Pi de Nerola (Odèn)

Pi de Nerola

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: ?
Terme municipal: Odèn (Llinars-Cambrils)
Coordenades UTM ED50 (m): X 366160  Y 4667152
Alçària total: 25,5 m
Volt de canó: 3,3 m 
Capçada mitjana: 19 m
Edat estimada: ?

Per arribar al Pi de Nerola, si ens situem a Sant Llorenç de Morunys, primer de tot ens haurem de dirigir per la carretera L-401 cap a Cambrils (no confondre'l amb el Cambrils del Baix Camp). Travessarem el poble i, quan veiem la Fonda Agustí, agafarem el trencall a l'esquerra, cap al càmping La Comella. Passat el càmping, trobarem una pista asfaltada a mà dreta, que agafarem. Seguirem avançant uns 900 metres, atents a mà esquerra per veure l'indicador que ens assenyala el Pi. La pinassa queda amagada enmig del bosc, així que des de la pista no es veu, per això cal estar atents a no passar-nos de llarg el cartell, ja que si no no la trobarem. 

La pista és força estreta i té pocs llocs on apartar-se. Passats on bon tros del pi, trobarem en una corba un molt bon lloc on deixar el cotxe i retrocedir aquest tram a peu per la mateixa pìsta. El Pi, encara que no es vegi des de la pista, es troba molt a prop del cartell indicador, així que tan sols hem de caminar una mica seguint el petit sender que ens hi portarà. 

Pi de Nerola (maig de 2017)

Ferida d'un llamp

Peu de la pinassa, amb alguns forats de pigot negre

Capçada de la pinassa vista des de la pista

La comarca del Solsonès sempre es mereix una visita. Prop del Pi de Nerola hi ha multitud de llocs preciosos per visitar a la Vall de Lord: les Fonts del Cardener, el pantà de la Llosa del Cavall, el Santuari de Lord, des d'on es poden veure unes vistes espectaculars, etc.

A falta d'un trèvol de quatre fulles, em quedo amb aquesta flor amb cinc pètals

Fonts del Cardener

Roure de cal Peroi (Pinós)

Roure de cal Peroi

Espècie: quercus faginea subsp. faginea

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ?
Terme municipal: Pinós
Coordenades UTM ED50 (m): X 378904  Y 4634525
Alçària total: 14 m
Volt de canó: 4,9 m 
Capçada mitjana: 15,9 m
Edat estimada: ?

El Roure de cal Peroi, un dels roures amb més volta de canó de Catalunya, presenta actualment molt poca vitalitat. Té totes les grans branques ben mortes, malgrat que encara hi ha rebrots que resisteixen el pas del temps i s'entossudeixen en mantenir viu el que devia ser, en el seu moment, un arbre excepcional.   

El Roure es troba dins de la finca de cal Peroi, molt a prop de la masia. Per arribar-hi ens hem de dirigir a Ardèvol i d'allà anar en  direcció cap a Su. Trobarem a mà dreta l'entrada a la finca de cal Peroi amb un cartell indicador a la banda esquerra de la carretera. Com a anècdota, si ho busqueu pel Google Maps, veureu que a cal Peroi hi situa l'"Hostal de Pinós".

No oblidem que es tracta d'una finca particular, vigilada per una colla de gossos guardians, motiu pel qual vam entrar, vam fer la foto a l'arbre i vam marxar corrent, no fos cas que algun d'aquells simpàtics animalons que van començar a bordar tot just veure'ns decidís venir a "saludar-nos" de més a prop.

Roure de cal Peroi (desembre de 2015)

Aprofitant que voltàvem per la zona, no podíem desaprofitar l'ocasió de posar els peus al centre geomètric de Catalunya; així que, vist el roure, vam recular novament fins a Ardèvol i d'allà vam agafar el trencall en direcció al Santuari de Santa Maria de Pinós, malgrat que nosaltres vam ignorar força el santuari i ens vam dirigir directament a la Rosa dels Vents que marca (o això diuen) el punt central de Catalunya.

Allà ens vam trobar amb l'agradable sorpresa que just al costat de la Rosa hi ha dues taules ben llargues amb bancs per fer-hi el pícnic, així que no ens va costar gaire trobar un bon lloc on dinar i donar així per finalitzada aquella jornada de "cacera".

Pi de Viladric, Pi Gros de can Gaspar i Pi de la Vinya (Castellar de la Ribera)

Pi Gros de Viladric

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: J. Viladrich Vilanova
Terme municipal: Castellar de la Ribera
Coordenades UTM ED50 (m):  X 371882  Y 4648674
Alçària total: 12,5 m
Volt de canó: 4,38 m 
Capçada mitjana: 19,3 m
Edat estimada: ?

