Alzina de Masjoan (Espinelves)

Alzina de Masjoan

Espècie: Quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: J. Masferrer Torrent
Terme municipal: Espinelves (finca Masjoan)
Coordenades: UTM (ED50) X 450839 Y 4635008

Alçària total: 29,5 m
Volt de canó: 3,12 m
Capçada mitjana: 16,3 m
Edat estimada: centenària?

Avui, finalment, després d'anys de postposar-ho, amb el Mohawk ens hem decidit a anar a "caçar" l'Alzina de Masjoan. Malgrat formar part de la llista llarga d'arbres monumentals de Masjoan, l'alzina es troba a 800 metres de l'Arborètum (al qual un altre dia haurem de fer una revisita, ja que ha incorporat nous elements a la llista de Monumentals), al mig del bosc i sense un camí clar per on arribar-hi. 

Ja fa temps que en teníem les coordenades, però poques indicacions que ens diguéssin com anar-hi, així que ho havíem anat endarrerint fins ara. Avui, que sorprenentment l'hem pogut trobar (també s'ha de dir que gràcies a la tossuderia del Mohawk, perquè si fos per mi hauríem plegat força estona abans), hem comprovat que, efectivament, es troba al mig del bosc i sense un camí clar per arribar-hi. 

Ens ha fet l'efecte que temps enrere devia haver sigut força més accessible, ja que hem anat caminant per antics camins forestals, ara clarament en desús i que s'aniran perdent si no se'n fa un manteniment, i un corriol avui ple d'arbustos i esbarzers que ens han dificultat poder avançar amb comoditat. 

Us intento explicar com hi hem arribat, tot i que no tinc clar si és el camí més òptim. Tenim l'opció de deixar el cotxe a l'aparcament de l'Arborètum, tot i que nosaltres hem decidit estalviar-nos uns quants metres de caminada i hem deixat el cotxe a la pista que surt uns metres a la dreta de l'arborètum i que ens porta a l'altra banda de l'Eix Transversal (C-25). L'hem aparcat just abans del túnel que passa per sota la carretera i des d'allà hem començat a caminar. 

Passar pel túnel ens ha permès contemplar les imatges més interessants del dia: tota una col·lecció de grafits d'animals diversos que ens han semblat preciosos.

A pocs metres de creuar la carretera, anant cap a l'esquerra, s'inicia una pista a mà dreta, que serà que anirem seguint durant una bona estona. Aquesta pista es nota que ha estat netejada fa poc temps, així que hem pogut anar fent tot aquest tram amb força comoditat. Aproximadament un quilòmetre i quart després la pista es divideix en tres opcions; nosaltres hem agafat la primera de la dreta. 

Aquesta nova pista ja no té manteniment i, malgrat que és força planera i es pot anar fent amb certa facilitat, els esbarzers i les acàcies que hi van creixent al seu marge acabaran tapant-la. Com que ja anàvem previnguts, portàvem unes tisores de podar i hem anat netejant una mica alguns trams, però òbviament els esbarzers creixent molt ràpidament, així que si no s'hi fa alguna cosa, acabarà perdent-se. 

Com que teníem la situació de l'alzina, sabíem més o menys on era, però ni la vèiem entre tanta vegetació ni trobàvem la manera d'arribar-hi. Quan portàvem més o menys mig quilòmetre d'aquesta pista i sabíem que l'alzina havia de ser molt a prop nostre, hem vist a mà dreta el que ens ha semblat un antic corriol, ara força ple d'arbustos, però per on de moment encara s'hi pot passar, així que l'hem anat seguint fins al punt on hem suposat que hi havia d'haver el nostre objectiu. Hem deixat una petita fita a l'entrada del corriol, per si algú s'atreveix a repetir l'experiència. 

Ens hem dirigit cap al fons del barranc i allà l'hem vista, l'Alzina de Masjoan, suposadament l'alzina més alta de casa nostra, tot i que es fa difícil de calcular la seva alçada, ja que entre tants arbres és impossible veure-la sencera. Aquesta vegada sí, hi ha placa identificativa, així que sabem del cert que hem trobat l'arbre que buscàvem. 

