L'estat de la qüestió

Ara que s'acosta el final de l'any 2014 és un bon moment per fer el recompte dels "nostres" arbres Monumentals (les comarques amb un nombre al costat les tenim completes):

Alt Empordà (11)

1. Suro del mas Perxés (Agullana)

2. El Fadrí (Agullana)

3. Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)

4. Plàtana Grossa d'en Massot (Darnius)

5. El Suratell (La Jonquera)

6. Arbre de la Llibertat (Llançà)
7. La Pubilla (Maçanet de Cabrenys)

8. Alzina de la Font de can Massanet (Vilafant)

9. Alzines Bessones de mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet (Vilanant)

10. Plàtan de can Compte (Capmany)

11. Plàtan de la Plaça (Colera)

Alta Ribagorça

12. Avet de Barranc de Morrano (Vall de Boí)
13. Pi de Peixerani (Vall de Boí)
14. Om del Trinquet (Vilaller)

Anoia (4)

15. Roure d'Ancosa (La Llacuna)
16. Pineda de can Ferrer del Coll (Piera)
17. Alzina de can Gol (Sant Martí de Tous)
18. Pi Gros de can Gallego (Cabrera d'Igualada) - mort per un llamp el 1999

Bages (6)

19. Alzina del mas Pujol (Artés)

20. Pi del Rèvol (Cardona) - mort per un incendi el 1998

21. Alzina Grossa de Querol (Fonollosa)

22. Roure del Massot (Moià)

23. Plàtan d'en Gibert (Monistrol de Montserrat)

24. Lledoner de l'Estació (Rajadell)

Baix Camp

25. Alzina del mas de Borbó (L'Aleixar)

26. Pi de les Planes (L'Aleixar)

27. Perelloner del Cisterer (Prades)

28. Pi del Boter (Riudoms) - arrencat per un bufarut el 2001

Baix Ebre

29. Eucaliptus de Jesús (Tortosa)
30. Pi del Perillo (Alfara de Carles)
31. Om de Burjassénia (L'Aldea)
32. Plàtan de Bítem (Tortosa)
33.Teixos de Marturi (Roquetes)
34. Nouer Americà de Remolins (Tortosa)


Baix Empordà (4)

35. Alzina de mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005

36. Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

37. Llentiscle de Torrent (Torrent)

38. Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà (Santa Cristina d'Aro)

Baix Llobregat

39. Alzina de Puigvoltor (Begues)
40. Alzina de can Mitjans (Castellví de Rosanes) - morta per un bufarut el 1999
41. Pi Gros del Salt (Esparreguera) - mort el 1998

Berguedà (9)

42. Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu)
43. Pi de les Tres Branques Jove (Castellar del Riu)
44. Avet de les Molleres de Gresolet (Saldes)
45. Faig Gros de les Molleres de Gresolet (Saldes)
46. Faigs del Clot de l'Om (Saldes)
47. Pins Vells de la Pleta dels Baganesos (Saldes)
48. Pi del Roc dels Castellots (Saldes)
49. Faig de la Baga del Gresolet o Faig Setrill (Saldes)
50.  Alzina dels Colls (Casserres)

Cerdanya (1)

51. Avets de Das (Das)

Conca de Barberà (2)

52. Cedre del Jardí dels Salesians (Vimbodí-Poblet)

53. Servera de Riudabella (Vimbodí-Poblet)

Garraf

54. Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)

55. Pi Gros de la masia d'en Cabanyes (Vilanova i la Geltrú)

Garrotxa (7)

56. Roures d'Hormoier (Montagut i Oix)
57. Roureda del Parc Nou (Olot)

58. Roure de la Xoriguera (Les Planes d'Hòstoles)

59. Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)

60. Roure de la Mestressa (La Vall d'en Bas) - caigut pel vent el 2007

61. Roures de can Planes (La Vall de Bianya)

62. Roures de la Torre (La Vall de Bianya)

Gironès (1)

63. Pi de can Salvador (Llagostera) - mort el 2009

Maresme (5)

64. Alzina de can Rosselló (Alella)

65. Garrofer de Montcabrer (Cabrils)

66. Gatell de can Arenes (Dosrius) - mort el 2005

67. Alzina de can Farrerons (Dosrius)

68. Cuprés de can Figueras (Premià de Dalt)

Montsià

69. Auba de la Descàrrega (Amposta) - tombat per les ventades del cicló Klaus el 2009

70. Carrasca Grossa de les Vallcaneres (La Sènia)

71. Faig Pare del Retaule (La Sènia)

72. Pi Gros del Retaule (La Sènia)
73. Baladre de Balada (Sant Jaume d'Enveja)
74. Fargues de l'Arion (Ulldecona)
75. Xop del Barri del Castell (Ulldecona)

