dimarts, 30 de setembre del 2008

Això sí que són bons funcionaris!

Situacions verídiques que donen bona imatge del funcionariat de casa nostra:

Una professora, comença el curs (els primers dies de setembre, abans de començar les classes). Veu el seu horari d'aquest curs i comenta amb tota la tranquil·litat del món: "Aquest horari no m'agrada. Demanaré la baixa." Dit i fet, ara mateix, quan portem dues setmanetes de classe, ja té substitut en camí...

Un professor, en hora de guàrdia (és a dir, aquelles hores en què un professor ha d'anar a substituir a l'aula els companys que falten). Falten quatre professors (sí, sí, en només dues setmanetes de curs!) i hi ha dos profes de guàrdia. Què faran si són dos i se n'han de substituir quatre? Resposta del funcionari:
- Jo m'agafo un grup i tu un altre
- I la resta? Són 4 grups sense profe!
- I jo què vols que t'hi faci?
Doncs exactament el que ha dit, triar un grupet, tancar-se dins l'aula i oblidar-se de tota la resta, que es veu que no és el seu problema...

Un professor, quan fa deu minuts que hauria de ser a l'aula, parlant tranquil·lament amb un coleguita al mig de l'escala. "Tu no hauries d'anar a classe?" "És igual, ja hi anirà el de guàrdia...


Un professor, arriba deu minuts tard a primera hora del matí. Arriba, puja al segon pis, al despatx, després se'n va al lavabo i potser fins i tot a fer un cafetó. Quan ja han passat 20 minuts de classe se'n va parsimoniosament (tampoc cal estressar-se de bon matí!) cap a l'aula on "el de guàrdia" està fent la feina que li correspon a ell...

El mateix professor, primera hora de la tarda, un grup que no suporta (ni el suporten). Entra a l'aula i tal com ell entra, cinc nanos surten expulsats sense temps d'haver fet res dolent. Un atac preventiu? Els expulsa abans que puguin "liar-la"? O bé és que es treu els problemes de sobre i que se n'ocupi "el de guàrdia"?

Podria seguir així, però és hora d'anar a classe i com que jo no sóc funcionària, m'agrada ser al lloc on em toca ser i a l'hora que em toca...

diumenge, 28 de setembre del 2008

Redescobrint el Montnegre

Avui, després de molts intents fallits, per fi he estrenat un interessant llibre que em va regalar fa un temps el Gatsaule: Itineraris pels parcs naturals de Catalunya. El llibre consisteix en un recull de 26 recorreguts pels diversos parcs naturals d'arreu de Catalunya, des del Cap de Creus fins al Delta de l'Ebre, passant també per Aigüestortes i St Maurici, el Cadí-Moixeró, el Montseny, etc. Un volum d'allò més recomanable, no tan sols pels bonics itineraris que s'hi descriuen, sinó també per la multitud de fotografies que conté, algunes increibles, de la gran i variada fauna i flora que poblen les nostres terres.

Després d'anar-hi donant voltes, perquè n'hi ha molts que ens agraden, finalment ens hem decidit per visitar un dels parcs que ens queden més a prop de casa (que ja se sap que estem en crisi i no és moment de malgastar gasoil...): el parc natural del Montnegre i el Corredor.

El recorregut circular escollit és el que va des del santuari de sant Martí de Montnegre fins al cim del turó Gros, passant per les ruïnes de l'ermita de santa Maria de Montnegre. Com que el camí transcorre bàsicament per pistes forestals que travessen el bosc, no hem tingut moltes ocasions de contemplar el paisatge, tot i que sí hem pogut fer una classe avançada de botànica, intentant reconèixer (amb més o menys fortuna) la gran diversitat arbòria que ens anava indicant el llibre.

