dimarts, 9 de desembre del 2014

L'estat de la qüestió

Ara que s'acosta el final de l'any 2014 és un bon moment per fer el recompte dels "nostres" arbres Monumentals (les comarques amb un nombre al costat les tenim completes):

Alt Empordà (11)

1. Suro del mas Perxés (Agullana)
2. El Fadrí (Agullana)
3. Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)
5. El Suratell (La Jonquera)
6. Arbre de la Llibertat (Llançà)
7. La Pubilla (Maçanet de Cabrenys)
9. Alzines Bessones de mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet (Vilanant)
10. Plàtan de can Compte (Capmany)
11. Plàtan de la Plaça (Colera)

Alta Ribagorça

12. Avet de Barranc de Morrano (Vall de Boí)
13. Pi de Peixerani (Vall de Boí)
14. Om del Trinquet (Vilaller)

Anoia (4)

15. Roure d'Ancosa (La Llacuna)
16. Pineda de can Ferrer del Coll (Piera)
17. Alzina de can Gol (Sant Martí de Tous)
18. Pi Gros de can Gallego (Cabrera d'Igualada) - mort per un llamp el 1999

Bages (6)

19. Alzina del mas Pujol (Artés)
20. Pi del Rèvol (Cardona) - mort per un incendi el 1998
21. Alzina Grossa de Querol (Fonollosa)
22. Roure del Massot (Moià)
23. Plàtan d'en Gibert (Monistrol de Montserrat)
24. Lledoner de l'Estació (Rajadell)

Baix Camp

25. Alzina del mas de Borbó (L'Aleixar)
26. Pi de les Planes (L'Aleixar)
28. Pi del Boter (Riudoms) - arrencat per un bufarut el 2001

Baix Ebre

29. Eucaliptus de Jesús (Tortosa)
30. Pi del Perillo (Alfara de Carles)
31. Om de Burjassénia (L'Aldea)
32. Plàtan de Bítem (Tortosa)
33.Teixos de Marturi (Roquetes)
34. Nouer Americà de Remolins (Tortosa)


Baix Empordà (4)

35. Alzina de mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005
36. Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
37. Llentiscle de Torrent (Torrent)
38. Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà (Santa Cristina d'Aro)

Baix Llobregat

39. Alzina de Puigvoltor (Begues)
40. Alzina de can Mitjans (Castellví de Rosanes) - morta per un bufarut el 1999
41. Pi Gros del Salt (Esparreguera) - mort el 1998


51. Avets de Das (Das)

Conca de Barberà (2)

52. Cedre del Jardí dels Salesians (Vimbodí-Poblet)
53. Servera de Riudabella (Vimbodí-Poblet)

Garraf

54. Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)
55. Pi Gros de la masia d'en Cabanyes (Vilanova i la Geltrú)

Garrotxa (7)

56. Roures d'Hormoier (Montagut i Oix)
57. Roureda del Parc Nou (Olot)
58. Roure de la Xoriguera (Les Planes d'Hòstoles)
59. Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)
60. Roure de la Mestressa (La Vall d'en Bas) - caigut pel vent el 2007
61. Roures de can Planes (La Vall de Bianya)
62. Roures de la Torre (La Vall de Bianya)

Gironès (1)

63. Pi de can Salvador (Llagostera) - mort el 2009

Maresme (5)

65. Garrofer de Montcabrer (Cabrils)
66. Gatell de can Arenes (Dosrius) - mort el 2005
68. Cuprés de can Figueras (Premià de Dalt)

Montsià

69. Auba de la Descàrrega (Amposta) - tombat per les ventades del cicló Klaus el 2009
71. Faig Pare del Retaule (La Sènia)
72. Pi Gros del Retaule (La Sènia)
73. Baladre de Balada (Sant Jaume d'Enveja)
74. Fargues de l'Arion (Ulldecona)
75. Xop del Barri del Castell (Ulldecona)

