Avet de Saüquers, Erable Gran de Perosa i Moixera de Montgós (Alt Àneu)

Ja he perdut el compte de les vegades que, amb més o menys èxit, hem anat a la zona de les bordes de Perosa, on s'hi arriba fent uns deu quilòmetres de la pista forestal que s'inicia al poble d'Alós d'Isil i que ens conduiria cap a Montgarri. 

En aquesta zona ja hi havia diversos arbres declarats Monumentals (l'Avet i el Pi Roi de Cireres, els Avets de la Coma de Perosa i els Pins Orcs del Pletiu d'Aulà) i amb la nova llista del 2025 se n'hi han afegit tres més, així que tocava fer-hi una nova visita sí o sí. 

Com en altres casos, aquests nous arbres Monumentals no tenen placa identificativa, així que ens vam anar guiant amb les coordenades i indicacions que vam trobar navegant per Internet per poder-los localitzar. 

En un bosc com el de Cireres, on molts dels avets podrien ser perfectament declarats Monumentals, per què un es considera digne de ser protegit i la resta no ens sembla un bon misteri. 

Aquesta vegada, en lloc de deixar el cotxe a l'aparcament de la Perosa, com havíem fet en les altres ocasions, vam decidir pujar un quilòmetre més amunt, fins als Avets de la Coma de Perosa, on s'ha habilitat un petit aparcament per a quatre cotxes. Així doncs, les indicacions les donaré partint d'aquest punt. 

El primer que vam veure al trobar-nos de nou davant dels Avets de la Coma de Perosa (aquests sí, ben fàcils d'identificar, ja que es troben separats de la resta i, a més, tenen placa identificativa) és que ara mateix dels tres avets que hi havia, tan sols en queden dos. Així doncs, els "tres" Avets de la Coma de Perosa han passat a ser els "dos" Avets de la Coma de Perosa més les restes del tercer. 

Avets de la Coma de Perosa (juny de 2026)

Restes del tercer Avet de la Coma de Perosa 

Crec que ja ho he escrit en algun altre moment, però em sembla que hauré de fer una entrada amb la llista de tots els arbres Monumentals que s'han perdut durant aquests tretze o catorze anys que fa que en vam començar la "cacera", perquè ja en són uns quants.

Però deixem-nos ara de coses tristes, que aquesta entrada està dedicada a les noves incorporacions a la llista d'arbres Monumentals, totes elles ben vives: l'Avet de Saüquers, l'Erable Gran de Perosa i la Moixera de Montgós. 

Avet de Saüquers

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil

Terme municipal: Alt Àneu (Vall de Bonabé, Bosc de Cireres, Pletiu de Saüquers)

Coordenades: X,Y (m): 343253,4734490
Alçària total: 34 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 12,45 m
Edat estimada: ?

Comencem per l'avet. Us explico com hi vam arribar nosaltres, tot i que no sé si és el camí més òptim o no. Des dels Avets de Perosa (on, com ja he dit, podem deixar el cotxe), reculem uns 500 metres pista avall fins que trobarem un corriol a mà dreta (si deixem el cotxe a l'aparcament de la Perosa, són uns 400 metres pista amunt i, òbviament, el corriol el trobarem a mà esquerra) que s'endinsa cap el bosc de Cireres. Passarem per un petit pont de fusta que creua el rierol i continuarem seguint el corriol fins arribar a l'esplanada de Saüquers.

A l'arribar a l'esplanada, ens va cridar l'atenció una marca en forma de triangle feta en una roca. Des d'aquest punt es pot divisar fàcilment el nostre objectiu: és la punteta que sobresurt a la banda dreta de la foto. Així doncs, des de la roca, seguirem endavant i a la dreta, cap a un corriol que ens conduirà fàcilment fins al nostre avet. 

En la imatge de sobre, a la banda esquerra hi sobresurt un altre avet singular, que de moment no és Monumental, però temps al temps. Ja que hi som, si volem anar a saludar-lo, encara és més fàcil d'arribar-hi, perquè tan sols cal seguir el prat recte amunt fins al seu peu. 

Avet de Saüquers (juny de 2026)

Avet singular (juny de 2026)

Avet singular

Erable Gran de Perosa

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil

Terme municipal: Alt Àneu (Vall de Bonabé, Pla de Perosa)
Coordenades: X,Y (m): 342265,4735767
Alçària total: 25 m
Volt de canó: 2,2 m
Capçada mitjana: 11,4 m
Edat estimada: ?

