dissabte, 28 de setembre del 2013

Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)

Declarats Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari: Agustí Coll Caticó S.A.
Terme municipal: Sales de Llierca (Torrent de l'Orri)
Coordenades UTM ED50 (m): X 470921  Y 4681394
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 4,59 m
Capçada mitjana: 16,6 m
Edat estimada:

Per arribar a trobar el Teix monumental del Torrent de l'Orri, primer de tot haurem de fer uns deu quilòmetres de pista, a estones asfaltada i altres estones no. La pista (carretera GI-5236) surt de Sales de Llierca i l'hem d'anar seguint en direcció l'Orri. Malgrat que hi ha algunes bifurcacions, el camí no té pèrdua, ja que hi ha indicadors allà on fan falta. La pista està en bon estat, ja que la masia de l'Orri, entre altres coses, es dedica al turisme rural.

No cal arribar fins al mas de l'Orri. Quan entrem dins la propietat de l'Orri, quan a l'esquerra veiem la font de la Vorada, uns metres més endavant, a la dreta, trobarem un racó on deixar el cotxe sense molestar. Avançarem uns metres caminant per la pista, fins que apareixerà el torrent de l'Orri. 

A mà esquerra surt un corriol que va pujant, amb fites que indiquen el camí (la primera, una petit tros de fusta, a terra, a l'entrada del corriol on diu "Teix") fins que arribarem al final del sender fressat i trobarem el gran teix mig amagat a la nostra esquerra (on acaba el sender marcat hi ha una altra fusta, també a terra, però pot passar fàcilment desapercebuda, així que cal estar alerta, per no passar-nos de llarg).

Teix del Torrent de l'Orri (setembre de 2013)

Prop del Teix hi ha altres arbres també interessants, tot i que no tan espectaculars, com un roure que hi ha al seu costat, que té un dels seus troncs que ha anat creixent en diagonal i pràcticament s'arrepenja sobre el teix.


Aprofitant que hi érem a prop, abans de tornar cap a casa, vam aprofitar la visita per passejar una estona per la població de Besalú, plena de turistes.
 
Besalú


dissabte, 14 de setembre del 2013

I ja en van set!!

Amb tantes anades i vingudes d'arbres amunt i avall em vaig oblidar de felicitar el meu estimat blog el dia del seu setè aniversari. Amb una setmaneta de retard, però igualment

PER MOLTS ANYS!!

divendres, 13 de setembre del 2013

Roures de can Planes, Roures de la Torre (la Vall de Bianya)


Roures de can Planes

Declarats Arbres Monumentals: 1991
Propietari:I. i I. Mayà Masó
Terme municipal: la Vall de Bianya (Castellar de la Muntanya)
Coordenades UTM ED50 (m): X 458335  Y 4677762
Alçaria total: 17,5 m (I), 18 m (II)
Volt de canó: 4,95 m (I), 3,65 m (II)
Capçada mitjana: 24,9 m (II)
Edat estimada:

Tornant de la Vall d'Hormoier, de camí des Oix cap a Castellfollit, uns dos quilòmetres abans d'arribar a Castellfollit, a mà dreta trobarem la carretera de la Vall d'en Bac. Hem d'agafar aquesta carretera i uns 6 quilòmetres després, a l'esquerra, veurem l'indicador del Restaurant de can Planes. Els roures no tenen pèrdua, ja que estan just al costat de la masia i, a més, es poden veure perfectament des de la carretera estant.

Roure II de can Planes (setembre de 2013)
Roure I de can Planes (setembre de 2013)

Roures de la Torre

Declarats Arbres Monumentals: 2005
Propietari:
Terme municipal: la Vall de Bianya (Sant Pere Despuig, mas de la Torre)
Coordenades UTM ED50 (m): X 453652  Y 4673194
Alçaria total: 30 m (I), 33 m (II)
Volt de canó: 3,67 m (I), 3,9 m (II) 
Capçada mitjana: 32,1 m (I), 14,9 m (II)
Edat estimada: 200 anys

Els Roures de la Torre, en canvi, no són tan fàcils de localitzar, sobretot si tenim en compte que n'hi ha dos de monumentals enmig de tota una roureda de roures excepcionals i sense cap placa identificativa enlloc. així que no queda massa clar quins són exactament els que tenen la qualificació de Monumentals. De fet, buscant informació sobre el lloc, ens diversos blogs parlen de "roureda" monumental, tot i que la web de la Generalitat només parla de dos dels seus exemplars.