Osona

76. Til·ler de Masjoan (Espinelves)
77. Auró de Masjoan (Espinelves) - mort el 1996
78. Teix de Masjoan (Espinelves)
79. Castanyer d'Índia de Masjoan (Espinelves) - mort el 2005
80. Avet de Masjoan (Espinelves)
81. Sequoia de Masjoan (Espinelves)
82. Cedre de Masjoan (Espinelves)
83. Roure del Pla del Call (Rupit i Pruit)
84. Roure del Vilar o Roure de la Senyora (Sant Boi de Lluçanès)
85. Fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)
86. Roure de Carboneres (Santa Maria de Corcó) - mort el 1997
87. Pinsap dels Sors (Seva)
89. Alzina del Pujol (Taradell)
90. Plàtan de la Font Gran (Taradell)
93. Faig de la Font (Vidrà)
95. Avet noble del Noguer (Viladrau) - mort el 2002
97. Sequoia de Tortadès (Vilanova de Sau)

Pla de l'Estany (4)

100. Castanyer del pla de Sant Nicolau (Sant Antoni de Vilamajor)
101. Alzina de la Casa Nova de Vilafreser (Vilademuls) - aterrada per les nevades de 2010

Priorat

102. Om del Parc de Cornudella (Cornudella de Montsant) - mort per grafiosi el 1999
103. Alzina del mas de la Barba (Cornudella de Montsant)
104. Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)
105. Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)

Ribera d'Ebre (3)

106. Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)
107. Mata de Darmós (Tivissa)
108. Pi de Montbrió (Flix)

Ripollès
109. Avet de la Baga de la Berruga (Campelles)
110.Roure d'Engelats (Campelles)
111. Roure Glanic (Les Llosses)
112. Avet del Torrent de la Comella (Planoles)
113. Roure del Vilardell (Ribes de Fresser) - mort per les ventades del cicló Klaus el 2009
114. Roure de Perramon (Ribes de Fresser)
115. Grèvol de Ventolà (Ribes de Fresser)
116. Auró del Remei (Camprodon)
  
Selva

118. Roure de can Puig (Amer)
119. Arbre de la Llibertat (Arbúcies)
120. Càdec del Boixaus (Arbúcies)
123. Alzina de la Coma (Sant Hilari de Sacalm)
124. Lledoner de l'Esparra (Riudarenes) - mort el 2007
125. Cirerer del Soler de Mansolí (Sant Hilari de Sacalm) - mort per una ventada el 2013
126. Es Roure de Bon Retir (Tossa de Mar)
127. Suro de can Magre (Vidreres)
128. Suro de l'Hort de Caulés (Vidreres)
129. Freixe de l'Aulet (Vidreres)
130. Suro de can Ferrer (Riudarenes? Sant Hilari de Sacalm?) - mort per un incendi el 1994
131. Surolí de cal Músic (Massanes)

Terra Alta

132. Auró de Josepó (Horta de Sant Joan)
133. Lo Parot (Horta de Sant Joan)
134. Lo Pi Ramut (Arnes)
135. Lo Pimpoll (Arnes)
136. Pi de Balija (Horta de Sant Joan)
137. Pi de Maurí (Horta de Sant Joan)
138. Pins del Collet de Fenassar (Horta de Sant Joan)
139. Teix d'Engrilló (Prat de Comte)

Vall d'Aran

140. Avet de Canejan (Canejan)
 
Vallès Occidental (3)

141. Alzina de can Pedró (Palau-solità i Plegamans) - morta el 2004
142. Roure del Parc de ca n'Oriol (Rubí) - mort el 2010
143. Pi de les Quatre Besses del Dalmau (Sant Llorenç Savall)

Vallès Oriental

144. Plàtan de la Font de la Pineda (Bigues i Riells)
145. Roure de can Corró (Caldes de Montbui) - mort el 1997
146. Castanyer Gros de la Casa del Bosc o Castanyer de can Cuch (Cànoves i Samalús)
147. Roure del Giol (Castellcir)
148. Castanyers de la Traüna (Fogars de Montclús)
149. Alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall)
150. Arboç de Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)
151. Boix de l'Església (Montseny)
152. Roure de Santa Maria de Montnegre (Sant Celoni) - mort pel temporal de vent i neu de 2010
153. Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines) - mort per grafiosi el 1996

La Pubilla (Maçanet de Cabrenys)