Alzina de Masjoan (juliol de 2026)

Per tornar cap al cotxe, hem pensat de desfer el corriol i provar de seguir avançant per la pista per la que havíem vingut, perquè sobre el mapa ens ha semblat que ens portaria cap al mateix lloc. Hem anat fent un tros i hem notat que ha deixat de ser pista i s'ha convertit en un corriol, però se'ns ha acabat de cop en un punt on una bona colla de castanyers caiguts ens han impedit poder continuar endavant. No sabem si la pista seguia més endavant o no, però hem preferit girar cua i desfer el camí conegut, que potser era més llarg, però també més segur. 

Per sort, Google Maps no ens ha fallat en cap moment, així que no ens hem perdut tot i que en algun moment he de reconèixer que no ho he tingut del tot clar. Vaja, que hem incorporat un altre arbre a la nostra col·lecció particular, però no hi tornarem.

Comentàvem amb el Mohawk que, en lloc de complicar-me tant la vida intentant fer aquestes explicacions, acabaria abans generant un track pel Wikiloc i llestos.  És cert que ens hauria anat molt bé, però a aquestes alçades, quan tenim la col·lecció gairebé completa, potser anem una mica tard per posar-nos-hi ara, oi? Per no perdre la tradició, us deixo un parell d'imatges extretes de Wikiloc i Google Maps.

Avet de Saüquers, Erable Gran de Perosa i Moixera de Montgós (Alt Àneu)

Ja he perdut el compte de les vegades que, amb més o menys èxit, hem anat a la zona de les bordes de Perosa, on s'hi arriba fent uns deu quilòmetres de la pista forestal que s'inicia al poble d'Alós d'Isil i que ens conduiria cap a Montgarri. 

En aquesta zona ja hi havia diversos arbres declarats Monumentals (l'Avet i el Pi Roi de Cireres, els Avets de la Coma de Perosa i els Pins Orcs del Pletiu d'Aulà) i amb la nova llista del 2025 se n'hi han afegit tres més, així que tocava fer-hi una nova visita sí o sí. 

Com en altres casos, aquests nous arbres Monumentals no tenen placa identificativa, així que ens vam anar guiant amb les coordenades i indicacions que vam trobar navegant per Internet per poder-los localitzar. 

En un bosc com el de Cireres, on molts dels avets podrien ser perfectament declarats Monumentals, per què un es considera digne de ser protegit i la resta no ens sembla un bon misteri. 

Aquesta vegada, en lloc de deixar el cotxe a l'aparcament de la Perosa, com havíem fet en les altres ocasions, vam decidir pujar un quilòmetre més amunt, fins als Avets de la Coma de Perosa, on s'ha habilitat un petit aparcament per a quatre cotxes. Així doncs, les indicacions les donaré partint d'aquest punt. 

El primer que vam veure al trobar-nos de nou davant dels Avets de la Coma de Perosa (aquests sí, ben fàcils d'identificar, ja que es troben separats de la resta i, a més, tenen placa identificativa) és que ara mateix dels tres avets que hi havia, tan sols en queden dos. Així doncs, els "tres" Avets de la Coma de Perosa han passat a ser els "dos" Avets de la Coma de Perosa més les restes del tercer. 

Avets de la Coma de Perosa (juny de 2026)

Restes del tercer Avet de la Coma de Perosa 

Crec que ja ho he escrit en algun altre moment, però em sembla que hauré de fer una entrada amb la llista de tots els arbres Monumentals que s'han perdut durant aquests tretze o catorze anys que fa que en vam començar la "cacera", perquè ja en són uns quants.

Però deixem-nos ara de coses tristes, que aquesta entrada està dedicada a les noves incorporacions a la llista d'arbres Monumentals, totes elles ben vives: l'Avet de Saüquers, l'Erable Gran de Perosa i la Moixera de Montgós. 

Avet de Saüquers

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil

Terme municipal: Alt Àneu (Vall de Bonabé, Bosc de Cireres, Pletiu de Saüquers)

Coordenades: X,Y (m): 343253,4734490
Alçària total: 34 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 12,45 m
Edat estimada: ?

