diumenge, 20 d’abril del 2014

Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)



Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari:
Terme municipal: Ulldemolins
Coordenades UTM ED50 (m): X 322458  Y 4575933
Alçaria total: 11 m
Volt de canó: 1,9 m
Capçada mitjana: 12,8 m
Edat estimada: Plantat el 1910

El saüquer de Fontalba es trobaa l'entrada d'Ulldemolins, provinents de Cornudella. Just passar el Montsant Park, a mà esquerra trobarem una pista forestal que rodeja el càmping i baixa cap al Riuet del Teix. Anirem seguint la pista fins a trobar dos preciosos pollancres que amaguen, al seu darrere, el veterà saüquer.

Saüquer de Fontalba (abril de 2014)
 
Pollancre veí del saüquer

Alzina del Mas de la Barba, Surera del Mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)

Dins el terme municipal de Cornudella de Montsant, a part d'una bona quantitat de gent enfilant-se per les parets, també s'hi poden trobar tres Arbres Monumentals. Bé, se n'hi podien trobar tres, perquè un d'ells, l'Om del Parc de Cornudella, va morir el 1999 i en el seu lloc s'hi troba actualment un parc infantil. Els altres dos arbres són:

Alzina del Mas de la Barba

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari:
Terme municipal: Cornudella de Montsant (Siurana, Mas de la Barba)
Coordenades UTM ED50 (m): X 329072  Y 4571023
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 3,27 m
Capçada mitjana: 21,8 m
Edat estimada:

L'Alzina del mas de la Barba és, a parer nostre, una de les alzines més boniques que hem tingut oportunitat de veure en aquest any i mig que fa que ens dediquem a la "caça" d'Arbres Monumentals. No només és espectacular, sinó que, malgrat trobar-se al costat d'un mas deshabitat des del 1944 i mig en runes, l'arbre es veu molt ben cuidat i ple de vitalitat. Sigui qui sigui qui se'n fa càrrec, s'ha de reconèixer que està fent una molt bona feina.

Alzina del mas de la Barba (abril de 2014)
 

L'únic inconvenient és que es troba en un petit desnivell, que fa que poc a poc el seu tronc es vagi inclinant, fet pel qual potser algun dia s'haurà de subjectar d'alguna manera per tal que pugui mantenir-se dreta. 

 
 
 

Per arribar a l'Alzina hem de dirigir-nos cap a la població de Siurana, però sense arribar-hi. A l'alçada del quilòmetre 6 trobarem, a mà esquerra, la Font de l'Albergada. Allà veurem un cartell indicador de sender entre Prades i Siurana. Deixem el cotxe en aquest punt (hi trobarem espai de sobres) i, malgrat que la pista és força transitable, fem la resta del trajecte a peu.

Del cartell estant, tirem cap a l'esquerra per la pista forestal, fins que trobarem un desviament a mà dreta amb no un, sinó dos cartells que indiquen "mas de la Barba", així que no hi ha dubte que anem per bon camí. Hem de seguir aquesta pista fins que trobarem una bifurcació, amb un dels camins, el de la dreta, barrat amb una cadena. Hem de continuar per aquesta pista fins que arribarem al mas i la seva Alzina.


Val la pena donar una volta per la zona, ja que, a part d'aquesta espectacular alzina, rodejant la casa hi ha altres alzines més petitones en comparació, però igualment boniques i destacables.

Surera del Mas de les Moreres

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari:
Terme municipal: Cornudella de Montsant (Mas de les Moreres)
Coordenades UTM ED50 (m): X 324356  Y 4566377
Alçaria total: 12,5 m
Volt de canó: 3,54 m
Capçada mitjana: 15,8 m
Edat estimada: Plantada entre 1820 i 1830

Seguim la C-242 passant per Cornudella del Montsant i a l'alçada del quilòmetre 49,9 trobarem una pista que entra als camps de vinya. L'accés està tancat amb una cadena, així que haurem de deixar el cotxe a la carretera (hi ha un petit replà al davant) i seguir a peu.

La Surera del mas de les Moreres és perfectament visible des de la carretera, però arribar-hi no és tan senzill com pot semblar. D'entrada, l'únic que hem de fer és anar seguint la pista que passa entremig de les vinyes i després per una zona de pins repoblats.


