Roure de la Coromina (Sant Quirze de Besora)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Finca la Coromina

Terme municipal: Sant Quirze de Besora
Coordenades: 42.106091, 2.217483
Alçària total: 31,5 m
Volt de canó: 3,9 m
Capçada mitjana: 31 m
Edat estimada: ?

Fa menys d'un any vam anar a fer una visita guiada al castell de Montesquiu. Ara, al cercar informació sobre el Roure de la Coromina, hem descobert que aquell dia hi vam passar dues vegades pel costat i ni tan sols el vam veure. Com és possible que no ens adonéssim de la seva presència quan és, potser, el roure més espectacular de tots els que hem vist fins ara? Uns caçadors d'arbres Monumentals com nosaltres, que fa més de deu anys que voltem per tota Catalunya darrere d'aquestes belleses, i no el vam veure! Quina vergonya em fa dir-ho.

Per si no ha quedat clar, el Roure de la Coromina es troba al costat de l'estació de tren de Sant Quirze de Besora, a pocs metres de l'entrada del camí que porta al castell de Montesquiu. No té pèrdua. 

Roure de la Coromina (juny de 2026)

 

Accés al parc del Castell de Montesquiu

I, ja que hi som, també us recomano fer la visita guiada al castell de Montesquiu i el seu entorn, una preciositat tot plegat.

Pins del Bosc de Poblet

Els quatre nous arbres Monumentals de la Conca de Barberà es troben tots al Bosc de Poblet, a l'àrea de Castellfollit, on es pot arribar fàcilment des de la carretera que va del monestir cap a Prades (T-700), agafant la pista asfaltada que trobarem a mà esquerra a uns 600 metres del monestir. 

Nosaltres vam deixar el cotxe a l'aparcament 1, al costat de la Casa Forestal de Castellfollit, tot i que per trobar els pins del Serret de la Sella i el del Barranc de la Font del Llop anirem per la pista que surt de l'aparcament 2. Podem optar per moure el cotxe si ens volem estalviar aquests metres de caminada per l'asfalt, tot i que nosaltres, al ser diumenge, vam preferir deixar-lo directament al costat de la casa, no fos cas que després ens el trobéssim tot ple, i baixar caminant fins a l'aparcament 2.

Casa forestal de Castellfollit

Pinassa del Serret de la Sella

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet
Coordenades: X: 338109.88 Y: 4578595.57 
Alçària total: 23 m
Volt de canó: 3,65 m
Capçada mitjana: 18,5 m
Edat estimada: 220 anys

Aquest arbre de moment ens queda pendent, ja que l'estat de la vegetació actualment fa que sigui difícil d'arribar-hi. El tenim situat al mapa i creiem haver-lo vist en la distància, però ens va semblar molt complicat d'accedir-hi, així que vam decidir deixar-lo per a una altra ocasió i assegurar la "cacera" dels altres tres.

Punt en què el barranc del Serret de la Sella es creua amb el camí de l'Argentada (maig de 2026)

Ubicació de la Pinassa del Serret de la Sella

Pinassa del Barranc de la Font del Llop

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet
Coordenades:  X: 339405,9 Y: 4578690,5
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 3,2 m
Capçada mitjana: 19,2 m
Edat estimada: 300 anys

Després de desistir d'intentar arribar fins a la pinassa del Serret de la Sella, cansats de saltar per sobre d'arbustos i troncs caiguts sense anar enlloc, vam retornar a la pista de l'Argentada i vam continuar caminant una bona estona més, seguint les indicacions que amablement ens havia enviat Anton Vallvey, antic director de l'equip gestor del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet (PNIN de Poblet).

Aquesta vegada va ser força més senzill de trobar el nostre objectiu. Quan vam arribar al punt que ens marcava el mapa, vam veure que només ens calia enfilar-nos uns quants metres tartera amunt fins a localitzar la Pinassa de la Font del Llop. Aquesta pinassa de moment encara no té la placa identificativa d'Arbre Monumental i vista de lluny no semblava gran cosa, però vam canviar d'opinió quan vam ser al costat del seu tronc i vam aixecar la vista enlaire.

La tartera a tocar de la pista (des d'aquest punt encara no es veu la pinassa)

Pinassa del Barranc de la Font del Llop (maig de 2026)

Com que amb tant anar amunt i avall esquivant branques, arbustos i pedres se'ns havia fet una mica tard, vam desfer el camí que havíem fet, vam retornar a la Casa Forestal, on havíem deixat el cotxe, i vam dinar còmodament en una de les diverses taules de pedra que hi ha al costat de l'aparcament.

