dilluns, 26 de maig de 2014

Alzina de Puigvoltor o Puigmoltó (Begues), Lledoner del mas del Lledoner (Cervelló)

Alzina de Puigmoltó

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: J. Iglesias Mas de les Valls
Terme municipal: Begues (Font de Puigmoltó)
Coordenades UTM ED50 (m): X 409880  Y 4574744
Alçària total: 17,5 m
Volt de canó: 5,40 m
Capçada mitjana: 19 m
Edat estimada:

Per arribar a la Font de Puigmoltó (o Puigvoltor, com s'anomenava antigament) ens hem de dirigir cap a la població de Begues (BV-2041), però sense arribar a entrar-hi. En una de les rotondes, trobarem l'indicar del Camí del Parc del Garraf, que hem de seguir. Anirem avançant per la pista, perfectament apta per a vehicles, fins a trobar un revolt força tancat a mà dreta, pocs metres abans de l'entrada a una residència canina. Just a la corba, hi ha un raconet de la pista on podem deixar el cotxe sense molestar. Deixem el cotxe i retrocedim una mica per la pista, on trobarem un accés poc transitat però amb marques clares de roderes que ens portarà en uns quants metres fins a la font i la monumental alzina.


L'arbre, ja des de pocs centímetres del terra, es ramifica en nombrosos troncs, fet que fa que a primer cop d'ull l'alzina no sembli tan espectacular. Però si tenim en compte que aquest tronc principal, d'haver seguit en una sola soca en lloc de dividir-se en tantes parts, hauría tingut una volta de canó de gairebé cinc metres i mig, llavors potser ens la miraríem d'una altra manera.
 
Alzina de Puigmoltó (maig de 2014)
L'entorn de l'alzina es va condicionar el 1998, amb unes parets que envolten la font que es troba just al peu de l'arbre i uns banquets de pedra a on poder seure mentre es contempla el gran exemplar. Actualment, però, l'indret, malgrat no estar brut, es troba una mica deixat, algunes pedres dels bancs han caigut i hi comencen a créixer les herbes per tot arreu.



Lledoner del mas del Lledoner

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari:
Terme municipal: Cervelló (mas Lledoner)
Coordenades UTM ED50 (m): X 408530  Y 4582991
Alçària total: 13 m
Volt de canó: 7,2 m
Capçada mitjana: 17,3 m
Edat estimada:

El Lledoner es troba dins de la propietat del mas del Lledoner i té accés restringit. Per ara el tenim pendent.

Dels altres dos arbres Monumentals que hi havia a la comarca del Baix Llobregat, l'Alzina de can Mitjans (Castellví de Rosanes) va morir el 1999 a causa d'un bufarut que va deixar al descobert el mal estat interior en què es trobava l'arbre. L'altre, el Pi Gros del Salt (Esparreguera), amb els seus 34 metres d'alçada, va morir el 1998 afectat pels fongs.

Arbres Monumentals del Baix Llobregat

A la comarca del Baix Llobregat hi ha quatre arbres declarats Monumentals, malgrat que dos d'ells ja no existeix:

- Alzina de Puigvoltor (Begues)
- Alzina de can Mitjans (Castellví de Rosanes)- morta el 1999 per un bufarut
- Lledoner del mas del Lledoner (Cervelló)
- Pi Gros del Salt (Esparreguera) - mort el 1998

dilluns, 12 de maig de 2014

Alzina de can Gol (Sant Martí de Tous)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: J. Gual Fontcuberta
Terme municipal: Sant Martí de Tous (can Gol)
Coordenades UTM ED50 (m): X 376016  Y 4599928
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 4,5 m
Capçada mitjana: 17,8 m
Edat estimada:

Per arribar a l'Alzina de can Gol hem d'anar  a Sant Martí de Tous i, des d'allà, dirigir-nos cap a l'Aubereda. Malgrat que hi ha diverses maneres d'arribar a les runes de la masia de can Gol, les rutes van per pista de sorra amb cartells indicadors allà on fan falta, així que no té pèrdua. Us marco en el mapa el recorregut que vam fer nosaltres a peu.


Ruïnes de can Gol
 


Alzina de can Gol (maig de 2014)

A l'acostar-nos a l'alzina, la nostra primera impressió va ser que, fet i fet, tampoc n'hi havia per a tant, una alzina més entre tantes. Quan ens vam trobar als seus peus i vam observar-la de ben a prop vam saber que aquella alzina, aparentment petitona, portava uns quants anys sobre les seves branques i de ben segur amb moltes històries per explicar.


El quart arbre Monumental de la comarca de l'Anoia, el Pi Gros de can Gallego, de Cabrera d'Igualada, el 1999 va ser greument ferit de mort per un llamp. Finalment, deu anys més tard es va tallar per evitar que caigués i provoqués algun accident. En queden algunes restes.

