Al mal temps, bona cara

Avui he decidit fer-li una mica la competència a la Gemma i posar, jo també, una recepta de postres per fer. Es tracta d'una coca de pinyons força simple, tot i que potser és més adequada per un bon esmorzar, acompanyant el cafetó o, per què no, una tasseta de xocolata desfeta.

Els ingredients necessaris són:

- la pell d'una llimona
- 200 grs de farina
- 200 grs de sucre
- un sobre de llevat en pols
- un iogurt natural o de llimona
- una tasseta d'oli
- una tasseta de llet
- tres ous
- un grapadet de pinyons

I les instruccions sobre com fer-la són:

- Es posa la farina en un bol i s'hi afegeix, de mica en mica, la pell de llimona, el sucre, el llevat en pols, el iogurt, la tassa d'oli, la tassa de llet i els tres ous.
- Es remena tot fins a obtenir una pasta líquida d'un color grogós.
- Es posa en un motllo untat amb mantega i farina i s'hi escampen els pinyons per sobre.
- Es posa tot plegat al forn a uns 170-180 graus durant uns 30-35 minuts aproximadament.
- Es treu del forn, es deixa refredar i ja estarà llesta la coca per menjar.

Bon profit!!

Això és el que m'ha sortit a mi:



Ja sé que estèticament està a anys llum dels que fa la Gemma, però queda moooolt bona!!

Diccionari enciclopèdic de l'escalada. Volum II. Segona edició reloaded

Parts de la via o de la paret

a, b, c, d, e, f, i, l, m, n, o, p, r, s, t, v, x.

Ala de mosca - Apèndix lateral movible que, juntament amb un altre o uns altres, serveix a les mosques per a volar. // Nyapa.


Aresta - Línia d’intersecció de dos plans o dues superfícies, utilitzada com a cantell.


Bauma o balma - Roca que sobresurt en una paret rocosa i forma una cavitat al dessota.


Bavaresa - Natural de la regió de Baviera. // Llastra desenganxada de la paret que permet pujar exercint pressió en sentit contrari entre els braços i les cames.


Bidit - ("dos dits") Tipus de forat que es pot trobar a mitja paret en el qual amb prou feines hi caben dos dits.


Bolo - Cantell arrodonit típic dels massissos de conglomerat.


Buco - Bústia que no oculta les seves característiques.

Bústia - Caixa fixada a la paret d’un estanc, a la porta d’una casa, etc., o receptacle situat a la via pública, que té una obertura estreta per on poden tirar-s’hi cartes, targetes, plecs, etc. // Forat profund a la paret que des de fora oculta les seves característiques, com les bústies de correus.


Canto - Cantell, relleix que hom utilitza per progressar en una paret (Mohawk dixit).

Cazo - Canto ben visible per la seva grandària o forma.
Sin: Ganda, gan.

Cigronet - Grava de pedrera més o menys de la mida d’un cigró.


Cornisa - Part rocosa d'una muntanya que sobresurt a causa d'una capa dura que recobreix les que són immediatament inferiors.

Degotall - Traspuament, sobreeiximent, etc., d’aigua que produeix el seu degotament. // Objecte o lloc per on degota el líquid, especialment l'estalactita.


Desplom - Desviació de la posició vertical en una paret. Una roca, un mur, etc., tenir inclinació enfora de baix a dalt.
Obs.: Per passar-lo cal molta força a les extremitats superiors i una bona col·locació del cos i de les cames, que mai han de perdre el contacte amb la roca.
Sin: Extraplom, sobreplom, bombe.


Diedre - Intersecció vertical de dues parets rocoses. Part de la roca que té la mateixa forma que l'interior d'un llibre obert.
Obs.: Per travessar un diedre cal passar mantenir-se tan allunyat com es pugui de l'interior, avançant amb els peus i les mans en forma d'X.


Esperó - Contrari del diedre, té la mateixa forma que el llom d'un llibre obert.


Fissura - Clivella, esquerda llarga i estreta. Segons la mida, l'amplada, de l'esquerda es parla de fissures de dits, de puny, d'hombro, de mig cos (off width) o de cos complet (xemeneia).


Fissura cega - Fissura poc profunda i arrodonida.

Invertit - Homosexual, dit despectivament. // Cantell posat en una direcció, en una posició oposada al que seria habitual.


Lateral - Pertanyent o situat al costat d’una cosa. // Cantell vertical que per la seva morfologia ha de ser agafat lateralment.


Llarg - Cada una de les parts d'una via, separades una de l'altra per una reunió.