L'Erable Gran de Perosa és força més fàcil de trobar, ja que la pista de Bonabé hi passa pel costat, però es troba dins del bosc, així que també és ben fàcil passar-li pel costat sense ni adonar-se'n. Com que queda mig amagat entre altres arbres, al final vam tirar de GPS per confirmar que érem al lloc indicat. 

L'auró és a 800 metres pista amunt dels Avets de la Coma de Perosa, així doncs, calculem aquest distància i el trobarem. Al seu voltant hi ha altres aurons també força alts, així que torno a tenir el dubte de què té d'especial aquest que no tinguin els altres. A més, a l'estat envoltat d'altres arbres, és impossible veure'l sencer. 

Erable Gran de Perosa (juny de 2026)

Moixera de Montgós

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: EMD Isil i Alós d'Isil

Terme municipal: Alt Àneu (Vall de Bonabé, Pla de Montgós)
Coordenades: X,Y (m): 341037,4735973
Alçària total: 12 m
Volt de canó: 2,2 m
Capçada mitjana: 14 m
Edat estimada: 

La Moixera de Montgós és la més senzilla de trobar, ja que és a 2,1 km dels Avets de la Coma de Perosa, al costat de la pista i enmig d'un prat. Així doncs, només ens cal caminar fins al pla de Montgós i ja la veurem a distància. Fins i tot, si ens agafa la vagància, hi podem anar en cotxe, ja que la pista és força transitable, tot i que per nosaltres així perdria part de la gràcia. 

És curiós veure com aquesta moixera creix en paral·lel amb un avet, entortolligant les seves branques de manera que a estones fa difícil diferenciar quin és quin. 

Moixera de Montgós (juny de 2026)

Troncs de la moixera i de l'avet

Una cosa que ens va cridar l'atenció ja la primera vegada que vam ser a la zona de la Perosa són uns arbres que estan totalment embolcallats per una mena de teranyina que fa força mal rotllo, ja que semblen trets d'una pel·lícula de terror. És un fenomen que no he vist enlloc més i del qual fins ara no en tenia explicació.

Ara, gràcies a la IA, he pogut descobrir, com ja suposava, que es tracta d'una eruga (bé, més aviat centenars o fins i tot milers d'erugues) que envolta tot l'arbre amb uns fils de seda per protegir-se i menjar-se'n les fulles amb tota tranquil·litat. La part positiva és que, pel que he anat llegint, l'arbre resisteix perfectament i, un cop passada la plaga, l'aire s'endú la tela i l'arbre rebrota com si res hagués passat. Segons ChatGPT es tracta de l'arna yponomeuta i els arbres són trèmols, una espècie de pollancre. Per inofensiu que sigui, crec que seguiré sense acostar-m'hi gaire.

Cirerer de la Solana i Morera de Llagunes (Soriguera)

Aquestes dues noves incorporacions a la llista d'arbres Monumentals es troben a poca distància una de l'altra (en cotxe), així que ens va ser molt fàcil poder afegir-les a la nostra col·lecció particular.

Malgrat que tots dos formin part del terme municipal de Soriguera, el cirerer es troba al poble de Vilamur i la morera al de Llagunes (a la imatge de Google maps de sota veureu que hi apareix també el Noguer de Llavaners, que ja té la seva entrada corresponent de fa temps). 

Cirerer de la Solana (Soriguera)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: 
Terme municipal: Soriguera (Prat de la Solana, Vilamur)
Coordenades: 
Alçària total: 16 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 11 m
Edat estimada: centenari

Per arribar a Vilamur haurem d'anar per la carretera N-260 (l'Eix pirinenc) al seu tram pel Port del Cantó. A l'entrar al poble trobarem una gran esplanada on podrem deixar còmodament el cotxe. Des d'allà anirem caminant cap el Camí dels Horts que ens conduirà directament al prat de la Solana, on hi ha el cirerer. Al trobar-se sol al mig del camp, el podrem veure ja des de la distància. 

Al cirerer se li noten els anys, té força branques seques, però encara el vam veure ben carregat de cireres, malgrat que fossin més aviat petitones. Al cartell informatiu que hi ha a l'entrada del prat hi posa que a prop de l'arbre és possible veure-hi volar un milà reial i he de dir que vam tenir el plaer de veure'l gairebé en primer pla!! Venia volant directe cap al cirerer, però s'ho va repensar quan ens hi va veure i se'n va anar. 

Cirerer de la Solana (juny de 2026)

Al costat de l'esplanada on vam deixar el cotxe hi ha un gran salze que, malgrat que no sigui Monumental, òbviament no vaig poder evitar de fotografiar per afegir-lo a la nostra col·lecció.

