Lledoner de l'Esparra (Riudarenes)

A la població de l'Esparra, dins el terme municipal de Riudarenes, s'hi trobava un lledoner preciós, plantat el 1812, que feia ombra a tota la plaça on es trobava. A la web de la Generalitat hi apareix una imatge que ens dona una idea de com era el fabulós arbre.

Lamentablement, l'any 2007 unes fortes ventades li van arrencar una de les branques principals i aquest fet va fer que el lledoner anés perdent vitalitat fins a morir. Actualment només en resta part de la soca.

Lledoner de l'Esparra (juliol de 2013)

Arbre de la Llibertat, Càdec del Buixaus i Magnòlia del Roquer (Arbúcies)

La població d'Arbúcies té tres arbres declarats com a Monumentals: el plàtan conegut com a Arbre de la Llibertat i la Magnòlia del Roquer, que es troben dins del poble mateix, i el Càdec del Boixaus, situat a la masia del mateix nom, que trobarem després de recórrer set quilòmetres de pista més o menys apta per a tots els cotxes.

Arbre de la Llibertat

Espècie: platanus x hispanica

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament d'Arbúcies
Terme municipal: Arbúcies (Plaça de la Vila)
Coordenades UTM ED50 (m): X 459742  Y 4629674
Alçaria total: 13 m
Volt de canó: 3,35 m
Capçada mitjana: 18,3 m
Edat estimada: plantat l'any 1873

Aquest plàtan va ser plantat l'any 1873 per commemorar la Revolució de Setembre de 1868 i com a símbol de llibertat en plena Guerra Carlina (1872-1876). D'aquí el seu nom d'"Arbre de la Llibertat". Arreu del territori català hi ha altres Arbres de la Llibertat, com el de Llançà i el de Colera, tots dos a l'Alt Empordà.

És impossible passar per la vila d'Arbúcies i no veure el seu monumental Arbre de la Llibertat, ja que es troba situat al centre del centre de la població, la Plaça de la Vila o de l'Església. Malgrat que la seva alçada no és excepcional (sobretot si la comparem amb els 32 metres del Plàtan de la Font Gran de Taradell, per exemple), el fet de trobar-se enmig d'edificacions i ocupar amb la seva ampla copa tota la plaça, fa que sembli molt més gran del que és. La veritat és que actualment té un aspecte fenomenal.

Arbre de la Llibertat (juliol de 2013)

Càdec del Boixaus (Buixaus? Buxaus?)

Espècie: juniperus oxycedrus susb. badia

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: ? 
Terme municipal: Arbúcies (el Boixaus de la Muntanya)
Coordenades UTM ED50 (m): X 455022  Y 4629270
Alçaria total: 11 m
Volt de canó: 2,6 m
Capçada mitjana: 13,5 m
Edat estimada: ?
 

Arribar a la casa del Boixaus no és difícil, perquè no té pèrdua (només cal anar seguint els indicadors), però tampoc és del tot fàcil, ja que s'han de recórrer set quilòmetres de pista que no està en males condicions, però no deixa de ser una pista forestal, així que es fan una mica eterns. Ara, el lloc val la pena, sobretot si algú busca passar uns dies en la tranquil·litat més absoluta.

No he descobert exactament com s'escriu el nom de la casa, ja que la web de la Generalitat l'anomena "Boixaus", la gent que gestiona la casa de turisme rural l'escriuen com a "Buxaus" a la seva web, mentre que als indicadors que porten fins al lloc hi diu "Buixaus". 

Càdec del Boixaus (juliol de 2013)

Magnòlia del Roquer

Espècie: magnolia grandiflora

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Garolera 
Terme municipal: Arbúcies (Jardí Dendrològic del Roquer)
Coordenades UTM ED50 (m): X 459767  Y 4629834
Alçaria total: 16 m
Volt de canó: 3,98 m
Capçada mitjana: 10,8 m
Edat estimada: plantada el 1867

Considerada la magnòlia més gran d'Europa (havia arribat a tenir 25 metres d'alçada), es troba dins el Jardí Dendrològic del Roquer, una finca privada situada al bell mig de la població d'Arbúcies, on s'hi poden veure també altres arbres que, tot i no tenir el títol de "Monumental", bé mereixen una visita. Per poder entrar al jardí cal concertar visita al museu etnològic del Montseny, una visita guiada que inclou poder admirar el jardí i també l'entrada al museu. Li faig una entrada a part.