Pineda de can Ferrer del Coll (Piera)

Declarada Arbreda Monumental: l'any 1995
Propietari: Generalitat de Catalunya?
Terme municipal: Piera (el Bedorc, cal Ferrer del Coll)
Coordenades UTM ED50 (m): X 392868  Y 4595342
Alçaria total: 38 m (el més alt)
Volt de canó: 3,35 m (el més gruixut)
Capçada mitjana: 16,6 m
Edat estimada:

Per arribar a la Pineda de can Ferrer del Coll hem d'agafar la carretera BV-2242 des de Piera cap a Sant Esteve Sesoliveres. A l'alçada del quilòmetre 4,5, abans d'arribar al Bedorc, trobarem a mà dreta una pista amb una indicació d'Hípica La Lluna. Seguirem les indicacions cap a l'hípica i deixarem el cotxe al seu costat. De fet, mentre ens hi anem apropant, podrem contemplar tota la Pineda des de les alçades.


Arribats al fons de la vall, toca caminar una miqueta, seguint la pista que rodeja les instal·lacions de l'hípica per la banda esquerra, passant pel costat d'algunes edificacions, entre elles un antic molí, fins a arribar a la Pineda.


Les imatges no fan justícia a la mida real dels pins; fixeu-vos en la imatge de sota: la formigueta que s'hi veu al mig és el Mohawk, així que feu-vos una idea de les dimensions dels arbres.

Pineda de can Ferrer del Coll (maig de 2014)

A part dels alts pins, la Pineda es troba rodejada d'alzines, alguna de les quals mereixedora també del seu propi qualificatiu de Monumental.


diumenge, 11 de maig de 2014

Roure d'Ancosa (La Llacuna)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: F. Ravell Mateu
Terme municipal: La Llacuna (Plana d'Ancosa)
Coordenades UTM ED50 (m): X 374122  Y 4589768
Alçaria total: 16 m
Volt de canó: 4,48 m
Capçada mitjana: 24,8 m
Edat estimada:

Per arribar al Roure d'Ancosa tenim diverses opcions. Nosaltres vam escollir una de les variants que implicava fer una caminada lleugera d'un parell d'hores entre anar i tornar, avançant per pista forestal i passant pel costat de la casa d'Ancosa, actualment deshabitada. 


Les indicacions de la Generalitat inicien el recorregut a La Llacuna, agafant la pista forestal que es troba en molt bon estat. Nosaltres, però, vam preferir arribar fins a Torrebusqueta (a on s'accedeix per la carretera BP-2121 que surt del centre de La Llacuna), deixar el cotxe a l'entrada del poble i iniciar allí el camí. 



De la part dreta del poblet, quan s'acaba l'asfalt, surt una pista que amb pocs minuts ens porta fins a la pista forestal procedent de La Llacuna (enllaçant, així, amb el recorregut proposat per la Generalitat). En aquest punt hi ha un pal indicador, però nosaltres el vam trobar arrencat del terra, així que no sé quant temps més hi serà. 

Un cop en aquest punt, només cal anar seguint les marques blaves pista amunt, fins que veurem la casa d'Ancosa, lamentablement en runes. Seguint el camí trobarem un bonic pou rehabilitat de nou metres de profunditat amb una aigua ben transparent al seu interior.


Seguirem avançant per la pista, passarem pel costat d'una bassa i, pocs metres més enllà, després de passar pel costat d'unes vinyes, amagat entre els arbres, descobrirem l'espectacular Roure. Si algun arbre mereix el qualificatiu de Monumental, sens dubte és aquest brutal roure amb tronc de gairebé 5 metres de diàmetre i, malgrat la seva agitada vida, encara ple de vitalitat.

Roure d'Ancosa (maig de 2014)
 

Al costat del gran roure se n'hi troba un altre, probablement fill seu, que queda empetitit al costat de la magnitud del seu veí, però que bé podria merèixer també l'adjectiu de Monumental.

 

Clarament, no podríem haver triat una opció millor per arribar al número 100 de la nostra particular col·lecció d'Arbres Monumentals de Catalunya!

Arbres Monumentals de l'Anoia

A la comarca de l'Anoia hi ha quatre arbres declarats Monumentals i un en previsió de ser-ho:

- Pi Gros de can Gallego (Cabrera d'Igualada) - mort el 1999 a causa d'un llamp
- Roure d'Ancosa (Llacuna)
- Pineda de can Ferrer del Coll  (Piera)
- Alzina de can Gol (Sant Martí de Tous)
- Salze de can Mensa (Prats de Rei)




dissabte, 10 de maig de 2014

Fent recompte...

