dimarts, 4 de setembre del 2007

PER MOLTS ANYS!!!


Avui fa exactament un any que va néixer el Blog d'una selenita. Va aparèixer amb la voluntat de servir com una mena de diari personal on desfer-me de l'estrés que de vegades comporta la meva feina i, alhora, poder compartir amb els seus lectors aquelles anècdotes que de tant en tant ocorren a l'institut, algunes divertides, altres més serioses, sovint gairebé increïbles, tot i que sempre certes.

Durant aquest any han canviat moltes coses en la meva vida. Poc temps després de començar a escriure el blog, per fi vaig decidir independitzar-me de casa els meus pares i anar a viure al meu propi piset, que potser no és gran cosa, però a mi m'agrada molt i on, ara que gairebé fa un any que hi visc, m'hi trobo d'allò més còmoda. Però no ho vaig fer jo sola, sinó que m'hi va acompanyar algú, el Mohawk, amb qui feia quatre anyets que ens vèiem sovint, però vam pensar que no en teníem prou i que ens volíem veure encara una miqueta més.

Uns mesos més tard, al desembre, vam decidir que, com que sembla que ens aguantem força bé un a l'altre i, total, ja estem lligats amb el banc durant els pròxims trenta anys, podíem fer una mica més oficial la nostra relació i ens vam casar a mitjans de maig. I de moment aquí seguim, quatre mesos més tard, gaudint del nostre pis i, sobretot, del fantàstic sofà chaiselonge (no sé si s'escriu així...) que ocupa la meitat del menjador.

Durant aquest any he escrit sobre temes molt variats, com són el sistema educatiu, les vivències al meu antic institut i de tant en tant algun apunt d'escalada, passant per un parèntesi per criticar certs anuncis de certa marca de desodorants el nom de la qual no vull ni recordar. Sempre intento evitar posar noms o referències que puguin identificar el lloc o les persones de qui parlo, suposo que no cal que expliqui per què. Per aquest motiu no posaré enlloc el meu nom real, malgrat que la majoria dels qui llegiu això ja el sapigueu (i agrairia que vosaltres tampoc el posessiu...), ni el nom del centre on treballo o he treballat fins ara.

Ara mateix, mentre escric aquestes línies, quan són gairebé les cinc de la tarda, estic fent temps fins que arribi l'hora d'anar a l'institut. Què hi he d'anar a fer? Doncs la reunió amb els pares dels que seran els meus nous alumnes. És curiós que coneixeré abans els pares que els fills. Serà divertida la reunió, perquè els nois faran 3r curs, cosa que vol dir que els pares, de fet, ja saben què els direm i en canvi jo, com que vaig aterrar allà ahir, hi ha moltes coses que encara no les sé. Ja veurem al final qui haurà d'informar a qui!

El millor d'escriure aquest blog és descobrir que hi ha gent que, encara que sigui per avorriment, perquè en aquell moment no té res més a fer, el va llegint de tant en tant. I algú fins i tot s'anima a deixar algun comentari, cosa que sempre em fa molta il·lusió. Ja sé que de vegades m'allargo una mica massa (els meus alumnes també m'ho diuen), però m'agrada explicar les coses ben explicades.

Vinga, no m'allargaré més, que amb el rotllo d'ahir ja n'hi va haver prou. Aniré a practicar davant del mirall què he de dir als senyors pares dels meus futurs alumnes...

2 comentaris:

Mohawk ha dit...

Anys i anys, per molts anys, a la una per molts anys..... je,je,je!!

Jortx ha dit...

Doncs moltes felicitats amb retard, que jo encara m'estic posant al dia dels posts que s'han escrit mentre jo voltava per aquests mons de déu.