Llastra - Planxa de roca pràcticament desenganxada de la paret.
Obs.: Les més desenganxades reben el nom de expanding.


Llavi - Part carnosa mòbil que limita l’obertura de la boca per sobre o per sota. // Fissura estreta i horitzontal.


Manguta - Polla gran.


Merlet - Prisma d’obra dels que s’alçaven per a defensa al cim d’un mur, d’una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d’ells una obertura per on poder llançar projectils a l’enemic. // Mena de pedra en forma de punxa o piràmide que permet una bona presa per les mans, o bé per passar-hi la corda com a assegurança.

Monodit - ('un dit') Petit forat a la paret en el qual només hi cap la punta d'un dit.
Sin.: Mono.


Mugronet - Protuberància en el centre de la mamella, per on les cries dels mamífers xuclen la llet. // Cigronet que recorda vagament l'anatomia femenina.
Obs.: Homes, sempre pensant en el mateix...

Niu d'orenetes -

Nyapa- Regleta ínfima.


Orella - Aparell auditiu format per un conjunt d’òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. // Cantell lateral de la mida d'una mà.


Picat - Forat fet en la roca de manera artificial.


Pinça - Instrument format per dues peces a manera de mandíbules que poden estrènyer-se per l’acció de la mà o una molla, que serveix per a agafar coses petites, subjectar papers, objectes, etc. // Pota anterior de certs crustacis que els serveix com a òrgan de prensió. // Presa que s'agafa amb les mans a mode de pinça.


Placa - Superfície llisa d’una paret rocosa. Tram de paret mancat de grans esquerdes o formes panxudes.
Obs.: Si no hi ha abundància de preses, caldrà que sigui prou inclinada per tal de poder pujar-la per adherència.


Polla - Gallina jove. // Vulgarment, penis. // Cantell allargassat que recorda un penis.
Obs.: Contràriament al que molts opinen, o diuen que opinen, la mida sí és important.


Pont de roca - Forat que comunica transversalment dues zones properes de la paret.
Sin: Bucle


Presa- Organisme viu que és capturat per un altre organisme al qual serveix d’aliment. // Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc., per desviar l’aigua o detenir-la. //Acció de prendre, d’agafar alguna cosa. // Qualsevol part de la paret que permet a l'escalador agafar-se i progressar sense necessitat d'estri.

Punyal - Arma ofensiva, de fulla curta de dos talls i punta aguda, dreta o una mica corbada, i amb empunyadura de formes diferents. // Per analogia, forma rocosa que té la mateixa aparença.


Rampa - Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell; terreny que fa pendent.


Regleta - Regla petita. // Cantell de petites proporcions que només permet l'ús de les primeres falanges dels dits.


Regletilla - Regleta petita.
Sin.: Nyapa, ala de mosca.

Repisa - Lleixa, relleix, replà al mig d’un cingle, un penya-segat, un mur, etc.


Reunió - Trobada d'amics escaladors en acabar d'escalar per anar a prendre alguna cosa i celebrar les gestes aconseguides. // Lloc escollit per a reunir-se els escaladors abans d'acabar-se la llargada de corda. Final d'un llarg, indret on se situarà l'assegurador per tal que el primer l'escalador pugui pujar el següent llarg; o final de la via, si no hi ha més tros a continuació.


Romo o arrodonit - Cantell arrodonit on l'escalador s'aguanta per fricció.


Sector - Conjunt de vies diverses que es troben en un mateix indret.


Seta - Formació típicament granítica que recorda la forma d'un bolet.


Sikat - Presa artificial enganxada "dissimuladament" a la roca amb Sikadur.


Sostre - Part d’una casa, d’una habitació, d’una cavitat, que la limita per dalt. // Sobreplom horitzontal i pla.


Tridit - ('tres dits') Bidit una mica més gros, on hi caben fins a tres dits.
Sin.: Tres-dits.


Via- Camí d’una certa amplària i importància. // Medi a través del qual hom es pot traslladar d’un lloc a un altre. // Itinerari o plantejament traçat en una paret, cim o agulla per a fer la seva escalada.


Volcà- Obertura en la superfície d’un planeta o d’un satèl·lit per on els productes magmàtics són expel·lits i al voltant de la qual formen, en refredar-se, un relleu de forma cònica. // Per analogia, s'anomenen així les preses que tenen la forma d'un volcà.


Xemeneia - Conducte que dóna sortida al fum, als productes de la combustió, d’un fogar. // Escletxa o fissura vertical a la roca, prou ampla per a cabre-hi el cos d'una persona i per a poder-hi ascendir per l'interior. // Canal molt estreta i dreta en què hom pot abastar d’una paret a l’altra en el seu interior.


