dissabte, 23 de desembre del 2006

Argument de la novel·la

Ok, ja sé que l'entrada anterior és una mica llarga, però és que hi ha joies que no vaig poder evitar de posar. Els textos corresponen al resum que em van fer els meus noiets sobre la novel·la que hem estat llegint durant aquest trimestre. Jo insisteixo amb què han d'aprendre a dir bé les coses, perquè si ells no expliquen què volen dir, la gent no els llegirà pas el pensament! Ells sempre contesten que jo ja sé què volen dir, que ja ho puc deduir, i tenen raó, perquè jo també he llegit el llibre, però...i vosaltres? Heu entès alguna cosa de què va la història? Va, us l'explicaré una mica, a veure si així queda més clar.

El llibre es diu El secret de l'ordinador. Tracta de dos noiets adolescents, el Pol i la Bet, els pares dels quals marxen un temps per feina a Baltimore i ells, per no deixar el curs a mitges, se'n van a viure a Girona amb els seus avis. El camió de mudances que els transportava l'ordinador té un accident i resulta que casualment portava dos ordinadors iguals. Un dels dos ordinadors queda totalment destrossat en l'accident i l'altre se salva, però l'etiqueta amb el nom del propietari s'esborra, així que no saben si aquest és el dels nois o no. Ells se l'emporten a casa dels avis, el munten tot i quan l'engeguen comencen a rebre missatges estranys, que òbviament no eren per ells, on algú diu que no queda temps, que està malalt i que si no l'ajuden aviat haurà de matar algú. Els noiets es queden molt intrigats (i no cal dir que espantats amb això d'haver de matar algú) i, amb l'ajuda del seu profe d'informàtica, l'Albert, comencen a investigar el cas. Descobreixen que l'ordinador anava cap a Portbou i que el seu destinatari és un tal Hans Pruger, un lladre que estava planejant robar unes valuoses pedres precioses i canviar-les per unes falsificacions. I els missatges els enviava un còmplice seu que estava esperant algú a qui després havia de matar en un refugi perdut al mig dels Pirineus.

I ara, una curiositat: S'entén el meu resum? O faig com els meus alumnes i em va més ràpida la ment que la mà?

dilluns, 18 de desembre del 2006

Algú em pot explicar de què va l'argument de la novel·la?

Son uns nois que viuen a Barcelona els seus pares han d’anarse de viatje i els deixen a Girona amb els seus avis. Els nois estan impacients per que arribi el ordinador i quan arriba el que els entrega s’aquivoca de ordinador i li dona el de una altre persona, la contrasenya era OKAM i quan l’enxegan posa que l’e de matar.

Dos nois marxen a Girona amb els seus avis perque els pares s’en van a l’extranger. Els nois tenian un ordinador i trigaren molt a portarlo de Barcelona. Cuan el seu avi va arribar amb l’ordinador en enchegarlo van sortir unes frases molt estranyes. Per salvar a la persona de les frases van descobrir que tot era un pla per robar unes yoyes molt cares.

Són uns nens en Pol i la Bet que viuen a Barcelona i se’n van a casa dels seus avis i coneixen a la Narcisa i al Jimmy. S’en van a un refugi.

El argument de la novel·la es que reben l’ordinador equivocat, hi havia una enganxina amb les lletres OKAM i a en pol se li va acudir escriu-les. Quan les va escriure li van sortir uns missatges preguntant: l’aure de matar? I coses aixi i van comenzar a investigar amb en Albert. Passen per un hotel i coneixen al Jimmy un nen molt presumit que els ayuda a arribar al refugi.

Són uns nois que es tenen que quedar a casa dels avis a Girona perque els seus pares s’en van de viatge pel treball i tenen que descobrir el secret de l’ordinador.

Uns noies es traslladen a girona i el camió de les mudances te un accident i apartir d’aqui comença l’aventura.

