Savina de Borente (Vall de Cardós)

Savina de Borente

Espècie: juniperus thurifera

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Ajuntament de Vall de Cardós
Terme municipal: Vall de Cardós (Ribera de Cardós)
Coordenades UTM ED50 (m): X 354019  Y 4712815
Alçària total:  7 m
Volt de canó: 1,47 m
Capçada mitjana:7,3 m
Edat estimada: 200-300 anys

Per arribar a la Savina de Borente, des de Llavorsí agafarem la carretera L-504 en direcció Ribera de Cardós. A l'alçada del punt quilomètric 8 veurem una pista a mà esquerra, que seguirem durant una bona estona. 

Aquesta pista, inicilment asfaltada, després de terra, no està en molt bones condicions, així que no és recomanable per a qualsevol tipus de vehicle. Hi ha moltes corbes amb cert pendent i molts fragments de pissarra per tot arreu, així que pot ser que les rodes rellisquin a l'intentar fer aquestes corbes. Nosaltres vam fer un bon tram de pista, fins que va arribar un moment que vam trobar un raconet on podíem deixar el cotxe sense molestar, així que vam pensar que seria millor deixar-lo allà i continuar fent corbes a peu. Si preferiu apurar al màxim, just al lloc on hem de deixar la pista hi ha un molt bon lloc on poder aparcar.

Quan trobem un petit mur de pedra seca, deixarem la pista i anirem seguint el sender que s'inicia just al seu costat (com podeu veure a la imatge de sota).

 

Farem uns quants metres seguint aquest camí, fins que localitzarem uns escalonets de formigó, restes d'unes obres de canalització fetes per ENDESA. Pujarem les escaletes i al final hi trobarem com un passadís fet també de formigó. El seguirem cap a la dreta i just on s'acaba podrem veure la savina al nostre davant.

Savina de Borente (juliol de 2016)

Savina d'Arati i Avet de les Fonts (Alins)

A la zona d'Alins hi trobem tres declaracions d'arbre Monumental: la Savina d'Arati, els Avets dels Forns i l'Avet de les Fonts.

Savina d'Arati

Espècie: juniperus thurifera

Declarada Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Alins
Coordenades UTM ED50 (m): X 362664  Y 4714336
Alçària total: 7 m
Volt de canó: 1,15 m
Capçada mitjana: 8,1 m
Edat estimada: ?

Anant des d'Alins en direcció Àreu (L-510), on agafarem la pista per anar a trobar l'Avet de les Fonts, passarem pel "costat" de la Savina d'Arati. És tan fàcil de localitzar, com complicat d'arribar als seus peus, així que nosaltres, aquesta vegada, vam decidir aprofitar-nos de la capacitat de zoom de la nostra càmera i fotografiar-la des de la carretera estant.

Anant, com deia, per la L-510, quan veiem el punt quilomètric 11 aparcarem el cotxe on no molesti. Veurem la borda d'Arati i, si aixequem la vista, podrem localitzar, força metres més amunt, la savina que busquem. No hi ha camí per arribar-hi, s'ha de pujar camp a través per on es pugui, per això nosaltres vam pensar que no valia la pena l'esforç i ens vam acontentar amb veure-la des de la distància.

Savina d'Arati (juliol de 2016)

Avet de les Fonts o Avet del Pla de la Selva

Espècie: abies alba

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Entitat Local d'Àreu
Terme municipal: Alins (Àreu, Pla de la Selva)
Coordenades UTM ED50 (m): X 364740  Y 4720460
Alçària total: 32 m
Volt de canó: 4,15 m
Capçada mitjana: 10,8 m
Edat estimada: ?

L'Avet de les Fonts, també anomenat Avet del Pla de la Selva es troba en un lloc privilegiat, amb moltes possibilitats per a fer-hi excursions diverses, com pot ser l'ascenció a la Pica d'Estats.

Nosaltres, però, hi vam anar en un matí que amenaçava pluja, així que vam decidir fer "el vago" i anar-hi amb el cotxe, pràcticament deixant-lo aparcat als seus peus. De fet, a la foto em veieu amb l'impermeable, ja que ens va començar a ploure mentre contemplàvem l'avet i vam acabar tornant, ja dins del cotxe, sota la tempesta i amb petita pedregada inclosa.