La Pubilla

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari:
Terme municipal: Maçanet de Cabrenys
Coordenades UTM ED50 (m): X  481557  Y 4693204
Alçaria total: 14 m
Volt de canó: 27,5 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada: 250 anys

Igual com ens va passar en el cas d'El Suratell, seguint les indicacions de la web de la Generalitat, un cop sobre el terreny no vam saber trobar la surera. Aquesta vegada, però, no vam trobar cap excursionista salvador que ens pogués guiar, així que, cansats ja com estàvem de voltar tant, vam decidir deixar l'aventura per a una futura visita a la zona. És a dir, que encara el tenim pendent.

Actualitzant el marcador

Segona visita a l'Alt Empordà en recerca i captura de la Pubilla, l'últim arbre que ens falta a la col·lecció d'aquesta comarca. Aquesta vegada no teníem excusa d'estar cansats, perquè es tractava de l'únic arbre que anàvem a buscar aquell dia, així que l'havíem de trobar sí o sí. Quan vam arribar a la zona vam témer que novament fracassaríem, perquè just aparcar el cotxe, ens vam trobar de morros amb un caçador i un senyal claríssim advertint-nos que es tractava de dia de batuda. 

Com que ells estaven a l'altra banda de la carretera i cap a on anàvem nosaltres no hi havia cap senyal de res, vam decidir endinsar-nos igualment al bosc (tot i que s'ha de reconèixer que anàvem fent més soroll de l'habitual, per si de cas...). Vam arribar fins al lloc on ens havíem quedat l'altra vegada i vam estar buscant una estona per allà on ens indicava el GPS, però res, altra vegada se'ns resistia...això no podia ser!! Vaja, que al final vam decidir deixar de banda tanta tecnologia i seguir avançant pel camí, a veure cap a on ens portava. I va ser llavors quan, per fi, van aparèixer davant dels nostres ulls les grans branques d'una gran surera amb el tronc més espectacular que hem vist fins el moment, almenys en les alzines sureres.


Per arribar a la Pubilla, primer de tot des de Darnius ens hem de dirigir cap a Maçanet de Cabrenys. Abans d'arribar-hi, trobarem la carretera cap a la Vajol, que hem d'agafar. A uns 500 metres trobarem, a mà dreta, l'inici d'una pista forestal amb marques de GR. Aquí hem de deixar el cotxe i començar a caminar. La veritat és que sabent cap a on anem, el camí no té pèrdua, ja que tan sols es tracta d'anar seguint les marques blanc-i-vermelles del GR, ignorant les bifurcacions que anem trobant.

Al cap d'uns minuts trobarem una pista a mà esquerra barrada amb una cadena. Això ens indicarà que anem per bon camí i que, a més, ja som força a prop del nostre objectiu. Hem de seguir avançant per la pista per on anàvem fins que, poc després, trobarem una nova bifurcació. Aquesta vegada haurem de deixar el GR, que continua cap a la dreta, i seguir la pista que va cap a l'esquerra. No tindrem temps de pensar si anem bé o no que ja ens trobarem davant de l'impressionant surera. 



La Pubilla (desembre de 2014)
Aprofitant que érem a prop de la Jonquera (i que els trets dels caçadors, massa propers pel nostre gust, no ens van deixar admirar gaire estona la gran surera), vam decidir anar fins a la Jonquera a descobrir els dòlmens de mas Baleta. La tramuntana que bufava cada vegada amb més força va fer que no ens hi poguéssim estar massa estona, així que ens queda pendent, per a un altre dia menys ventós, fer el recorregut natural i megalític de la zona.

Dolmen I de Mas Baleta
Dolmen II de Mas Baleta
Recinte megalític de Mas Baleta

dissabte, 22 de novembre del 2014

Pi del Roc dels Castellots (Saldes)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393768  Y 4681101
Alçaria total: 13,5 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 11,3 m  
Edat estimada:

L'excusa dels Arbres Monumentals ens ha portat ja en dues ocasions a fer unes interessants excursions als peus de la cara nord del Pedraforca. Si a l'estiu l'havíem vist entremig de la boira, al novembre vam poder observar-lo mig cobert per la primera neu caiguda aquesta temporada, mentre gaudíem d'un dia radiant a tan sols 2º de temperatura.
Cara nord del Pedraforca amb la primera enfarinada de la temporada (novembre de 2014)
La veritat és que els diversos Faigs del Gresolet i els Pins de l'altra banda es poden visitar en un sol dia en un recorregut circular, si anem a ritme lleuger, però com que a nosaltres ens agrada prendre'ns-ho amb calma, vam optar per dividir-ho en dues jornades diferents.