Per trobar-los, hem de travessar Castellfollit de la Roca i dirigir-nos cap a Sant Joan les Fonts i després a Canya. D'aquí agafarem la N- 260 en direcció Ripoll fins a Hostalnou de Bianya. Allà hem d'anar seguint les indicacions cap a l'ermita de Santa Margarida de Bianya.

Deixarem el cotxe a l'aparcament de l'ermita i anirem caminant fins a la roureda de la Torre. Hem d'agafar un corriol que surt de la banda esquerra de l'ermita, del costat del petit cementiri i en poca estona, després de travessar un parell de petits rierols i tres filats, veurem de seguida els primers grans roures. El Roure Monumental I es troba molt a prop de la casa de la Torre, els altres n'estan una mica més allunyats.

Roure II de la Torre? (setembre de 2013)
Roure I de la Torre (setembre de 2013)
Ermita de Santa Margarida de Bianya

Roures d'Hormoier (Montagut)

Agafant com a "camp base" el bonic poble de Castellfollit de la Roca, en un matí llarg podem veure tres parells d'arbres monumentals, amb petita i agradable excursió inclosa: els Roures de can Planes, els de la Torre i els de la vall d'Hormoier. Nosaltres vam seguir aquest ordre: Roures d'Hormoier, amb excursioneta xino-xano de 3-4 hores; Roures de can Planes, i  Roures de la Torre.

Roures d'Hormoier (o Ormoier o Hortmoier)

Declarats Arbres Monumentals: 1988
Propietari:
Terme municipal: Montagut (Oix, pla de Plancesilles)
Coordenades UTM ED50 (m): X 461682  Y 4683241
Alçaria total:  27 m (I), 30 m (II)
Volt de canó: 5,17 m (I), 4,92 m (II)
Capçada mitjana: 28,6 m (I), 31 m (II)
Edat estimada: 400 anys

Des de Castellfollit de la Roca agafarem la carretera GIV-5221 que ens durà fins al petit poble d'Oix. Allà deixarem el cotxe a l'aparcament, davant de l'església, i començarem la caminada. El primer que hem de fer és seguir la carretera en direcció Beget. Uns minuts més tard trobarem una bifurcació que ens indicarà la casa de turisme rural de can Pei. Hem de seguir per aquesta pista, passant pel costat de la casa rural i continuar endavant, seguint les marques grogues que ens guiaran cap a Sant Miquel d'Hormoier, sempre amb la riera d'Oix al nostre costat (ara a la dreta, ara a l'esquerra) i la cresta del Ferran cada vegada més a prop (en sé d'un que ja està planificant quan anar a escalar-la...).

Cresta del Ferran
Quan trobem algun encreuament, hem d'anar seguint les marques grogues o groc-i-blanques, o bé els indicadors de Sant Miquel d'Hormoier (clarament senyalitzat), ja que l'ermita es troba molt a prop dels arbres que anem a visitar.
Riera d'Oix
A l'alçada de la Cresta del Ferran, trobarem una bifurcació que ens portaria, cap a la dreta, cap a Santa Maria d'Escales, però a nosaltres ens interessa la banda esquerra, on comença la Vall d'Hormoier, amb la riera de Beget als seus peus.


Vall d'Hormoier
Seguirem avançant, acompanyats pel so de l'aigua de la riera, fins que de sobte ens trobarem amb un canvi de paisatge al endinsar-nos en un bosc aparentment màgic (crec que si se'ns hagués aparegut algun follet no ens hauria sorprès gaire!). Minuts més tard trobarem una esplanada amb pollancres, la Plantada, on s'acostumaven a fer acampades (com demostra l'indicador que diu "Prohibit acampar" o una cosa similar).