Xorrera - Regalim, indret per on regalima (xorreja) paret avall l'aigua filtrada de la pluja. Sol ser una zona humida i relliscosa. // Per analogia, s'anomenen xorreres les preses que tenen una forma semblant.

Una festa un pèl aigualida

Avui s'ha celebrat la tercera, i remullada, trobada blogger, a St. Llorenç del Munt.

La idea era estar escalant (en el meu cas, passejant i fent fotos) per diverses zones de St. Llorenç i després, ja al vespre, anar a sopar al restaurant de la Mola.

Però el dia s'ha llevat sospitosament ennuvolat, cosa que ja ha fet preveure que avui seria un dia gris. Tot i això, optimistes de mena, hem mantingut l'esperança que, malgrat que a casa estigués diluviant, amb una mica de sort a St Llorenç potser encara hi trobaríem algun raig de sol.

I així ha estat: hem mantingut l'esperança...fins que finalment, amb el Mohawk, l'Ozzy, el K i el Joan, hem arribat a l'aparcament de can Pobla. Allà, tot just aparcar, ens ha començat a espurnejar. Eren, aproximadament, les 13h.

Poc després, mentre estavem els cinc dins el cotxe, veient com plovia, sense decidir-nos a pujar cap amunt o marxar cap a casa, ha arribat la família grimpaire (el Ramon, la Sílvia, la Irene, la Núria i, és clar, el Pelut) . Un cop tots reunits, hem fet un truc a l'organitzador de la trobada, el PGB, i ell ens ha fet saber que era a la Sardineta de Dalt, ben acompanyat per tota una colla d'escaladors. Com que en aquells moments ja no plovia (o almenys no plovia gaire), finalment ens hem decidit a iniciar el nostre camí.

Quan ens hem reunit amb tota la colla, que portaven ja una bona estona escalant, el dia seguia molt amenaçador i, a més, ha començat a aparèixer la boira. Però, encara optimistes, els més fanàtics han iniciat els rituals per començar a escalar.

Però la il·lusió no ha durat gaire, ja que poca estona després, quan ja s'havien fet els escalfaments i s'havien posat els arnesos i peus de gat, han començat a caure gotetes i, uns segons més tard, ja estàvem tots buscant un bon lloc per posar-nos a recer de la pluja, que cada vegada era més intensa. Eren llavors, més o menys, les 14:15h.

Ha quedat clar en aquell moment que per avui s'havia acabat enfilar-se per les parets, ja que ara regalimaven per totes bandes. Vist el panorama, s'ha decidit fer un truc al restaurant i avisar que no hi aniríem, ja que dels 15-20 que havíem de ser a sopar, sembla que en aquells moments ja només en quedaven uns 8-10.

Diuen que "a quien madruga, Diós le ayuda", i avui això s'ha complert, ja que els més matiners han estat els únics afortunats que han pogut escalar. Els altres, que han arribat al migdia, s'han hagut d'acontentar veient com plovia.

Durant la mitja horeta que hem estat allà sense pluja, només he tingut temps de veure el Tranki fent la Moi indique, un 7b+ del Grafitti (informació cedida pel Mohawk) , però ha valgut la pena, perquè trobo que han sortit unes fotos força xules del seu ascens.


Malgrat el mal temps, afortunadament no hem perdut el bon humor i, com que ja era hora, hem buscat un sostre on poguéssim aixoplugar-nos tots plegats i dinar amb més o menys tranquil·litat. Allà, després del tiberi, hem fet la foto de família. Malauradament, en aquesta imatge no hi apareixen uns quants dels escaladors del dia, perquè quan han vist que la pluja amainava una mica han considerat que ja n'havien tingut prou per avui i que valia més la pena anar cap a caseta, a buscar roba seca per posar-se.

A veure, vaig a passar llista. D'esquerra a dreta hi ha: la Ceci, el Quimi, el MSN, el Piter, l'Alba (amb l'Arnauet en braços), el PGB (al seu darrere), el Tranki (agenollat), la Irene (camuflada amb un buf groc), la Sílvia (traient el cap per darrere), el Joan, el Ramon, la Núria, el Mohawk (i el seu gorro de pescador), el K, el Salva, el Jortx (també traient el cap per darrere), l'Ozzy (també agenollat), el Zombi, la Lux i el Gatsaule. En total, en aquell moment érem 21 persones, però ja he dit que alguns havien marxat abans, així que, d'haver anat tot tal com hauria d'haver anat, hauríem estat allà dinant unes 30 persones!