Per arribar als Pins, tant el del Roc dels Castellots com els Pins Vells de la Pleta dels Baganesos, hem d'anar fins a Bagà i des d'allà agafar la carretera cap a la petita població de Gisclareny. Passem de llarg Gisclareny i a l'arribar al mirador seguirem per la pista que surt de la seva banda esquerra, del Coll de Bauma al Collell. S'ha de fer un bon tros de pista, així que vam optar per fer-la en cotxe.

Vam aparcar en un racó que vam trobar a la pista, una estona després de passar l'enllaç amb la pista de Gresolet (que hauríem d'agafar per fer l'itinerari circular) i vam continuar a peu per la pista, fins que vam veure els rocs que ens indicaven que érem a prop del Pi.


A partir d'aquí tocava avançar camp a través. Malgrat que semblava que hi havia algunes traces a terra i també anàvem trobant-nos de tant en tant amb uns puntets taronges marcats a la roca, com que no estàvem segurs de si ens portaven cap al nostre objectiu o no, vam decidir fer cas al GPS (sembla que aquesta vegada les indicacions de la web de la Generalitat eren encertades) i tirar pel dret.

Passats els rocs i travessat el descampat, arribarem al bosc. Hem de seguir direcció nord per dins del bosc i uns metres més amunt, rodejat d'altres pins molt més joves, descobrirem el nostre Pi. 

 
 

Pi del Roc dels Castellots (novembre de 2014)

diumenge, 16 de novembre del 2014

Pins Vells de la Pleta dels Baganesos I, II, III i IV (Saldes)

A prop de la Pleta dels Baganesos hi ha una colla de pins negres amb troncs de dimensions considerables. D'aquests n'hi ha quatre amb previsió de ser declarats Monumentals.

Aquests arbres es troben força a prop del Pi del Roc dels Castellots, així que és senzill arribar-hi. La nostra idea era, després de localitzar el Pi del Roc dels Castellots, retornar a la pista on havíem deixat el cotxe uns quants metres enrere, i seguir avançant un bon tros més, fins a trobar la Pleta dels Baganesos i el Canal de la Gralla, on hi ha els Pins Vells.  


Però quan érem sobre el terreny vam pensar que era absurd baixar a la pista per tornar a pujar tots aquells metres camp a través mig quilòmetre més enllà, així que des del Pi del Roc dels Castellots vam retornar a la zona del descampat i allà vam trobar una traça molt marcada que anava en la mateixa direcció en la que volíem anar, així que la vam anar seguint, i va resultar una molt bona idea.






Un cop a la Canal de la Gralla vam començar a avançar canal amunt, GPS en mà, intentant localitzar els quatre arbres que buscàvem. Com que en aquest cas no hi ha cartells indicadors per enlloc, ni tampoc plaques identificatives de cada un dels arbres, no estem segurs d'haver trobat exactament els arbres que buscàvem. D'arbres grossos en vam veure més de quatre, així que es fa difícil decidir quins d'ells eren els Monumentals. Nosaltres, novament, vam confiar amb les indicacions que havíem trobat per Internet (us deixo les dades més avall) i creiem haver localitzat els quatre Pins Vells de la Pleta dels Baganesos (els quatre arbres es troben enmig del bosc, a no molta distància uns dels altres, a la banda dreta del barranc si mirem cara nord), però potser no eren exactament els que pensem...

I - Sentinella del Serrat Alt

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 10 m
Volt de canó: 4,14 m
Capçada mitjana: 11,5 m  
Edat estimada:
Observacions: es ramifica en 4-6 besses

II - Pi de la Feixada del Prat Llong
 
Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 8,5 m
Volt de canó: 4,15 m
Capçada mitjana: 7 m  
Edat estimada:
Observacions: té moltes branques, algunes de les quals arriben fins a terra.

