dissabte, 21 de desembre del 2013

Arbres Monumentals de la Ribera d'Ebre-II

Pi de cal Pino

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Palma d'Ebre
Terme municipal: Palma d'Ebre
Coordenades UTM ED50 (m): X 304743  Y 4573511
Alçaria total: 13,5 m
Volt de canó: 4,9 m
Capçada mitjana: 22 m
Edat estimada: 400 anys

Pi de cal Pino (desembre de 2013)

Pi de cal Pino (abril 2014)
El Pi de cal Pino o Pi de la Palma és un espectacular pi blanc, amb el volt de canó més gran mesurat a Catalunya i una gran capçada arrodonida de més de 20 metres de diàmetre. És de propietat municipal i es troba en un entorn molt ben cuidat des d'on, segons diu el cartell, es pot observar tota la comarca (nosaltres, com podeu comprovar a les imatges, bàsicament hi vam poder veure boira, molta boira, que gairebé no ens va permetre ni fotografiar el pi). Trobar-lo no costa massa, perquè hi ha indicadors al poble que ens marquen la pista per on hem d'anar.


 Pi de Montbrió

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:
Terme municipal: Flix (Montbrió)
Coordenades UTM ED50 (m): X 290822  Y 4567545
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 3,7 m
Capçada mitjana: 23 m
Edat estimada:

Pi de Montbrió (desembre de 2013)

Comparant la imatge que apareix a la web de la Generalitat i la que vam fer nosaltres, em queda clar que el Pi de Montbrió no es troba en el seu millor moment: té tota una banda gairebé sense fulles i l'altre costat també comença a clarejar, cosa que fa preveure que, si no canvien molt les coses, a l'arbre li queda poc temps de vida.

Per trobar l'arbre hem de passar Flix i agafar la carretera T-741 en direcció Riba-roja. Passarem per damunt de les instal·lacions d'Erkimia i seguirem carretera enllà fins a veure l'indicador del quilòmetre 4. Just abans d'arribar-hi, a l'esquerra veurem l'entrada d'una pista, que seguirem fins a trobar l'arbre al costat d'un petit mas.


Mata de Darmós

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Ajuntament de Tivissa
Terme municipal: Tivisa (Darmós)
Coordenades UTM ED50 (m): X 307320  Y 4552308
Alçaria total: 6 m
Volt de canó: 1,56 m
Capçada mitjana: 6,8 m
Edat estimada:


Mata de Darmós (febrer de 2013)

La dificultat de trobar la mata de Darmós radica, precisament, en trobar Darmós, ja que la població pertany al municipi de Tivissa, però n'està força allunyada. Per arribar a Darmós podem agafar la carretera N-420 i poc abans d'arribar a Móra d'Ebre, cap al quilòmetre 827, trobarem un desviament cap a Darmós i la serra d'Almos. La mata es troba al bell mig del petit poble.

dilluns, 16 de desembre del 2013

Arbres Monumentals de la Ribera d'Ebre

A la comarca de la Ribera d'Ebre hi trobem tan sols tres Arbres Monumentals, que podem visitar tranquil·lament en un sol dia:

- Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)
- Mata de Darmós (Tivissa)
- Pi de Montbrió (Flix)



Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: Mas Genoer de Camós S.L.
Terme municipal: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura
Coordenades UTM ED50 (m): X 499090  Y 4638764
Alçaria total: 8,5 m
Volt de canó: 2,38 m
Capçada mitjana: 8,2 m
Edat estimada:

L'arboç de can Genoer es troba al costat d'una pista forestal, així que no costa massa de localitzar. Per arribar-hi, nosaltres vam decidir unir plans i, ja que hi érem, tatxar un cim comarcal, projecte que teníem una mica abandonat des de fa força temps. Concretament, vam pujar al cim del Puig d'Arques, el punt més alt de la comarca del Baix Empordà, on es troba el radar meteorològic més famós de Catalunya.

Primer de tot cal anar fins a la Bisbal d'Empordà i d'allà agafar la carretera cap a Cruïlles. Poc abans d'entrar al poble, s'agafa un trencall asfaltat a mà esquerra, que anirem seguint. Uns metres més enllà, la pista es divideix en dos i s'ha d'agafar el trencall de l'esquerra (no té pèrdua, ja que tota la ruta està molt ben senyalitzada). Passarem per sobre una riera i just a l'altra banda s'acaba l'asfalt. A partir d'aquí ens esperen uns 4-5 km de pista forestal en força bon estat, fins passar pel costat de can Font de la Muntanya. 