Quan l'Arnauet (que s'ha despertat llavors) i el Mohawk (que s'havia endarrerit recuperant, junt amb el Tranki i el Joan, unes cintes que havien quedat xapades quan ha començat el diluvi) han acabat de dinar, hem decidit que allà ja no hi teníem res més a fer (no podíem escalar ni aniríem a sopar a dalt de la Mola), així que hem anat fins a un bar on ens hem trobat amb el Birdio i família. Allà, després d'acompanyar un entrepà amb una cervesa, hem donat per acabada la 3a trobada blogger.


Tornaré a passar llista. D'esquerra a dreta: Lux, Gatsaule, PGB, Alba, Piter, MSN, Jortx, Mohawk, Salva, Zombi, Irene, Ramon, Sílvia, Núria, Ceci, Tranki, Birdio i Mimari. Malgrat que no apareixen en la imatge, també hi havia l'Arnauet, les filles del Birdio (la Rinxols i la Tibi), l'Ozzy i la Selene.

En resum, tot i que una mica passada per aigua, aquesta tercera trobada blogger ha estat tot un èxit, ja que no s'ha pogut escalar gaire (uns més que altres), però ens hem reunit allà, malgrat el temps advers, tota una bona colla i considero que ens ho hem passat bé. Per cert, noteu alguna diferència entre aquestes dues imatges?


No, la segona no està borrosa ni la primera millorada amb Photoshop. Són tal com han sortit. Com s'explica la diferència? Doncs molt fàcil: per la boira, que ha aparegut de sobte mentre feia aquestes fotos sense ni tan sols adonar-me'n!!


Doncs res, ja ha passat, amb més o menys fortuna, la 3a trobada blogger. Ara toca començar a organitzar la 4a. Alguna suggerència?

Només dues cosetes més. Primer: espero que aquesta vegada no em desapareguin les fotos, com m'ha passat en el "diccionari". Segon: el Mohawk m'ha dit que ell no farà post (perquè ja l'he fet jo, és clar) , però m'ha demanat que hi posi aquesta imatge en el meu (cosa que vol dir que, en tot cas, les queixes les feu arribar al seu blog).

Comencem amb les històries increïbles...

Ahir m'explicaven una anècdota, d'aquelles que, t'ho miris com t'ho miris, no les acabes d'entendre.

Resulta que en un institut, un nano de 12 anyets es va fer mal jugant a l'hora del pati. Com que li va quedar la mà pelada, el van portar al metge per tal que li curés.

Van avisar la mare, però no es va presentar a l'hospital fins força estona més tard i sense donar ni tan sols les gràcies a la professora que havia acompanyat el seu nen fins allà.

Pel que es veu, aquest noiet, que està fent primer d'ESO, porten tan sols dues setmanes de curs i ja és conegut per tot el centre. Pel que sembla, té esquizofrènia diagnosticada, però els seus pares, vés a saber per què, es neguen a medicar-lo, i es va passar tota l'estona que van estar esperant a l'hospital parlant gairebé a crits tot sol de coses que no són els temes de conversa més habituals en un noiet de la seva edat.

Però el millor de tot és que el seu pare, en lloc de donar les gràcies a l'institut per aguantar el seu fill, resulta que no ha tingut cap idea millor que denunciar el centre perquè el seu fillet s'ha fet mal allà! I això el dia següent al succés! És a dir, que ja havia posat la denúncia quan el psicopedagog o el director de l'escola tot just s'estaven posant al corrent dels fets!!

I després encara ens acusen a nosaltres de no preocupar-nos dels seus fills. Amb actituds com aquestes, és obvi que no ho farem...

Ja era hora!

Avui, després de cinc anys fent classes, he fet la meva primera classe a batxillerat. Per fi! Clar que hauria preferit fer la llengua més que la literatura, però no es pot tenir tot...

Ha estat una experiència curiosa, perquè m'he adonat fins a quin punt tinc posat el xip d'estar fent classe a nens petits. Normalment, el primer dia de classe el dedico a explicar als alumnes què pretenc fer durant el curs, què espero que facin ells, com han de presentar els apunts, com els avaluaré, com hauran de recuperar si suspenen, i quatre normes bàsiques de comportament: ser puntuals, portar sempre el llibre i la llibreta, col·laborar a classe (que no vol dir xerrar amb els companys contínuament), etc. Sense tenir-ho massa calculat, resulta que tota aquesta informació m'ocupa l'hora sencera, encara que en principi no ho sembli.