Un pi espectacular, no tan sols per les seves mides, sinó, sobretot, per les seves retorçades formes, producte de la seva lluita constant contra els elements. Localitzar-lo no pot ser més senzill: des de Solsona hem d'agafar la carretera C-149a en direcció a Sant Climenç i a l'arribar al punt quilomètric 7.9, lloc on hi ha una bàscula (motiu pel qual al pi també se'l coneix com a Pi de la Bàscula), veurem ràpidament el fabulós pi al seu darrere.   

L'any 2008 li va caure una gran branca, que encara es pot veure a terra, fent de suport a la placa identificativa de l'arbre. Al pi se li han fet treballs de manteniment, amb troncs i cordes que l'ajuden a aguantar el pes de les seves sinuoses branques i fan que actualment presenti bona vitalitat. Sens dubte, un exemplar digne de veure.

Pi de Viladric (desembre de 2015)

 

 

Pi Gros de can Gaspar

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii

Declarat Arbre Monumental: 2000
Propietari: M. Gaspà Malé
Terme municipal: Castellar de la Ribera
Coordenades UTM ED50 (m): X 372574  Y 4649880
Alçària total: 30 m
Volt de canó: 2,51 m 
Capçada mitjana: 15 m
Edat estimada:

Les dues pinasses de can Gaspar i de la Vinya, que es troben molt a prop una de l'altra, no són tan senzilles de localitzar, ja que es troben dins del bosc, però es poden trobar ràpidament. Primer de tot, des del Pi de Viladric recularem per la carretera, de retorn cap a Solsona, i a l'alçada del quilòmetre 7 aproximadament trobarem una pista amb els indicadors de can Viladrich, can Gaspà i cal Fusté. 

Anirem avançant per aquesta pista fins a trobar la primera edificació i una pista de terra que entra a la seva dreta. Deixarem el cotxe i seguirem aquesta pista a peu. Quan trobem un encreuament de dues pistes, just arribat als camps, agafarem el trencall de la dreta i avançarem uns cent metres, fins que veiem, a mà dreta, la pinassa sobresortint enmig de la resta d'arbres del seu voltant. Hi ha un petit sender (el que veieu a mà dreta a la foto de sota) que ens portarà sense problemes fins als seus peus.

Pi Gros de can Gaspar (desembre de 2015)

Pi de la Vinya

Espècie: pinus nigra subsp. salzmannii

Declarat Arbre Monumental: 2005
Propietari: M. Gaspà Malé
Terme municipal: Castellar de la Ribera
Coordenades UTM ED50 (m): X 372240  Y 4649730
Alçària total: 25,5 m
Volt de canó: 2,65 m 
Capçada mitjana: 16,8 m
Edat estimada: ?

Per arribar a l'altra alta pinassa de la zona hem de retornar a l'encreuament anterior i agafar, aquesta vegada, el trencall de l'esquerra, que va més o menys paral·lel a un torrent força embrossat. Seguirem aquesta pista fins que veurem uns quants metres per sobre nostre la caseta on hem deixat el cotxe. En aquest punt trobarem que a mà dreta neix una altra pista que ens farà recular alguns metres. Arribarem a l'arbre ràpidament, ja que es troba gairebé al mig de la pista, en una corba tancada on es creua aquesta pista amb el torrent.

Pi de la Vinya (desembre de 2015)

El pi presenta una gran marca de dalt a baix del seu tronc, suposo que causada per l'impacte d'algun llamp, ferida que han aprofitat alguns ocellets per fer-ne de les seves. 

Aprofitant la visita, no podíem passar per alt un altre pi destacable, el Pi de les Debaneres, en aquest cas d'interès local, que es troba al mateix costat de la carretera C-149a, aproximadament al punt quilomètric 6. De dimensions més reduïdes, es mereix també la seva visita.

Pi de les Debaneres (desembre de 2015)

Actualització d'agost de 2026: El Pi de Viladric es va donar per mort el gener de 2024, víctima de la sequera i l'atac dels fongs. Les seves restes es mantenen dempeus. 

Arbres Monumentals del Solsonès

La comarca del Solsonès gaudeix de la presència de set arbres declarats Monumentals, malgrat que els dos de Riner ja són ben morts, víctimes del gran incendi de 1998:

- Pi Gros de Viladric (Castellar de la Ribera)
- Pi Gros de can Gaspar (Castellar de la Ribera)
- Pi de la Vinya (Castellar de la Ribera)
- Pi de Nerola (Odèn)
- Roure de cal Peroi (Pinós)
- Pi de les Tres Branques de Freixinet (Riner) - mort per un incendi el 1998
- Ginebre del Solà de Riner (Riner) - mort per un incendi el 1998