dissabte, 31 de gener del 2009

Quines ventades!

Les fortes ventades que hi va haver a Catalunya la setmana passada van portar problemes per tot arreu. A casa, en lloc d'emportar-se res (el tros d'uralita que quedava al celobert ja havia sortit volant en una tanda de ventades anterior) ens va portar un regal inesperat: una gateta.

Aprofitant una estona de descans de les ràfegues de vent, amb el Mohawk ens vam arribar fins a la protectora d'animals que tenim a prop de casa (bé, a dos pobles de distància, però segueix sent a prop) a buscar algun bitxo amb el qual entretenir-me les llaaargues jornades en què el Mohawk em deixa soleta a casa per anar a escalar.

Un gos no ens va convèncer, més que res perquè cada dia s'ha de treure a passejar, cosa que em fa molta mandra. Així doncs, vam optar per un gat.

A la protectora n'hi havia de totes mides i colors, la majoria ben arraulits en els seus llitets per protegir-se del temporal. Vam pensar que seria molt difícil, per no dir impossible, triar-ne un, ja que tots ens semblaven iguals. Fins que la vam veure: una bonica gata blanca i tigrada força joveneta, que anava caminant tota sola per una banda de la gatera. Al Mohawk li va cridar l'atenció de seguida i a mi també, tot i que jo vaig preferir voltar per allà una mica més. Volta inútil, perquè en el fons sabia que ja ens havíem decidit.

A la protectora ens van explicar que la gata l'havien trobat dins d'un contenidor d'escombraries, motiu pel qual van decidir anomenar-la Conty. A mi el nom no em va agradar i després de saber-ne l'origen encara em va semblar més horrorós. Calia buscar-li un altre nom i ens hem decantat per dir-li Lilith, el nom de la primera dona, creada juntament amb Adam, que va decidir abandonar el jardí de l'Edèn per iniciativa pròpia.

La Lilith tenia un problema en una de les potes, així que el veterinari del centre ens va dir que observéssim si caminava bé o no, perquè ells allà encara no ho havien pogut comprovar. Jo no hi entenc, però veient com salta per tot arreu, sembla que el problema ja està resolt.

Ens van dir que els primers dies els gats solen ser molt tímids, que s'amaguen i no es deixen tocar, perquè se senten insegurs en un lloc nou i amb gent desconeguda, però la nostra nova amiga, potser perquè tenia moltes ganes de sortir de la gatera, no ha tingut cap mena de dificultat per adaptar-se al nostre piset. De fet, li encanta posar-se a la falda i deixar que l'acariciem mentre ronroneja durant hores i hores, cosa que ha fet ja des del primer dia.


Tot bé, oi? Doncs no, ens esperava una sorpresa inesperada. Sabíem que la gata té aproximadament uns set mesos i que entre que és joveneta, el problema de la pota i una infecció que ha tingut recentment, el veterinari havia considerat que no era moment d'esterilitzar-la. Ens va dir que esperéssim un mes, a que estigués totalment recuperada i s'hagués adaptat a tots els canvis de la seva nova vida, i que després la portéssim allà, que l'esterilitzarien, com fan amb tots els animals que passen per la protectora.

Quina és la sorpresa? Doncs que al segon dia d'estar amb nosaltres al pis se'ns va posar en zel! No ens ho esperàvem, perquè se suposa que això no passa fins a la primavera, però remirant per internet hem pogut comprovar que en té tots els símptomes.


Afortunadament, sembla que avui ja li ha passat una mica i està més tranquil·la, encara que segueix miolant quan la deixem sola. Estàvem molt preocupats, perquè vivim en un bloc de pisos d'aquells que tenen parets que semblen de fullola i temíem que tots els veïns sentissin els crits de la gata, sobretot a la nit. Parlant amb ells, ens han dit que o bé no la senten o, si la senten, no els molesta, cosa que ha estat un descans per a nosaltres, ja que no tenim ganes de tenir mals rotllos amb la comunitat.

D'aquí una setmana l'esterilitzaran, amb la qual cosa s'acabaran definitivament els crits de zel. El que serà més difícil és recuperar el nostre apreciat sofà, en el qual hem fet les nostres llaaargues i plàcides migdiades, ja que des del primer moment la Lilith ens ha deixat clar que ara és el seu territori. Per sort, el sofà té chaise-long, així que és prou gran perquè hi capiguem tots plegats. Menys mal!



dimarts, 13 de gener del 2009

El cas misteriós del dr. Jekyll i mr. Hyde


Durant el primer trimestre del present curs, amb els noiets de 4t hem estat treballant la novel·la El cas misteriós del dr. Jekyll i mr. Hyde, de R. L. Stevenson.