III - Pi bessó de la Pleta dels Baganesos

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 13,4 m
Volt de canó: 3,32 m
Capçada mitjana: 12,5 m  
Edat estimada:
Observacions: està format per quatre besses verticals i un tronc a la banda est.

IV - Pi del Canal de la Gralla

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 4,9 m
Capçada mitjana: 13 m  
Edat estimada:
Observacions: es bifurca en quatre besses

Apa, a veure qui endevina quin és quin!

 
 
 

dilluns, 1 de setembre del 2014

Alzina dels Colls (Casserres)

Declarat Arbre Monumental: previst
Propietari:
Terme municipal: Casserres (els Colls)
Coordenades UTM ED50 (m): X 403583  Y 4651202
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 3,6 m
Capçada mitjana: 28,6 m  
Edat estimada:

Espectacular alzina que trobarem molt a prop del nucli de Casserres. Des de dins del poble, hem d'agafar el "Camí de Cardona" i seguir-lo durant un quilòmetre llarg. L'Alzina no té pèrdua, perquè, encara que oficialment encara no té la declaració de Monumental, a la carretera hi ha un cartell amb lletra ben grossa que ens diu "Alzina dels Colls. Arbre monumental". Vaja, que quan veiem el cartell, entrem a la pista de sorra indicada, seguim uns metres endavant i ràpidament veurem, sens dubte, la gran Alzina.

He comentat ja que ens va semblar espectacular?

Alzina dels Colls (agost de 2014)
 
 

dissabte, 30 d’agost del 2014

Pi de les Tres Branques I, Pi de les Tres Branques II (Castellar del Riu)

En una col·lecció de "fitxes" sobre els arbres Monumentals de casa nostra no hi podia faltar l'Arbre Monumental per excel·lència, el més simbòlic de tots els nostres arbres, el Pi de les Tres Branques, representació dels tres puntals dels "Països Catalans". Curiosament, tantes vegades que l'hem vist per televisió i n'hem sentit parlar i fins ara mai l'havíem arribat a veure en directe.

Aquest arbre, que va viure més de dos-cents anys, va morir als volts de l'any 1915, però les seves restes s'han mantingut ben dretes fins als nostres dies. Una de les tres branques ja fa temps que es va partir i, recentment, uns desconeguts li han tallat amb motoserra una altra de les seves tres branques. Així doncs, el seu aspecte actual és el que podeu veure més avall.

Pi de les Tres Branques

Declarat Arbre Monumental: 1987
Propietari:
Terme municipal: Castellar del Riu (pla de Campllong)
Coordenades UTM ED50 (m): X 399390  Y 4662968
Alçaria total: 25 m
Volt de canó: 1,85 m
Capçada mitjana:  
Edat estimada:

Per arribar-hi, des de Berga hem d'agafar la carretera en direcció als Rasos de Peguera. A uns cinc quilòmetres, trobarem a mà esquerra un trencall cap a Castellar del Riu (BV-4243), cap on hem de dirigir-nos. Un quilòmetre més endavant, arribarem al pla de Campllong, on localitzarem ràpidament el Pi just al costat de la carretera.

Pi de les Tres Branques (agost de 2014)

Pi de les Tres Branques II

Declarat Arbre Monumental: 1987
Propietari:
Terme municipal: Castellar del Riu (pla de Campllong)
Coordenades UTM ED50 (m): X 399152  Y 4662835
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 2,97 m
Capçada mitjana: 12,6 m
Edat estimada:

El Pi Jove és un altre pi, molt més jove que l'anterior, i en plena vitalitat, que curiosament també té tres branques i creix esplèndid molt a prop del Pi de les Tres Branques. Per veure'l, hem d'avançar uns metres i, just a l'altra banda de la carretera, endinsar-nos per la pista forestal que hi ha. No tardarem gaire a trobar-nos davant d'aquest preciós exemplar. 