Osona

76. Til·ler de Masjoan (Espinelves)

77. Auró de Masjoan (Espinelves) - mort el 1996

78. Teix de Masjoan (Espinelves)

79. Castanyer d'Índia de Masjoan (Espinelves) - mort el 2005

80. Avet de Masjoan (Espinelves)

81. Sequoia de Masjoan (Espinelves)

82. Cedre de Masjoan (Espinelves)

83. Roure del Pla del Call (Rupit i Pruit)

84. Roure del Vilar o Roure de la Senyora (Sant Boi de Lluçanès)

85. Fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)

86. Roure de Carboneres (Santa Maria de Corcó) - mort el 1997

87. Pinsap dels Sors (Seva)

88. Cuprés de can Vives (Seva)

89. Alzina del Pujol (Taradell)

90. Plàtan de la Font Gran (Taradell)

91. Roures Grossos de la Carrera (Vic)

92. Faig del Pla Petit de Fontcoberta (Vidrà)

93. Faig de la Font (Vidrà)

94. Roure de la Creu de l'Arç (Vidrà)

95. Avet noble del Noguer (Viladrau) - mort el 2002

96. Castanyer de les Nou Branques (Viladrau)

97. Sequoia de Tortadès (Vilanova de Sau)

Pla de l'Estany (4)

98. Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia (Fontcoberta)

99. Aulina Reclamadora de l'Omeda (Fontcoberta)

100. Castanyer del pla de Sant Nicolau (Sant Antoni de Vilamajor)

101. Alzina de la Casa Nova de Vilafreser (Vilademuls) - aterrada per les nevades de 2010

Priorat

102. Om del Parc de Cornudella (Cornudella de Montsant) - mort per grafiosi el 1999

103. Alzina del mas de la Barba (Cornudella de Montsant)

104. Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)

105. Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)

Ribera d'Ebre (3)

106. Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)

107. Mata de Darmós (Tivissa)

108. Pi de Montbrió (Flix)

Ripollès

109. Avet de la Baga de la Berruga (Campelles)
110.Roure d'Engelats (Campelles)

111. Roure Glanic (Les Llosses)
112. Avet del Torrent de la Comella (Planoles)

113. Roure del Vilardell (Ribes de Fresser) - mort per les ventades del cicló Klaus el 2009

114. Roure de Perramon (Ribes de Fresser)

115. Grèvol de Ventolà (Ribes de Fresser)
116. Auró del Remei (Camprodon)
  
Selva

117. Alzina de les Famades (Amer)

118. Roure de can Puig (Amer)

119. Arbre de la Llibertat (Arbúcies)

120. Càdec del Boixaus (Arbúcies)

121. Pi Gros de l'Espinau (Osor)

122. Roure Gros de can Iglesias (Osor)

123. Alzina de la Coma (Sant Hilari de Sacalm)

124. Lledoner de l'Esparra (Riudarenes) - mort el 2007

125. Cirerer del Soler de Mansolí (Sant Hilari de Sacalm) - mort per una ventada el 2013

126. Es Roure de Bon Retir (Tossa de Mar)

127. Suro de can Magre (Vidreres)

128. Suro de l'Hort de Caulés (Vidreres)

129. Freixe de l'Aulet (Vidreres)

130. Suro de can Ferrer (Riudarenes? Sant Hilari de Sacalm?) - mort per un incendi el 1994
131. Surolí de cal Músic (Massanes)

Terra Alta

132. Auró de Josepó (Horta de Sant Joan)

133. Lo Parot (Horta de Sant Joan)

134. Lo Pi Ramut (Arnes)

135. Lo Pimpoll (Arnes)

136. Pi de Balija (Horta de Sant Joan)

137. Pi de Maurí (Horta de Sant Joan)

138. Pins del Collet de Fenassar (Horta de Sant Joan)

139. Teix d'Engrilló (Prat de Comte)

Vall d'Aran

140. Avet de Canejan (Canejan)
 
Vallès Occidental (3)

141. Alzina de can Pedró (Palau-solità i Plegamans) - morta el 2004

142. Roure del Parc de ca n'Oriol (Rubí) - mort el 2010

143. Pi de les Quatre Besses del Dalmau (Sant Llorenç Savall)

Vallès Oriental

144. Plàtan de la Font de la Pineda (Bigues i Riells)

145. Roure de can Corró (Caldes de Montbui) - mort el 1997

146. Castanyer Gros de la Casa del Bosc o Castanyer de can Cuch (Cànoves i Samalús)

147. Roure del Giol (Castellcir)

148. Castanyers de la Traüna (Fogars de Montclús)

149. Alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall)

150. Arboç de Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)

151. Boix de l'Església (Montseny)

152. Roure de Santa Maria de Montnegre (Sant Celoni) - mort pel temporal de vent i neu de 2010

153. Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines) - mort per grafiosi el 1996

La Pubilla (Maçanet de Cabrenys)

La Pubilla

Espècie: quercus suber

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: ?
Terme municipal: Maçanet de Cabrenys
Coordenades UTM ED50 (m): X  481557  Y 4693204
Alçaria total: 14 m
Volt de canó: 5,27 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada: 250 anys

La primera vegada que vam anar a cercar la surera, igual com ens havia passat amb el cas del Suratell, seguint les indicacions de la web de la Generalitat, un cop sobre el terreny no vam saber trobar-la. Aquesta vegada, però, no vam trobar cap excursionista salvador que ens pogués guiar, així que, cansats ja com estàvem de voltar tant, vam decidir deixar l'aventura per a una futura visita a la zona. 

La segona vegada que hi vam anar, no teníem excusa d'estar cansats, perquè es tractava de l'únic arbre que anàvem a buscar aquell dia, així que l'havíem de trobar sí o sí. Quan vam arribar a la zona vam témer que fracassaríem novament, perquè, just aparcar el cotxe, ens vam trobar de morros amb un caçador i un senyal claríssim advertint-nos que es tractava de dia de batuda.