La novel·la parla d'un científic, el dr. Jekyll, que fa un experiment per aconseguir separar en dos cossos diferents les dues personalitats que hi ha en tota persona, la part bona i la part dolenta. Com ell mateix reconeix, ho fa per tenir un altre cos, diferent del del respectat doctor, amb el qual poder fer realitat, com a Hyde, tots aquells desitjos ocults que com a Jekyll no pot realitzar, ja que tacarien el bon nom i la bona reputació del científic.

Els meus noiets es van perdre en algun moment, sobretot en la part del final, però està clar que alguns es van perdre més que altres. Si no, mireu aquestes "clares" respostes:

De què tracta l'argument de El cas misteriós del dr. Jekyll i mr. Hyde?

- Tracta d’un assassinat a un polític, Hyde mata a Carew i envia una carta perquè es volia transformar en Jekyll perquè així es salvaria i no aniria a la presó perquè i té por, llavors envia una carta perquè li portin les pocions i es canviés de persona, perquè s’estava amagant de la policia. Finalment no podia més amb el que havia fet i es va suïcidar.

- Doncs que primerament Jekyll anava a l’escola amb dr. Lanyon. I quan ja són grans no es veuen tant...També tenen un amic comú, que es diu Utterson, que és un advocat. Jekyll tenia un criat que es deia Poole. [...] (Una bona manera de començar la història...) Poole va anar a buscar a Utterson perquè alguna cosa estranya estava passat a casa seva (a casa de Poole, suposo). Van anar a casa de Jekyll i Poole li va dir (a Jekyll?) que estava Hyde allà dins. Així va ser, estava mort.

- Tracta d’un home que descobreix una poció per canviar de personalitat, és a dir de persona. Té una sèrie de problemes perquè sense que ell vulgui canvia de forma, desesperat ja per no trobar solució es suïcida.

- En resum, és la història de la investigació que fa l’advocat Utterson sobre el cas del dr. Jekyll i mr. Hyde, dues personalitats oposades a una mateixa persona, en la que mr. Hyde és el dolent que fa més d’un delicte.


Què en saps de Robert Louis Stevenson?

- De petit, a Stevenson li van detectar una malatia, la qual no li permeti molt moure’s de llit. Quan es va casar va decidir amb la seva dona anar a veure món. Va viatjar molt. Va escriure molt mentre estava malalt al llit ja que no tenia res més a fer.

- R. L. Stevenson és l’autor del llibre El cas misteriós del dr. Jekyll i mr. Hyde. És un home una mica especial, de família una mica rara, amb molts problemes en la seva vida.

- R. L. Stevenson va néixer a Edimburg el 1850. Era molt malaltís i escrivia malalt. Viatjava molt arreu del món. El 1880 va anar a viure a Upolu i el 1894 va morir.

- El seu autor R. L. Stevenson és un home al qual des de molt petit li va agradar escriure però al llarg de la seva vida va tenir dificultats de salut per fer-ho però ell encara ho feia a més a més ja que pel seu estat viatjava molt li encantava explicar i redactar les seves aventures en els seus trajectes.


En què consisteix l'experiment del dr. Jekyll?

- Consisteix en una poció, perquè pensa que a cada persona s’hi troben dos. I vol fer-s’ho a ell mateix arriscant la seva vida.

- L’experiment d’en Jekyll consisteix en fer una pòcima en varies barreges, està tan interessat perquè és un científic i a part perquè ell volia fer tot el dolent que volgués però no volia baixar el cap en Jekyll, llavors va fer en Hyde. Pretén aconseguir fer el que volgués, però sense saber que és ell.

- El dr. Jekyll vol aconseguir les dues parts que té la bona i la mala i tenir dos personalitats en una mateixa persona i ho aconsegueix quan es pren la poció a part de canviar de personalitat també canvia físicament.

- Doncs l’experiment del doctor Jekyll consisteix, en poder fer una poció. El doctor Jekyll està interessat amb l’experiment que vol fer, perquè vol descobrir una cosa. El que pretén descobrir el doctor Jekyll es arribar a una conclusió amb l’experiment que fa.