Ara bé, la Surera es troba al mig del bosc i no té un accés clar per on accedir-hi, així que, malgrat que hi ha, aparentment, un petit sender que hi condueix, acabem passant igualment per entre bardisses, ginestes i altres plantes amb les seves corresponents punxes, a part dels pins, que al ser replantats, tenen la copa a ran de terra. Vaja, que cal portar roba gruixudeta si volem arribar fins a la surera sense punxar-nos.


Surera del mas de les Moreres (abril de 2014)

 

Arbres Monumentals del Priorat

La comarca del Priorat té cinc arbres declarats Monumentals:

- Om del Parc de Cornudella (Cornudella de Montsant) - mort el 1999
- Alzina del mas de la Barba (Cornudella de Montsant)
- Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)
- Teix de la Cova (Margalef)
- Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)


Arbres Monumentals de la Conca de Barberà

A la comarca de la Conca de Barberà hi ha quatre arbres recentment declarats Monumentals:

- Pi del Xaconet (Barberà de la Conca)
- Cedre de la Masia de la Font de l'Oca (L'Espluga de Francolí)
- Cedre del Jardí dels Salesians (Vimbodí-Poblet)
- Servera de Riudabella (Vimbodí-Poblet)


Cedre del Jardí dels Salesians 

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Vimbodí (Poblet, Jardí dels Salesians)
Coordenades UTM ED50 (m): X 339534  Y 4583010
Alçaria total: 28 m
Volt de canó: 4,4 m
Capçada mitjana: 18,9 m
Edat estimada:

Aquest preciós cedre és d'aquells típics arbres pel que has passat pel costat multitud de vegades sense ni tan sols adonar-te de la seva presència. Es troba dins del Jardí dels Salesians, situat a la banda esquerra de l'entrada exterior del monestir de Poblet, cosa que vol dir que si hem visitat el monestir de Poblet, li haurem passat pel costat sí o sí. Fins el 2009 hi havia un altre cedre de 30 metres d'alçada que va caure a causa de les ventades del cicló Klaus. 

Cedre del Jardí dels Salesians (abril de 2014)
  
Servera de Riudabella

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: família Gil
Terme municipal: Vimbodí (Poblet, finca Riudabella)
Coordenades UTM ED50 (m): X  336131  Y 4581491
Alçaria total: 11 m
Volt de canó: 2,07 m
Capçada mitjana: 11,8 m
Edat estimada:

La Servera de Riudabella no està gaire lluny del monestir de Poblet, així que és fàcil veure els dos arbres en pocs minuts. Des de davant mateix del monestir, agafem la carretera T-700 en direcció a Prades. A l'alçada del quilòmetre 8,2 trobarem la servera a la banda dreta de la carretera. Hem d'estar atents, perquè es troba al costat d'altres arbres de mides similars. 

Servera de Riudabella (abril 2014)
Castell de Riudabella

Cedre de la Masia de la Font de l'Oca

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Espluga de Francolí (Masia de la Font de l'Oca)
Coordenades UTM ED50 (m): X 341184  Y 4582759
Alçaria total: 30 m
Volt de canó: 4,11 m
Capçada mitjana: 19,5 m
Edat estimada:

Per acabar d'arrodonir la visita, també prop del monestir de Poblet, però a l'altra banda, hi podem trobar un altre magnífic cedre. Per arribar-hi, des del Monestir, seguirem per la carretera TV-7007 fins que veiem l'Hotel Monestir. Just davant seu trobarem l'entrada d'un carrer amb diferents indicadors: Villa Engràcia o Masia del Cadet. Anirem seguint aquest carrer, que poca estona més endavant es converteix en pista de sorra, però fàcilment transitable. Just en el punt on la pista fa una corba tancada a l'esquerra, a mà dreta veurem ja el gran cedre.
Cedre de la Masia de la Font de l'Oca (juliol 2016)
 

Pi de les Planes, Alzina del Mas de Borbó (L'Aleixar), Perelloner de cal Cisterer (Prades)

Pi de les Planes (o Pi de L'Aleixar)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari:
Terme municipal: L'Aleixar (camí de les Planes)
Coordenades UTM ED50 (m): X 336288  Y 4564209
Alçaria total: 19,5 m
Volt de canó: 4,55 m
Capçada mitjana: 27,5 m
Edat estimada:

Per localitzar el Pi de les Planes, o Pi de L'Aleixar, el primer que haurem de fer és anar fins a la població de l'Aleixar. D'allà hem d'agafar la pista que ens portarà cap a les Planes. El pi es troba en un lateral del camí, així que és impossible passar-hi pel costat i no veure'l.