Com que ells estaven a l'altra banda de la carretera i cap a on anàvem nosaltres no hi havia cap senyal de res, vam decidir endinsar-nos igualment al bosc (tot i que s'ha de reconèixer que anàvem fent més soroll de l'habitual, per si de cas...). Vam arribar fins al lloc on ens havíem quedat l'altra vegada i vam estar buscant una estona per allà on ens indicava el GPS, però res, altra vegada se'ns resistia...això no podia ser!! Vaja, que al final vam decidir deixar de banda tanta tecnologia i seguir avançant pel camí, a veure cap a on ens portava. I va ser llavors quan, per fi, van aparèixer davant dels nostres ulls les grans branques d'una gran surera amb el tronc més espectacular que hem vist fins el moment, almenys en les alzines sureres.

Ara ja puc explicar com trobar-la: Per arribar a la Pubilla, primer de tot des de Darnius ens hem de dirigir cap a Maçanet de Cabrenys. Abans d'arribar-hi, trobarem la carretera cap a la Vajol, que hem d'agafar. A uns 500 metres trobarem, a mà dreta, l'inici d'una pista forestal amb marques de GR. Aquí hem de deixar el cotxe i començar a caminar. La veritat és que sabent cap a on anem, el camí no té pèrdua, ja que tan sols es tracta d'anar seguint les marques blanc-i-vermelles del GR, ignorant les bifurcacions que anem trobant.

Al cap d'uns minuts trobarem una pista a mà esquerra barrada amb una cadena. Això ens indicarà que anem per bon camí i que, a més, ja som força a prop del nostre objectiu. Hem de seguir avançant per la pista per on anàvem fins que, poc després, trobarem una nova bifurcació. Aquesta vegada haurem de deixar el GR, que continua cap a la dreta, i seguir la pista que va cap a l'esquerra. No tindrem temps de pensar si anem bé o no que ja ens trobarem davant de l'impressionant surera. 

La Pubilla (desembre de 2014)

Aprofitant que érem a prop de la Jonquera (i que els trets dels caçadors, massa propers pel nostre gust, no ens van deixar admirar gaire estona la gran surera), vam decidir anar fins a la Jonquera a descobrir els dòlmens de mas Baleta. La tramuntana que bufava cada vegada amb més força va fer que no ens hi poguéssim estar massa estona, així que ens queda pendent, per a un altre dia menys ventós, fer el recorregut natural i megalític de la zona.

Dolmen I de Mas Baleta

Dolmen II de Mas Baleta

Recinte megalític de Mas Baleta

Pi del Roc dels Castellots (Saldes)

Pi del Roc dels Castellots

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393768  Y 4681101
Alçaria total: 13,5 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 11,3 m  
Edat estimada: ?

L'excusa dels Arbres Monumentals ens ha portat ja en diverses ocasions a fer unes interessants excursions als peus de la cara nord del Pedraforca. Si a l'estiu l'havíem vist entremig de la boira, al novembre vam poder observar-lo mig cobert per la primera neu caiguda aquesta temporada, mentre gaudíem d'un dia radiant a tan sols 2º de temperatura.

Cara nord del Pedraforca amb la primera enfarinada de la temporada (novembre de 2014)

La veritat és que els diversos Faigs del Gresolet i els Pins de l'altra banda es poden visitar en un sol dia en un recorregut circular, si anem a ritme lleuger, però com que a nosaltres ens agrada prendre'ns-ho amb calma, vam optar per dividir-ho en dues jornades diferents.

Per arribar als Pins, tant el del Roc dels Castellots com els Pins Vells de la Pleta dels Baganesos, hem d'anar fins a Bagà i des d'allà agafar la carretera cap a la petita població de Gisclareny. Passem de llarg Gisclareny i a l'arribar al mirador seguirem per la pista que surt de la seva banda esquerra, del Coll de Bauma al Collell. S'ha de fer un bon tros de pista, així que vam optar per fer-la en cotxe.

Vam aparcar en un racó que vam trobar a la pista, una estona després de passar l'enllaç amb la pista de Gresolet (que hauríem d'agafar per fer l'itinerari circular) i vam continuar a peu per la pista, fins que vam veure els rocs que ens indicaven que érem a prop del Pi.

A partir d'aquí tocava avançar camp a través. Malgrat que semblava que hi havia algunes traces a terra, com que no estàvem segurs de si ens portaven cap al nostre objectiu o no, vam decidir fer cas al GPS (sembla que aquesta vegada les indicacions de la web de la Generalitat eren encertades) i tirar pel dret.

Passats els rocs i travessat el descampat, arribarem al bosc. Hem de seguir direcció nord per dins del bosc i uns metres més amunt, rodejat d'altres pins molt més joves, descobrirem el nostre Pi. 

 

 

Pi del Roc dels Castellots (novembre de 2014)

Pins Vells de la Pleta dels Baganesos I, II, III i IV (Saldes)

A prop de la Pleta dels Baganesos hi ha una colla de pins negres amb troncs de dimensions considerables. D'aquests n'hi ha quatre declarats Monumentals.

Aquests arbres es troben força a prop del Pi del Roc dels Castellots, així que és senzill anar d'un lloc a l'altre. La nostra idea era, després de localitzar el Pi del Roc dels Castellots, retornar a la pista on havíem deixat el cotxe uns quants metres enrere, i seguir avançant un bon tros més, fins a trobar la Pleta dels Baganesos i el Canal de la Gralla, on hi ha els Pins Vells.  