 

En aquest punt hi trobarem una pista que ens ve de la dreta, per on passa el GR-11 i ara s'enllaça amb el PR que anem seguint nosaltres. Així doncs, a partir d'aquí es barregen tot tipus de senyals de tots colors: grogues, grogues i blanques, i blanques i vermelles.

Passarem pel costat d'una valla de fusta i poc després trobarem aquesta mena de barraca-refugi-xiringuito  que, segons hem descobert, va ser construït per un tal senyor Racionero (suposo que propietari de la zona) que va voler tancar l'accés a la vall per fer-ne una reserva privada de caça. De fet, prop de la barraca hi ha un cartell ben vistós on diu "Propietat privada", així que no ens vam atrevir ni a acostar-nos-hi.


Poc després trobarem que la pista que anem seguint se'n va cap a la dreta, travessant la riera (no hi ha pont ni passera), mentre que el GR segueix en línea recta. Nosaltres vam pensar que les indicacions que portàvem no eren massa clares en aquest punt (ens deia de creuar la riera, i seguir per la banda dreta fins a l'ermita i d'allà anar fins al pla de Plancesilles, on hi ha els dos roures), així que, veient que el GR ens portava també cap a la mateixa ermita, però per la banda esquerra de la riera, vam decidir deixar les ressenyes i seguir els senyals pintats.

Fins que, oh, sorpresa, vam trobar-nos amb la riera al nostre davant i, ara sí, no ens va quedar més remei que descalçar-nos per travessar-la. Ara, el petit esforç va valdre la pena, perquè a pocs metres de distància va aparèixer davant dels nostres ulls l'agradable pla de Plancesilles amb els dos grans roures en un costat. 

Quan van ser declarats Monumentals, aquest conjunt de roures era format per tres membres, però un dels roures va caure l'any 1996 a causa dels fongs i el vent. Els altres dos, que es mantenen perfectament dempeus, es veuen molt tocats per les inclemències meteorològiques i tenen pràcticament totes les grans branques escapçades. Tot i això, malgrat que les capçades no són molt grans, els seus troncs sí deixen clar que no es tracta d'uns arbres qualssevol.

Roure d'Hormoier I (setembre de 2013)
Roure d'Hormoier II (setembre de 2013)

dissabte, 7 de setembre del 2013

Roure de la Xuriguera (Les Planes d'Hòstoles)


Declarat Arbre Monumental: l'any 1995
Propietari: M. A, de Cabanyes
Terme municipal: Les Planes d'Hòstoles
Coordenades UTM ED50 (m): X 461573  Y 4654372
Alçaria total: 34.5 m
Volt de canó: 4,14 m 
Capçada mitjana: 15,5 m
Edat estimada:

Un dels roures més alts de Catalunya, dóna sentit a la dita "ser fort com un roure". Es tracta d'un supervivent, ja que formava part d'una magnífica roureda que, a inicis del segle XX va ser tallada en la seva majoria. Se'n van salvar dotze exemplars i aquest roure forma part d'aquest conjunt de "privilegiats".

Per trobar el roure de la Xoriguera (o Xuriguera) s'ha de caminar una estoneta, ja que la pista forestal que ens hi porta (pista que condueix fins al Santuari del Far) no és apta per a qualsevol cotxe. Al poble de les Planes d'Hòstoles, buscarem el camp de futbol i des d'allà s'inicia una pista asfaltada que porta a la Xuriguera. La pista està asfaltada fins a la masia del Bosqueró, però després és tot sorra i còdols, així que val més no aventurar-s'hi amb el vehicle. Ara a peu, seguirem avançant per la pista, passant per una tanca de color negre, que haurem d'obrir i tornar a tancar; pel costat d'una roca que anuncia "la Xuriguera", i per davant d'una masia abandonada, la Costa. En aquest moment hem de deixar la pista principal i agafar el sender que surt de darrere d'una tanca verda, a l'esquerra del camí. Anirem seguint aquest sender, travessarem uns prats i més endavant un petit rierol. Passat el rec, trobem un petit pla i a mà dreta un corriol en lleu pujada que ens portarà en un no res als peus de l'espectacular roure.