Ja a la tarda vam anar a la recerca dels altres dos pins, aquests força més fàcils de trobar, ja que estan situats ben a prop de l'itinerari micològic que s'inicia i finalitza a la Casa Forestal i, a més, indicats amb cartells informatius i, aquests sí, placa identificativa. 

Indicador del Pi Roig del Tossal Rodó

Pinassa del Barranc del Racó del Bou

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet
Coordenades: X: 336797.91 Y: 4577608.25 
Alçària total: 36 m
Volt de canó: 2,89 m
Capçada mitjana: 14,95 m
Edat estimada: 150 anys

Aquesta pinassa es troba dins del bosc, envoltada de multitud d'altres pinasses, així que és impossible veure-la en la seva totalitat. Però és fàcil d'identificar, perquè té un petit caminet que condueix fins a la seva base i, a més, la placa identificativa al seu costat.

Pinassa del Barranc del Racó del Bou (maig de 2026)

Pi Roig del Tossal Rodó

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet
Coordenades: X: 336673.1 Y: 4577449.8 
Alçària total: 27 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 13 m
Edat estimada: 170 anys

El Pi Roig, en canvi, es troba acompanyat d'altres grans pins, però prou separat de la resta com per poder-lo veure completament. A més, també té la seva placa identificativa corresponent, per si teníem dubtes.

Pi Roig del Tossal Rodó (maig de 2026)

D'aquesta visita al Bosc de Poblet ens ha quedat pendent fer tot el recorregut de l'itinerari micològic, ja que anàvem amb la idea de trobar els arbres monumentals i no ens vam entretenir en buscar els bolets pintats als arbres. Hi tornarem segur.

Roure Mare de Renau (Renau)

Roure Mare de Renau

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: família Salvat
Terme municipal: Renau (Tarragonès)
Coordenades
Alçària total: 22 m
Volt de canó: 3,8 m
Capçada mitjana: 24 m
Edat estimada: 300-400 anys

Si tots els arbres Monumentals fossin tan fàcils de trobar com aquest espectacular roure se'ns hauria acabat la nostra recerca fa molt de temps, ja que es troba just al costat de la carretera TV-2032 que porta cap a Renau i Vilabella, al punt quilomètric 3. Es pot veure clarament fins i tot amb l'Street View de Google Maps, així que no té pèrdua.

 

Roure Mare de Renau (maig de 2026)

Alzina Negra de Vilartimó (Lluçà)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025

Propietari: Bisbat de Vic

Terme municipal: Lluçà (Mas de Vilartimó)

Coordenades 

Alçària total: 20 m

Volt de canó: 3,94 m

Capçada mitjana: 18,2 m

Edat estimada:

Malgrat trobar-nos a -3º, fa unes setmanetes vam pensar que feia prou bon dia per a recuperar la nostra cacera d'arbres, que teníem força abandonada. 

Des del març de 2025 que hi ha 24 noves incorporacions al llistat d'arbres protegits (com vaig posar a l'entrada anterior), tot i que encara no apareixen al web oficial dels Arbres Monumentals. Per això, bona part de la informació que en tenim ara mateix prové del web plantipodes-am.cat, del que ja us havia parlat temps enrere. 

De les diverses opcions que teníem, vam decidir començar per la comarca més joveneta de totes: el Lluçanès, nascuda com a tal el 2023 i que, per tant, apareix per primera vegada a la llista d'arbres Monumentals. L'arbre en qüestió és una alzina, concretament l'Alzina Negra de Vilartimó, al terme municipal de Lluçà.

Ja que hi érem, a part de visitar l'alzina, vam aprofitar per fer una petita excursioneta per la zona, seguint les indicacions d'aquest track.  

Vam deixar el cotxe a prop del càmping Riera Merlès, vam creuar la riera i en un parell de quilòmetres de corriol ja vam localitzar l'alzina. En aquell moment podíem haver retornat per on havíem anat, amb la qual cosa la volta s'hauria reduït a quatre quilòmetres, però vam decidir seguir el track i fer els deu quilòmetres que indicava l'excursió. 