Salze (juny de 2026)

Morera de Llagunes (Soriguera)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: 
Terme municipal: Soriguera (Llagunes)
Coordenades: 
Alçària total: ? m
Volt de canó: ? m
Capçada mitjana: ? m
Edat estimada: ? 

La Morera de Llagunes es troba, com ja he dit abans, a la població de Llagunes, a poca distància de Vilamur. Hem d'anar fins al poble i quan trobem un petit aparcament on podrem deixar el cotxe ja li haurem passat pel costat. Imagino que a l'hivern es deu poder apreciar la mida real de l'arbre, perquè a finals de primavera, amb tanta fulla, ni tan sols vam arribar a veure-li el tronc. Això sí, estava ben carregada de mores, de moment encara verdes.

Morera de Llagunes (juny de 2026)

Alzinera del Quelàs (Miralcamp)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Agroalimentària el Pla S.L.
Terme municipal: Miralcamp 
Coordenades: 
Alçària total: 16 m
Volt de canó: 4,8 m
Capçada mitjana: 24 m
Edat estimada: 700-800 anys

L'Alzinera del Quelàs és d'aquells arbres que sempre ens fa preguntar-nos com és possible que una meravella com aquesta no s'hagi declarat Monumental fins ara. 

Cercant informació de l'alzinera per Internet hi ha una cosa que ens ha quedat ben clara: la gent del territori no només la coneix, sinó que se l'estima amb bogeria. Tant de bo tots els nostres arbres Monumentals estiguessin tan ben cuidats com ho està aquest. Si llegiu els textos d'aquestes dues pàgines que us enllaço entendreu què vull dir:

https://www.lamira.cat/histories/1717/lalzinera-que-hipnotitza

https://www.miralcamp.cat/el-municipi/turisme/lalzinera-del-quelas

No diré gran cosa més, perquè tinc la impressió que posi el que posi sonarà a poc comparat amb tota la informació que en donen els textos anteriors. Fins i tot puc estalviar-me posar les indicacions de com arribar-hi, perquè ja apareix clarament a Google maps. Així doncs, és impossible no trobar-la. 

Diuen que li calculen uns 700 anys perquè corre la llegenda que Pere el Cerimoniós, rei que va governar a Catalunya a meitats del segle XIV, s'hi va parar a descansar en un dels seus viatges a Poblet. Si això fos cert, hauríem de suposar que l'alzinera en aquells moments ja havia de tenir una mida considerable; per tant, potser té força més de 700 anys. Només d'imaginar-ho em fa posar els pèls de punta.

Alzinera del Quelàs (juny de 2026)

Roure de la Coromina (Sant Quirze de Besora)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Finca la Coromina

Terme municipal: Sant Quirze de Besora
Coordenades: 42.106091, 2.217483
Alçària total: 31,5 m
Volt de canó: 3,9 m
Capçada mitjana: 31 m
Edat estimada: ?

Fa menys d'un any vam anar a fer una visita guiada al castell de Montesquiu. Ara, al cercar informació sobre el Roure de la Coromina, hem descobert que aquell dia hi vam passar dues vegades pel costat i ni tan sols el vam veure. Com és possible que no ens adonéssim de la seva presència quan és, potser, el roure més espectacular de tots els que hem vist fins ara? Uns caçadors d'arbres Monumentals com nosaltres, que fa més de deu anys que voltem per tota Catalunya darrere d'aquestes belleses, i no el vam veure! Quina vergonya em fa dir-ho.

Per si no ha quedat clar, el Roure de la Coromina es troba al costat de l'estació de tren de Sant Quirze de Besora, a pocs metres de l'entrada del camí que porta al castell de Montesquiu. No té pèrdua. 

Roure de la Coromina (juny de 2026)

 

Accés al parc del Castell de Montesquiu

I, ja que hi som, també us recomano fer la visita guiada al castell de Montesquiu i el seu entorn, una preciositat tot plegat.

Pins del Bosc de Poblet

Els quatre nous arbres Monumentals de la Conca de Barberà es troben tots al Bosc de Poblet, a l'àrea de Castellfollit, on es pot arribar fàcilment des de la carretera que va del monestir cap a Prades (T-700), agafant la pista asfaltada que trobarem a mà esquerra a uns 600 metres del monestir. 

