Fa dies que al correu de la feina ens arriben contínuament missatges dels diferents sindicats de professors amb un contingut comú: el manifest que han signat conjuntament els diversos sindicats donant suport a la negativa d'alguns centres, sobretot de primària, a fer sortides extraescolars i colònies durant tot aquest curs.
El motiu d'aquesta negativa és bàsicament que n'estem fins al "monyo" (per dir-ho suaument) de l'actitud del Departament d'Educació, que ens retalla el sou, ens treuen professors, ens obliguen a tenir més de trenta nanos a cada aula, ens omplen de feina burocràtica inútil, ens fan treballar més hores de les que ens pertoquen, ens han eliminat per la cara un dia de festa (el 7 de gener), ens han avançat una setmana l'inici de les classes, sense deixar-nos temps per preparar el curs i que, a sobre, pel curs vinent ja es preveu que, per "compensar" aquesta setmana que hem perdut per preparar el curs, ens allargaran el curs una setmana més, fins al 7 de juliol.
Si fins i tot insinuen que treuran els conserges dels instituts; què esperen, que siguem també els professors els qui ens dediquem a obrir i tancar les portes, fer fotocòpies, contestar al telèfon, etc., etc., mentre alhora, preparem les classes, omplim documents burocràtics i corregim absurdes proves de competències bàsiques que no porten enlloc? I les classes, com i quan les farem? O potser això és el que menys importa?
Dissimuladament ens les van fotent per totes bandes, cada vegada més, però s'espavilen prou bé per convèncer els mitjans de comunicació i, de passada, a tota la societat, que els dolents som nosaltres, que cobrem molt i treballem poc i que tenim tantes vacances i que a sobre encara no en tenim prou i sempre ens estem queixant! I després s'estranyen que els mestres i professors estiguin desmotivats...
El tema de les sortides em sembla delicat. Trobo que és una mesura molt raonable, ja que aquestes sortides les fem voluntàriament (encara que alguns es pensen que són obligatòries), acceptant tota la responsabilitat que comporten, sense tenir el suport de ningú i sense cobrar les hores extra que comporten, sobretot quan es tracta de passar nits fora de casa. No senyors, no, les sortides no formen part de la nostra feina, les fem perquè volem i a sobre per amor a l'art, perquè ningú ens ho agraeix, si hi ha problemes ens culpen a nosaltres i a sobre no ens paguen ni un cèntim per fer-les.
Així doncs, com pot ser que la gent se sorprengui que, vist el panorama, ens neguem a fer més sortides? Jo ja fa uns anyets que no organitzo sortides si no veig el tema molt clar; és a dir, si no tinc uns bons alumnes de qui sé que me'n puc refiar. Em nego a treure a passejar els individus conflictius de l'institut, que la liaran segur vagin on vagin, per a sobre haver-me de fer jo responsable de les seves imbecilitats sense tenir el suport de ningú, començant pels seus propis pares, que estan encantats de perdre'ls de vista una estoneta.
El que em sembla injust i em sap molt greu és que siguin els bons estudiants els qui rebin les conseqüències de tot plegat. Ells no tenen cap culpa que tinguem un impresentable com a Conseller, que es dedica a retallar despeses per on pot, sense tenir en compte que això fa baixar enormement la qualitat de l'ensenyament (clar que sempre li queda el recurs de trucar al Cuní i culpar al professorat, que està poc preparat i poc motivat per fer la seva feina i bla, bla, bla...) i que està fent posar de molt mal humor a tot el personal. Potser això de les sortides no és la millor solució, però el curs passat ja va quedar clar que amb les vagues no s'arribaria enlloc, així que s'hauran de buscar altres maneres de poder expressar el nostre malestar.
Veig la gent realment molt desmotivada, però no per l'alumnat que tenim (de fet, trobo que els que tinc aquest any, tret d'algunes excepcions. són força agradables), sinó per les condicions en les que ens fan treballar.
Fins a on haurem d'arribar?