Roure de la Xuriguera (setembre de 2013)

Roureda del Parc Nou (Olot)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: Ajuntament d'Olot
Terme municipal: Olot (Parc Nou)
Coordenades UTM ED50 (m): X 457110  Y 4669159
Alçaria total: 20.5 m
Volt de canó: 3,8 m 
Capçada mitjana: 17,5 m
Edat estimada: 250 anys

Encara que parlem d'"arbres" monumentals, en algun cas una arbreda és tan espectacular que no es considera Monumental el més gran dels seus individus, sinó tota l'arbreda en conjunt. És el cas d'aquesta roureda natural que es troba al cor d'Olot, dins del que havia estat una finca senyorial que el 1932 va passar a ser de propietat municipal i deu anys més tard, el 1942, es va obrir al públic com a parc municipal d'Olot, el Parc Nou. Quaranta anys després, el 1986, es va crear el Jardí Botànic de Vegetació Natural Olotina, per preservar la roureda, juntament amb la resta d'espècies arbòries, arbustives i herbàcies que podem trobar-hi. Val la pena dedicar-li una visita.

 
Roureda del Parc Nou (setembre de 2013)
 

dijous, 5 de setembre del 2013

Arbres Monumentals de la Garrotxa

A la comarca de la Garrotxa hi trobem set arbres declarats com a Monumentals, malgrat que un d'ells ja és mort:

- Roures d'Hormorier (Montagut)
- Roure de la Xuriguera (Les Planes d'Hòstoles)
- Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)
- Roure de la Mestressa (La Vall d'en Bas) - mort el 2007 per una ventada
- Roures de can Planes (La Vall de Bianya)
- Roures de la Torre (La Vall de Bianya)


diumenge, 1 de setembre del 2013

Arbres Monumentals del Vallès Occidental

La comarca del Vallès Occidental ha tingut recentment noves incorporacions. Així doncs, ara mateix disposa de sis Arbres Monumentals:

- Alzina de Can Pedró (Palau de Plegamans) - morta el 2004
- Roure del Parc de ca n'Oriol (Rubí) - mort el 2010
- Pi de les Quatre Besses del Dalmau (Sant Llorenç Savall)
- Pi d'en Xandri (Sant Cugat del Vallès)
- Roure Gros del Golf (Sant cugat del Vallès)
- Plàtan del Castell de Mogoda (Santa Perpètua de Mogoda)



Pi de les Quatre Besses del Dalmau

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: Carles Dalmau i Gorina
Terme municipal: Sant Llorenç Savall
Coordenades UTM ED50 (m): X 420118  Y 4612402
Alçaria total: 28 m
Volt de canó: 4,4 m 
Capçada mitjana: ?
Edat estimada:

Malgrat que passa una pista forestal molt a prop del pi, nosaltres vam decidir fer una petita excursioneta lleugera per anar-lo a veure, recorrent el torrent de les Arenes cap amunt. Vam deixar el cotxe molt a prop de l'ermita de la Mare de Déu de les Arenes i ens vam dirigir cap al torrent, que durant molta estona anava paral·lel a la carretera B-124. Més endavant, torrent i carretera se separen i d'un revolt de la carretera neix una pista forestal, que des de l'inici anirà també paral·lela al torrent (de fet, si no volem passar pel torrent, hi podem anar per la pista, més còmode, però menys interessant).

Uns quants metres més amunt, trobarem una unió entre torrent i pista i ara sí, haurem de deixar el torrent i continuar per la pista forestal. El pi es troba enmig de l'arbreda, així que fàcilment li podríem passar pel costat sense veure'l, ja que no està al costat del camí. De totes maneres, si estem una mica atents, de seguida veurem, a la nostra esquerra, les tres besses del pi (la quarta està escapçada) que treuen el cap per sobre de la resta d'arbres del seu voltant, i un petit corriol que ens portarà fins a l'arbre.


Pi de les Quatre Besses del Dalmau (gener de 2013)