Per començar la nostra passejada (que en total ha durat unes dues hores i mitja, fent un recorregut d'uns 8.5 km segons el meu podòmetre) primer hem hagut de descobrir com arribar fins al santuari de st Martí de Montnegre. Tot i que teníem dues alternatives per arribar-hi (per pistes forestals des de Sant Celoni o des de Vallgorguina), ens hem decidit per la que teníem una mica més clara, la que surt des de la C-35 (de Sant Celoni cap a Hostalric), en el polígon industrial situat als afores de sant Celoni, a mà dreta, amb un cartell indicador on posa "cal Batlle" i "boscos del Montnegre".

La pista està en molt bon estat i va seguint el recorregut del GR-5. Hi ha un bon tros fins arribar a l'ermita, al costat de la qual hem deixat el cotxe.


Des del mirador de l'església hem pogut observar pràcticament l'únic paisatge que veuríem en tot el matí: el Montseny.


Deixat ben aparcadet el cotxe i contemplat el paisatge, hem pujat uns metres fins al restaurant i des d'allà hem agafat el camí que surt de la seva dreta, amb un indicador poc estable de paper que ens guia cap a "can Preses".


Val a dir que, tot i el bon estat dels camins, hi ha alguns indicadors que potser necessitarien una petita reforma...


Més o menys a l'alçada de can Preses (que hem vist tan sols de passada a l'esquerra del camí) , hem pogut fer una ullada ràpida (els pocs segons que el brancatge dels arbres ens ha permès veure més enllà) al nostre objectiu: el cim del Turó Gros, amb la torre de vigilància d'incendis saludant-nos des del seu punt més alt.

En aquest punt, el nostre llibre-guia ens informa que podrem observar dos arbres singulars: "un pollancre molt alt i una alzina de soca i de brancatge remarcables." Com que bàsicament estàvem totalment envoltats d'arbres de tot tipus i totes mides, el comentari ens ha semblat una mica presa de pèl: com havíem de saber exactament a quins arbres es referia, amb tanta varietat com hi havia per allà?! La incògnita ens ha durat ben poc, exactament els metres de camí que hem recorregut fins a localitzat sense cap mena de dubte els dos arbres a què es refereix. Del pollancre no en tinc cap foto descent, perquè era tan alt que la meva pobra càmera no arribava a més. Ara, de l'alzina sí que n'ha sortit alguna imatge impressionant.

Tal com ens deia la nostra guia, a uns tres quarts d'hora des de l'inici del recorregut hem trobat una cruïlla, moment en què hem deixat el GR-92 que hem anat seguint per agafar la pista de la dreta (en estat excel·lent igual que fins ara), seguint un indicador que no ens orientava precisament cap a les ruïnes de l'ermita de santa Maria de Montnegre, sinó cap al de nou impressionant ("monumental", segons el llibre) roure que l'acompanya.

Quan hem arribat a la zona (portàvem llavors aproximadament 3 km de recorregut) hem entès perfectament el perquè...

A continuació, hem agafat un caminet que surt just de la dreta de l'ermita, moment en què ha començat l'ascens al turó Gros. Fins aquest moment el camí havia estat molt planet, però s'havia acabat la bona vida...

Aquest camí va a parar a una pista, que hem seguit cap a la dreta fins a arribar a una pista més gran, el pla de la Tanyada, que també hem seguit cap a la dreta. Aquesta pista al cap de poca estona es bifurca en dos camins, un que baixa cap a Sant Iscle de Vallalta i l'altre que ens condueix cap al cim del Turó Gros, com diu el precari indicador. Portàvem ja uns 4 km de trajecte.


Per cert, el que es veu al costat esquerra de la pedra és exactament el que sembla, un collar de gos. I és que avui, a part de compartir pista contínuament amb una multitud de ciclistes que gaudien del bosc com nosaltres, també hem estat tot el matí sentint de lluny (i no tan lluny!), els trets de les escopetes dels caçadors i els lladrucs dels múltiples gossos que els acompanyaven.