Comencem per l'avet. Us explico com hi vam arribar nosaltres, tot i que no sé si és el camí més òptim o no. Des dels Avets de Perosa (on, com ja he dit, podem deixar el cotxe), reculem uns 500 metres pista avall fins que trobarem un corriol a mà dreta (si deixem el cotxe a l'aparcament de la Perosa, són uns 400 metres pista amunt i, òbviament, el corriol el trobarem a mà esquerra) que s'endinsa cap el bosc de Cireres. Passarem per un petit pont de fusta que creua el rierol i continuarem seguint el corriol fins arribar a l'esplanada de Saüquers.

A l'arribar a l'esplanada, ens va cridar l'atenció una marca en forma de triangle feta en una roca. Des d'aquest punt es pot divisar fàcilment el nostre objectiu: és la punteta que sobresurt a la banda dreta de la foto. Així doncs, des de la roca, seguirem endavant i a la dreta, cap a un corriol que ens conduirà fàcilment fins al nostre avet. 

En la imatge de sobre, a la banda esquerra hi sobresurt un altre avet singular, que de moment no és Monumental, però temps al temps. Ja que hi som, si volem anar a saludar-lo, encara és més fàcil d'arribar-hi, perquè tan sols cal seguir el prat recte amunt fins al seu peu. 

Avet de Saüquers (juny de 2026)

Avet singular (juny de 2026)

Avet singular

Erable Gran de Perosa

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil

Terme municipal: Alt Àneu (Vall de Bonabé, Pla de Perosa)
Coordenades: X,Y (m): 342265,4735767
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 2,2 m
Capçada mitjana: 11,4 m
Edat estimada: ?

L'Erable Gran de Perosa és força més fàcil de trobar, ja que la pista de Bonabé hi passa pel costat, però es troba dins del bosc, així que també és ben fàcil passar-li pel costat sense ni adonar-se'n. Com que queda mig amagat entre altres arbres, al final vam tirar de GPS per confirmar que érem al lloc indicat. 

L'auró és a 800 metres pista amunt dels Avets de la Coma de Perosa, així doncs, calculem aquest distància i el trobarem. Al seu voltant hi ha altres aurons també força alts, així que torno a tenir el dubte de què té d'especial aquest que no tinguin els altres. A més, a l'estat envoltat d'altres arbres, és impossible veure'l sencer. 

Erable Gran de Perosa (juny de 2026)

Moixera de Montgós

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil

Terme municipal: Alt Àneu (Vall de Bonabé, Pla de Montgós)
Coordenades: X,Y (m): 341037,4735973
Alçària total: 12 m
Volt de canó: 2,2 m
Capçada mitjana: 14 m
Edat estimada: 

La Moixera de Montgós és la més senzilla de trobar, ja que és a 2,1 km dels Avets de la Coma de Perosa, al costat de la pista i enmig d'un prat. Així doncs, només ens cal caminar fins al pla de Montgós i ja la veurem a distància. Fins i tot, si ens agafa la vagància, hi podem anar en cotxe, ja que la pista és força transitable, tot i que per nosaltres així perdria part de la gràcia. 

És curiós veure com aquesta moixera creix en paral·lel amb un avet, entortolligant les seves branques de manera que a estones fa difícil diferenciar quin és quin. 

Moixera de Montgós (juny de 2026)

Troncs de la moixera i de l'avet

Una cosa que ens va cridar l'atenció ja la primera vegada que vam ser a la zona de la Perosa són uns arbres que estan totalment embolcallats per una mena de teranyina que fa força mal rotllo, ja que semblen trets d'una pel·lícula de terror. És un fenomen que no he vist enlloc més i del qual fins ara no en tenia explicació.

Ara, gràcies a la IA, he pogut descobrir, com ja suposava, que es tracta d'una eruga (bé, més aviat centenars o fins i tot milers d'erugues) que envolta tot l'arbre amb uns fils de seda per protegir-se i menjar-se'n les fulles amb tota tranquil·litat. La part positiva és que, pel que he anat llegint, l'arbre resisteix perfectament i, un cop passada la plaga, l'aire s'endú la tela i l'arbre rebrota com si res hagués passat. Segons ChatGPT es tracta de l'arna yponomeuta i els arbres són trèmols, una espècie de pollancre. Per inofensiu que sigui, crec que seguiré sense acostar-m'hi gaire.

Cirerer de la Solana i Morera de Llagunes (Soriguera)

Aquestes dues noves incorporacions a la llista d'arbres Monumentals es troben a poca distància una de l'altra (en cotxe), així que ens va ser molt fàcil poder afegir-les a la nostra col·lecció particular.