Avet de les Fonts (juliol de 2016)

Per trobar l'Avet de les Fonts hem d'anar fins al Pla de la Selva. Ens dirigirem cap a la població d'Àreu, creuarem el poble, i continuarem per la pista, ara ja sense asfalt, en direcció al refugi de Vallferrera o Pla de Boet, amb la Noguera de Vallferrera acompanyant-nos, en algun moment fins i tot massa a prop.

Quan arribem al Pla de la Selva, ja hi serem ben a prop; continuarem avançant una estona més per l'ampla pista fins que veurem a mà esquerra un cartell indicador de l'Avet. Deixarem el cotxe allà mateix i caminarem uns quants metres dins del bosc, fins que veurem l'alt avet.

Avets de la Coma de Perosa (Alt Àneu)

Avets de la Coma de Perosa

Espècie: abies alba

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: EMD Isil i Alòs d'Isil
Terme municipal: Alt Àneu (Isil, Coma de Perosa)
Coordenades UTM ED50 (m): X 3343020  Y 4735660
Alçària total: 33,9 m
Volt de canó: 4,7 m
Capçada mitjana: 13 m
Edat estimada: ?

Per veure els Avets de la Coma de Perosa tenim l'opció de deixar el cotxe a l'aparcament on l'haurem deixat per anar a veure els Pins Orcs del Pletiu d'Aulà i caminar els 15 minuts que ens porten fins la Coma de Perosa o bé agafar de nou el cotxe i fer el quilòmetre llarg de pista des de l'aparcament fins als peus dels avets, on recentment s'ha habilitat un petit espai per a estacionar-hi quatre vehicles. 

Suposem que decidim deixar-lo a l'aparcament. Si per anar als Pins havíem d'agafar la pista que surt de la banda est de l'aparcament, en el cas dels Avets de la Coma de Perosa hem d'anar just en sentit contrari. Primer creuarem el pont que passa per sobre la Noguera Pallaresa. Just passat el pont, la pista es bifurca: la banda esquerra (el camí de Bonabé que ens conduiria a Montgarri) s'endinsa al bosc de Cireres; la dreta ens portarà, al cap de pocs minuts, a passar primer pel costat de les Bordes de Perosa i, poc després, fins als avets que busquem.

Podem escollir anar fins als avets per la pista o bé pel sender que passa per la vall. Nosaltres vam decidir anar per la banda dreta, passant a prop de les bordes, i tornar per la pista, passant llavors pel bosc de Cireres i admirar la gran densitat que arriba a tenir aquest bosc centenari que mai ha estat explotat per l'home. Com diria aquell, "gallina de piel".

Els avets es troben a la banda dreta de la pista. Es poden veure clarament a distància, just sobre les bordes, com si es tractés de tres guardians vigilant la vall des de dalt d'un mirador. 

Avets de la Coma de Perosa (juliol de 2016)

Al costat dels avets hi ha un petit i discret monument de granit de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, i de diversos pobles de la zona, dedicat a Joan Corominas i Vigneaux en honor al centenari del seu naixement, l'any 2005.

Actualització de 2023: Una forta ventada va fer caure un dels avets, així que ara tan sols són dos (i les restes del tercer, que estan esteses a terra), tal com vam poder comprovar l'última vegada que hi vam ser, el juny de 2026.

Avets de la Coma de Perosa (juny de 2026)

Restes del tercer Avet de la Coma de Perosa 

Pins Orcs del Pletiu d'Aulà (Alt Àneu)

El terme municipal de l'Alt Àneu ha passat en deu anys de no tenir cap arbre Monumental a tenir-ne fins a tretze:

- Avet de Cireres

- Avet de Sauquers

- Avets de la Coma de Perosa (3 arbres)

- Erable Gran de Perosa

- Moixera de Montgós

- Pins Orcs del Pletiu d'Aulà (5 pins)

- Pi Roi de Cireres

Començo pels pins del pletiu d'Aulà, que són els que queden més separats de la resta. 

Pins Orcs del Pletiu d'Aulà

Espècie: pinus sylvestris

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Alt Àneu (Isil i Alòs d'Isil, Bosc del Pletiu d'Aulà)
Coordenades UTM ED50 (m): X 344032  Y 4735771
Alçària total: 20,5 m (I); 11,5 m (II); 18,5 m (III); 19 m (IV); 22 m (V)
Volt de canó: 3,68 m (I); 3,92 m (II); 4,3 m (III); 4,36 m (IV); 4,3 m (V)
Capçada mitjana: 14,1 m (I); 15,5 m (II); 14,5 m (III); 12,8 m (IV); 19,4 m (V)
Edat estimada: ?