Ens va espantar veure-hi en una de les branques senyals de motoserra, com si algú hagués intentat tallar-li també una de les branques, però finalment s'ho hagués repensat. Deixant de banda temes ideològics i polítics que no vénen al cas, em sabria molt greu que l'arbre acabés pagant una factura que no li pertoca. Que hagin tallat una branca al Pi de les Tres Branques, més enllà del fet simbòlic que representa, no deixa de ser una bretolada feta a un cadàver de gairebé cent anys que probablement hauria caigut pel propi pas del temps, però aquest exemplar, que es troba en ple creixement, no es mereix acabar d'aquesta manera.

Pi de les Tres Branques Jove (agost de 2014)

divendres, 29 d’agost del 2014

Faig Setrill de la Baga de Gresolet (Saldes)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Família Capmasats de Gresolet
Terme municipal: Saldes (Baga de Gresolet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 395492  Y 4680009
Alçaria total: 28 m
Volt de canó: 3,79 m
Capçada mitjana: 24,5 m
Edat estimada:

Per completar l'excursió a les Molleres podem visitar també el Faig Setrill de la Baga de Gresolet, que no ve de passada, però no es troba massa allunyat dels altres futurs arbres Monumentals (bé, comptant que n'hi ha dos més morts que vius, no sé si arribaran a ser-ho, d'oficialment Monumentals...).

Malgrat que s'hi pot arribar a peu, nosaltres vam decidir anar-hi amb el cotxe, aprofitant el bon estat de la pista. Des del santuari del Gresolet, on nosaltres vam fer una parada tècnica per recuperar energies, s'ha de continuar pista amunt una estona més, fins que trobarem una corba pronunciada de gairebé 180º cap a la dreta. Ens hem d'aturar just abans d'entrar a la corba, quan a mà esquerra veurem una pista amb una gran roca a l'entrada, barrant el pas als vehicles, senyalitzada amb un vistós punt vermell.


Deixarem el cotxe en aquest punt, ben aparcat, que no molesti als vehicles que circulin per la pista (en deu minuts que hi vam ser, vam veure passar tres cotxes, així que es podria dir que és una pista força transitada) i entrarem al bosc per aquesta segona pista. Mentre anem caminant, podrem observar que els faigs d'aquesta fageda no són tan poca cosa com semblava a primera vista. Vam trobar almenys tres faigs que nosaltres afegiríem sense problemes a la llista d'arbres remarcables, fins que van aparèixer de nou els pals-fita amb marques grogues, que ens van indicar que el nostre objectiu era ben a prop.
Un altre faig també prou remarcable (agost de 2014)

La veritat és que no vam acabar d'entendre per què es destaca aquest faig en concret i no altres del seu voltant, des del nostre punt de vista, més interessants. Potser pel fet de tenir altres arbres molt alts a prop, vam tenir la sensació que aquest faig tampoc era tan espectacular. I, sobretot, quan feia poca estona havíem vist el Faig Gros i el seu imponent tronc que deixava en ridícul qualsevol altre exemplar. 

Ara, només veure'l, el que queda clar és el motiu del nom de Faig "Setrill".
Faig Setrill de la Baga de Gresolet (agost de 2014)

Faigs del Clot de l'Om, Faig Gros de les Molleres i Avet de les Molleres (Saldes)

Dins del PNIN del Pedraforca, al Bosc del Gresolet, s'hi poden trobar diversos arbres amb previsió de ser declarats Monumentals. Com que de moment es tracta tan sols d'una previsió, cap d'ells té la placa identificativa d'Arbre Monumental. Ara bé, trobar-los és relativament senzill, ja que contínuament anem trobant cartells pel camí que ens indiquen clarament cap a on hem d'anar i, fins i tot, pals-fita amb pintura groga en aquells punts que podrien ser una mica més perdedors. 

Bona part del recorregut va per pista forestal en molt bon estat (no transitable en cotxe, perquè el camí està vallat) i la resta pel mig del bosc, amb les fites que ens van marcant el camí, així que l'excursioneta és força agradable. Més si tenim en compte que comença als peus del Pedraforca, una de les muntanyes més boniques de casa nostra.