Malgrat que tots dos formin part del terme municipal de Soriguera, el cirerer es troba al poble de Vilamur i la morera al de Llagunes (a la imatge de Google maps de sota veureu que hi apareix també el Noguer de Llavaners, que ja té la seva entrada corresponent de fa temps). 

Cirerer de la Solana (Soriguera)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: 
Terme municipal: Soriguera (Prat de la Solana, Vilamur)
Coordenades: 
Alçària total: 16 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 11 m
Edat estimada: centenari

Per arribar a Vilamur haurem d'anar per la carretera N-260 (l'Eix pirinenc) al seu tram pel Port del Cantó. A l'entrar al poble trobarem una gran esplanada on podrem deixar còmodament el cotxe. Des d'allà anirem caminant cap el Camí dels Horts que ens conduirà directament al prat de la Solana, on hi ha el cirerer. Al trobar-se sol al mig del camp, el podrem veure ja des de la distància. 

Al cirerer se li noten els anys, té força branques seques, però encara el vam veure ben carregat de cireres, malgrat que fossin més aviat petitones. Al cartell informatiu que hi ha a l'entrada del prat hi posa que a prop de l'arbre és possible veure-hi volar un milà reial i he de dir que vam tenir el plaer de veure'l gairebé en primer pla!! Venia volant directe cap al cirerer, però s'ho va repensar quan ens hi va veure i se'n va anar. 

Cirerer de la Solana (juny de 2026)

Al costat de l'esplanada on vam deixar el cotxe hi ha un gran salze que, malgrat que no sigui Monumental, òbviament no vaig poder evitar de fotografiar per afegir-lo a la nostra col·lecció.

Salze (juny de 2026)

Morera de Llagunes (Soriguera)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: 
Terme municipal: Soriguera (Llagunes)
Coordenades: 
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada: ? 

La Morera de Llagunes es troba, com ja he dit abans, a la població de Llagunes, a poca distància de Vilamur. Hem d'anar fins al poble i quan trobem un petit aparcament on podrem deixar el cotxe ja li haurem passat pel costat. Imagino que a l'hivern es deu poder apreciar la mida real de l'arbre, perquè a finals de primavera, amb tanta fulla, ni tan sols vam arribar a veure-li el tronc. Això sí, estava ben carregada de mores, de moment encara verdes.

Morera de Llagunes (juny de 2026)

Alzinera del Quelàs (Miralcamp)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Agroalimentària el Pla S.L.
Terme municipal: Miralcamp 
Coordenades: 
Alçària total: 16 m
Volt de canó: 4,8 m
Capçada mitjana: 24 m
Edat estimada: 700-800 anys

L'Alzinera del Quelàs és d'aquells arbres que sempre ens fa preguntar-nos com és possible que una meravella com aquesta no s'hagi declarat Monumental fins ara. 

Cercant informació de l'alzinera per Internet hi ha una cosa que ens ha quedat ben clara: la gent del territori no només la coneix, sinó que se l'estima amb bogeria. Tant de bo tots els nostres arbres Monumentals estiguessin tan ben cuidats com ho està aquest. Si llegiu els textos d'aquestes dues pàgines que us enllaço entendreu què vull dir:

https://www.lamira.cat/histories/1717/lalzinera-que-hipnotitza

https://www.miralcamp.cat/el-municipi/turisme/lalzinera-del-quelas

No diré gran cosa més, perquè tinc la impressió que posi el que posi sonarà a poc comparat amb tota la informació que en donen els textos anteriors. Fins i tot puc estalviar-me posar les indicacions de com arribar-hi, perquè ja apareix clarament a Google maps. Així doncs, és impossible no trobar-la. 

Diuen que li calculen uns 700 anys perquè corre la llegenda que Pere el Cerimoniós, rei que va governar a Catalunya a meitats del segle XIV, s'hi va parar a descansar en un dels seus viatges a Poblet. Si això fos cert, hauríem de suposar que l'alzinera en aquells moments ja havia de tenir una mida considerable; per tant, potser té força més de 700 anys. Només d'imaginar-ho em fa posar els pèls de punta.

Alzinera del Quelàs (juny de 2026)