Arribar fins al pletiu d'Aulà és més complicat pel cotxe que pel tros que s'ha de fer a peu. Per arribar-hi, el primer que hem de fer és anar fins a Alòs d'Isil i continuar per la carretera, que aviat es convertirà en la pista de terra que ens portaria cap a Montgarri, acompanyats sempre, en tot moment, per la Noguera Pallaresa. Part d'aquesta pista té accés restringit entre l'1 de novembre i l'1 de juny, així que si es vol fer amb vehicle, ha de ser durant l'estiu o inicis de tardor. 

Són uns quinze quilòmetres de pista que es pot anar fent amb tranquil·litat, amb alguns trams una mica més complicats, però passables, i algun tram també un pèl estret, per on no passen dos cotxe alhora.

Quan veiem les bordes d'Isil, sabrem que ja hi som a prop. Una mica més i ens trobarem amb una passera per travessar el riu, una bifurcació de la pista i, just al costat del pont, una zona habilitada com a aparcament, on podrem deixar el cotxe.

Aquest aparcament pot funiconar com a "camp base", ja que des d'aquest punt podrem anar a visitar els Pins Orcs per una banda i tota la resta d'arbres per altra. Si tenim temps de veure-ho tot (cosa factible si ho planifiquem bé), haurem ben aprofitat el dia, ja que haurem afegit set "cromos" de cop a la nostra col·lecció particular. Nosaltres hi hem estat unes quatre o cinc vegades (ja m'he descomptat), perquè no sempre teníem la informació necessària i vam acabar fent més voltes de les necessàries, però és perfectament possible visitar tots els arbres en un sol dia, si aprofitem el dia sencer i tenim clar cap a on hem d'anar.

De moment ens centrem en els Pins Orcs i deixem la resta per a altres entrades. Deixem el cotxe a l'aparcament i agafem la pista que surt a la banda est (per entendre'ns, deixarem el cotxe, anirem fins al pont a contemplar el riu i farem mitja volta per anar a agafar la pista que hi ha just a l'altra costat de l'aparcament. Ben aviat trobarem cartells indicadors del GR que porten cap al Port d'Aulà. Comptant que nosaltres volem anar al Pletiu d'Aulà, anem per bon camí.

Deixarem la pista i anirem pel sender que marca el GR. Algunes marques no són massa visibles i en algun moment el camí es desdibuixa, així que hem d'anar una mica alerta. Per sort, els trams per on passarem no són gaire espessos, així que podrem anar fent camí malgrat no veure els senyals, encara que sigui una mica camp a través en algun moment.
 

Al cap d'una estona ens tornarem a trobar altra vegada amb la pista (que hem deixat per estalviar-nos fer massa volta) i la seguirem uns metres, fins que trobarem un altre cartell indicador que ens dirigirà cap a un descampat. 

Com a curiositat (per dir-ho d'alguna manera), si continuem uns metres més per la pista, veurem uns arbres totalment coberts pel que sembla una mena de teranyina. No només n'hi ha a les branques, sinó que tot el tronc sencer està entapissat amb aquest tel blanquinós. He estat investigant per Internet i no hi he sabut trobar una resposta, així que no tinc ni idea de què devia ser. Ara, al passar-hi pel costat, me'n vaig allunyar tant com vaig poder, per si de cas...

Bé, tornem al descampat on ens han dirigit les indicacions del GR. Des d'aquest punt ja podrem veure el nostre objectiu: els Pins Orcs (a la foto de sota, són els pins que es veuen a la part superior esquerra), malgrat que vistos des d'aquí no semblen res de l'altre món. 

Des d'aquest punt podrem veure també la cabana del Pletiu d'Aulà. El més senzill per arribar als arbres és que anem seguint el sender fins a la cabana. Aquí sí que està força desdibuixat, però podem passar per on volguem, mentre no perdem de vista la cabana. Un cop a la cabana, anirem cap a l'esquerra uns 100 metres, fins als pins que veiem al nostre costat. Altra vegada, vistos des d'aquest punt els pins no semblen tenir res d'excepcional. Hi hem d'anar fins als seus peus per adonar-nos de com són realment.

