dimarts, 29 de desembre del 2015

Teix de la Cova (Margalef)


Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:
Terme municipal: Margalef
Coordenades UTM ED50 (m): X 316535  Y 4572495
Alçaria total: 14 m
Volt de canó: 5,15 m
Capçada mitjana: 15,8 m
Edat estimada: 1200 anys

Malgrat que es pot arribar fins al teix d'una manera més senzilla, des de l'ermita de sant Salvador de Margalef, nosaltres vam decidir aprofitar el dia i fer una excursioneta més llarga, seguint l'"Itinerari 3" dels Parcs de Catalunya, que s'inicia a la dreta de la presa del pantà de Margalef i fa una ruta circular pujant pel barranc de la Taverna fins al cim de la Cogulla i retornant per la Rovellosa. En total, cinc hores al nostre ritme, amb parada per dinar al cim.


El recorregut té un desnivell de 700 metres, que es fan en pujada suau, però constant, fins al cim de la Cogulla. Malgrat que no hi ha gaires indicadors, la veritat és que l'itinerari no té pèrdua, ja que el sender està ben fressat, així que tan sols cal anar seguint el camí amb calma, ascendint metres poc a poc pel barranc de la Taverna. 


A l'arribar al final del barranc, trobarem un indicador que ens demostra, sens dubte, que anem per bon camí: "Racó del Teix". 


Només cal seguir avançant en la direcció que marca el cartell i en pocs minuts trobarem la balma al costat de la qual viu, exuberant, el mil·lenari teix. 

 
Teix de la Cova (desembre de 2015)
A prop del teix, ben enganxada a la roca de la balma, podrem observar també aquesta curiosa heura que, tot s'ha de dir, fa cert iuiu.



Contemplat l'espectacular teix, retornarem al sender i continuarem ascendint uns minuts més fins al cim de la Cogulla, que podem identificar fàcilment pel seu vèrtex geodèsic. Nosaltres vam aprofitar el bon dia que ens feia (sobretot si ho comparàvem amb l'extens mar de boira que podíem observar des de dalt estant a tot el nostre voltant, cobrint tota la plana de Lleida i més enllà) per fer una parada tècnica i dinar.


A partir d'aquí el sender segueix ben traçat, però es perd en alguns moments, així que començarem a trobar còdols amuntegats que ens aniran acompanyant i guiant per la cresta de la Rovellosa i després camí avall fins a retornar a la presa de l'embassament.

Pels qui preferiu les noves tecnologies, us passo l'enllaç a un wikiloc que ens va ser molt útil, encara que només fos per confirmar que anàvem per bon camí.

dimecres, 9 de desembre del 2015

Roure de cal Peroi (Pinós)

Declarat Arbre Monumental: 1991
Propietari:
Terme municipal: Pinós
Coordenades UTM ED50 (m): X 378904  Y 4634525
Alçària total: 14 m
Volt de canó: 4,9 m 
Capçada mitjana: 15,9 m
Edat estimada:

El roure de cal Peroi, un dels roures amb més volta de canó de Catalunya, presenta actualment molt poca vitalitat. Té totes les grans branques ben mortes, malgrat que encara hi ha rebrots que resisteixen el pas del temps i s'entossudeixen en mantenir viu el que devia ser, en el seu moment, un arbre excepcional.                                                                                 

El Roure es troba dins de la finca de cal Peroi, molt a prop de la masia. Per arribar-hi ens hem de dirigir a Ardèvol i d'allà anar en  direcció cap a Su. Trobarem a mà dreta l'entrada a la finca de cal Peroi amb un cartell indicador a la banda esquerra de la carretera. Com a anècdota, si ho busqueu pel Google Maps, veureu que a cal Peroi hi situa l'"Hostal de Pinós".

No oblidem que es tracta d'una finca particular, vigilada per una colla de gossos guardians, motiu pel qual vam entrar, vam fer la foto a l'arbre i vam marxar corrent, no fos cas que algun d'aquells simpàtics animalons que van començar a bordar tot just veure'ns decidís venir a "saludar-nos" de més a prop.


Roure de cal Peroi (desembre de 2015)

Aprofitant que voltàvem per la zona, no podíem desaprofitar l'ocasió de posar els peus al centre geomètric de Catalunya; així que, vist el roure, vam recular novament fins a Ardèvol i d'allà vam agafar el trencall en direcció al Santuari de Santa Maria de Pinós, malgrat que nosaltres vam ignorar força el santuari i ens vam dirigir directament a la Rosa dels Vents que marca (o això diuen) el punt central de Catalunya.