Però quan érem sobre el terreny vam pensar que era absurd baixar a la pista per tornar a pujar tots aquells metres camp a través mig quilòmetre més enllà, així que des del Pi del Roc dels Castellots vam retornar a la zona del descampat i allà vam trobar una traça molt marcada que anava en la mateixa direcció en la que volíem anar, així que la vam anar seguint, i va resultar una molt bona idea.

Un cop a la Canal de la Gralla vam començar a avançar canal amunt, GPS en mà, intentant localitzar els quatre arbres que buscàvem. Com que en aquest cas no hi ha cartells indicadors per enlloc, ni tampoc plaques identificatives de cada un dels arbres, no estem segurs d'haver trobat exactament els arbres que buscàvem. D'arbres grossos en vam veure més de quatre, així que es fa difícil decidir quins d'ells eren els Monumentals. Nosaltres, novament, vam confiar amb les indicacions que havíem trobat per Internet (us deixo les dades més avall) i creiem haver localitzat els quatre Pins Vells de la Pleta dels Baganesos (els quatre arbres es troben enmig del bosc, a no molta distància uns dels altres, a la banda dreta del barranc si mirem cara nord), però potser no eren exactament els que pensem...

Pins Vells de la Pleta dels Baganesos

I - Sentinella del Serrat Alt

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 10 m
Volt de canó: 4,14 m
Capçada mitjana: 11,5 m  
Edat estimada: ?
Observacions: es ramifica en 4-6 besses

II - Pi de la Feixada del Prat Llong
 
Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 8,5 m
Volt de canó: 4,15 m
Capçada mitjana: 7 m  
Edat estimada: ?
Observacions: té moltes branques, algunes de les quals arriben fins a terra.

III - Pi bessó de la Pleta dels Baganesos

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 13,4 m
Volt de canó: 3,32 m
Capçada mitjana: 12,5 m  
Edat estimada: ?
Observacions: està format per quatre besses verticals i un tronc a la banda est.

IV - Pi del Canal de la Gralla

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 4,9 m
Capçada mitjana: 13 m  
Edat estimada: ?
Observacions: es bifurca en quatre besses

Apa, a veure qui endevina quin és quin!

 

 

 

Alzina dels Colls (Casserres)

Alzina dels Colls

Espècie: quercus ilex subsp. ballota

Declarat Arbre Monumental: previst
Propietari: ?
Terme municipal: Casserres (els Colls)
Coordenades UTM ED50 (m): X 403583  Y 4651202
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 3,6 m
Capçada mitjana: 28,6 m  
Edat estimada: ?

Espectacular alzina que trobarem molt a prop del nucli de Casserres. Des de dins del poble, hem d'agafar el "Camí de Cardona" i seguir-lo durant un quilòmetre llarg. L'Alzina no té pèrdua, perquè, encara que oficialment encara no té la declaració de Monumental, a la carretera hi ha un cartell amb lletra ben grossa que ens diu "Alzina dels Colls. Arbre monumental". Vaja, que quan veiem el cartell, entrem a la pista de terra indicada, seguim uns metres endavant i ràpidament veurem, sens dubte, la gran Alzina.

He comentat ja que ens va semblar espectacular?

Alzina dels Colls (agost de 2014)

 

 

Pi de les Tres Branques I, Pi de les Tres Branques II (Castellar del Riu)

En una col·lecció de "fitxes" sobre els arbres Monumentals de casa nostra no hi podia faltar l'Arbre Monumental per excel·lència, el més simbòlic de tots els nostres arbres, el Pi de les Tres Branques, representació dels tres puntals dels "Països Catalans". Curiosament, tantes vegades que l'hem vist per televisió i n'hem sentit parlar i fins ara mai l'havíem arribat a veure en directe.

Pi de les Tres Branques

Espècie: pinus sylvestris

Declarat Arbre Monumental: l'any 1987
Propietari: ?
Terme municipal: Castellar del Riu (Espinalbet, pla de Campllong)
Coordenades UTM ED50 (m): X 399390  Y 4662968
Alçaria total: 25 m
Volt de canó: Bessa 1:1,85 m; Bessa 2: 1,75 m; Bessa 3: 1,57 m
Capçada mitjana:   ?
Edat estimada: 200 anys

Per arribar-hi, des de Berga hem d'agafar la carretera en direcció als Rasos de Peguera. A uns cinc quilòmetres, trobarem a mà esquerra un trencall cap a Castellar del Riu (BV-4243), cap on hem de dirigir-nos. Un quilòmetre més endavant, arribarem al pla de Campllong, on localitzarem ràpidament el Pi just al costat de la carretera.

Aquest arbre, que va viure més de dos-cents anys, va morir als volts de l'any 1915, però les seves restes s'han mantingut ben dretes fins als nostres dies. Una de les tres branques ja fa temps que es va partir i, recentment, uns desconeguts li han tallat amb motoserra una altra de les seves tres branques. Així doncs, el seu aspecte actual és el que podeu veure més avall.