Doncs bé, avui m'he trobat que, després d'explicava als de batxillerat què espero fer durant aquest curs, quan he acabat de dir el que volia dir tot just estava a mitja classe!! I no serà que no hagi dit coses, que em sembla que n'he dit moltes! I ja em veieu allà, intentant improvisar alguna cosa interessant per dir per ocupar la mitja hora restant. Però el que m'ha sorprès ha estat quan, a deu minuts per plegar, un dels nois m'ha dit: "Podem plegar? És que com que veig que estàs fent temps..." Llavors ha estat quan he vist que he de canviar totalment la meva mentalitat quan faci classe amb ells, perquè un noiet d'ESO mai hauria dit una cosa així, com a molt diuen: "Podem sortir? Si ja ho has explicat tot!", però això són capaços de dir-ho quan portem un quart d'hora de classe i tot just acabem de començar, a veure si cola i els deixo sortir al pati...

Ja veig que aquest curs serà dur. No perquè aquest batxillerat sigui un mal grup (per ara m'ha semblant força bo, malgrat que tan sols és una primera impressió), sinó precisament pel contrari, perquè m'obligarà a fer molta feina extra, ja que si cada classe ha d'anar a la mateixa velocitat que la d'avui...buf!

Amb els de segon em trobo amb el mateix problema de no tenir el curs gens preparat (més que res, perquè hi faig socials i no llengua), però com que són nens i, a més, excessivament juganers, no hi ha problema, perquè a la classe, amb sort, aconsegueixo fer la meitat de la feina que m'havia proposat fer. Però amb el batxillerat m'ha passat justament el contrari, així que hauré de preparar el doble de feina del que tenia previst en un principi.

Suposo que poc a poc anirà sortint, però ara mateix no ho veig massa clar, perquè ja m'explicareu com ocupo un mínim de 17-20 hores parlant d'un sol llibre! Un llibre que, a més, tot i que no quedi gaire bé que ho digui, no m'agrada gens, perquè el trobo extremadament avorrit!!

Per fer-ho una mica més interessant, o almenys més amè, els he proposat als noiets que siguin ells els qui més o menys facin les classes. És a dir, que busquin informació sobre autors i moviments literaris i després en facin una petita presentació davant els companys. Pel que m'han dit, els ha semblat molt bona idea, però falta veure si després realment compliran...

Ai, quin iu-iu m'ha agafat de sobte!!

Un nou membre a la família...

Digueu-me poc original, però he pensat que si el Mohawk adoptava una aranya pel seu blog, jo també podia adoptar la meva pròpia "mascota". Davant les múltiples possibilitats, m'he decidit per la més òbvia tenint en compte el perfil de la majoria dels meus lectors: el mico. I he decidit anomenar-lo Mohy, no sé molt bé per què...No us recorda algú? ;-)

Això és una mer...

No, no em refereixo a l'institut, que de moment va força bé, sinó al blog, que no sé què li passa, però no hi ha manera que es vegin les fotos del meu "diccionari". Si algú em sap dir per què les imatges es veuen bé quan les penjo i després, al cap d'un o dos dies, i sense que hi hagi fet res més, de sobte desapareixen, em farà un favor, perquè jo no hi entenc res de res!!
Ho sento, però aquestes fotos les he posat quatre vegades i ja en tinc prou, així que si no les heu vist, per ara us quedareu sense veure-les...

Sobre el diccionari...

No faré una tercera edició del segon volum. Si m'aneu passant informació (siguin mots o fotos), l'aniré incorporant en aquesta mateixa entrada, que vol dir que l'aniré actualitzant quan pugui. Gràcies per la vostra col·laboració!! :-D

El pitjor que et pot passar és tenir un cap quadriculat

Fa quatre dies que hem començat a treballar i ja estic cansada. Fa quatres dies que treballo i fa quatre dies que vaig de reunió en reunió: reunió de tot el professorat, dels professors nous, del departament, de tutors, d'equip docent...i torna a començar!

Fins ara no m'havia trobat mai un centre on es prenguessin tan seriosament això de preparar el curs, reunir-se i coordinar-se uns amb altres. De fet, altres anys, d'aquesta setmana que tenim abans de començar les classes, potser havies d'anar a l'institut dos o com a molt tres dies: una reunió de tot el professorat per explicar les últimes novetats, una per conèixer els companys de departament i saber més o menys com funciona tot, una altra per saber quins seran els companys que faran el mateix curs que tu i para de comptar. La resta de la setmana t'espavilaves pel teu compte, sense necessitat d'anar al centre (total, per mirar el llibre i decidir què faràs amb ell i com ho faràs tant es pot fer en un lloc com en l'altre).