Allà ens vam trobar amb l'agradable sorpresa que just al costat de la Rosa hi ha dues taules ben llargues amb bancs per fer-hi el pícnic, així que no ens va costar gaire trobar un bon lloc on dinar i donar així per finalitzada aquella jornada de "cacera".

diumenge, 6 de desembre del 2015

Pi de Viladric, Pi Gros de can Gaspar i Pi de la Vinya (Castellar de la Ribera)

Pi de Viladric

Declarat Arbre Monumental: 1988
Propietari: J. Viladrich Vilanova
Terme municipal: Castellar de la Ribera
Coordenades UTM ED50 (m):  X 371882  Y 4648674
Alçària total: 12,5 m
Volt de canó: 4,38 m 
Capçada mitjana: 19,3 m
Edat estimada:

Un pi espectacular, no tan sols per les seves mides, sinó, sobretot, per les seves retorçades formes, producte de la seva lluita constant contra els elements. Localitzar-lo no pot ser més senzill: des de Solsona hem d'agafar la carretera C-149a en direcció a Sant Climenç i a l'arribar al punt quilomètric 7.9, lloc on hi ha una bàscula (motiu pel qual al pi també se'l coneix com a Pi de la Bàscula), veurem ràpidament el fabulós pi al seu darrere.   

L'any 2008 li va caure una gran branca, que encara es pot veure a terra, fent de suport a la placa identificativa de l'arbre. Al pi se l'hi han fet treballs de manteniment, amb troncs i cordes que l'ajuden a aguantar el pes de les seves sinuoses branques i fan que actualment presenti plena vitalitat. Sens dubte, un exemplar digne de veure.

Pi de Viladric (desembre de 2015)
 
 


Pi Gros de can Gaspar

Declarat Arbre Monumental: 2000
Propietari: M. Gaspà Malé
Terme municipal: Castellar de la Ribera
Coordenades UTM ED50 (m): X 372574  Y 4649880
Alçària total: 30 m
Volt de canó: 2,51 m 
Capçada mitjana: 15 m
Edat estimada:

Les dues pinasses de can Gaspar i de la Vinya, que es troben molt a prop una de l'altra, no són tal senzilles de localitzar, ja que es troben dins del bosc, però es poden trobar ràpidament. Primer de tot, des del Pi de Viladric recularem per la carretera, de retorn cap a Solsona, i a l'alçada del quilòmetre 7 aproximadament trobarem una pista amb els indicadors de can Viladrich, can Gaspà i cal Fusté. 


Anirem avançant per aquesta pista fins a trobar la primera edificació i una pista de sorra que entra a la seva dreta. Deixarem el cotxe i seguirem aquesta pista a peu. Quan trobem un encreuament de dues pistes, just arribat als camps, agafarem el trencall de la dreta i avançarem uns cent metres, fins que veiem, a mà dreta, la pinassa sobresortint enmig de la resta d'arbres del seu voltant. Hi ha un petit sender (el que veieu a mà dreta a la foto de sota) que ens portarà sense problemes fins als seus peus.

Pi Gros de can Gaspar (desembre de 2015)


Pi de la Vinya

Declarat Arbre Monumental: 2005
Propietari: M: Gaspà Malé
Terme municipal: Castellar de la Ribera
Coordenades UTM ED50 (m): X 372240  Y 4649730
Alçària total: 25,5 m
Volt de canó: 2,65 m 
Capçada mitjana: 16,8 m
Edat estimada:

Per arribar a l'altra alta pinassa de la zona hem de retornar a l'encreuament anterior i agafar, aquesta vegada, el trencall de l'esquerra, que va més o menys paral·lel a un torrent força embrossat. Seguirem aquesta pista fins que veurem uns quants metres per sobre nostre la caseta on hem deixat el cotxe. En aquest punt trobarem que a mà dreta neix una altra pista que ens farà recular alguns metres. Arribarem a l'arbre ràpidament, ja que es troba gairebé al mig de la pista, en una corba tancada on es creua aquesta pista amb el torrent.

Pi de la Vinya (desembre de 2015)
El gran pi presenta una gran marca de dalt a baix del seu tronc, suposo que causada per l'impacte d'algun llamp, ferida que han aprofitat alguns ocellets per fer-ne de les seves. 


Aprofitant la visita, no podíem passar per alt un altre pi destacable, el Pi de les Debaneres, en aquest cas d'interès local, que es troba al mateix costat de la carretera C-149a, aproximadament al punt quilomètric 6. De dimensions més reduïdes, es mereix també la seva visita.

Pi de les Debaneres (desembre de 2015)

dissabte, 5 de desembre del 2015

Arbres Monumentals del Solsonès

La comarca del Solsonès gaudeix de la presència de set arbres declarats Monumentals, malgrat que els dos de Riner ja són ben morts, víctimes del gran incendi de 1998:

- Pi Gros de Viladric (Castellar de la Ribera)
- Pi Gros de can Gaspar (Castellar de la Ribera)
- Pi de la Vinya (Castellar de la Ribera)
- Pi de Nerola (Odèn)
- Roure de cal Peroi (Pinós)
- Pi de les Tres Branques de Freixinet (Riner) - mort per un incendi el 1998
- Ginebre del Solà de Riner (Riner) - mort per un incendi el 1998