Arbres Monumentals de La Selva

La comarca de La Selva no té tants Arbres Monumentals com la seva veïna Osona, però no es queda pas curta. En total té 17 declaracions, malgrat que alguns dels arbres ja no existeixen o en queda ben poc:

- Alzina de les Famades (Amer)
- Roure de can Puig (Amer)
- Arbre de la Llibertat (Arbúcies)
- Càdec del Buixaus (Arbúcies)
- Magnòlia del Roquer (Arbúcies)
- Surolí de cal Músic (Massanes)
- Pi Gros de l'Espinau (Osor)
- Roure Gros de can Iglesias (Osor)
- Alzina de la Coma (Osor)
- Lledoner de l'Esparra (Riudarenes) - mort el 2007 per una ventada
- Pi del Soler (Sant Hilari Sacalm)
- Cirerer del Soler de Mansolí (Sant Hilari Sacalm) - mort el 2013 per una ventada
- Es Roure de Bon Retir (Tossa de Mar)
- Suro de can Magre (Vidreres)
- Suro de l'Hort de Caulés (Vidreres)
- Freixe de l'Aulet (Vidreres)
- Suro de can Ferrer (Sant Hilari Sacalm) - mort el 1994 a causa d'un incendi

Sequoia de Tortadès (Vilanova de Sau)

Sequoia de Tortadès

Espècie: sequoiadendron giganteum

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ? 
Terme municipal: Vilanova de Sau (Vivers Tortadès)
Coordenades UTM ED50 (m): X 453520  Y 4638946
Alçaria total: 48 m
Volt de canó: 6,34 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada: plantada el 1870

La sequoia de Tortadès havia estat un dels arbres més alts de Catalunya, amb els seus 48 metres d'alçada. L'any 1990, però, un llamp que li va caure a sobre li va partir el tronc en dos i li va fer perdre part de la seva alçada. Actualment no he descobert exactament quants metres fa, però queda clar l'efecte del llamp, ja que la part de dalt del tronc es veu clarament partit en dos. Malgrat aquest incident, la sequoia gaudeix de gran vitalitat. Era coneguda popularment com a "Bella Antònia", per una degeneració de l'antic nom científic "Wellingtonia".

Sequoia de Tortadès (juliol de 2013)

Potser el que més ens va cridar l'atenció va ser aquest animalet que veieu aquí a sota. Primer vam pensar que es tractava d'un cuc de terra, però al veure'l de més a prop vam descobrir que no, que era una petita serp de vidre.

Per arribar als Vivers Tortadès, on hi ha la sequoia, s'ha d'anar a Sant Sadurní d'Osormort i d'allà agafar la BV-5201 en direcció Sant Hilari de Sacalm. Quan la carretera s'uneix amb la GI-541, seguim els indicadors de Vivers de Tortadès.

 

Castanyer de les Nou Branques (Viladrau)

A la població de Viladrau, a part de molta aigua i unes vistes envejables del Matagalls, hi podem trobar multitud enorme d'arbres espectaculars de totes menes, sobretot avets i, entre tots ells, cinc arbres declarats com a Monumentals. D'aquests cinc arbres, quatre (dos avets i dues sequoies) es troben dins la casa pairal del Noguer, així que el seu accés és restringit; el cinquè és un espectacular castanyer, el Castanyer de les Nou Branques, potser un dels arbres més coneguts del Montseny.

Castanyer de les Nou Branques

Espècie: castanea sativa

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025 
Propietari: Ajuntament?
Terme municipal: Viladrau (prop de la masia de la Vila)
Coordenades UTM ED50 (m): X 449720  Y 463601
Alçaria total: 24,5 m
Volt de canó: 7,35 m
Capçada mitjana: 18,2 m
Edat estimada: 700 anys

Quan nosaltres vam visitar Viladrau, anàvem amb el temps una mica justet, així que ens vam acontentar en fer el breu recorregut, d'una horeta aproximadament, des del centre del poble fins al castanyer i tornar. El recorregut va per pista forestal (a no ser que agafem una variant no tan còmoda) i està molt ben senyalitzat, així que no té pèrdua.