Però resulta que en aquest on he anat a parar ara fan reunions de tot tipus i porto uns dies enllaçant-ne una amb altra. Trobo que està bé que els profes parlem entre nosaltres i que més o menys ens posem d'acord amb què fem, és a dir, que tots els profes de català tinguem els mateixos criteris de correcció o que amb el company que fa castellà al mateix curs, doncs comparem els continguts per tal que no siguin ni massa iguals (que llavors sona massa a repetició) ni massa diferents (perquè llavors els nanos s'hi acaben perdent) ja m'està bé.

El que no m'agrada és que, per exemple, tots haguem de dedicar un temps a la setmana a fer una activitat determinada, activitat que, per cert, no m'agrada i gairebé mai faig. Doncs bé, ara resulta que, vulgui o no, cada setmana hauré de perdre el temps fent això, perquè al departament resulta que tots ho fan així. A més, a mi m'agrada força anar improvisant sobre la marxa, decidir què faig o no faig depenent de com va el ritme de la classe, però avui m'han donat un paperet on volen que apunti exactament què penso fer cada setmana dels curs, quines activitats complementàries hi faré i, el que és encara pitjor, quan tinc previst posar els exàmens! I jo què sé!!! Vosaltres sabeu exactament què fareu, per exemple, el dia 11 de febrer? No? Doncs jo tampoc!!

El cas és que tenim un cap de departament molt meticulós i vol que ara, d'entrada, ja estigui tot perfectament planificat. Fins i tot ja té pensat què farem en cada una de les reunions de departament que es fan un dia per setmana. Doncs bé, jo ompliré aquest full que m'ha donat, però ja us puc assegurar ara que qualsevol semblança amb la realitat serà pura coincidència...

Per cert, parlant de reunions, no he comentat com va anar la reunió amb els pares dels meus nous alumnes. La veritat és que s'ha de dir que va anar mooolt bé. Tothom em deia que a aquestes reunions hi sol anar molt poca gent, però dels 24 alumnes que tinc, només van faltar 5 pares. A més, dels que van venir, hi havia diversos casos en què hi havia pare i mare, així que no sé com anirà després, però almenys per ara demostren tenir-hi cert interès.

Ahir al matí ens vam veure cara a cara per primera vegada amb els noiets (més reunions...). Van venir deu minuts per escollir quins crèdits variables els agradaria fer i marxar, però per poc que sigui, ja podem fer una primera valoració mútua (perquè segur que ells també opinaran sobre mi...). En general em van semblar força bons, tot i que hi ha tres o quatre elements amb qui ja veig que m'hi hauré de posar dura. Com que no em coneixen, van anar provant a veure com reaccionava davant les seves tonteries i vaig deixar anar un parell de crits amb els quals els vaig deixar ben calladets. Tal com em va dir una companya: "Amb aquests, com un sargentu" i així ho faré. A veure quan temps tardaran en adonar-se que no els serà tan fàcil pendre'm el pèl...

PER MOLTS ANYS!!!

Avui fa exactament un any que va néixer el Blog d'una selenita. Va aparèixer amb la voluntat de servir com una mena de diari personal on desfer-me de l'estrés que de vegades comporta la meva feina i, alhora, poder compartir amb els seus lectors aquelles anècdotes que de tant en tant ocorren a l'institut, algunes divertides, altres més serioses, sovint gairebé increïbles, tot i que sempre certes.

Durant aquest any han canviat moltes coses en la meva vida. Poc temps després de començar a escriure el blog, per fi vaig decidir independitzar-me de casa els meus pares i anar a viure al meu propi piset, que potser no és gran cosa, però a mi m'agrada molt i on, ara que gairebé fa un any que hi visc, m'hi trobo d'allò més còmoda. Però no ho vaig fer jo sola, sinó que m'hi va acompanyar algú, el Mohawk, amb qui feia quatre anyets que ens vèiem sovint, però vam pensar que no en teníem prou i que ens volíem veure encara una miqueta més.

Uns mesos més tard, al desembre, vam decidir que, com que sembla que ens aguantem força bé un a l'altre i, total, ja estem lligats amb el banc durant els pròxims trenta anys, podíem fer una mica més oficial la nostra relació i ens vam casar a mitjans de maig. I de moment aquí seguim, quatre mesos més tard, gaudint del nostre pis i, sobretot, del fantàstic sofà chaiselonge (no sé si s'escriu així...) que ocupa la meitat del menjador.