Pi de les Planes (desembre del 2013)
 
 
Alzina del Mas de Borbó

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: M. Teresa Galofré i Barberà
Terme municipal: L'Aleixar (mas de Borbó)
Coordenades UTM ED50 (m): X 338851  Y 4564638
Alçaria total: 11 m
Volt de canó:  6,45m
Capçada mitjana:  24,5 m
Edat estimada: 1000 anys

Per anar fins al mas de Borbó seguirem la mateixa pista que ens portaria al Pi de les Planes, però si per anar a les Planes cal desviar-se cap a l'esquerra, per arribar a mas de Borbó s'ha de continuar recte per la pista una bona estona més (uns quatre quilòmetres aproximadament), fins a trobar la masia.

Mas de Borbó (setembre de 2019)
El dia que vam anar a trobar el Pi de les Planes, vam arribar-nos també fins al mas de Borbó per a localitzar-hi la fabulosa alzina. Aquell dia anàvem amb el temps just i, a l'arribar a prop del mas i trobar-nos l'accés tancat, vam pensar que ens havíem equivocat de camí i vam decidir que ja hi tornaríem un altre dia que tinguéssim més temps per dedicar-nos-hi.

Sis anys més tard vam fer-hi aquesta segona visita i llavors la nostra sorpresa va ser gran al comprovar que no ens havíem equivocat de camí, sinó que l'accés a l'alzina està ben tancat i barrat. Aquesta vegada anàvem seguint una ruta que passava pel costat de l'arbre i, quan vam arribar a prop de la masia, allà on havíem d'endinsar-nos al camp per a pujar fins a l'alzina, hi vam trobar una valla que encerclava tota la finca (de fet, és l'única finca de la zona que vam veure vallada) i cartells per tot arreu de "Prohibit el pas" que deixen ben clar que els propietaris del mas no tenen cap intenció de permetre que la gent s'acosti a la "seva" alzina. 

Quan vaig llegir a la fitxa dels Arbres Monumentals que l'Alzina tenia accés restringit perquè estava "envoltada d'una tanca" no m'imaginava que volgués dir que amb prou feines podria veure-la de lluny. Pràcticament no en vam poder distingir la capçada a distància, així que molt menys vam poder admirar el seu tronc. Queda clar, doncs, que ens haurem d'acontentar amb les múltiples imatges que es poden trobar navegant per Internet, perquè en directe està clar que no serà.

Alzina del Mas de Borbó (desembre de 2013)
He de dir que en aquell moment em vaig sentir estafada, perquè jo esperava poder admirar una de les alzines més grans que tenim a casa nostra i, tal com ens va passar també amb l'Alzina de Masgrau, a Tavèrnoles (de la que no hi ha fitxa en aquest blog, perquè ens va ser impossible de veure), els Roures dels Ullals, a Alfara de Carles (que tampoc tenen fitxa per la mateixa raó), o l'olivera de Vall-llobrega (que no és Monumental, però hauria de ser-ho), no en vam poder ni intuir les seves dimensions. 

Dit d'altra manera, alguns dels arbres més monumentals de casa nostra es troben en mans privades, dins de finques privades amb propietaris que dificulten tant com poden que la gent pugui arribar fins a ells. Puc entendre que, com a propietaris d'una finca, no els faci cap gràcia tenir gent voltant pel seu territori, però, alhora, trobo molt poc ètic apropiar-se d'un arbre que porta al mateix lloc molts més anys dels que nosaltres viurem barrant l'accés fins a ells a una població que durant segles ha gaudit de la seva presència. 

Legalment com a propietaris potser tenen tot el dret a fer el que vulguin amb la seva propietat, però considero que, tenint tant espai com tenen, tampoc els seria tan difícil permetre que, com a mínim, poguéssim acostar-nos a ells i poder-los contemplar com es mereixen, encara que fos a través d'una valla. És el que van fer, per exemple, amb lo Parot, l'olivera mil·lenària d'Horta (Orta?) de Sant Joan, que es troba dins d'una finca privada, però que han tingut el detall de posar-hi una tanca de fusta al voltant que la protegeix, però amb un accés que permet a qui vulgui poder admirar l'olivera sense entrar a la resta de la finca. Mentre es respectin les seves condicions, tots podrem gaudir de l'olivera, cosa que crec que sempre hauria de ser així. 