Ara que anem pel centenar d'Arbres Monumentals localitzats, és un bon moment per fer un cop d'ull i resumir la situació en què ens trobem. En aquest any i mig llarg que fa que anem a la recerca i captura (fotogràfica) d'aquestes meravelles de la nostra història, hem tingut el plaer de conèixer (hi afegeixo també alguns dels que ja mai tindrem ocasió de visitar i que, malauradament, podem tatxar de la llista...):

Alt Empordà

1. Suro del mas Perxés (Agullana)
2. El Fadrí (Agullana)
3. Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)
5. El Suratell (La Jonquera)
6. Arbre de la Llibertat (Llançà)
8. Alzines Bessones de mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet (Vilanant)
9. Plàtan de can Compte (Capmany)
10. Plàtan de la Plaça (Colera)

Bages

11. Alzina del mas Pujol (Artés)
12. Pi del Rèvol (Cardona) - mort per un incendi el 1998
13. Alzina Grossa de Querol (Fonollosa)
14. Roure del Massot (Moià)
15. Plàtan d'en Gibert (Monistrol de Montserrat)
16. Lledoner de l'Estació (Rajadell)

Baix Camp

17. Alzina del mas de Borbó (L'Aleixar)
18. Pi de les Planes (L'Aleixar)
20. Pi del Boter (Riudoms) - arrencat per un bufarut el 2001

Baix Empordà

21. Alzina de mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005
22. Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)
23. Llentiscle de Torrent (Torrent)
24. Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà (Santa Cristina d'Aro)

Cerdanya

25. Avets de Das (Das)

Conca de Barberà

26. Cedre del Jardí dels Salesians (Vimbodí - Poblet)
27. Servera de Riudabella (Vimbodí-Poblet)

Garraf

28. Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)
29. Pi Gros de la masia d'en Cabanyes (Vilanova i la Geltrú)

Garrotxa

30. Roures d'Hormoier (Montagut i Oix)
32. Roure de la Xoriguera (Les Planes d'Hòstoles)
33. Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)
34. Roure de la Mestressa (La Vall d'en Bas) - caigut pel vent el 2007
35. Roures de can Planes (La Vall de Bianya)
36. Roures de la Torre (La Vall de Bianya)

Gironès

37. Pi de can Salvador (Llagostera) - mort el 2009

Maresme

39. Garrofer de Montcabrer (Cabrils)
40. Gatell de can Arenes (Dosrius) - mort el 2005
42. Cuprés de can Figueras (Premià de Dalt)

Montsià

43. Auba de la Descàrrega (Amposta) - tombat per les ventades del cicló Klaus el 2009
44. Carrasca Grossa de les Vallcaneres (La Sènia)
45. Faig Pare del Retaule (La Sènia)
46. Pi Gros del Retaule (La Sènia)

Osona

47. Til·ler de Masjoan (Espinelves)
48. Auró de Masjoan (Espinelves) - mort el 1996
49. Teix de Masjoan (Espinelves)
50. Castanyer d'Índia de Masjoan (Espinelves) - mort el 2005
51. Avet de Masjoan (Espinelves)
52. Sequoia de Masjoan (Espinelves)
53. Cedre de Masjoan (Espinelves)
54. Roure del Pla del Call (Rupit i Pruit)
55. Roure del Vilar o Roure de la Senyora (Sant Boi de Lluçanès)
56. Fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)
57. Roure de Carboneres (Santa Maria de Corcó) - mort el 1997
58. Pinsap dels Sors (Seva)
60. Alzina del Pujol (Taradell)
61. Plàtan de la Font Gran (Taradell)
64. Faig de la Font (Vidrà)
66. Avet noble del Noguer (Viladrau) - mort el 2002
68. Sequoia de Tortadès (Vilanova de Sau)

Pla de l'Estany

71. Castanyer del pla de Sant Nicolau (Sant Antoni de Vilamajor)
72. Alzina de la Casa Nova de Vilafreser (Vilademuls) - aterrada per les nevades de 2010

Priorat

73. Om del Parc de Cornudella (Cornudella de Montsant) - mort per grafiosi el 1999
74. Alzina del mas de la Barba (Cornudella de Montsant)
75. Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)
76. Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)

Ribera d'Ebre

77. Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)
78. Mata de Darmós (Tivissa)
79. Pi de Montbrió (Flix)

Ripollès
80. Roure d'Engelats (Campelles)
81. Roure Glanic (Les Llosses)
82. Roure del Vilardell (Ribes de Fresser) - mort per les ventades del cicló Klaus el 2009
83. Roure de Perramon (Ribes de Fresser)
84. Grèvol de Ventolà (Ribes de Fresser)
  
