Alzina de Masjoan (Espinelves)

Alzina de Masjoan

Espècie: Quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: J. Masferrer Torrent
Terme municipal: Espinelves (finca Masjoan)
Coordenades: UTM (ED50) X 450839 Y 4635008

Alçària total: 29,5 m
Volt de canó: 3,12 m
Capçada mitjana: 16,3 m
Edat estimada: centenària?

Avui, finalment, després d'anys de postposar-ho, amb el Mohawk ens hem decidit a anar a "caçar" l'Alzina de Masjoan. Malgrat formar part de la llista llarga d'arbres monumentals de Masjoan, l'alzina es troba a 800 metres de l'Arborètum (al qual un altre dia haurem de fer una revisita, ja que ha incorporat nous elements a la llista de Monumentals), al mig del bosc i sense un camí clar per on arribar-hi. 

Ja fa temps que en teníem les coordenades, però poques indicacions que ens diguéssin com anar-hi, així que ho havíem anat endarrerint fins ara. Avui, que sorprenentment l'hem pogut trobar (també s'ha de dir que gràcies a la tossuderia del Mohawk, perquè si fos per mi hauríem plegat força estona abans), hem comprovat que, efectivament, es troba al mig del bosc i sense un camí clar per arribar-hi. 

Ens ha fet l'efecte que temps enrere devia haver sigut força més accessible, ja que hem anat caminant per antics camins forestals, ara clarament en desús i que s'aniran perdent si no se'n fa un manteniment, i un corriol avui ple d'arbustos i esbarzers que ens han dificultat poder avançar amb comoditat. 

Us intento explicar com hi hem arribat, tot i que no tinc clar si és el camí més òptim. Tenim l'opció de deixar el cotxe a l'aparcament de l'Arborètum, tot i que nosaltres hem decidit estalviar-nos uns quants metres de caminada i hem deixat el cotxe a la pista que surt uns metres a la dreta de l'arborètum i que ens porta a l'altra banda de l'Eix Transversal (C-25). L'hem aparcat just abans del túnel que passa per sota la carretera i des d'allà hem començat a caminar. 

Passar pel túnel ens ha permès contemplar les imatges més interessants del dia: tota una col·lecció de grafits d'animals diversos que ens han semblat preciosos.

A pocs metres de creuar la carretera, anant cap a l'esquerra, s'inicia una pista a mà dreta, que serà que anirem seguint durant una bona estona. Aquesta pista es nota que ha estat netejada fa poc temps, així que hem pogut anar fent tot aquest tram amb força comoditat. Aproximadament un quilòmetre i quart després la pista es divideix en tres opcions; nosaltres hem agafat la primera de la dreta. 

Aquesta nova pista ja no té manteniment i, malgrat que és força planera i es pot anar fent amb certa facilitat, els esbarzers i les acàcies que hi van creixent al seu marge acabaran tapant-la. Com que ja anàvem previnguts, portàvem unes tisores de podar i hem anat netejant una mica alguns trams, però òbviament els esbarzers creixent molt ràpidament, així que si no s'hi fa alguna cosa, acabarà perdent-se. 

Com que teníem la situació de l'alzina, sabíem més o menys on era, però ni la vèiem entre tanta vegetació ni trobàvem la manera d'arribar-hi. Quan portàvem més o menys mig quilòmetre d'aquesta pista i sabíem que l'alzina havia de ser molt a prop nostre, hem vist a mà dreta el que ens ha semblat un antic corriol, ara força ple d'arbustos, però per on de moment encara s'hi pot passar, així que l'hem anat seguint fins al punt on hem suposat que hi havia d'haver el nostre objectiu. Hem deixat una petita fita a l'entrada del corriol, per si algú s'atreveix a repetir l'experiència. 

Ens hem dirigit cap al fons del barranc i allà l'hem vista, l'Alzina de Masjoan, suposadament l'alzina més alta de casa nostra, tot i que es fa difícil de calcular la seva alçada, ja que entre tants arbres és impossible veure-la sencera. Aquesta vegada sí, hi ha placa identificativa, així que sabem del cert que hem trobat l'arbre que buscàvem. 

Alzina de Masjoan (juliol de 2026)

Per tornar cap al cotxe, hem pensat de desfer el corriol i provar de seguir avançant per la pista per la que havíem vingut, perquè sobre el mapa ens ha semblat que ens portaria cap al mateix lloc. Hem anat fent un tros i hem notat que ha deixat de ser pista i s'ha convertit en un corriol, però se'ns ha acabat de cop en un punt on una bona colla de castanyers caiguts ens han impedit poder continuar endavant. No sabem si la pista seguia més endavant o no, però hem preferit girar cua i desfer el camí conegut, que potser era més llarg, però també més segur. 

Per sort, Google Maps no ens ha fallat en cap moment, així que no ens hem perdut tot i que en algun moment he de reconèixer que no ho he tingut del tot clar. Vaja, que hem incorporat un altre arbre a la nostra col·lecció particular, però no hi tornarem.

Comentàvem amb el Mohawk que, en lloc de complicar-me tant la vida intentant fer aquestes explicacions, acabaria abans generant un track pel Wikiloc i llestos.  És cert que ens hauria anat molt bé, però a aquestes alçades, quan tenim la col·lecció gairebé completa, potser anem una mica tard per posar-nos-hi ara, oi? Per no perdre la tradició, us deixo un parell d'imatges extretes de Wikiloc i Google Maps.