Això sí, de camí al mas vam passar pel costat d'una altra alzina centenària, més petitona que la que anàvem a buscar, però que també es mereix aparèixer en aquesta entrada. 

Alzina del mas de Garrut (setembre de 2019)
Ens va saber molt greu veure la quantitat de fulles seques que tenia (ho podeu comprovar fàcilment a la imatge), que fa presagiar que, si les coses no canvien, potser li quedi poc temps de vida.


Perelloner de cal Cisterer

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: J. Roig Vallverdú
Terme municipal: Prades (Cap dels Plans)
Coordenades UTM ED50 (m): X 331659  Y 4573842
Alçaria total: 10,5 m
Volt de canó: 3,17 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada:

Per arribar al Perelloner de cal Cisterer hem de travessar Prades i agafar la carretera T-704 cap a la Febró. D'entrada, la carretera té una llarga recta i el perelloner es troba quan s'acaba aquesta recta i fa una petita corba. La veritat és que és molt difícil no veure'l, ja que a la carretera hi ha un clar senyal d'Arbre Monumental" que l'indica. Passem de llarg l'arbre i uns metres més endavant trobarem espai per aparcar el cotxe i agafar el sender que hi passa pel costat.

L'any 2009 l'arbre va perdre una de les seves besses a causa de les fortes ventades del cicló Klaus, ventades que van afectar molts dels nostres Arbres Monumentals, alguns dels quals van perdre branques importants i altres, fins i tot, hi van perdre la vida al ser arrencats de socarrel pels forts vents.
Perelloner de cal Cisterer (abril de 2014)
 
 
 

Arbres Monumentals del Baix Camp

A la comarca del Baix Camp hi trobem vuit declaracions d'Arbre Monumental:

- Alzina del mas de Borbó (L'Aleixar)
- Pi de les Planes (o Pi de l'Aleixar) (L'Aleixar)
- Perelloner del Cisterer (Prades)
- Pi de Bofarull (Reus)
- Pi del Boter (Riudoms) - mort el 2001
- Cedre Borni (de Casa Malla) (Vinyols i els Arcs)
- Alzina de la Viuda  (Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant)
- Parc Samà (Jardí històric) (Cambrils)




dijous, 17 d’abril del 2014

Roure Glanic (Les Llosses)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: Ramon Llimós Vilaseca
Terme municipal: Les Llosses (mas Llimós)
Coordenades UTM ED50 (m): X 423368  Y 4667620
Alçaria total: 17,5 m
Volt de canó: 3,65 m
Capçada mitjana: 19,8 m
Edat estimada:

Per arribar al Roure Glanic primer de tot hem de localitzar el mas Llimós, un dels molts masos situats dins del terme municipal de Les Lloses. Més o menys, a l'alçada del quilòmetre 176 de la carretera C-26, que ens portaria de Ripoll cap a Berga. 

Deixem el cotxe a l'entrada de l'accés a la masia, en compte de no molestar, i travessem la carretera, on veurem un petit prat. Creuem el prat i al fons divisarem ràpidament el nostre objectiu.


Malgrat que el Roure es ramificava en quatre grans besses, actualment una de les quatre es troba a terra, així que n'hi queden tres. Malgrat aquest fet, sembla que l'arbre gaudeix de bona vitalitat.

Roure Glanic (abril de 2014)

Roure d'Engelats (Campelles)

Dins el terme municipal de Campelles hi podem trobar tres arbres declarats Monumentals, dos avets i un roure.


Roure d'Engelats (o Angelats)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Germans Batlló Canadell
Terme municipal: Campelles (mas Angelats)
Coordenades UTM ED50 (m): X 430330  Y 4682102
Alçaria total: 20 m
Volt de canó: 5,19 m
Capçada mitjana: 15,8 m
Edat estimada:

Localitzar el Roure d'Engelats (o Angelats, tal com ho escriuen els propietaris de la casa rural) és fins i tot més fàcil que trobar el Roure de Perramon. Els dos arbres es troben situats força a prop un de l'altre, amb un riu Freser i una N-260 entremig dels dos, a part d'una petita via de tren. Si per arribar al Roure de Perramon havíem de deixar el cotxe al quilòmetre 126 (davant del balneari de Ribes), per anar fins al Roure d'Engelats haurem de recórrer un parell de quilòmetres més, fins el 128 i, en el nostre cas almenys, deixar el cotxe al costat de la benzinera que hi ha en aquest punt. L'accés al mas Angelats es troba pràcticament al davant de la benzinera (a l'altra banda de carretera), així que creuem la carretera i agafem el camí d'accés al mas.