Selva

86. Roure de can Puig (Amer)
87. Arbre de la Llibertat (Arbúcies)
88. Càdec del Boixaus (Arbúcies)
91. Alzina de la Coma (Sant Hilari de Sacalm)
92. Lledoner de l'Esparra (Riudarenes) - mort el 2007
93. Cirerer del Soler de Mansolí (Sant Hilari de Sacalm) - mort per una ventada el 2013
94. Es Roure de Bon Retir (Tossa de Mar)
95. Suro de can Magre (Vidreres)
97. Freixe de l'Aulet (Vidreres)
98. Suro de can Ferrer (Riudarenes? Sant Hilari de Sacalm?) - mort per un incendi el 1994

Terra Alta

99. Auró de Josepó (Horta de Sant Joan)
100. Lo Parot (Horta de Sant Joan)
101. Lo Pi Ramut (Arnes)
102. Lo Pimpoll (Arnes)
103. Pi de Balija (Horta de Sant Joan)
104. Pi de Maurí (Horta de Sant Joan)
105. Pins del Collet de Fenassar (Horta de Sant Joan)

Vallès Occidental

106. Alzina de can Pedró (Palau-solità i Plegamans) - morta el 2004
107. Roure del Parc de ca n'Oriol (Rubí) - mort el 2010
108. Pi de les Quatre Besses del Dalmau (Sant Llorenç Savall)

Vallès Oriental

109. Plàtan de la Font de la Pineda (Bigues i Riells)
110. Roure de can Corró (Caldes de Montbui) - mort el 1997
111. Castanyer Gros de la Casa del Bosc o Castanyer de can Cuch (Cànoves i Samalús)
112. Roure del Giol (Castellcir)
113. Castanyers de la Traüna (Fogars de Montclús)
114. Alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall)
115. Arboç de Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)
116. Boix de l'Església (Montseny)
117. Roure de Santa Maria de Montnegre (Sant Celoni) - mort pel temporal de vent i neu de 2010
118. Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines) - mort per grafiosi el 1996

divendres, 2 de maig de 2014

Pi de la Palanca, Mata de la Mata (Sant Pere de Ribes) i Pi Gros (Vilanova i la Geltrú)

Pi de la Palanca

Declarat Arbre Monumental: l'any 1991
Propietari: Ajuntament de Sant Pere de Ribes
Terme municipal: Sant Pere de Ribes (Les Roquetes, davant l'Església Vella)
Coordenades UTM ED50 (m): X 396688  Y 4568418
Alçaria total: 30 m
Volt de canó: 4.36 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada:

Per trobar el Pi de la Palanca ens hem de dirigir cap a Sant Pere de Ribes i, just a l'entrada de la barriada de les Roquetes (venint de la C-32, sortida 26 a Sant Pere de Ribes sud), agafar el carrer de l'esquerra (Passeig de la Circumval·lació), que, encara que no ho sembli, és de doble sentit. El seguirem fins al final, on trobarem al nostre davant el gran pi i l'església vella al seu darrere.

El Pi de la Palanca diuen que deu el seu nom al fet que el seu gran tronc es divideix en dos peus des de pràcticament el terra, amb la qual cosa sembla que es tracti de dos arbres diferents fusionats per la soca, com si un d'ells fes palanca amb l'altre.

Pi de la Palanca (maig de 2014)


L'arbre es veu ben cuidat, apuntalat per totes bandes per evitar que caigui a causa de la gravetat. Llàstima que no es pugui dir el mateix del seu entorn, ja que la riera veïna està plena de brutícia i el pont que la creua, tot pintat de grafittis. Fins i tot hi ha una pintada en el mateix tronc de la Palanca. Lamentable.



Mata de la Mata

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari:
Terme municipal: Sant Pere de Ribes (la Mata)
Coordenades UTM ED50 (m): X 396768  Y 4566268
Alçaria total:  
Volt de canó: 
Capçada mitjana: 15 m
Edat estimada: 150 anys

La mateixa web de la Generalitat ens informa que l'accés a la mata és restringit, així que no l'hem vista.

Pi Gros de Vilanova i la Geltrú o Pi Gros de la masia d'en Cabanyes

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari:
Terme municipal: Vilanova i la Geltrú (Camí de la Parellada)
Coordenades UTM ED50 (m): X 392432  Y 4566740
Alçaria total: 18,5 m
Volt de canó: 3,88 m
Capçada mitjana: 25,3 m
Edat estimada: 250-300 anys

Aquest preciós i ben cuidat pi es coneix amb el nom de Pi Gros de la masia d'en Cabanyes perquè es troba situat al camí de la Parellada, a prop de la masia on va viure el poeta Manuel de Cabanyes.

Pi Gros de la masia d'en Cabanyes (maig de 2014)


Arbres Monumentals del Garraf

A la comarca del Garraf s'hi troben tres arbres declarats Monumentals, malgrat que un d'ells és un arbust:

- Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)
- Mata de la Mata (Sant Pere de Ribes)
- Pi Gros de Vilanova i la Geltrú (Vilanova i la Geltrú)