Pi de les Tres Branques (agost de 2014)

Pi de les Tres Branques II

Espècie: pinus sylvestris

Declarat Arbre Monumental: l'any 1987
Propietari: ?
Terme municipal: Castellar del Riu (Espinalbet, pla de Campllong)
Coordenades UTM ED50 (m): X 399152  Y 4662835
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 2,97 m
Capçada mitjana: 12,6 m
Edat estimada: ?

El Pi Jove és un altre pi, molt més jove que l'anterior, i en plena vitalitat, que curiosament també té tres branques i creix esplèndid molt a prop del Pi de les Tres Branques. Per veure'l, hem d'avançar uns metres i, just a l'altra banda de la carretera, endinsar-nos per la pista forestal que hi ha. No tardarem gaire, uns 250 m, a trobar-nos davant d'aquest preciós exemplar. 

Ens va espantar veure-hi en una de les branques senyals de motoserra, com si algú hagués intentat tallar-li també una de les branques, però finalment s'ho hagués repensat. Deixant de banda temes ideològics i polítics que no venen al cas, em sabria molt greu que l'arbre acabés pagant una factura que no li pertoca. Que hagin tallat una branca al Pi de les Tres Branques, més enllà del fet simbòlic que representa, no deixa de ser una bretolada feta a un cadàver de gairebé cent anys que probablement hauria caigut pel propi pas del temps, però aquest exemplar, que es troba en ple creixement, no es mereix acabar d'aquesta manera.

Pi de les Tres Branques Jove (agost de 2014)

Faig Setrill de la Baga de Gresolet (Saldes)

Faig Setrill de la Baga de Gresolet

Espècie: fagus sylvatica

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Capmasats de Gresolet
Terme municipal: Saldes (Baga de Gresolet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 395492  Y 4680009
Alçaria total: 28 m
Volt de canó: 3,79 m
Capçada mitjana: 24,5 m
Edat estimada: ?

Per completar l'excursió a les Molleres podem visitar també el Faig Setrill de la Baga de Gresolet, que no ve de passada, però no es troba massa allunyat dels altres arbres Monumentals.

Malgrat que s'hi pot arribar a peu, nosaltres vam decidir anar-hi amb el cotxe, aprofitant el bon estat de la pista. Des del Santuari de Gresolet, on nosaltres vam fer una parada tècnica per recuperar energies, s'ha de continuar pista amunt una estona més, fins que trobarem una corba pronunciada de gairebé 180º cap a la dreta. Ens hem d'aturar just abans d'entrar a la corba, quan a mà esquerra veurem una pista amb una gran roca a l'entrada, barrant el pas als vehicles, senyalitzada amb un vistós punt taronja (de l'itinerari de Cavalls del Vent).

Deixarem el cotxe en aquest punt, ben aparcat, que no molesti als vehicles que circulin per la pista (en deu minuts que hi vam ser, vam veure passar tres cotxes, així que es podria dir que és una pista força transitada) i entrarem al bosc per aquesta segona pista. Mentre anem caminant, podrem observar que els faigs d'aquesta fageda no són tan poca cosa com semblava a primera vista. Vam trobar almenys tres faigs que nosaltres afegiríem sense problemes a la llista d'arbres remarcables, fins que van aparèixer de nou les estaques amb marques grogues, que ens van indicar que el nostre objectiu era ben a prop.

Un altre faig també prou remarcable (agost de 2014)

La veritat és que no vam acabar d'entendre per què es destaca aquest faig en concret i no altres del seu voltant, des del nostre punt de vista, més interessants. Potser pel fet de tenir altres arbres molt alts a prop, vam tenir la sensació que aquest faig tampoc era tan espectacular. I, sobretot, quan feia poca estona havíem vist el Faig Gros i el seu imponent tronc que deixava en ridícul qualsevol altre exemplar. 

Ara, només veure'l, el que queda clar és el motiu del nom de Faig "Setrill".

Faig Setrill de la Baga de Gresolet (agost de 2014)

Faigs del Clot de l'Om, Faig Gros de les Molleres i Avet de les Molleres (Saldes)

Dins del PNIN del Pedraforca, al Bosc del Gresolet, s'hi poden trobar diversos arbres declarats Monumentals. Localitzar-los és relativament senzill, ja que contínuament anem trobant cartells pel camí que ens indiquen clarament cap a on hem d'anar i, fins i tot, estaques amb pintura groga en aquells punts que podrien ser una mica més perdedors. 

Bona part del recorregut va per pista forestal en molt bon estat (no transitable en cotxe, perquè el camí està tancat) i la resta pel mig del bosc, amb les fites que ens van marcant el camí, així que l'excursioneta és força agradable. Més si tenim en compte que comença als peus del Pedraforca, una de les muntanyes més boniques de casa nostra.

Per arribar als arbres que teniu a continuació, ens hem de dirigir cap a l'ermita-refugi-àrea recreativa del Gresolet. Per anar-hi hem d'agafar la carretera que ens porta al Pedraforca i agafar la pista cap al Collell i Gresolet. Són uns vuit quilòmetres de pista, asfaltada en algun tram, que està en molt bon estat. 

Uns 200 metres abans d'arribar a l'ermita veurem a mà esquerra (clarament indicada) la pista a Les Molleres, que anirem seguint. Nosaltres vam deixar el cotxe al costat dels indicadors, però es pot deixar també al costat de l'ermita, on hi ha més espai per aparcar.