Per arribar a l'arbre, just passar per sota de la via del tren, ens hem de desviar cap a l'esquerra, passant pel pont que creua la riera. Seguirem avançant per la pista (clarament poc transitada, malgrat que a peu es pot fer força bé), entapissada amb pedretes de granit sospitosament semblants a les utilitzades per assentar les vies del tren. Tres corbes ben pronunciades i arribarem a un petit pla i, ràpidament, a l'esquerra, una esplanada. Hem de travessar aquest prat i endinsar-nos al bosc.


Ens adonarem de seguida que els propietaris del terreny tenen una gran estimació per aquest Arbre Monumental, ja que fins i tot hi ha graonets fets a la sorra per tal de poder-hi arribar amb més comoditat. 


El Roure es troba en bones condicions, ja que s'han podat totes les branques seques i s'han deixat aquelles que tenen més vitalitat. Nosaltres el vam veure a mitjans d'abril, quan l'arbre encara estava ben peladet de l'hivern, així que potser haurem de fer-hi una segona visita a ple estiu per tal de poder-lo contemplar en tot el seu esplendor.

Roure d'Engelats (abril de 2014)

Roure de Perramon i Grèvol de Ventolà (Ribes de Freser)

Dins del terme municipal de Ribes de Freser s'hi troben tres arbres declarats monumentals. D'aquests, un és un arbust, concretament un grèvol, i d'un altre, el roure de Vilardell, tan sols en queda la soca, després que les ventades del cicló Klaus, del gener de 2009, van acabar de fer malbé les branques que quedaven.

Roure de Perramon

Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: T. de Montagut Estradés
Terme municipal: Ribes de Freser (mas Perramon)
Coordenades UTM ED50 (m): X 431699  Y 4680022
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 4,7 m
Capçada mitjana: 15,3 m
Edat estimada:

Trobar el Roure de Perramon és força senzill. Primer de tot hem de localitzar el balneari Montagut, situat a l'alçada del quilòmetre 126 de la N-260, poc després (anant en direcció de Ripoll a Ribes de Freser) de passar la planta embotelladora de l'aigua de Ribes.
Balneari Montagut
Davant del balneari, a l'altre costat de la carretera, hi trobarem una petita esplanada on podrem deixar el cotxe sense problemes. De la mateixa esplanada surt un pont que creua el riu Freser, amb un clar cartell de no circulació de vehicles, excepte per a veïns de la zona. L'únic que hem de fer és anar seguint (a peu) la pista, en suau ascens i totalment asfaltada, fins a trobar-nos, després d'una mitja hora llarga, amb la masia de Perramon. Del costat dret de la petita ermita surt un sender on, a pocs metres, localitzarem ràpidament el Roure.


Roure vist des de lluny, junt amb dos altres roures
Roure de Perramon (abril de 2014)
 

Nosaltres el vam visitar a mitjans d'abril, quan les fulles dels roures tot just començaven a despuntar. Potser per aquest motiu, el Roure de Perramon ens va fer una sensació no massa agradable: de les diverses branques que sortien del seu gran tronc, algunes estaven clarament seques i les altres no sabem si seguien vives o no (al no tenir encara fulles, es fa difícil saber-ho). A la fitxa de la Generalitat diu que l'arbre es troba "decrèpit", així que em temo que no només devia ser la nostra impressió.

Grèvol de Ventolà

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari:
Terme municipal: Ribes de Freser (Ventolà)
Coordenades UTM ED50 (m): X 428891  Y 4685627
Alçaria total: 11 m
Volt de canó: té diversos troncs, alguns de 20 cm
Capçada mitjana: 8,5 m
Edat estimada:

Localitzar el Grèvol Monumental de Ventolà és encara més fàcil. Només cal agafar la carretera N-260, travessar Ribes de Freser i entrar a la collada de Toses. Uns quilòmetres més enllà trobarem la desviació a mà dreta que ens portarà al poble de Ventolà, encara dins el terme municipal de Ribes. Vaja, que si arribem a Planoles, ja podem donar la volta i recular, perquè ens l'haurem passat de llarg.

Tres quilòmetres carretera amunt i el Grèvol ens dóna la benvinguda a Ventolà tot just trobar les primeres cases del poble, així que és pràcticament impossible no veure'l.
Grèvol de Ventolà (abril de 2014)