Durant aquest any he escrit sobre temes molt variats, com són el sistema educatiu, les vivències al meu antic institut i de tant en tant algun apunt d'escalada, passant per un parèntesi per criticar certs anuncis de certa marca de desodorants el nom de la qual no vull ni recordar. Sempre intento evitar posar noms o referències que puguin identificar el lloc o les persones de qui parlo, suposo que no cal que expliqui per què. Per aquest motiu no posaré enlloc el meu nom real, malgrat que la majoria dels qui llegiu això ja el sapigueu (i agrairia que vosaltres tampoc el posessiu...), ni el nom del centre on treballo o he treballat fins ara.

Ara mateix, mentre escric aquestes línies, quan són gairebé les cinc de la tarda, estic fent temps fins que arribi l'hora d'anar a l'institut. Què hi he d'anar a fer? Doncs la reunió amb els pares dels que seran els meus nous alumnes. És curiós que coneixeré abans els pares que els fills. Serà divertida la reunió, perquè els nois faran 3r curs, cosa que vol dir que els pares, de fet, ja saben què els direm i en canvi jo, com que vaig aterrar allà ahir, hi ha moltes coses que encara no les sé. Ja veurem al final qui haurà d'informar a qui!

El millor d'escriure aquest blog és descobrir que hi ha gent que, encara que sigui per avorriment, perquè en aquell moment no té res més a fer, el va llegint de tant en tant. I algú fins i tot s'anima a deixar algun comentari, cosa que sempre em fa molta il·lusió. Ja sé que de vegades m'allargo una mica massa (els meus alumnes també m'ho diuen), però m'agrada explicar les coses ben explicades.

Vinga, no m'allargaré més, que amb el rotllo d'ahir ja n'hi va haver prou. Aniré a practicar davant del mirall què he de dir als senyors pares dels meus futurs alumnes...

Curs nou, vida nova

Ja ha arribat el setembre i, amb ell, un nou curs (el nostre any "natural" no va de gener a desembre, sinó de setembre a agost). Avui tots els profes hem tornat a la feina (s'ha notat a la carretera?) i això, pels qui estan en la mateixa situació que jo, significa començar una nova vida: poble nou, institut nou, companys nous, alumnes nous...Buf, quina mandra! Amb el que costa arribar a conèixer a tothom i ara torna a començar altra vegada!!

Al ser la primera vegada que trepitjava el centre, òbviament no sabia res del seu funcionament, així que he pensat que les 10h seria una bona hora (ni molt d'hora ni molt tard) per presentar-me allà. Cada vegada que passo per l'experiència tinc la mateixa sensació de no saber què fer, perquè entres i no coneixes res ni a ningú, així que no saps mai amb qui has de parlar ni què li has de dir a la primera persona a qui decideixes dirigir-li la paraula. El curs passat resulta que la primera persona amb qui vaig parlar era precisament el director de l'institut, així que va anar tot molt bé. Aquesta vegada he entrat i no he vist a ningú, així que he optat per preguntar al conserge i ell m'ha dirigit cap a una sala on hi havia els altres nous, amb la mateixa expressió de no saber què fer que jo. La veritat és que tampoc costa tant, només cal posar-hi una mica d'empenta.

Parlant ara amb un i ara amb l'altre, al final he aconseguit descobrir qui és el director del centre (que és de català, per cert), on queda el nostre despatxet i qui seran els meus nous companys d'aquest curs (tot i que ara mateix no us en podria dir més de tres noms...). El curs passat teníem un despatx força gros, però compartit amb totes les llengües, així que en el fons resultava petit. Aquest curs segueixo la mateixa tendència: el departament és petitet, hi ha poquíssims armaris i compartim espai català i castellà (de fet, no és que comparteixin el departament, sinó que formen part del mateix departament, és a dir, que català i castellà funcionen com un sol seminari).

A les 10:30 hem fet una reunió de departament (els de català, els de castellà i el psicopedagog, que pel que es veu també volta sovint per allà). Encara no tinc el meu horari, que espero que em donaran demà, però sí que, després de donar-hi moltes voltes, he aconseguit esbrinar quins cursos em tocarà fer aquest curs. A cada nova informació creixia la meva al·lucinació i els meus pitjors malsons s'anaven fent realitat. El primer que he descobert és que de febrer a juny hauré de fer un crèdit variable a 2n curs sobre el teatre. Després m'han dit que el meu curs fort serà el 3r, ja que hi faré la llengua catalana als tres grups (com el curs passat, vaja).