Malgrat que el castanyer s'anomena "de les Nou Branques", actualment només en té set, ja que dues  de les branques més grosses que tenia van caure l'any 1987 per un fort cop de vent. De les altres branques que queden no totes elles donen fruit, però la resta sí. Nosaltres el vam anar a visitar a finals de juliol, així que no hi vam trobar ni les pellofes.

 

 

 

Castanyer de les Nou Branques (juliol de 2013)

El més curiós del cas és que el castanyer està envoltat, a mode de sentinelles, de tot un conjunt d'altres castanyers que bé podrien merèixer, per si mateixos, el qualificatiu de Monumentals.

 

 

 

Faig del Pla Petit de Fontcoberta, Faig de can Font i Roure de la Creu de l'Arç (Vidrà)

Dins el terme municipal de Vidrà hi ha tres arbres declarats Monumentals: el Roure de la Creu de l'Arç, el Faig de can Font i el Faig Petit de Fontcoberta.

Roure de la Creu de l'Arç

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Ajuntament de Vidrà
Terme municipal: Vidrà (la Creu de l'Arç)
Coordenades UTM ED50 (m): X 443382  Y 4664044
Alçaria total:  18 m
Volt de canó:  4,2 m
Capçada mitjana:  23,8 m
Edat estimada: ?

El Roure de la Creu de l'Arç és el que primer trobarem al endinsar-nos dins del poble, ja que es troba en un punt força cèntric de la població, irònicament veí d'una asserradora.

Roure de la Creu de l'Arç (juliol de 2013)

Faig de can Font

Espècie: fagus sylvatica

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: R. Bach Coromina
Terme municipal: Vidrà (Siuret, can Font)
Coordenades UTM ED50 (m): X 445607  Y 4666284
Alçaria total: 27,5 m
Volt de canó: 4,73 m
Capçada mitjana: 22,8 m
Edat estimada: ?

Un arbre amb tres besses preciós i molt ben cuidat, situat a uns 600 metres de la masia de can Font, a Siuret (a 5,5 quilòmetres de Vidrà).

Faig de can Font (juliol de 2013)

Faig del Pla Petit de Fontcoberta

Espècie: fagus sylvatica 

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ? 
Terme municipal: Vidrà (Siuret, masia Fontcoberta)
Coordenades UTM ED50 (m): X 445155  Y 4667372 
Alçaria total: 27,5 m
Volt de canó: 5,05 m
Capçada mitjana: 26,3 m
Edat estimada: ?

Després de veure el Faig de can Font, podem seguir per la mateixa carretera amunt, fins a trobar un revolt tancat amb una torre elèctrica al costat. Nosaltres vam deixar el cotxe allà i vam continuar a peu, malgrat que la pista cap a la masia Fontcoberta és transitable.

Seguint les indicacions, passada la masia, vam arribar a un prat amb alguns faigs destacables, però no vam acabar de veure quin era el que tenia el títol de Monumental. Vam trobar una estaca de fusta que suposem que era el lloc on hi havia hagut la placa d'Arbre Monumental, però el cert és que el faig que teníem al nostre davant no ens va semblar tan espectacular com altres que havíem vist (27 metres d'alçada?), sobretot comptant que a prop seu hi havia altres faigs tan grans com aquell.  

Pla Petit de Fontcoberta

 

Faig del Pla Petit de Fontcoberta (juliol de 2013)

Altres faigs

Altres faigs

Roures Grossos de la Carrera (Vic)

Roures Grossos de la Carrera

Espècie: quercus pubescens

Declarats Arbres Monumentals: l'any 1988
Propietari: I. Postius Torres
Terme municipal: Vic (La Guixa, mas Carrera)
Coordenades UTM ED50 (m): X 435190  Y 4638678 
Alçaria total:  20 m (I), 15,5 m (II)
Volt de canó:  4,27 m (I), 3,7 m (II)
Capçada mitjana:  22,9 m (I), 16,5 m (II)
Edat estimada: ?