Nosaltres vam deixar el cotxe a l'aparcament 1, al costat de la Casa Forestal de Castellfollit, tot i que per trobar els pins del Serret de la Sella i el del Barranc de la Font del Llop anirem per la pista que surt de l'aparcament 2. Podem optar per moure el cotxe si ens volem estalviar aquests metres de caminada per l'asfalt, tot i que nosaltres, al ser diumenge, vam preferir deixar-lo directament al costat de la casa, no fos cas que després ens el trobéssim tot ple, i baixar caminant fins a l'aparcament 2.

Casa forestal de Castellfollit

Pinassa del Serret de la Sella

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet
Coordenades: X: 338109.88 Y: 4578595.57 
Alçària total: 23 m
Volt de canó: 3,65 m
Capçada mitjana: 18,5 m
Edat estimada: 220 anys

Aquest arbre de moment ens queda pendent, ja que l'estat de la vegetació actualment fa que sigui difícil d'arribar-hi. El tenim situat al mapa i creiem haver-lo vist en la distància, però ens va semblar molt complicat d'accedir-hi, així que vam decidir deixar-lo per a una altra ocasió i assegurar la "cacera" dels altres tres.

Punt en què el barranc del Serret de la Sella es creua amb el camí de l'Argentada (maig de 2026)

Ubicació de la Pinassa del Serret de la Sella

Pinassa del Barranc de la Font del Llop

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet
Coordenades:  X: 339405,9 Y: 4578690,5
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 3,2 m
Capçada mitjana: 19,2 m
Edat estimada: 300 anys

Després de desistir d'intentar arribar fins a la pinassa del Serret de la Sella, cansats de saltar per sobre d'arbustos i troncs caiguts sense anar enlloc, vam retornar a la pista de l'Argentada i vam continuar caminant una bona estona més, seguint les indicacions que amablement ens havia enviat Anton Vallvey, antic director de l'equip gestor del Paratge Natural d'Interès Nacional de Poblet (PNIN de Poblet).

Aquesta vegada va ser força més senzill de trobar el nostre objectiu. Quan vam arribar al punt que ens marcava el mapa, vam veure que només ens calia enfilar-nos uns quants metres tartera amunt fins a localitzar la Pinassa de la Font del Llop. Aquesta pinassa de moment encara no té la placa identificativa d'Arbre Monumental i vista de lluny no semblava gran cosa, però vam canviar d'opinió quan vam ser al costat del seu tronc i vam aixecar la vista enlaire.

La tartera a tocar de la pista (des d'aquest punt encara no es veu la pinassa)

Pinassa del Barranc de la Font del Llop (maig de 2026)

Com que amb tant anar amunt i avall esquivant branques, arbustos i pedres se'ns havia fet una mica tard, vam desfer el camí que havíem fet, vam retornar a la Casa Forestal, on havíem deixat el cotxe, i vam dinar còmodament en una de les diverses taules de pedra que hi ha al costat de l'aparcament.

Ja a la tarda vam anar a la recerca dels altres dos pins, aquests força més fàcils de trobar, ja que estan situats ben a prop de l'itinerari micològic que s'inicia i finalitza a la Casa Forestal i, a més, indicats amb cartells informatius i, aquests sí, placa identificativa. 

Indicador del Pi Roig del Tossal Rodó

Pinassa del Barranc del Racó del Bou

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet
Coordenades: X: 336797.91 Y: 4577608.25 
Alçària total: 36 m
Volt de canó: 2,89 m
Capçada mitjana: 14,95 m
Edat estimada: 150 anys

Aquesta pinassa es troba dins del bosc, envoltada de multitud d'altres pinasses, així que és impossible veure-la en la seva totalitat. Però és fàcil d'identificar, perquè té un petit caminet que condueix fins a la seva base i, a més, la placa identificativa al seu costat.

Pinassa del Barranc del Racó del Bou (maig de 2026)

Pi Roig del Tossal Rodó

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Generalitat de Catalunya
Terme municipal: Vimbodí i Poblet
Coordenades: X: 336673.1 Y: 4577449.8 
Alçària total: 27 m
Volt de canó: 3,4 m
Capçada mitjana: 13 m
Edat estimada: 170 anys

El Pi Roig, en canvi, es troba acompanyat d'altres grans pins, però prou separat de la resta com per poder-lo veure completament. A més, també té la seva placa identificativa corresponent, per si teníem dubtes.

Pi Roig del Tossal Rodó (maig de 2026)

D'aquesta visita al Bosc de Poblet ens ha quedat pendent fer tot el recorregut de l'itinerari micològic, ja que anàvem amb la idea de trobar els arbres monumentals i no ens vam entretenir en buscar els bolets pintats als arbres. Hi tornarem segur.