Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluçanès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Lluçanès. Mostrar tots els missatges

31 de gener 2026

Alzina Negra de Vilartimó (Lluçà)

Alzina Negra de Vilartimó

Espècie: quercus ilex
Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Bisbat de Vic
Terme municipal: Lluçà (Mas de Vilartimó)
Coordenades: UTM 31N x,y (m): 419046,4659662
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 3,94 m
Capçada mitjana: 18,2 m
Edat estimada: ?

Malgrat trobar-nos a -3º, vam pensar que feia prou bon dia per a recuperar la nostra cacera d'arbres, que teníem força abandonada. 

Des del març de 2025 que hi ha 24 noves incorporacions al llistat d'arbres protegits (com vaig posar a l'entrada anterior), tot i que encara no apareixen al web oficial dels Arbres Monumentals. Per això, bona part de la informació que en tenim ara mateix prové del web plantipodes-am.cat, del que ja us havia parlat temps enrere. 

De les diverses opcions que teníem, vam decidir començar per la comarca més joveneta de totes: el Lluçanès, nascuda com a tal el 2023 i que, per tant, apareix per primera vegada a la llista d'arbres Monumentals. L'arbre en qüestió és una alzina, concretament l'Alzina Negra de Vilartimó, al terme municipal de Lluçà.

Ja que hi érem, a part de visitar l'alzina, vam aprofitar per fer una petita excursioneta per la zona, seguint les indicacions d'aquest track.  

Vam deixar el cotxe a prop del càmping Riera Merlès, vam creuar la riera i en un parell de quilòmetres de corriol ja vam localitzar l'alzina. En aquell moment podíem haver retornat per on havíem anat, amb la qual cosa la volta s'hauria reduït a quatre quilòmetres, però vam decidir seguir el track i fer els deu quilòmetres que indicava l'excursió. 

La veritat és que com a excursió no presentava massa alicients, més enllà de caminar una estona per territori lluçanès que no tenim encara massa trepitjat. A més, hi ha força vaques pasturant per la zona, amb la qual cosa vam anar trobant bona part del recorregut cobert dels seus excrements. Per sort per nosaltres, estàvem a -3º, així que el fang (havia plogut i fins i tot nevat els dies anteriors) barrejat amb els fems estava solidificat i hi vam poder caminar per sobre sense problemes. Si hagués fet més bon dia, amb temperatura més elevada i tot el gel desfet, no sé pas com hauríem acabat. 

Però bé, vam localitzar fàcilment l'Alzina Negra de Vilartimó, així que ja tenim un nou Arbre Monumental afegit a la nostra col·lecció particular. Quin serà el proper?

Alzina Negra de Vilartimó (gener de 2026)