Els pares de la Bet i d’en Pol han de marxar de la provincia per qüestions de treball i deixen als dos nois a casa dels seus avis. Al dia següent l’Albert porta un ordinador i el pol el prova tecleja les lletres OKAM i surt un misatje d’auxili. Després l’Albert s’en va a Portbou amb un Jeep i els nois si col·len d’intre, quan l’albert sen adona a de fer una reserva a l’hotel s’iqueden uns dies i en Pol coneix a en Jimmy, que els acabara giant fins on són les joies.

[...] La Bet i en pol estavan esperant l’ordinador que abien demanat. Un camioner va tindre un accident on adins portava un ordinador, els nens es pensaben que eren dells i sel van emportar. Quant tenien l’ordinador van trocar a l’Albert perque el poses i una vegada posat van apareixe unes lletres dient que volia Matar amb uns numeros. pero l’ordinador no eran dells si no del Hans prugel que era un delinquent. I els nois van a port bou per donali...ect.

Un dia a barcelona han de derrumbar la casa on hi viuen i els pares aprofiten i s’en van de viatge per un treball de feina i els nois es queden a casa dels avis i els hi han de portar l’ordinador de casa seva a casa dels avis aleshores s’enteren de que el camio on hi hanava l’ordinador ha tingut un accident i l’avi el va a buscar a l’agencia i quan el tenen instalat en Pol veu una enganxina que hi posa OKAM i la tecleja a l’ordinador i li apareixen unes paraules molt rares algo de que l’he de matar...etc i truquen a l’albert l’home que ha instal·lat l’ordinador i el substitut del profesor d’informàtica aleshores començen a investigar-ho tot i van a Portbou, van al refugi decobreixen lo dels diamants i al final es queden els diamants.

Son 2 nens una nena i un nen Que es diuen pol i Bet son dos germas que ara viuen a casa dels seus abis. els seus avis van encargar un ordinador pero aquet no arrivava. el seu abi comenzaba a posarse una mica isteric. l’avi va trocar a la compañia i en uns dias va arrivar van tenir que anar a Port Bou. en un hotel van trobar un home molt sospechos i...

Dons que son uns nois que van acasa dels seus avis de Girona perque els seus pares es van a Baltimore. Despres que els avis compra un ordinador i en aquell ordinador surt missatges estranys i els nois van a investigar que era allo. I van anar a Portbou. I quan van saber qui era van ayudar a aquell home misterios.

Són dos nois (germans) que se’n van a viure a casa dels seus avis perque els seus pares han de fer un viatge de feina, i els nois habien demanat que els hi portessin un ordinador i el primer dia que l’obren es troben amb unes lletres perque el Pol un dels germans, veu unes lletres i les tacleja i mira...els hi surt unes frases: “L’he de matar”, “Manquen pocs dies”... S’en van a Portbou i allà en un hotel troben mes informació i s’en van al refugi i allà es troben amb un senyor i...

Quan van a casa els avis desideixen comprar un ordinador per a els nens i els avis pro resulta que el camio que porta el ordinador i s’intercanvien els ordinadors. A partir d’aixo començen a passar coses misterioses amb l’ordinador lletres, paraules, que inquieten a la familia.

Uns nens que s’han de anar de cassa per obres. Per transportar l’ordinador va amb un camió i te un axident. Se equivoquen quan el van a agafar i agafen el de uns delincuents que volen robar.

[...] Quan van arribar es van instalar (a casa dels avis) i tot i els pares es van anar, després van pensar en comprar un ordinador, Peró el camió en que habia de venir va tenir un accident, dies després el avi va venir amb un ordinador peró en apretar les lletres OKAM van començar a sortir missatges, llavorens aqui començen a passar coses com per exemple anar a Portbou, saber sobre el Hans Pruger i fins i tot conèixer el home del refugi...

Els pares de la Bet i en Pol van marxar de casa seva per portar els nois a casa dels avis perque casa seva s’estava derrumban.
Els nois volien un ordinador per estudiar, jocs...!! mentres que esperaven al ordinador van pujar a dalt a les golfes els avis per havera on el posarien.
El tiet dels nois els i va montar pero quan el van encendre li posavan unes lletres, le de matar.
Els nens van passar el nadal amb els seus avis.