Quan ja portàvem aproximadament uns 5.5 km fets des que havíem iniciat la passejada, hem arribat finalment al cim del Turó Gros, cosa que hem descobert no pel paisatge (els arbres no ens permetien veure res), sinó per l'alta torre de guaita contra incendis que hi ha situada just al centre.

Aquí hem fet un breu descans, el temps just per recuperar forces amb alguna barreta de cereals i un bon glop d'aigua, i hem continuat el camí, ara en descens. Durant aquest tram hem trobat altra vegada algunes alzines gegants

però sobretot hem vist molts i molts castanyers, amb la gran quantitat de fulles que ja han perdut i pràcticament entapissaven el terra.

Seguint el camí, poca estona més tard hem trobat el GR-5, que s'hi ajuntava per l'esquerra. A partir d'aquí, hem anat seguint els indicadors blanc-i-vermells del GR fins al final de l'itinerari que ens ha retornat al punt d'inici.

S'ha de vigilar el traçat, ja que hi ha força cruïlles, però no té pèrdua mentre es vagi seguint el GR. Ja a poca distància del final, hi ha un trencant amb un indicador metàl·lic que m'ha semblat com a mínim curiós.

S'ha d'agafar el trencall de la dreta, del GR-92, perquè si seguíssim recte aniríem a parar a la pista de Vallgorguina i Olzinelles. Mig quilòmetre més tard, arribem al punt d'inici del nostre recorregut, que suposarà també el punt final.

Abans d'acabar, però, encara hem tingut temps de passar pel costat d'un seguit d'alzines sureres a les quals feia poc que havien pres el pèl, així que quedava una imatge a estones una mica fantasmagòrica...


En resum, els arbres que hem après en la nostra lliçó de botànica d'avui han estat:

Alzines


Roures (sense més imatges)
Faigs (sense imatges)
Pollancres


Alzines sureres


Castanyers


I si hi havia castanyers i estem a la tardor, també hi havia...

Castanyes!


Però poques, que encara és aviat...


Hem vist també alguns cirerers. I aquest frondós arbre, que no sé molt bé què és...



Acostumada a fer fotos d'animalets (de vegades alguns que caminen per terra, altres que volen pel cel, de vegades altres que s'enfilen per les parets...), avui he canviat de temàtica i m'he dedicat a fotografiar l'únic que podia fotografiar, ja que a part de la pista i els ciclistes no em vist res més!

diumenge, 21 de setembre del 2008

Primera setmana...

Doncs sí, hem sobreviscut a la primera setmana de curs sense gaires dificultats. Aquest any, he passat de ser tutora de 22 noiets a ser-ho de 25, pràcticament els mateixos del curs passat, però ara un curs més grans. Estan ja a quart d'ESO, moment decisiu, que els permetrà sortir de l'institut amb un títol sota el braç o bé amb les mans ben buides (excepte els qui li agafen més el gustet, que a aquests els agrada tant que fins i tot repeteixen!).

A part de la tutoria i la llengua catalana de 4t, ara mateix tinc un grupet de 3r, que ja coneixia dels curs passat, quan feien 2n, tot i que llavors els feia socials i ara intentaré que aprenguin alguna cosa nova sobre la llengua (encara que no estic gaire segura d'aconseguir-ho...).

També m'han endossat un variable a 4t curs (bé, no, una alternativa a la religió, que ve a ser el mateix), on tinc majoritàriament els mateixos noiets que veig a classe i a tutoria. He decidit aprofitar la feina del meu partner i intentar fer amb ells una assignatura sobre processadors de textos, perquè molt d'ordinador i de mails i messengers i hotmails i tal, però no tenen ni idea de com posar un interlineat d'un espai i mig entre línia i línia. És la primera vegada que faig classes d'informàtica, així que ja veurem com sortirà...