La veritat és que com a excursió no presentava massa alicients, més enllà de caminar una estona per territori lluçanès que no tenim encara massa trepitjat. A més, hi ha força vaques pasturant per la zona, amb la qual cosa vam anar trobant bona part del recorregut cobert dels seus excrements. Per sort per nosaltres, estàvem a -3º, així que el fang (havia plogut i fins i tot nevat els dies anteriors) barrejat amb els fems estava solidificat i hi vam poder caminar per sobre sense problemes. Si hagués fet més bon dia, amb temperatura més elevada i tot el gel desfet, no sé pas com hauríem acabat. 

Però bé, vam localitzar fàcilment l'Alzina Negra de Vilartimó, així que ja tenim un nou Arbre Monumental afegit a la nostra col·lecció particular. Quin serà el proper?

Alzina Negra de Vilartimó (gener de 2026)

Noves incorporacions

Malgrat que encara no apareixen les seves fitxes al web oficial, des del 8 de març de 2025 hi ha 24 arbres nous que han passat a formar part de la llista d'Arbres Monumentals de Catalunya. Si voleu veure'n el DOGC, el trobareu aquí. Són els següents: 

Barcelonès

1. Plàtan fals de Montjuïc (Barcelona)
2. Freixe de Montjuïc (Barcelona)
3. Freixe americà de Montjuïc (Barcelona)
4. Noguera alada de Montjuïc (Barcelona)

Conca de Barberà

5. Pinassa del Barranc de la Font del Llop (Vimbodí i Poblet)
6. Pinassa del Racó del Bou (Vimbodí i Poblet)
7. Pinassa del Serret de la Sella (Vimbodí i Poblet)
8. Pi Roig del Tossal Rodó (Vimbodí i Poblet)

Lluçanès

9. Alzina negra de Vilartimó (Lluçà)

Osona

10. Cedre d'Encens de Masjoan (Espinelves)
11. Avet de Masjoan (Espinelves)
12. Roure de la Coromina (Sant Quirze de Besora)
13. Castanyer de les Nou Branques (Viladrau)

Pallars Sobirà

14. Cirerer de la Solana (Soriguera)
15. Morera de Llagunes (Soriguera)
16. Erable Gran de Perosa (Alt Àneu)
17. Moixera de Montgròs (Alt Àneu)
18. Avet de Sauquers (Alt Àneu)
19. Clop del Cardaire (Esterri de Cardós)

Pla d'Urgell

20. Alzinera del Quelàs (Miralcamp)

Tarragonès

21. Roure Mare de Renau (Renau)

Terra Alta

22. Arboç del Barranc de la Paridora (Arnes)

Vallès Occidental

23. Pi d'en Xandri (Sant Cugat del Vallès)

Vall d'Aran

24. Telh de Coret (Bausen)

Se'ns ha girat feina! De fet, alguns fa tant temps que havien de ser-hi que ja els tenim a la nostra col·lecció particular. Altres ens són totalment desconeguts, així que haurem d'anar a fer-los una visita, oi?

Una recomanació

Per a tots aquells amants dels arbres, us proposo que feu un cop d'ull al web 

Plantipodes-AM

En aquest portal, encara en construcció, hi trobareu un munt d'informació interessant sobre els arbres més rellevants de casa nostra, tant vius com morts, catalogats com a Monumentals per la Generalitat de Catalunya com no. 

Llistat d'Arbres Monumentals catalogats per la Generalitat

Fent un cop d'ull al llistat que apareix al portal web d'Arbres Monumentals, detecto que hi han desaparegut alguns dels arbres que abans hi apareixien, com és el cas dels arbres del Jardí Botànic Històric de Barcelona (de fet, al desaparèixer aquests arbres, ha acabat desapareixent de la llista tota la comarca del Barcelonès), que, malgrat la proposta que se'n va fer, no van arribar a ser qualificats oficialment com a Monumentals. 

El mateix ha passat amb altres arbres d'altres comarques, que tampoc han arribat a obtenir la catalogació de Monumentals i, per tant, han estat exclosos del llistat. 

Permeteu-me, però, que jo els segueixi mantenint presents en el meu blog, ja que encara que oficialment sembla que al final no han merescut tenir la seva placa identificativa, no per això deixen de ser exemplars que es mereixen que els fem una visita.

Quan tingui més temps lliure ja faré el meu llistat més ben fet, deixant clar quins apareixen al catàleg de la Generalitat i quins no. Si no, a l'inici us he posat l'enllaç a la pàgina oficial dels Arbres Monumentals, perquè ho pugueu comparar vosaltres mateixos.