Contemplar els Pins Orcs del Pletiu d'Aulà és una meravella. Malgrat que la web de la Generalitat posa les dades de cinc pins, la veritat és que tota la pineda és espectacular, així que com que no tenen placa identificativa, no sabem exactament a quin pi correspon cadascuna de les informacions. De totes maneres, no importa quins siguin els indicats, perquè per nosaltres tots ells són dignes de ser considerats Monumentals. Vaja, que si no fos perquè estava a punt de posar-se'ns a ploure, m'hauria passat una bona estona fent fotos per tot arreu.

Pi Orc del Pletiu d'Aulà (juliol de 2016)

Anècdota: A l'acabar la "cacera", quan ja tornàvem cap a Alòs d'Isil, en un moment concret ens vam creuar amb un altre cotxe que llavors pujava (eren les quatre de la tarda i, ara sí, estava plovent). El conductor em demana que pari i em pregunta: "¿Le queda mucho a esta carretera?" La veritat, no vaig saber massa què contestar-li...

Avet de la Solaneta (Espot)

Avet de la Solaneta

Espècie: abies alba

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Espot
Coordenades UTM ED50 (m): X
Alçària total: 26 m
Volt de canó: 4,4 m
Capçada mitjana: 11,4
Edat estimada: ?

Per arribar a l'Avet (o el que suposem que deu ser l'Avet de la Solaneta, ja que no tenia placa identificativa) hem de fer el mateix recorregut inicial que en el cas del Pi de Monestero, ja que l'avet es troba molt a prop del sender que porta cap a l'estany de Monestero. 

Ens situarem al refugi Ernest Mallafré i continuarem per la pista, seguint els indicadors a l'estany de Monestero. Uns metres més endavant, la pista es bifurca en dos: la banda esquerra, cap a Monestero; la dreta, cap a Portarró-Subenuix. Òbviament, per anar a buscar el Pi de Monestero, agafarem la de l'esquerra; per trobar l'Avet de la Solaneta, anirem cap a la dreta. De fet, la Solaneta és tota aquesta zona que tenim al davant. 

Caminarem uns metres per la pista i de seguida trobarem una corba força tancada i moltes ortigues a la banda esquerra. L'Avet es troba molt a prop, uns quants metres per sobre de la pista. No es veu des de la pista, així que ens hem d'endinsar dins de l'avetosa per a localitzar-lo. I tampoc hi ha cap sender ni res per a accedir-hi, així que haurem d'anar avançant per entre les herbes. Per sort, a aquella banda no hi ha tantes ortigues i es pot passar amb certa facilitat.

Al seu voltant hi ha molts altres avets dignes d'admirar, així que vam estar una bona estona fent voltes pel lloc, fent apostes sobre quin de tots aquells grans, alts i vells arbres devia ser el que es mereixia el qualificatiu de "Monumental", perquè per nosaltres tots ho podrien ser. Fins que vam anar uns metres més amunt i el vam veure: ara no hi havia dubte (a no ser que més amunt encara n'hi hagués un altre de més gran). 

Malgrat que nosaltres normalment no portem GPS ni similar, crec que el punt al mapa que apareix a la web de la Generalitat està ben situat, cosa que no passa en altres casos.

Avet de la Solaneta (juliol de 2016)

Altres avets

Altres avets

Pi de Monestero (Espot)

Pi de Monestero

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Espot (Vall de Monestero)
Coordenades UTM ED50 (m): 336390 Y 4714016
Alçària total: 14,5 m
Volt de canó: 4,1 m
Capçada mitjana: 10,3 m
Edat estimada: ?

Amb arbre monumental o sense, l'excursió fins a l'estany de Monestero val la pena de fer.  Són unes dues hores i mitja d'anada, més unes dues hores de tornada, però que es pot reduir a gairebé la meitat si decidim pagar un taxi que ens porti fins a l'estany de Sant Maurici. Nosaltres, com a bons catalans que som, vam preferir caminar abans que rascar-nos la butxaca, així que vam anar fins a Espot i d'allà vam recórrer els tres quilòmetres de pista fins a l'aparcament del Parc, des d'on ja només poden continuar circulant els mítics taxis tot-terreny que pugen fins a Sant Maurici o al refugi d'Amitges.