Al mateix lloc on hi ha l'indicador de Les Molleres, trobarem el primer cartell que ens guiarà fins als arbres. Bé, ara ja sabem que l'excursió serà de sis quilòmetres.

Ara toca caminar per la pista forestal, sota els peus del Pedraforca, que nosaltres amb prou feines vam veure, ja que estava envoltat de núvols, dirigint-nos cap al Bosc de Gresolet. 

A la primera bifurcació ja veurem el cartell que ens indica la proximitats dels primers grans arbres, els quatre faigs del Clot de l'Om. Aquí deixarem momentàniament la pista i començarem a trobar les primeres estaques amb pintura groga que ens portaran fins als peus dels arbres. Hem de creuar el rierol, així que potser cal preveure una tovalloleta si ha plogut recentment, malgrat que nosaltres vam poder passar sense cap problema saltant per sobre dels còdols.

Faigs del Clot de l'Om I, II, III i IV

Espècie: fagus sylvatica

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: Capmasats de Gresolet
Terme municipal: Saldes (Bosc de Gresolet, prop del torrent de les Molleres)
Coordenades UTM ED50 (m): X393559  Y 4679396
Alçaria total: 35 m (el més alt)
Volt de canó: 4,64 m (el més ample)
Capçada mitjana: 26,5 m (la més gran)
Edat estimada: ?

Els quatre arbres, com tota la zona del seu voltant, estan molt ben cuidats. Tot i això, un d'ells presenta un aspecte deplorable, que fa preveure que li queda poc temps de vida. Els altres tres es veuen en força més bon estat. Us deixo una foto de cada un dels faigs, tot i que no sabria dir-vos a quin correspon cada número (I, II, III i IV).

Tal com deia fa uns dies, a la "fitxa" de l'Avet de Canejan, els faigs són uns arbres que tenen un aspecte fantasmagòric. Aquests, al trobar-se en una forta pendent, tenen algunes arrels a la vista, cosa que augmenta aquesta sensació de ser màgics. Nosaltres hi vam anar a finals d'agost i les seves fulles encara continuaven ben verdes. D'aquí unes poques setmanes, el seu color serà ben diferent.

Faig del Clot de l'Om (agost de 2014)

Arbres Monumentals del Berguedà

La comarca central del Berguedà té nou arbres declarats Monumentals, un d'ells potser l'arbre més conegut del nostre territori, malgrat portar gairebé cent anys mort:

- Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu)

- Pi de les Tres Branques II (Castellar del Riu)

- Avet de les Molleres de Gresolet (Saldes)

- Faig Gros de les Molleres de Gresolet (Saldes)

- Faigs del Clot de l'Om (Saldes)

- Pins Vells de la Pleta dels Baganesos (Saldes)

- Pi del Roc dels Castellots (Saldes)

- Faig de la Baga de Gresolet o Faig Setrill (Saldes)

- Alzina dels Colls (Casserres)

Auró del Remei (Camprodon)

Auró del Remei

Espècie: acer campestre

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Josep M. Pujol
Terme municipal: Camprodon (Creixenturri, Santuari del Remei)
Coordenades UTM ED50 (m): X 448587  Y 4682463
Alçaria total: 18 m
Volt de canó: 3,22 m
Capçada mitjana: 18,7 m
Edat estimada: ?

Per localitzar l'Auró del Remei, el primer que haurem de fer és, òbviament, localitzar l'ermita del Remei, a Creixenturri. Per arribar-hi, hem d'agafar la carretera C-38 des de Sant Pau de Segúries en direcció Camprodon. En un moment que la carretera fa una corba força tancada, veurem a mà dreta l'entrada d'una pista amb molts cartells indicadors, el més vistós dels quals diu "Can Peric" (si arribem a veure el càmping Vall de Camprodon ens haurem passat de llarg...).

Anirem seguint aquesta pista, seguint els cartells, un pèl descolorits, que ens guiaran fins a l'ermita del Remei. La pista està en força bon estat, tot i que a partir de l'última bifurcació que trobarem la cosa canvia. Nosaltres vam arribar fins a l'ermita amb el cotxe, però els últims metres ens van fer patir una mica, havent de passar entre roques i bassals que feien la conducció una mica més complicada. S'hi pot passar bé amb el vehicle, però si no ho veieu clar, millor deixeu el cotxe a l'encreuament i continueu els últims metres a peu.

L'ermita del Remei ens va semblar preciosa, situada en un lloc molt agradable i tranquil. L'únic inconvenient és que el terra està ple de "mines" de les vaques que pasturen per la zona, algunes mig amagades entre l'herba, així que s'ha d'anar en compte amb on posem els peus si no volem tornar cap a casa amb un regalet a les sabates.

Ermita del Remei

Al costat de l'ermita hi ha un petit prat i, al seu lateral, el nostre objectiu, l'Auró.

Auró del Remei (agost de 2014)

Just a tocar de l'ermita, però a la banda dreta en aquest cas, hi trobem un altre auró de dimensions molt més reduïdes, però que té la particularitat que el seu tronc ha crescut en horitzontal en lloc d'anar vertical, així que les branques, verticals, van perpendiculars al tronc. Per això se l'anomena l'Auró "Tombat".