Fins aquí cap problema, tot i que això dels variables no m'apassiona gaire, però ho puc tolerar. Les males notícies han vingut a continuació: 1r de batxillerat! Si fos l'assignatura de llengua, malgrat que encara no l'he fet mai, no em suposaria cap inconvenient, però no, tal com em veia a venir, m'ha tocat la literatura! Bufa!! Durant el curs s'han de treballar sis llibres, l'autor, l'època, etc. Dels sis llibres, quatre no els conec i els altres dos els vaig llegir quan jo mateixa estudiava batxillerat (tot i que llavors en dèiem COU), perquè veieu com ha evolucionat el tema, i no em van agradar gens!! Com volen que els nanos s'aficionin a llegir si els fan llegir aquest tipus de novel·letes, que totes sonen iguals, parlen sempre del mateix i són ben poc interessants? Així a mi tampoc m'agrada llegir!

Però la meva desgràcia no ha acabat aquí, perquè encara em quedaven hores per cobrir i llavors m'ho han dit: seré tutora d'un grup de 3r. NNNNNOOOOOOO!!!!!!! Ja sabia que tard o d'hora em tocaria pringar, però no em ve gens de gust haver d'escoltar les desgràcies dels meus alumnes i, de passada, dels seus pares, haver de fer veure que hi estic molt interessada i, a sobre, intentar resoldre-les. La tutoria és la pitjor feina que es pot fer a l'institut i, a sobre, deu ser la més mal pagada. Resulta que tens dues hores a la setmana dedicades a la tutoria, una de tutoria col·lectiva (de tot el grup) i una altra de tutoria individual. Això vol dir, per si no ho heu entès, que tens UNA HORA a la setmana per parlar amb cada un dels alumnes i, si cal, reunir-te també amb els pares. I són més o menys 25 alumnes! Com es fa això? Doncs òbviament dedicant a la tutoria moltes més hores de les dues que tens assignades. Però, és clar, a l'hora de cobrar compten només aquestes dues horetes.

I direu: això és tot? Doncs no, encara queda la millor part. Quan m'han dit tot això que havia de fer (variable a 2n, català + tutoria a 3r i literatura a Batx) resulta que encara em quedaven tres hores de classe, així que havia de fer alguna altra cosa. Un altre variable? Alguna coordinació estranya? Alguna classe a 4t? No, resulta que aquestes tres hores que em "sobren" les passaré alegrement fent classe de socials als de 2n!!!!!!! Sí, sí, SOCIALS. Quan m'ho han dit m'ha sortit un "Què?" perquè he pensat que no ho havia entès bé, però es veu que sí que ho he entès bé. BUFA!!!

Sort que és a 2n curs i suposo que la matèria no serà tan complexa com per no poder-la donar, però ja m'explicareu què hi faig jo, tota una llicenciada en filologia catalana, fent classes de geografia i història!! L'explicació que m'han donat és que els faltava un profe de socials que fes tan sols mitja jornada, però el Departament els ha dit que de mitges jornades només se'n poden demanar si és per música, educació física o visual i plàstica (Ala, a cascarla). Total, que aquestes tres hores les han hagut de cobrir amb algun professor que hi hagués per allà a qui li sobressin tres horetes. I, curiosament, m'ha tocat a mi. Després diran que els alumnes no aprenen prou perquè els professors no estan prou ben preparats...ÒBVIAMENT, COM HEM D'ESTAR PREPARATS SI ENS FAN EXPLICAR COSES QUE NO HEM ESTUDIAT MAI!!!!! Bé, sí que ho he estudiat (per això no em preocupa excessivament), però fa més de deu anys! Així no cal tenir una carrera per poder ser profe, ja que qualsevol pot fer qualsevol assignatura, tan si domina el tema com si no. I a sobre, si no ho faig bé, la culpa serà meva, per mala profe!! És increïble.

No vull ser tutora, no vull fer literatura a batxillerat, no m'agraden els variables i, molt menys, tinc ganes de fer una assignatura que no em pertoca!!!! Per sort, sóc una noia poc donada a les depressions i, en lloc de posar-me a plorar o desesperar-me, prefereixo riure i enriure-me'n una mica. Mireu-ho pel costat bo: si no m'hagués passat tot això avui no hauria tingut res interessant per explicar en el meu blog!

Demà, a primera hora tinc reunió amb els altres tutors i a la tarda una altra reunió. Amb qui? Doncs amb els pares dels meus futurs alumnes que encara no sé ni quants són ni com es diuen ni res de res...

Per si demà arribo tard i no tinc temps d'escriure el blog, he de dir que demà dia 4 de setembre, aquest "Blog d'una selenita" celebrarà el seu primer any de vida! Quantes coses han passat des de llavors!!

Seguiré informant...