dimecres, 12 d’octubre del 2011

Un més al sac!

Aquest matí, aprofitant el dia de la Pilarica i el bon dia que feia (massa bo?), amb el Mohawk hem decidit tatxar un altre dels nostres projectes fent un dels cims comarcals més curiosos: el cim comarcal del Barcelonès, el Tibidabo. Avui ha estat una excursió de muntanya i urbanita alhora, caminant pel mig de l'herba però amb la ciutat de fons continu.

Tot i que hi ha diverses maneres d'arribar a dalt de tot del Tibidabo, nosaltres hem volgut fer el recorregut ressenyat en el llibre de Cossetània que ens va inspirar en aquest projecte, així que hem deixat el cotxe prop dels Jardins de Cervantes, a la zona universitària, avui pràcticament deserta i amb ple de lloc lliure per aparcar, indret on el nostre "guia" inicia el seu recorregut.

Del parc hem passat pel costat de l'hospital de sant Joan de Déu i hem seguit avançant en força pendent fins al cim del turó de Sant Pere Màrtir.

D'allà hem agafat la pista de sorra seguint les indicacions del Turó d'en Cors, camí carener que porta fins a Vallvidrera.

Hem atravessat el poble passant pel Mont d'Orsà fins a trobar l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat i la carretera que va directa al parc d'atraccions. Nosaltres, però, en lloc d'anar per la carretera, hem agafat una drecera (?) que rodeja la torre de Collserola.

Seguint aquest camí hem arribat finalment al pàrquing del parc d'atraccions quan encara estava pràcticament buit, ja que el parc encara no havia obert les portes.

Hem pujat fins al mirador del temple del Sagrat Cor i, fetes les fotos, cansats del sol i de la gent que ja començava a acumular-se per allà, hem iniciat el retorn cap al cotxe.

La tornada, en lloc de fer-la pel mateix lloc, l'hem feta per la carretera de les Aigües en direcció cap al Mirador de Sant Pere Màrtir. I des del mirador, recte avall fins arribar novament als Jardins de Cervantes. En total unes cinc hores d'excursió sota el sol que ens ha fet lamentar no haver portat més aigua de la que portàvem vista la temperatura que marcava el cotxe quan hi hem arribat a les 14h: 31º!

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Quina mania amb foradar pedres!

Ahir, buscant informació sobre la ruta prehistòrica d'Òrrius, que ja hem fet però volem repetir un dia d'aquests, el Mohawk va descobrir que per la zona del Maresme-Vallès Oriental no tan sols hi ha la roca foradada de la Roca del Vallès, que ja coneixem, sinó que n'hi ha set més escampades pel territori.

Encuriosits, ens hem proposat intentar localitzar-les totes, un projecte que sembla senzill i assequible si primer som capaços de trobar la seva ubicació. De moment, aquest matí ja n'hem pogut afegir una més a la col·lecció, la Roca Foradada de Vallromanes, que es pot trobar a una mitja hora del centre del poble.

Quina serà la següent?

divendres, 7 d’octubre del 2011

Una petita suggerència

Avui tinc ganes de canviar totalment de temàtica, així que parlaré d'una de les meves més recents aficions. Com que la feina cada dia m'estressa més (ens rebaixen el sou, ens posen més hores de treball, ens omplen amb munts de burocràcia inútil, ara amenacen amb treure'ns la paga de Nadal...) fa uns mesos vaig decidir llençar-me a la beguda, però ja que ho feia, almenys volia fer-ho bé, així que em vaig comprar una senzilla coctelera, un llibre amb 1001 còctels diferents per fer i unes quantes ampolles d'alcohols diversos per anar fent experiments.

Després d'haver-ne provat més o menys una vintena de diferents, he descobert que n'hi ha de molt interessants i d'altres que potser no ho són tant, uns criden l'atenció pel seu color i altres pel seu gust refrescant. De tots ells, n'hi ha un que, sense tenir res d'extraordinari, ha triomfat molt les diverses vegades que l'he fet (amb els amics i també amb la família), perquè té un color molt atractiu i, malgrat el que pugui semblar a simple vista, gairebé no porta alcohol, amb la qual cosa resulta molt suau i agradable de beure. Us en passo la recepta, per si algú s'anima a provar-lo. Segur que no us decebrà:

- Blue Tropic
- Licor de préssec
- Clara d'ou
- Gasosa
- Gel

S'ha de posar a la coctelera el licor de préssec, el Blue Tropic i la clara d'ou i sacsejar-ho tot. Després posar-ho en una copa amb gel i acabar d'omplir-la amb la gasosa. El resultat és aquest:

Que vagi de gust!