Auró Tombat (agost de 2014)

Avet del Torrent de la Comella (Planoles)

Avet del Torrent de la Comella

Espècie: abies alba

Declarat Arbre Monumental: l'any 2005
Propietari: Ajuntament de Planoles
Terme municipal: Planoles (Torrent de la Comella)
Coordenades UTM ED50 (m): X 425228  Y 4683067
Alçaria total: 28,5 m
Volt de canó: 3,43 m
Capçada mitjana: 15,2 m
Edat estimada: ?

L'Avet del Torrent de la Comella, també anomenat Avet del Forn de la Calç, és un dels avets més espectaculars que hem vist fins ara. Després d'uns dies veient arbres morts (Avet de Canejan, del que gairebé no en queden ni les restes) i altres més morts que vius (Avet de la Baga de la Berruga), trobar-nos amb aquest preciós exemplar en ple creixement i amb tanta vitalitat, ha estat un veritable plaer. A més, se li suma el fet que es pot arribar fins a ell sense massa dificultats, fent una petita caminada d'un parell d'hores llargues entre anar i tornar.

Avet del Torrent de la Comella (agost de 2014)

Potser la part complicada del dia és localitzar la pista asfaltada que va des de Campelles fins a Planoles, pista que hem d'agafar per arribar fins al lloc on deixarem el cotxe abans de posar-nos a caminar. Aquí us proposo dues opcions:

a) Agafar la pista des de Campelles en direcció a Planoles. Això ho recomano si abans de passar a veure l'Avet del Torrent de la Comella voleu passar a visitar, prèviament, els dos avets de Campelles. Si només voleu fer l'excursioneta que ara explicaré, llavors us recomano l'opció b).

b) Agafar la pista des de Planoles en direcció Campelles. Per arribar a la pista asfaltada, s'ha de creuar el poble per dins i dirigir-se cap a l'estació de tren. Quan gairebé arribem a l'estació, veurem un cartell on diu "Les casetes"; seguim aquest camí i, passada la depuradora i un abocador clausurat, trobarem a mà dreta l'inici de la pista (hi ha un indicador on diu "Campelles", però està amb lletra petita i costa de veure). 

Ara toca seguir aquesta pista una estona fins que trobarem a mà dreta una pista senyalitzada com a itinerari per córrer, amb el nom de "Roca Aguda". Agafem aquesta pista, que ens deixarà en una àrea recreativa, amb taules de fusta on podrem dinar quan acabem l'excursió. Deixarem aquí el cotxe, malgrat que la pista continua endavant, perquè està barrada amb una tanca, ja que la resta de la pista està pensada per a fer corrent o, com en el nostre cas, caminant.

Aquesta és la part més còmoda del camí i, alhora, la més avorrida, ja que consisteix en anar seguint els tres quilòmetres de pista fins arribar a Roca Aguda. Si teniu sort, com nosaltres, potser veureu algun esquirol creuant el camí per davant vostre, dirigint-se al bosc de pi roig que hi ha al costat. És un recorregut totalment pla i en molt bon estat, així que la dificultat és nul·la.

Dic això perquè un cop acabada la pista, la cosa canvia radicalment. Quan arribem al final d'aquest recorregut, on trobarem un cartell indicatiu de l'excursió que anem a fer (que no té pèrdua, només cal anar seguint els indicadors cap al "Montgrony"), agafarem el corriol que surt a mà dreta d'aquest cartell. Creuarem el rierol i agafarem aire, perquè comença la pujada. Per sort, només són uns 25 minuts de puja i baixa, creuant un altre rierol, fins arribar al cim de la Serra de Malcastell. 

Quan trobem l'indicador que marca "Montgrony" cap a una banda i "Serra de Malcastell" cap a l'altra, nosaltres hem de seguir cap al Montgrony, Ara bé, si pugem fins al cim de la Serra, que és allà mateix, podrem veure ja a distància el nostre objectiu, traient el nas per sobre de la resta d'arbres del seu voltant.

Seguim avançant pel corriol, ara més planer, passem pel costat d'una petita pedrera i, pocs metres més enllà, ens trobarem amb el nostre Avet just al costat dret del camí. Ara bé, si el volem veure des de dalt, tal com apareix a la primera fotografia d'aquesta entrada, haurem de seguir avançant una mica més pel corriol, perquè des de sota és impossible veure'l tot sencer.

Si teniu ganes de seguir caminant, podeu acabar de fer tot el recorregut circular fins a retornar a Roca Aguda. Nosaltres ens vam donar per satisfets havent localitzat l'Avet, així que, fetes les fotos de rigor, vam desfer de tornada el camí que havíem fet d'anada.

Avet de Canejan (Canejan)

Avet de Canejan

Espècie: abies alba

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: ?
Terme municipal: Canejan (prop de la pista entre Les i Toran)
Coordenades UTM ED50 (m): X 316534  Y 4742560
Alçaria total: 22 m
Volt de canó: 5,5 m
Capçada mitjana: 20,5 m
Edat estimada: ?

L'Avet de Canejan, que havia estat l'avet més gran d'edat i de mida de Catalunya, va morir l'any 1995. Des d'aleshores el temps ha anat fent de les seves i actualment queda ben poca cosa de la formositat passada d'aquest excepcional exemplar. Comparant la fotografia que apareix a la web de la Generalitat i l'estat en què vam trobar nosaltres les restes de l'arbre, queda clar que li queda ben poc temps d'existència.