La Bet i en Pol s’envan a Girona perque els seus pares senvan a Baltimore. I ells van a casa els avis a viure.
Els pares els i envien l’ordinador per correu. pero el camio te un accident i el ordinador s’espatlla. L’Avi va a buscarne un pero no es el seu i l’ordinador diu coses rares aixi q l’Albert s’enva a portbou amb els nois a veure que pasa. A poc a poc van descubrint que era, van aberiguant fins que troben les pedres...

dilluns, 4 de desembre del 2006

Ja s'acaba el primer trimestre...

Doncs sí, avui dia 5 de desembre oficialment s'acaba el primer trimestre. Ostres, que ràpid passa el temps!! La veritat és que això és més teòric que res més, perquè les avaluacions d'uns cursos es van fer la setmana passada, així que per a alguns el trimestre va acabar fa una setmana, i la resta d'avaluacions es faran la setmana vinent, així que per a alguns altres el trimestre encara no ha acabat.

El balanç que puc fer d'aquest primer trimestre és força positiu, tot i que podia haver anat millor. No he suspès excessivament, cosa que no vol dir que no tingui suspesos, que en tinc uns quants, però altres anys n'he tingut força més.
Ara mateix estem en un moment en què els nanos comencen a desmadrar-se, tot i que no tinc gaire clar si el motiu és que van agafant confiança i es van destapant (cosa que vol dir que si ara ja estan així, com estaran d'aquí dos o tres mesos!) o és que veuen les vacances tan a prop que estan impacients i per això es posen més nerviosos.
Avui he sentit a dir que demà, dimarts, és com divendres, perquè és la vigília d'un festiu, i això m'ha fet pensar una cosa: els nanos sempre, sempre tenen algun bon motiu per no voler fer classe, ja veureu:
- Quan és dilluns, perquè és dilluns, el primer dia de la setmana i, clar, tampoc cal començar la setmana estressant-se.
- Quan és divendres, perquè és divendres, l'últim dia de la setmana abans del cap de setmana i, clar, estan cansats de tota la setmana i tenen ganes de plegar (us asseguro que aquest any, fer classe el divendres a l'última hora m'és impossible, és una hora perduda, perquè els nanos ja han decidit que com que és divendres i, a més, a última hora, doncs no es fa classe i ja està). Aquesta excusa serveix per qualsevol dia que sigui vigília de festiu, com és el cas de demà.
Quan és dimarts, dimecres o dijous, serveixen altres excuses:
- Quan és la primera hora, perquè és primera hora i, clar, tenen son.
- Quan és la segona hora encara serveix la mateixa justificació que a la primera.
- Quan és la tercera hora, perquè és just abans de sortir al pati i, clar, tenen molta i molta gana.
- Quan és la quarta hora, la de després del pati, perquè, clar, estan cansats del molt esforç que han fet durant la mitja hora precedent.
- Quan és la cinquena hora, la raó és que és l'última hora (del matí) i, clar, estan cansats, tenen gana i ganes de plegar.
- Quan és a la tarda, perquè, clar, estan cansats de fer classe durant tot el dia.
- Quan és l'última hora de la tarda, òbviament, perquè és l'última hora i, clar, per una hora que queda...
I si no serveix algun d'aquests motius, doncs encara en poden trobar altres:
- Que acaben de fer un examen i estan molt cansats.
- Que acaben de fer educació física i estan molt cansats.
- Que després hauran de fer un examen i estan nerviosos i no es poden concentrar.
- Que s'acosten les vacances o el final del trimestre i estan nerviosos i no es poden concentrar.
- Que estan en època d'exàmens i han d'entregar molts treballs i estan nerviosos i no es poden concentrar (a més això els serveix també per demanar que no els posem deures per fer a casa).
- Que els afecta el canvi de temps, si fa fred perquè fa fred i si fa calor perquè fa calor.
- Etc., etc.