrie Rebelde. Així, després resulta que, curiosament tenen la majoria de la feina feta (dic la majoria, que no tota), però totalment incorrecta, o sigui que ja em direu de què els pot servir. Suposant que realment estudiïn per l'examen, òbviament allò que estudiaran estarà tot malament, així que ja us podeu imaginar com surten els exàmens després...

Doncs en aquest punt estic jo ara, corregint exàmens que no tenen ni cap ni peus. Per diversos motius:

a) Perquè alguns no donen més de si...
b) Perquè no han estudiat el que havien d'haver estudiat...
c) Perquè no es llegeixen l'enunciat de les preguntes i contesten el primer que els passa pel cap...
d) Perquè l'enunciat té dues parts i només n'han vist una...
e) Perquè han llegit l'enunciat, però no l'han entès ni tampoc han preguntat allò que no entenen...
f) Perquè no estan acostumats a contestar bé una pregunta, així que les seves respostes semblen més telegrames que respostes coherents d'examen...
g) Etc., etc.