No val la pena molestar-se en fer una caminada fins a l'arbre per veure'n les restes, perquè fa venir ganes de plorar veure'l en aquell estat. De totes maneres, l'excursió que us proposo crec que val la pena fer-la no per l'arbre en si, sinó pels paisatges que anirem trobant de camí. Nosaltres vam anar seguint una ressenya d'un llibre (que és la que us posaré aquí), però hi ha altres maneres més ràpides d'arribar fins a l'Avet. Ara, jo em quedo amb la nostra versió, ja veureu per què.

La caminada la començarem des de la carretera que puja de Pontaut a Canejan. Passats uns tres quilòmetres des de Pontaut, trobarem un camí a mà dreta que s'endinsa muntanya amunt, que correspon a un tram del sender PR-C 114 (hi ha marques grogues i blanques pel camí, però passen força desapercebudes). A la carretera, al lloc on hem de deixar el vehicle, hi veurem un pal indicador de "Bordius", així que no hi ha dubte que estem al lloc adequat.

Ara toca caminar i, sobretot, prendre molta calma i paciència, perquè ens espera una horeta de pujada còmoda, però força intensa i contínua pel mig del bosc, fins a arribar a les bordes de Bordius. Quan a la nostra dreta localitzem un gran roure al costat del camí, calculem que estem a mitja pujada aproximadament. A partir d'aquí el "paisatge" anirà canviant, deixarem de veure tants avellaners, roures i pins, i entrarem de ple en territori de faigs, uns faigs centenaris espectaculars que no entenc per què no són declarats Monumentals.

Roure

Quan arribem a Bordius, tornarem a veure el cel i podrem contemplar la vall de Toran, que hem anat recorrent per dins del bosc. És un bon moment per fer una parada,  contemplar el paisatge, beure un glop d'aigua, fer un mos i recuperar l'aire que haurem perdut amb la pujada.

Bordius

En aquest punt deixarem el sender que hem anat recorrent fins aquí i, quan passem pel costat de la casa amb la xemeneia ran de camí farem un gir de 90 graus cap a la dreta i ens endinsarem pel prat que queda damunt seu. El creuarem camp a través i, en molt poca estona, arribarem a una pista forestal que queda per damunt de les teulades de les bordes.

Anirem seguint aquesta pista cap a la dreta una bona estona, fins que, en uns quaranta minuts, anirem a parar a la pista principal provinent de Les. Malgrat la monotonia d'anar caminant per pista forestal, per mi aquesta part és la més interessant de tota l'excursió, ja que es va avançant per entremig d'una fageda màgica, amb uns arbres amb formes increïbles que ens fan pensar que tot és possible.

Faig centenari

Fins i tot, en un moment donat, vam pensar que se'ns havia aparegut algun esperit del bosc quan, mentre anàvem caminant tranquil·lament, bocabadats amb la bellesa del nostre entorn, de sobte ens vam trobar amb un ocellot plantat al mig del camí, molt a prop nostre, mirant-nos fixament i sense intenció de moure's. Es va quedar quiet a terra, a metre i mig de distància de nosaltres i finalment va decidir anar-se'n, però per un moment vam pensar que intentava dir-nos alguna cosa i gairebé el vam sentir parlar i tot! Cercant informació per Internet, estem gairebé segurs que es tractava d'una femella de gall fer, animal que diuen que és força difícil de veure, cosa que ens fa encara més il·lusió. Ja dic jo que el lloc és màgic.

Quan arribem a la pista principal, que seguirem cap a l'esquerra, ens trobarem amb un altre canvi de paisatge, de fageda a avetosa. Aquest tros es fa més monòton, ja que els arbres no són tan espectaculars i res ens crida l'atenció (bé, sí, la gran quantitat de petits escarabats que hi havia voltant per tot arreu), però també és el tram més còmode, ja que la pista és molt plana i no costa gens avançar per ella.

Seguirem caminant per la pista fins que passarem un petit pont de ciment que creua el riu. Uns deu minuts més tard, haurem de deixar la pista i agafar un sender a mà dreta que porta fins a l'estany de Laujò. Aquesta és la part més complicada de l'excursió, ja que el sender no és gens evident i, a més, no hi ha cap indicador que ens marqui que allà hi ha les restes d'un arbre monumental ni tampoc que sigui el camí per arribar fins a un llac.

Per guiar-nos, comptem uns 700 metres des del pont de ciment. Quan veiem que a la nostra esquerra desapareixen els arbres i ens trobem amb un prat ben verd i, a més, localitzem les restes d'una petita borda a pocs metres del camí, en aquest punt hem de girar cap a la dreta i intentar localitzar l'entrada al sender. Nosaltres hi vam deixar unes pedres a mode de fita, però ves a saber si encara hi deuen ser. Si no, pugem camp a través entre els matolls fins a trobar el camí una mica més ben definit uns metres més amunt.

Ara només cal seguir-lo uns minutets i de seguida trobarem el que queda del monumental Avet.

Avet de Canejan (juliol de 2014)

Si ens ve de gust, podem seguir avançant pel sender fins a arribar al llac de Laujò, però són uns tres quarts d'hora més de camí. Nosaltres, però, vam decidir que ja en teníem prou, així que vam fer una parada tècnica als peus de l'arbre i vam retornar cap al lloc on havíem deixat el cotxe. En total van ser unes quatre hores de camí a ritme lent i pausat.