Què li passa a mr. Carew?

- Mr. Carew el mata Hyde quan el doctor Jekyll va prendre la poció.

- Mr. Carew va ser assassinat molt tràgicament per en mr. Hyde. Quan es va transformar en el dr. Jekyll es va horroritzar tant que decidí no tornar-se a transformar en mr. Hyde, però va arribar a tal punt que es transformava sense necessitat de beure’s la poció.

Com acaba l’experiment del dr. Jekyll?

- Malament.

dissabte, 3 de gener del 2009

Cascades, cascades

Aquest matí, aprofitant que no plovia, però que ha plogut i sobretot nevat força últimament, amb el Mohawk hem decidit anar a visitar diverses cascades que ja havíem vist, però que a causa de la sequera dels últims anys quan les vam veure estaven gairebé o totalment seques.

Així doncs, hem pensat que ara, amb tanta pluja com ha caigut els últims mesos (a saber què li devia prometre el conseller Baltasar a la Moreneta!), per força havien d'estar ben ufanoses. I no ens hem equivocat pas!

El nostre objectiu eren tres cascades concretes: la Foradada de Cantonigròs, el Salt de Sallent de Rupit i el Salt de Tirabous als cingles de Santa Cília, camí de Tavertet.

Quan hem arribat al primer destí, Cantonigròs, hem tingut una sorpresa que hauríem d'haver previst, però ens ha passat per alt: la neu! Mira que fa dies que en sentim a parlar al Temps i no ho hem recordat! Per sort, la carretera estava ben neta i el camí cap a la Foradada també. Ara, això sí, els marges de la carretera estaven plens de neu i el camí ben moll de la neu ja fosa.

Sí, sí, ja sé que per a alguns la neu no té res d'especial, però per a uns maresmencs com nosaltres, que rarament veiem nevar a la costa, és un fet extraordinari. Així doncs, ja us podeu imaginar la Selene com una nena petita fent fotos a qualsevol tros de neu que veia, algunes fins i tot des de dins del cotxe en marxa!

La primera vegada que vam anar a veure la cascada de la Foradada, l'agost del 2007, estàvem en plena època de sequera, així que, malgrat que ja hi anàvem amb la idea de trobar-hi poca aigua, el que hi vam veure va ser encara molt pitjor, ja que no baixava pràcticament ni gota d'aigua per la cascada!


Malgrat tot, el lloc ens va semblar molt bonic i vam decidir que hi tornaríem algun dia després de pluges. Així doncs, avui ha estat el dia escollit i el que hi hem trobat ens ha tornat a sorprendre, però aquesta vegada per bé, ja que l'aspecte de la cascada no s'assemblava en res al que recordàvem d'un any abans.

Ben contents, hem anat ràpidament a cercar el nostre segon objectiu: el Salt de Sallent, que quan el vam veure, per allà l'any 2003 (quan ja es començava a notar la sequera), tot i no estar sec, no impressionava gaire.

Avui la seva aparença era totalment diferent.

De camí de Rupit cap al monestir de Sant Joan de Fàbregues, per on hem anat per arribar fins al Salt de Sallent, hem pogut contemplar una altra bonica cascada que, malgrat ser força modesta, m'ha semblat molt elegant i digna.

Ara ja només ens faltava el nostre tercer i últim objectiu del dia: el Salt de Tirabous. Segons el Mohawk, en aquesta cascada rarament hi ha aigua, així que no teníem gaires esperances de veure-la baixar. De fet, una servidora no només l'ha pogut contemplar des del Morro de l'Abella (des d'on també l'hem vista avui)

sinó que fins i tot n'ha baixat un trosset fent un ràpel moooolt llarg, cap allà el 2005.

cosa que confirma que realment poques vegades té aigua. Aquest és l'aspecte que tenia avui

Ara sí que ja ens podíem donar per satisfets. Havíem viscut un fet insòlit: veure baixar aigua pel Salt de Tirabous!

Des del mateix Morro de l'Abella hem pogut observar com ha pujat el nivell del pantà de Sau, que estava així el 6 de desembre de 2005

i així l'hem trobat avui

Ja sé que pels escaladors, excursionistes, etc. és una mala passada que plogui tant, però encara que només sigui per poder contemplar paisatges com aquests BENVINGUDA SIGUI LA PLUJA!!