Així doncs, ara tocava posar-se a caminar. La veritat és que l'excursió fins a l'estany de Sant Maurici és un goig de fer. Està tot tan ben condicionat pel turisme, que el camí s'inicia amb una passarel·la que va pel mig del bosc, fins al pont que creua el riu Escrita.

A partir d'aquí ja no trobarem passarel·la, però el camí segueix sent molt còmode, primer passant pel mig dels camps i més endavant per dins l'avetosa, on començarem a trobar alguns avets que ve podrien merèixer-se el qualificatiu de "monumental". El recorregut no té pèrdua: quan sortim de l'avetosa, ens trobarem amb una pista força ampla que anirà ascendint lentament fins a arribar al llac.

Però el nostre objectiu no és l'estany de Sant Maurici, sinó un altre estany força més discretet: l'estany de Monestero. Anar fins a Monestero no és tan còmode com el camí que haurem fet fins ara, però de totes maneres es pot anar fent sense massa dificultats. El recorregut està indicat amb cartells informatius i el camí ben fressat fa que en cap moment poguem perdre'ns. 

Per començar el camí, quan ens dirigim cap a Sant Maurici, poc abans d'arribar al llac, la pista es bifurca i un cartell ens assenyala el camí cap al refugi Ernest Mallafré, situat a pocs metres d'allà. Passarem de llarg el refugi, seguirem una mica més la pista i de seguida trobarem el primer indicador de l'estany de Monestero. Ja només es tracta d'anar seguint el camí, aixecant la vista de tant en tant per poder contemplar els Encantats des de diverses perspectives. 

Es tracta d'entre una hora i quart i una hora i mitja de recorregut força planer, que en alguns moments presenta un lleu pendent i en algun altre moment ens fa saltar per sobre les pedres d'una tartera, però sense més complicacions.

Hora i mitja més tard, arribarem a l'estany de Monestero, on podrem exclamar el típic "oohh, que maaacuuu" i seure una estona, descansar i esmorzar, tot contemplant el paisatge.

Des del llac ens hem de dirigir cap a l'esquerra, amb l'esperança de veure, en un moment o altre, un pi que destaqui enmig de la resta i que ens confirmi que es tractava del Pi de Monestero. El lloc no és gaire accessible, ja que es tracta d'una tartera amb rocs força més grans que els que havíem trobat fins al moment, així que avançar per aquest terreny és més lent i dificultós.

Minuts més tard, veurem un gran pi, no molt alt, però amb un tronc que fa el doble de gruix que el dels seus veïns. 

Pi de Monestero (juliol de 2016)

El Mohawk, que és més tossut que jo, va decidir que no marxaríem d'allà fins a tocar el tronc del pi; jo vaig decidir que em conformava amb veure'l a distància, que les tarteres i jo no ens portem precisament bé. 

Oma de Peramea (Baix Pallars)

Oma de Peramea

Espècie: ulmus glabra

Declarat Arbre Monumental: 1995
Propietari: Ajuntament de Peramea
Terme municipal: Baix Pallars (Peramea)
Coordenades UTM ED50 (m): X 339254  Y 4688324
Alçària total: 13,5 m
Volt de canó: 2,82 m
Capçada mitjana: 14 m
Edat estimada: ?

L'Oma de Peramea va morir l'any 2014 a causa de la grafiosi. Un any més tard es va decidir tallar les branques seques de la seva capçada pel perill que es trenquessin i poguessin fer mal a algú. Actualment es conserva el tronc en record del que havia estat.

Restes de l'Oma de Peramea (juliol de 2016)

De totes maneres, si voleu anar a visitar el que queda del gran om, des de Gerri de la Sal i, gairebé ja sortint del poble, a mà esquerra si venim de la Pobla de Segur, trobarem la carretera que ens portarà fins a Peramea. Trobar l'arbre no és gens complicat, ja que el veurem just al davant quan entrem al poble.

Com a curiositat, si en lloc d'anar-hi físicament, preferiu fer-hi una visita virtual a través de Google Maps, hi podreu veure l'oma plena de vitalitat. No sé quan deu ser feta aquesta foto, però em sembla que hi hem arribat tard per molt poc temps. Una llàstima.

Actualització de 2023: Finalment, pel risc de caiguda de les branques seques, es va decidir tallar les restes de l'arbre, així que actualment ja no en queda rastre. En deixo l'entrada com a record del que havia estat.