Pocs metres més endavant, trobarem un trencall a mà esquerra, que agafarem. Aquesta segona pista no està en tan bones condicions com l'anterior, així que, pel bé del nostre estimat cotxe, vam decidir caminar una mica més del que havíem previst i deixar-lo a pocs metres de l'inici d'aquesta pista. 

A partir d'aquest moment, tenim unes 2 hores de caminada tranquil·la fins al cim del Puig d'Arques, passant prèviament a visitar el nostre principal objectiu del dia: l'arboç de can Genoer. No ens hem de preocupar massa pel recorregut, ja que està tot perfectament ben senyalitzat (amb marques blanc-i-grogues de PR) i tota l'estona transcorre per pista forestal en ascens suau.

Primer de tot trobarem les ruïnes del mas Mates. Uns minuts després podrem veure ja, a la distància, la cúpula del radar, el nostre destí.

Puig d'Arques
Seguirem avançant una estona més, fins que trobarem una bifurcació amb un cartell indicatiu. En aquest moment agafarem el trencall de la dreta, que ens portarà fins a l'arboç, i després retornarem a aquest mateix punt, per seguir l'ascens fins al cim. Si no volem pujar al cim, en aquest punt, vist l'arboç, podem fer marxa enrera i tornar al punt inicial.


Arboç de can Genoer (març de 2014)
 

Però ja que hi som, potser val la pena arribar fins al sostre comarcal i fer un cop d'ull a la fantàstica panoràmica que es pot observar des del seu mirador.

Radar meteorològic de Puig d'Arques
Dolmen (reconstruït) de Puig d'Arques
 
Vistes des del mirador de Puig d'Arques

Llentiscle de Torrent (Torrent) i Pi Gros d'en Cama (Romanyà)

Llentiscle de Torrent

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Torrent
Terme municipal: Torrent d'Empordà
Coordenades UTM ED50 (m): X 510326  Y 4643974
Alçaria total:
Volt de canó:
Capçada mitjana:
Edat estimada:

 
Llentiscle de Torrent (novembre del 2013)
Encara que a primera vista aquest "arbre" no sembli gaire espectacular, al fixar-nos-hi una miqueta més descobrim que un llentiscle és, en realitat, una mata, un arbre que generalment té forma d'arbust. Així donc, si tenim en compte que es tracta d'un arbust, la visió ja canvia. 

Localitzar el llentiscle no costa gaire. Cal agafar la carretera C-66, des de Palafrugell en direcció a la Bisbal d'Empordà. Just a la rotonda on s'uneixen la  carretera amb la GI-652 cap a Torrent, hi trobarem una pista que condueix a les restes de l'antiga carretera de Torrent. Al marge del que era la carretera (encara s'hi pot veure perfectament l'asfalt i, fins i tot, les ratlles pintades al terra) hi trobarem la gran mata.


Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari:
Terme municipal: Santa Cristina d'Aro (Romanyà)
Coordenades UTM ED50 (m): X 498672  Y 4633344
Alçaria total:30, 5 m
Volt de canó:3,81 m
Capçada mitjana:18,8 m
Edat estimada:

Quan vam visitar la zona, el novembre del 2013, ja vam veure clar que aquest pi viuria poc temps més. Definitivament, el  febrer de 2015 aquesta predicció s'havia fet realitat. De totes maneres, deixo el text que vaig escriure en el seu moment i la fotografia que vam fer al Pi.


A aquest pobre pi està clar que li queden "quatre telenotícies". Malgrat que es veu ben cuidat, les seves branques claregen, el seu tronc està mig inclinat i s'aguanta dret tan sols pels forts cables d'acer que el subjecten per una banda. A més, s'està edificant molt a prop d'on es troba situat, fet que pot ser la causa del seu final.

Per localitzar-lo, primer de tot hem d'anar a Romanyà de la Selva (per què es deu dir "de la Selva" si es troba al Baix Empordà?), travessar el petit poble i endinsar-nos a la urbanització. Ara, cal anar comptant: a la primera bifurcació agafem el camí de la dreta; passem de llarg el primer carrer i entrem pel segon carrer a la dreta. A pocs metres trobarem una nova bifurcació, allà deixarem el cotxe i seguirem a peu, agafant aquest carrer que s'obre a l'esquerra. Arribem fins al final i hi trobarem (si encara hi és) el Pi de Romanyà.


Encara que no estigui exactament en el mateix lloc, si voltem per Romanyà val la pena entretenir-nos-hi una estona més i visitar el fantàstic dolmen de la Cova d'en Daina. Val la pena de veure.