Per arribar als arbres que teniu a continuació, ens hem de dirigir cap a l'ermita-refugi-àrea recreativa del Gresolet. Per anar-hi hem d'agafar la carretera que ens porta al Pedraforca i agafar la pista cap al Collell i Gresolet. Són uns vuit quilòmetres de pista, asfaltada en algun tram, que està en molt bon estat. Uns 200 metres abans d'arribar a l'ermita veurem a mà esquerra (clarament indicada) la pista a Les Molleres, que anirem seguint. Nosaltres vam deixar el cotxe al costat dels indicadors, però es pot deixar també al costat de l'ermita, on hi ha més espai per aparcar.

Al mateix lloc on hi ha l'indicador de Les Molleres, trobarem el primer cartell que ens guiarà fins als arbres. Bé, ara ja sabem que l'excursió serà de sis quilòmetres.


Ara toca caminar per la pista forestal, sota els peus del Pedraforca, que nosaltres amb prou feines vam veure, ja que estava envoltat de núvols, dirigint-nos cap al Bosc de Gresolet.


A la primera bifurcació ja veurem el cartell que ens indica la proximitats dels primers grans arbres, els quatre faigs del Clot de l'Om. Aquí deixarem momentàniament la pista i començarem a trobar els primers pals amb pintura groga que ens portaran fins als peus dels arbres. Hem de creuar el rierol, així que potser cal preveure una tovalloleta si ha plogut recentment, malgrat que nosaltres vam poder passar sense cap problema saltant per sobre dels còdols.


Faigs del Clot de l'Om I, II, III i IV

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: Capmasats de Gresolet
Terme municipal: Saldes (les Molleres de Gresolet)
Coordenades UTM ED50 (m): X393559  Y 4679396
Alçaria total: 35 m (el més alt)
Volt de canó: 4,64 m (el més ample)
Capçada mitjana: 26,5 m (la més gran)
Edat estimada:

Els quatre arbres, com tota la zona del seu voltant, estan molt ben cuidats. Tot i això, un d'ells presenta un aspecte deplorable, que fa preveure que li queda poc temps de vida. Els altres tres es veuen en força més bon estat. Us deixo una foto de cada un dels faigs, tot i que no sabria dir-vos a quin correspon cada número (I, II, III i IV).
Tal com deia fa uns dies, a la "fitxa" de l'Avet de Canejan, els faigs són uns arbres que tenen un aspecte fantasmagòric. Aquests, al trobar-se en una forta pendent, tenen algunes arrels a la vista, cosa que augmenta aquesta sensació de ser màgics. Nosaltres hi vam anar a finals d'agost i les seves fulles encara continuaven ben verdes. D'aquí unes poques setmanes, el seu color serà ben diferent.





([Agost de 2017] Faig una actualització a la fitxa: m'informen els meus "ocellets" que el tronc del Faig que aquí ja comentava que presentava un aspecte deplorable finalment s'ha partit per la meitat i ha caigut, així que ara sí deu ser definitivament mort. De totes maneres, espero que m'ho confirmin, a més de l'estat del Faig Gros, que fa tres anys també tenia un aspecte ben lamentable. Una llàstima perdre uns exemplar tan excepcionals.)

Faig Gros de les Molleres de Gresolet

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Capmasats de Gresolet
Terme municipal: Saldes (les Molleres de Gresolet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 392765  Y 4679260
Alçaria total: 20 m
Volt de canó: 5,22 m
Capçada mitjana: 20,5 m
Edat estimada:

Vistos els Faigs del Clot de l'Om, retornem a la pista i seguim el nostre camí. En una nova bifurcació veurem el següent cartell indicador. 


Aquesta vegada ens diu que toca deixar la còmoda pista per la que veníem i entrar de ple a dins del bosc. A partir d'aquest moment, el passeig ja no serà tan agradable, ja que començarem a trobar més d'una pujadeta i aquests 600 metres se'ns faran eterns, en comparació al tram recorregut fins llavors. Novament, apareixeran els pals-fita amb pintura groga que ens aniran marcant el camí. Aquí sí caldrà seguir-los en compte, ja que hi ha algun moment que el sender queda amagat per les herbes, així que ens podríem perdre fàcilment si no fos per les fites.
Quan arribem al Faig Gros descobrirem que hi hem arribat una mica massa tard. Malgrat que segueix viu, el seu aspecte és força lamentable. I si comparem aquesta imatge amb la que apareix a la web de la Generalitat, veiem clarament que està empitjorant per moments. Una llàstima, ja que es deu tractar del faig més gros que hem vist fins el moment i d'aquí poc tan sols en quedaran les restes.