Els Roures Grossos de la Carrera són dos grans roures centenaris supervivents de la tala que es va fer en convertir la roureda que hi havia en terreny agrícola. Un dels dos roures ara mateix presenta un estat més aviat lamentable, degut a la caiguda d'algunes de les seves branques, que l'han deixat molt malmès. L'altre roure, en canvi, gaudeix de molta més vitalitat, malgrat que també ha perdut alguna de les seves branques principals, que deixa entreveure la possibilitat que l'interior del tronc estigui mig buit.

Les fotos es veuen una mica blanquinoses, però no és problema de la càmera ni del fotògraf (o fotògrafa), sinó del fet que, inesperadament, sorprenentment, inexplicablement, a la plana de Vic hi havia boira el dia que vam anar a visitar-los.

Roure Gros de la Carrera I (agost de 2013)

 

 

Roure Gros de la Carrera II (agost de 2013)

Per trobar els Roures Grossos de la Carrera des de Vic hem d'anar fins a Sentfores, travessar el poble i, just sortir-ne, agafar una pista forestal a mà dreta amb indicadors d'"El Pujolar". Anem seguint els cartells indicadors fins a trobar la masia de la Carrera, on hi ha els dos roures. 

De totes maneres, cal tenir en compte que es tracta d'una finca privada i s'ha de ser molt respectuós si hi anem, ja que els roures es troben al marge de camps sembrats i, tot i que s'hi pot anar seguint la pista, també hi ha els ramats pasturant per la zona. I per cert, les tanques estan electrificades...

Alzina de Masgrau (Tavèrnoles)

Alzina de Masgrau

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari:  ?
Terme municipal: Tavèrnoles (masia Masgrau)
Coordenades UTM ED50 (m): X 446418  Y 4644146 
Alçaria total: 17,3 m
Volt de canó: 4,63 m
Capçada mitjana: 20,5 m
Edat estimada: mil·lenària?

L'alzina de Masgrau és una de les alzines més grans que podem trobar a Catalunya. Per trobar-la cal primer trobar la masia Masgrau, cosa no del tot fàcil. Hem d'agafar la pista asfaltada que porta als Munts i el mirador del Salt de la Minyona, que surt de la carretera N-141d, entre Vilanova de Sau i Tavèrnoles (a la banda dreta si anem en direcció Tavèrnoles). Anem seguint l'asfalt fins que, després d'algunes corbes pronunciades, trobem un encreuament de diverses pistes. Aquí deixem l'asfalt i agafem la pista de terra que surt a mà esquerra, que seguirem uns metres fins que trobarem la masia Masgrau. L'alzina queda darrere la masia i la seva cabana.

El dia que hi vam anar nosaltres vam trobar totes les entrades de la masia ben barrades, així que no hi vam poder entrar a visitar la gran alzina. I tampoc la vam poder veure de fora estant, perquè l'alzinar que l'envolta és tan espès que tan sols ens va deixar entreveure el tronc en la distància. Navegant per Internet he trobat algunes imatges de gent que ha vist i fotografiat l'arbre de ben a prop, però no he acabat de descobrir si és que es pot visitar habitualment (i nosaltres vam tenir la mala sort de trobar-ho tot tancat) o s'ha de demanar permís exprés per a poder-hi entrar. Total, que vam localitzar la masia Masgrau, que sabem on és l'alzina, però no la vam poder veure en persona, així que, òbviament, tampoc en puc posar cap imatge.

El que sí vam poder fotografiar a la mateixa pista va ser aquesta minigranoteta que anava fent salts d'una banda a l'altra (això o n'hi havia unes quantes totes igualetes).

Granoteta de Masgrau (agost de 2013)

Plàtan de la Font Gran i Alzina del Pujol (Taradell)

Dins del terme municipal de Taradell hi ha dos arbres amb el títol de Monumentals. Un d'ells (el Plàtan de la Font Gran) es troba dins del poble, l'altra (l'Alzina del Pujol) s'ha de caminar una miqueta per arribar-hi.