Us heu fixat que aquesta vegada en el meu text no hi ha ironia ni gaire sarcasme? Que jo perdi el bon humor i m'agafi la "mala hòstia" alguna cosa deu voler dir, no us sembla?
El motiu d'aquesta negativa és bàsicament que n'estem fins al "monyo" (per dir-ho suaument) de l'actitud del Departament d'Educació, que ens retalla el sou, ens treuen professors, ens obliguen a tenir més de trenta nanos a cada aula, ens omplen de feina burocràtica inútil, ens fan treballar més hores de les que ens pertoquen, ens han eliminat per la cara un dia de festa (el 7 de gener), ens han avançat una setmana l'inici de les classes, sense deixar-nos temps per preparar el curs i que, a sobre, pel curs vinent ja es preveu que, per "compensar" aquesta setmana que hem perdut per preparar el curs, ens allargaran el curs una setmana més, fins al 7 de juliol.
Si fins i tot insinuen que treuran els conserges dels instituts; què esperen, que siguem també els professors els qui ens dediquem a obrir i tancar les portes, fer fotocòpies, contestar al telèfon, etc., etc., mentre alhora, preparem les classes, omplim documents burocràtics i corregim absurdes proves de competències bàsiques que no porten enlloc? I les classes, com i quan les farem? O potser això és el que menys importa?
Dissimuladament ens les van fotent per totes bandes, cada vegada més, però s'espavilen prou bé per convèncer els mitjans de comunicació i, de passada, a tota la societat, que els dolents som nosaltres, que cobrem molt i treballem poc i que tenim tantes vacances i que a sobre encara no en tenim prou i sempre ens estem queixant! I després s'estranyen que els mestres i professors estiguin desmotivats...
El tema de les sortides em sembla delicat. Trobo que és una mesura molt raonable, ja que aquestes sortides les fem voluntàriament (encara que alguns es pensen que són obligatòries), acceptant tota la responsabilitat que comporten, sense tenir el suport de ningú i sense cobrar les hores extra que comporten, sobretot quan es tracta de passar nits fora de casa. No senyors, no, les sortides no formen part de la nostra feina, les fem perquè volem i a sobre per amor a l'art, perquè ningú ens ho agraeix, si hi ha problemes ens culpen a nosaltres i a sobre no ens paguen ni un cèntim per fer-les.
Així doncs, com pot ser que la gent se sorprengui que, vist el panorama, ens neguem a fer més sortides? Jo ja fa uns anyets que no organitzo sortides si no veig el tema molt clar; és a dir, si no tinc uns bons alumnes de qui sé que me'n puc refiar. Em nego a treure a passejar els individus conflictius de l'institut, que la liaran segur vagin on vagin, per a sobre haver-me de fer jo responsable de les seves imbecilitats sense tenir el suport de ningú, començant pels seus propis pares, que estan encantats de perdre'ls de vista una estoneta.
El que em sembla injust i em sap molt greu és que siguin els bons estudiants els qui rebin les conseqüències de tot plegat. Ells no tenen cap culpa que tinguem un impresentable com a Conseller, que es dedica a retallar despeses per on pot, sense tenir en compte que això fa baixar enormement la qualitat de l'ensenyament (clar que sempre li queda el recurs de trucar al Cuní i culpar al professorat, que està poc preparat i poc motivat per fer la seva feina i bla, bla, bla...) i que està fent posar de molt mal humor a tot el personal. Potser això de les sortides no és la millor solució, però el curs passat ja va quedar clar que amb les vagues no s'arribaria enlloc, així que s'hauran de buscar altres maneres de poder expressar el nostre malestar.
Veig la gent realment molt desmotivada, però no per l'alumnat que tenim (de fet, trobo que els que tinc aquest any, tret d'algunes excepcions. són força agradables), sinó per les condicions en les que ens fan treballar.
Fins a on haurem d'arribar?
Us heu fixat que aquesta vegada en el meu text no hi ha ironia ni gaire sarcasme? Que jo perdi el bon humor i m'agafi la "mala hòstia" alguna cosa deu voler dir, no us sembla?