Faig Gros de les Molleres de Gresolet (agost de 2014)


Avet de les Molleres de Gresolet

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Capmasats de Gresolet
Terme municipal: Saldes (les Molleres de Gresolet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 392712  Y 4679175
Alçaria total: 35 m
Volt de canó: 4,08 m
Capçada mitjana: 13,5 m
Edat estimada:

Seguim dos-cents metres més camí amunt enmig del bosc fins a arribar a l'Avet, on finalitzarem el nostre recorregut. Per cert, us adverteixo que a la zona hi ha una bona colla de mosquits que no tenen cap mena de problema per travessar tot tipus de roba: deu minuts que vam seure al costat de l'Avet per menjar els cacauets salats que portàvem i...com ens van deixar l'esquena!!

Avet de les Molleres de Gresolet (agost de 2014)

Només faltarà desfer el camí fet i anar fins a l'àrea recreativa del Gresolet, on trobarem taules i bancs de fusta on podrem seure i esmorzar o dinar còmodament.

Arbres Monumentals del Berguedà

La comarca central del Berguedà té nou arbres declarats Monumentals, un d'ells potser l'arbre més conegut del nostre territori, malgrat portar gairebé cent anys mort:

- Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu)
- Pi de les Tres Branques II (Castellar del Riu)
- Alzina dels Colls (Casserres)


dimecres, 20 d’agost del 2014

Auró del Remei (Camprodon)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Camprodon (Creixenturri, Santuari del Remei)
Coordenades UTM ED50 (m): X 448587  Y 4682463
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,22 m
Capçada mitjana: 18,7 m
Edat estimada:

Per localitzar l'Auró del Remei, el primer que haurem de fer és, òbviament, localitzar l'ermita del Remei, a Creixenturri. Per arribar-hi, hem d'agafar la carretera C-38 des de Sant Pau de Segúries en direcció Camprodon. En un moment que la carretera fa una corba força tancada, veurem a mà dreta l'entrada d'una pista amb molts cartells indicadors, el més vistós dels quals diu "Can Peric" (si arribem a veure el càmping Vall de Camprodon ens haurem passat de llarg...).

Anirem seguint aquesta pista, seguint els cartells, un pèl descolorits, que ens guiaran fins a l'ermita del Remei. La pista està en força bon estat, tot i que a partir de l'última bifurcació que trobarem la cosa canvia. Nosaltres vam arribar fins a l'ermita amb el cotxe, però els últims metres ens van fer patir una mica, havent de passar entre roques i bassals que feien la conducció una mica més complicada. S'hi pot passar bé amb el vehicle, però si no ho veieu clar, millor deixeu el cotxe a l'encreuament i continueu els últims metres a peu.


L'ermita del Remei ens va semblar preciosa, situada en un lloc molt agradable i tranquil. L'únic inconvenient és que el terra està ple de "mines" de les vaques que pasturen per la zona, algunes mig amagades entre l'herba, així que s'ha d'anar en compte amb on posem els peus si no volem tornar cap a casa amb un regalet a les sabates.

Ermita del Remei
Al costat de l'ermita hi ha un petit prat i, al seu lateral, el nostre objectiu, l'Auró, ara per ara sense placa identificativa, ja que oficialment encara no ha estat declarat com a Monumental.


Auró del Remei (agost de 2014)

Just a tocar de l'ermita, però a la banda dreta en aquest cas, hi trobem un altre auró de dimensions molt més reduïdes, però que té la particularitat que el seu tronc ha crescut en horitzontal en lloc d'anar vertical, així que les branques, verticals, van perpendiculars al tronc. Per això se l'anomena l'Auró "Tombat".
Auró Tombat (agost de 2014)