Plàtan de la Font Gran

Espècie: platanus × hispanica

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament de Taradell
Terme municipal: Taradell (Font Gran)
Coordenades UTM ED50 (m): X 440904  Y 4636587
Alçaria total: 34 m
Volt de canó: 4,15 m
Capçada mitjana: ?
Edat estimada: plantat el 1865

El Plàtan de la Font Gran es troba al parc de la Font Gran (d'aquí el seu nom), un parc molt bonic i concurregut de Taradell, situat molt a prop de la carretera de Viladrau.

Plàtan de la Font Gran (maig de 2013)

Actualització de 2026: Hem fet una nova visita a Taradell, per poder admirar de nou aquest gran plàtan i he de dir que l'hem trobar igual que tretze anys enrere. És a dir, que segueix sent igual d'espectacular. 

Plàtan de la Font Gran (agost de 2026)

Parc de la Font Gran (agost de 2026)

Alzina del Pujol

Espècie: quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: C. Banseli Vilarúbia
Terme municipal: Taradell (el Pujol)
Coordenades UTM ED50 (m): X 442155  Y 4636512
Alçaria total: 16 m
Volt de canó: 5,35 m
Capçada mitjana: 21,4 m
Edat estimada: pluricentenària

Si tenim ganes de passejar, hi ha un sender senyalitzat (PR-C 42) que, sortint del parc de la Font Gran, passa per l'Alzina del Pujol, l'ermita de Sant Quirze, el castell de Taradell i retorna a la Font Gran. Nosaltres, però, vam triar l'opció "per vagos": vam deixar el cotxe al final del carrer del Camí de la Codina i vam seguir camí amunt uns 500 metres, fins a trobar una esplanada i un cartell indicador d'"Alzina pluricentenària", que no sé ben bé com interpretar (200, 300, 400...900 anys?).

L'alzina, malgrat el cartellet indicador del sender que passa a visitar-la, ens va semblar una mica abandonada. Les branquetes queien totes cap avall, moltes de les seves fulles tenien l'aspecte que podeu veure en l'última foto i altres estaven directament seques. No hi entenc gaire, però no em va semblar que estigués en molt bones condicions.

Alzina del Pujol (juliol de 2013)

 

 

Actualització de 2026: Hem fet també la visita de rigor a l'Alzina del Pujol, esperant veure-la en millors condicions que l'altra vegada i he de dir que així ha estat. Ha desaparegut la placa identificativa, però l'alzina, la taula i banquets de pedra que hi ha als seus peus segueixen al seu lloc, avui força més net de vegetació de com l'havíem trobat el 2013. Ara ja sé que les protuberàncies de les fulles són gales, així que no és cap malaltia. Avui també n'hi hem vist algunes, però moltes menys.

Alzina del Pujol (agost de 2026)

Pinsap dels Sors i Cuprés de can Vives (Seva)

A la població de Seva s'hi troben dues cases pairals, molt properes una de l'altra, can Sors i can Vives, que tenen jardins espectaculars amb gran quantitat d'arbres singulars. Molts d'ells criden l'atenció, però tan sols dos gaudeixen del qualificatiu de Monumentals: el Pinsap dels Sors i el Cuprés de can Vives.

Al tractar-se de finques particulars, s'ha de demanar permís per poder entrar a veure'ls. Nosaltres, per no molestar a ningú, ens vam acontentar veient-los des del carrer.

Pinsap dels Sors

Espècie: abies pinsapo

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: ? 
Terme municipal: Seva (can Sors)
Coordenades UTM ED50 (m): les dades de la Generalitat no corresponen amb la situació real...
Alçaria total: 31,5 m
Volt de canó: 3,65 m
Capçada mitjana: 13,8 m
Edat estimada: plantat el 1880

Pinsap dels Sors i altres arbres (juliol de 2013)

Cuprés de can Vives

Espècie: cupressus macrocarpa

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: ?
Terme municipal: Seva (can Vives)
Coordenades UTM ED50 (m): X 440589  Y 4632562
Alçaria total:  27,5 m
Volt de canó:  5,5 m
Capçada mitjana:  17 m
Edat estimada: plantat el 1907

Cuprés de can Vives (maig de 2013)