Pi de Monestero (Espot)

Pi de Monestero

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Espot (Vall de Monestero)
Coordenades UTM ED50 (m): 336390 Y 4714016
Alçària total: 14,5 m
Volt de canó: 4,1 m
Capçada mitjana: 10,3 m
Edat estimada: ?

Amb arbre monumental o sense, l'excursió fins a l'estany de Monestero val la pena de fer.  Són unes dues hores i mitja d'anada, més unes dues hores de tornada, però que es pot reduir a gairebé la meitat si decidim pagar un taxi que ens porti fins a l'estany de Sant Maurici. Nosaltres, com a bons catalans que som, vam preferir caminar abans que rascar-nos la butxaca, així que vam anar fins a Espot i d'allà vam recórrer els tres quilòmetres de pista fins a l'aparcament del Parc, des d'on ja només poden continuar circulant els mítics taxis tot-terreny que pugen fins a Sant Maurici o al refugi d'Amitges.

Així doncs, ara tocava posar-se a caminar. La veritat és que l'excursió fins a l'estany de Sant Maurici és un goig de fer. Està tot tan ben condicionat pel turisme, que el camí s'inicia amb una passarel·la que va pel mig del bosc, fins al pont que creua el riu Escrita.

A partir d'aquí ja no trobarem passarel·la, però el camí segueix sent molt còmode, primer passant pel mig dels camps i més endavant per dins l'avetosa, on començarem a trobar alguns avets que ve podrien merèixer-se el qualificatiu de "monumental". El recorregut no té pèrdua: quan sortim de l'avetosa, ens trobarem amb una pista força ampla que anirà ascendint lentament fins a arribar al llac.

Però el nostre objectiu no és l'estany de Sant Maurici, sinó un altre estany força més discretet: l'estany de Monestero. Anar fins a Monestero no és tan còmode com el camí que haurem fet fins ara, però de totes maneres es pot anar fent sense massa dificultats. El recorregut està indicat amb cartells informatius i el camí ben fressat fa que en cap moment poguem perdre'ns. 

Per començar el camí, quan ens dirigim cap a Sant Maurici, poc abans d'arribar al llac, la pista es bifurca i un cartell ens assenyala el camí cap al refugi Ernest Mallafré, situat a pocs metres d'allà. Passarem de llarg el refugi, seguirem una mica més la pista i de seguida trobarem el primer indicador de l'estany de Monestero. Ja només es tracta d'anar seguint el camí, aixecant la vista de tant en tant per poder contemplar els Encantats des de diverses perspectives. 

Es tracta d'entre una hora i quart i una hora i mitja de recorregut força planer, que en alguns moments presenta un lleu pendent i en algun altre moment ens fa saltar per sobre les pedres d'una tartera, però sense més complicacions.

Hora i mitja més tard, arribarem a l'estany de Monestero, on podrem exclamar el típic "oohh, que maaacuuu" i seure una estona, descansar i esmorzar, tot contemplant el paisatge.

Des del llac ens hem de dirigir cap a l'esquerra, amb l'esperança de veure, en un moment o altre, un pi que destaqui enmig de la resta i que ens confirmi que es tractava del Pi de Monestero. El lloc no és gaire accessible, ja que es tracta d'una tartera amb rocs força més grans que els que havíem trobat fins al moment, així que avançar per aquest terreny és més lent i dificultós.

Minuts més tard, veurem un gran pi, no molt alt, però amb un tronc que fa el doble de gruix que el dels seus veïns. 

Pi de Monestero (juliol de 2016)

El Mohawk, que és més tossut que jo, va decidir que no marxaríem d'allà fins a tocar el tronc del pi; jo vaig decidir que em conformava amb veure'l a distància, que les tarteres i jo no ens portem precisament bé.