Ahir m'explicaven una anècdota, d'aquelles que, t'ho miris com t'ho miris, no les acabes d'entendre.
Resulta que en un institut, un nano de 12 anyets es va fer mal jugant a l'hora del pati. Com que li va quedar la mà pelada, el van portar al metge per tal que li curés.
Van avisar la mare, però no es va presentar a l'hospital fins força estona més tard i sense donar ni tan sols les gràcies a la professora que havia acompanyat el seu nen fins allà.
Pel que es veu, aquest noiet, que està fent primer d'ESO, porten tan sols dues setmanes de curs i ja és conegut per tot el centre. Pel que sembla, té esquizofrènia diagnosticada, però els seus pares, vés a saber per què, es neguen a medicar-lo, i es va passar tota l'estona que van estar esperant a l'hospital parlant gairebé a crits tot sol de coses que no són els temes de conversa més habituals en un noiet de la seva edat.
Però el millor de tot és que el seu pare, en lloc de donar les gràcies a l'institut per aguantar el seu fill, resulta que no ha tingut cap idea millor que denunciar el centre perquè el seu fillet s'ha fet mal allà! I això el dia següent al succés! És a dir, que ja havia posat la denúncia quan el psicopedagog o el director de l'escola tot just s'estaven posant al corrent dels fets!!
I després encara ens acusen a nosaltres de no preocupar-nos dels seus fills. Amb actituds com aquestes, és obvi que no ho farem...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada