La Figuera està molt alta, Cabecés molt amagat, la Bisbal en una roca i Margalef en un forat

Aquest cap de setmana, aprofitant un dinar familiar per les terres de l'Ebre (sí, d'aquelles que estan a tocar la central d'Ascó, tot i que no hi hem vist gossos verds ni peixos amb dos caps), amb el Mohawk i l'Ozzy hem anat a passar el matí de diumenge (dia de Nostra Senyora de Montserrat, és a dir, que a Montserrat ni t'hi acostis!) a Margalef.

El nostre primer objectiu era anar a conèixer la zona de Cabacés, però en desconeixíem totalment la localització i vam trobar el refugi on ens havíem d'informar tancat, així que vam decidir anar sobre segur i traslladar-nos a terreny conegut: Margalef.

Primer de tot, vam passar pel refugi del poble, a comprar la guia actualitzada, i després ens en vam anar cap a les zones d'escalada. Vam aparcar l'Ozzimòbil (una Volkswagen California pràcticament noveta de trinca) prop de la presa i, com que ja era ben fosc, vam decidir anar a fer nones. Cal dir que no estàvem pas sols, perquè les diverses esplanades de Margalef estaven ocupades sobretot per Californies de diferents generacions, tot i que també hi havia qui havia plantat la tenda en un racó i, fins i tot, algú que havia portat l'autocaravana sencera.

Malgrat la quantitat de gent que hi havia per allà, no hi havia gens de soroll, així que es podia sentir clarament el "croac-croac" de les granotes que ens ha acompanyat tota la nit (i tot el matí també) i l'agradable so de l'aigua del sortint de la presa. I com que tampoc hi havia llums per enlloc, hem pogut gaudir d'una visió de les estrelles com feia temps que no veia.

Ja de matí, ens hem llevat amb tota la tranquil·litat del món, sabent que teníem un lloc còmode on esmorzar (amb cafetó calent i acabat de fer inclòs) sense moure'ns de lloc i que, a més, teníem les vies d'escalada a tocar de la mà (tal com diu sempre el Mohawk, es pot assegurar des del cotxe).

Com que era un diumenge i, a més, feia molt i molt bon dia, hem anat a buscar un sector prou amagat de la gent i també del sol, per no sortir-ne ben socarrimats. Després d'estudiar la guia durant una estona, finalment ens hem decidit pel sector "Xorreres", al qual només cal arribar-hi per entendre el perquè del seu nom.

He de confessar que un dels motius pel qual els meus acompanyants han decidit d'anar a aquesta zona ha estat la poca dificultat de les seves vies, ja que oscil·laven entre el 5è i el 6c. Un pel dit lesionat encara no del tot recuperat, l'altre per la poca motivació escalatòria (últimament l'Ozzy se'ns ha passat al bloc) i una tercera perquè no s'enfila per les parets si no veu la cosa moooolt clara, resulta que aquest era el nostre sector ideal.

No explicaré quines vies hi ha ni quines hem fet cadascun de nosaltres, només diré que jo he fet una via, el terç d'una segona i la meitat d'una tercera, totes tres de 5è grau o 5+. Ja sé que per als experts això és un passeig, però per una servidora que només entrena de tant en tant al rocòdrom i que ni tan sols recorda quan va ser l'última vegada que es va enfilar en una paret de muntanya, ja està bé. A mi, que m'avorreixo de seguida quan començo a mirar la paret i no veig on agafar-me o on posar els peus, aquestes vietes de Margalef, plenes de foradets per tot arreu, m'agraden molt.

Ara bé, hem fallat en un petit detall: es veu que avui no hem estats els únics a tenir la mateixa pensada i, en lloc d'estar nosaltres sols al sector, ens hi hem arribat a reunir fins a 12 persones!


Dos d'ells eren francesos que ahir ja vam trobar quan vam passar pel refugi. Uns altres quatre han estat els nostres veïns de pàrquing (ja que ells han dormit en la seva autocaravana al costat de la nostra California) i després veïns també de cordada. Finalment, quan ja era hora de dinar i estàvem tots més o menys recollint, han arribat quatre nois italians que, pel que els hem sentit dir, deuen estar fent una ruta turística per Catalunya, ja que han anomenat la casa-museu Dalí i la Sagrada Família.

Ara, sens dubte, el millor del dia d'avui ha estat això:


Ja sé que en la foto no s'aprecia gaire, però el que s'hi veu són uns pins SENSE NI UNA SOLA BOSSA DE PROCESSIONÀRIA!! Visca, per fi!!! A veure si podré tornar a sortir tranquil·lament al monte sense problemes d'una vegada!

Rectificar és de savis

No fa molt vaig escriure en una entrada que últimament no parlava de l'institut perquè no tenia coses interessant per explicar. Doncs bé, sempre dic que de vegades m'hauria de mossegar la llengua (la mà, en aquest cas?), perquè la veritat és que sí tinc certs problemes amb un individu del centre.

És un noiet de 3r curs, però no de la meva tutoria. No és la primera vegada que tinc una enhganxada amb ell, però com que aquesta setmana ha tornat a passar, doncs pot ser un bon moment per explicar-ho. La veritat és que tampoc hi ha molt a dir. És un noi que, segons les meves informacions, ja ha fet 16 anys, així que, legalment, no tindria per què estar aguantant a classe, ja que no té cap obligació d'estar "estudiant" si no l'interessa. El cas és que, malgrat ser un repetidor que no té ni tindrà cap mena d'interès en els estudis, segueix venint a classe i hi seguirà venint mentre no decideixi plegar o bé l'acabem fent fora per acumulació de faltes de disciplina.

Crec que el seu objectiu és anar el curs vinent a un cicle formatiu mitjà passant la prova d'accés, perquè òbviament no serà amb el títol de la ESO. Però com que de moment no pot fer res més, doncs nosaltres seguim fent de guarderia (com en tants altres casos) i el tenim ben cuidadet a l'institut, on està millor que si es quedés tot el dia solet a casa. Al cap i a la fi, sembla que és per això que hi som, no?

Amb els qui vénen a escalfar cadires en principi no hi tinc cap problema sempre i quan no em molestin; no m'importa que s'estiguin allà passant l'estona dormint o dibuixant, mentre no interrompin la meva classe.

Ara bé, ja podeu suposar que si escric aquestes línies és perquè aquest no és precisament el cas. El nano, que ve a classe bàsicament perquè el seu pare el fa venir perquè el tenim més controlat allà que si es quedés a casa o voltant pel carrer, generalment es comporta força bé. De fet, parlant amb els companys que també fan classe amb ells, em diuen que no tenen cap mena de problema amb ell, que no treballa gens, però tampoc els molesta. Això, fins que arriba a la meva classe, que es veu que és l'hora en què es desfoga del que no ha fet durant la resta del dia. Per ara (i dic "per ara" perquè suposo que no s'acabarà aquí) el seu comportament habitual a les meves classes és jugar amb els seus quatre amiguets (dos repetidors com ell i els altres dos candidats a repetir el curs vinent) com si estiguessin al pati d'una escola de primària: parlen, s'expliquen acudits i es posen a riure, s'agafen el boligraf un a l'altre, es llencen l'estoig, s'amaguen la bossa, etc.

Tot i que aquesta actitud no em sembla normal, el cert és que no són casos aïllats. El que sí que no em sol passar és el que m'ha passat amb ell almenys tres vegades. Resulta que quan li crido l'antenció perquè el seu comportament no és el més adequat i m'està interrompent la classe, de primer fa veure que no m'ha sentit i continua igual, però quan l'amenaço amb una falta de disciplina, llavors és quan li surt la vena agressiva que porta dins i comença l'espectacle.

La primera vegada que vaig tenir una enganxada amb ell va ser perquè va fer la gracieta d'agafar el seu estoig (que no cal dir que estava pràcticament buit i feia servir poc) i tirar-li a un company, assegut dues fileres més endarrere. Jo, que tinc per norma, requisar els objectes que volen per la classe, vaig recollir l'estoig i li vaig dir que me l'enduria. El nano es va posar fet una fera, va començar a rondinar dient que li tornés l'estoig, que era seu, i que el necessitava per poder escriure (l'hora vinent, és clar, perquè no seria a la meva classe...). Com que li vaig dir que no li tornaria, es va aixecar tot emprenyat, va donar una puntada de peu a la taula, remugant vés a saber què en veu baixa, va estar a punt de donar una altra coça a una columna del costat i, com que ja es va acabar la classe, se'n va anar ben mosquejat. L'estoig el vaig donar al seu tutor el dia següent i li vaig dir que si li volia tornar, per mi cap problema, però que jo no en volia saber res.

La segona escena la vam tenir fa un parell de mesos. El seu comportament a l'aula no havia variat, continuava fent tonterietes amb els companys, parlant, rient, llençant voletes de paper, etc. Quan pràcticament s'acabava la classe li vaig dir que ja n'havia tingut prou i que, com que no feia cas de les meves contínues advertències, s'havia guanyat una falta de disciplina. Llavors ell va començar a rondinar i em va dir que li expliqués quin motiu tenia per posar-li una falta, si ell no havia fet res i tot allò m'ho estava traient jo de la màniga perquè realment no tenia res a dir d'ell. Vaig comentar l'incident amb l'equip de direcció del centre i ells em van dir que no una falta, sinó que n'hi podia posar dues, una pel seu comportament a la classe i l'altra per la falta de respecte que havia demostrat. Al final n'hi vaig posar només una, però considerada greu, on vaig detallar tot això que m'havia dit.

La tercera vegada ha estat aquesta setmana. La veritat és que vaig tenir sensació de déjà vu, perquè tot va anar més o menys com dos mesos abans. Quan portava una mitja hora aguantant les seves estupideses, li vaig demanar que sortís una estona de la classe. Quan va ser fora, vaig comentar als altres que al pròxim que hagués de cridar l'atenció no el faria fora de la classe, sinó que directament li posaria una falta de discipina. Es veu que el noiet en qüestió, des de fora devia sentir anomenar la "falta de disciplina" i de sobte va tornar a entrar a l'aula i va anar a recollir les seves coses. Jo li vaig dir que no li havia donat permís per entrar i que tampoc li havia donat permís per recollir les coses. Ell va seguir, com si sentís ploure, fins que va aixecar el cap i em va dir, tot xulo, que si li posava una falta volia dir que l'expulsava, així que se'n podia anar. Jo li vaig dir que jo li havia dit que s'estigués a fora de l'aula i que NO podia marxar, però ell va marxar de totes maneres. Abans d'anar-se'n, però, va tancar la porta d'un cop, li va donar una coça, va deixar anar un "gilipolles" i se'n va anar donant altres cops a la paret. Òbviament, el dia següent a direcció tenien una nova falta de disciplina greu d'aquest noiet.

Avui he tingut classe amb ells i s'ha estat d'allò més tranquil·let, però segur que dilluns vinent tornarà al seu comportament habitual. No sé com acabarà la cosa, però si pensa seguir així i, tal com suposo, realment té ja els 16 anys, al final li prohibiré de tornar a entrar a la meva classe.

Un parell d'anècdotes

Fa uns dies, una companya de l'institut ens explicava una situació que havia viscut en una classe que no s'acabava de creure.

Ella és professora d'anglès i resulta que, crec que va ser dilluns, amb els de batxillerat tenien pendent d'acabar de veure una pel·lícula que havien començat la setmana anterior. Malgrat que en principi no era la seva intenció, va accedir a les peticions del grup i van anar a la recerca d'una aula on hi hagués projector per poder veure el vídeo.

Resulta que en aquella hora l'única aula que van trobar era la de visual i plàstica, però en aquell moment hi havia una profe de dibuix que estava treballant allà, així que a la companya li va saber greu destorbar-la i va decidir deixar la pel·li per un altre moment.

Fins aquí, res d'especial. El curiós del cas és que es veu que a una noieta d'aquest grup de batxillerat no li va agradar el resultat i va agafar una rebequeria perquè no podrien veure el vídeo. Després d'una estona rondinant li va dir a la professora "Ja m'estàs donant ara mateix una explicació del teu comportament". La companya es va quedar al·lucinada amb el comentari (ella havia de donar explicacions a una nena de 16-17 anys?) i, quan va poder reaccionar, va expulsar la noia de la classe per mal comportament i òbviament li va posar una falta de disciplina. El dia següent, quan la noia es va assabentar de la falta, no s'ho acabava de creure, perquè es veu que pensava que no li hauria posat...

Això em va fer recordar un fet que em va passar a mi amb un alumne que tinc a literatura, també de 1r de batxillerat. Aquest noiet és d'aquells que està a l'institut fent batxillerat per no estar-se a casa o que els pares el facin anar a treballar. Però com que l'estudi realment no l'interessa gaire, durant el segon trimestre va començar a faltar sovint a classe. Quan la tutora li va comentar el tema i va parlar també amb la seva mare, ell va decidir que deixava el batxillerat, i així va ser...durant dos dies, perquè tres dies més tard tornava a venir a classe. Ara bé, va venir quatre dies a classe i va tornar a faltar altra vegada. Els seus companys ja no sabien què pensar, perquè tan bon punt els deia que plegava com que continuava.

Quan va ser el moment de la segona avaluació, és a dir, de posar les notes del segon trimestre, els vaig comentar les notes a tots els noiets i a ell li vaig dir que el suspenia perquè pràcticament no havia vingut a classe. Ell em va dir que no era obligatori venir a classe i jo li vaig respondre un "sí, senyor, sí que és obligatori" (tal com va dir després una companya seva, no és obligat estudiar batxillerat, però si s'estudia sí que és obligat anar a classe). Ell es va emprenyar com una mona i, després de passar-se una estona fent morros, quan quedaven quinze minuts per acabar la classe es va aixecar de cop i va deixar anar: "Oi que no és obligatori, doncs llavors me'n puc anar, no?" i se'n va anar de la classe tot enfadat. No em vaig ni molestar en contestar el seu comentari, ja que és obvi que no s'aguanta per enlloc, ja que jo li acabava de dir que, precisament, SÍ que és obligatori, el NO l'havia dit ell!

El dia següent, quan vaig trobar la seva tutora, li vaig explicar el que havia passat i ella em va dir que alguna cosa ja li havia comentat el noiet i que, a més, havia dit que ara sí que sí que ho deixava. Però novament la deserció li va durar quatre dies i al cap d'una setmana el tornava a tenir a la classe. Ara, de moment ha vingut a les últimes classes que hem fet i fins i tot em va demanar molt i molt educadament com ho podia fer per recuperar el trimestre que havia suspès. A veure quan durarà aquesta vegada...