Però sens dubte el més curiós d'aquest curs serà la literatura de batxillerat, perquè hi tinc quatre alumnes, QUATRE, i dos ja els conec del curs passat (d'aquests que els va agradar tant el curs que han decidit tornar-lo a fer...), un dels quals ja comença a dir que si deixa els estudis, que si no els deixa...Total, que ja em veig fent classe a final de curs amb només dues alumnes!! Una experiència com a mínim curiosa...

De moment no tinc res més a comentar. Sé que hi ha alguns alumnes d'altres cursos que ja han començat a acumular faltes de disciplina des del primer dia, però en el meu cas, aquesta primera setmana ha anat d'allò més bé. De fet, mai havia començat tan bé un curs! Veurem quan dura...tot i que em temo que serà poc...



dijous, 11 de setembre del 2008

Per molts anys!!!!

Ostres, entre reunió i reunió m'ha passat per alt l'aniversari d'un bon amic: el meu estimat blog! El dia 4 de setembre va celebrar el seu segon aniversari, així que MOLTES FELICITATS!!

Des que ell va entrar a la meva vida, ara fa un parell d'anys, les coses no han tornat a ser el mateix. No deixo de pensar en ell, sobretot quan surto d'excursió a la muntanya (tot i que últimament hi vaig poc) o vaig de vacances a algun lloc (no gaire lluny de casa, que l'economia familiar no ens permet fer gaire més). A les sortides sempre m'acompanya la meva petita càmera fotogràfica i mentre camino i contemplo el paisatge el meu subconscient va redactant el text del que serà el meu proper post.

Aquests dies ens hem vist poc, primer perquè no passen coses prou interessants com per ser explicades aquí, i segon perquè amb la preparació del curs nou no tinc massa temps lliure. Però això no vol dir que no hi pensi ni que no tingui ganes d'estar amb ell.

A veure si aquests quatre dies de festa aconsegueixo convèncer el Mohawk perquè em porti a passejar per la muntanya, tot i que no ho acabo de tenir clar, perquè diuen que potser plourà una mica aquests dies. Ja veurem...

dilluns, 1 de setembre del 2008

I ja hi tornem a ser!

Doncs sí, novament ha arribat el dia 1 de setembre i amb ell l'inici d'un nou curs. Aquest any, però, és diferent de la resta, més que res perquè, per primera vegada a la meva vida, repeteixo centre, companys, alumnes i fins i tot assignatures! VISCA!! És la primera vegada que no he d'arribar nova a un institut, amb cara de novata, espantada i desorientada, sense saber què fer, a on anar ni amb qui parlar...Avui he arribat, he anat a saludar a tothom, he fet una visita ràpida al despatxet i fins i tot he pogut anar a fer un cafè amb llet a la cantina sense haver de preguntar a ningú on era! Tota una nova experiència.

Malgrat l'ensurt que em van donar al juny, quan em van dir que em canviarien novament de centre perquè en aquest on sóc sobraven places, finalment i gràcies a les ràpides i efectives gestions fetes per la directiva puc continuar en el mateix lloc on era.

Així doncs, fetes les reparticions de grups entre els diversos professors, m'ha quedat el següent:

a) Seguiré amb els meus noiets del curs passat, tant a classe com a tutoria. Així doncs, canviaré de curs, però no d'alumnes, i junts passarem de tercer a quart. Vistos els bons resultats del curs passat, la veritat és que de moment m'ho he pres amb força il·lusió, perquè espero que, ara que ja ens coneixem (cosa que pot ser tan bona com dolenta...), podrem fer coses interessants sense haver de començar novament de zero.

Com ja vaig comentar a l'acabar el curs passat, gràcies a les retallades fetes per la Generalitat (ja se sap que estem en època de crisi...) passarem de tres grups que eren a tercer a dos grups a quart. Però finalment, entre els que repeteixen i els que pleguen, han quedat dos grupets de 25 alumnes, cosa que no està malament.

b) Tornaré a fer la literatura de batxillerat, que aquest curs passa de tres a quatre hores a la setmana. El millor del cas és que, si no canvien les coses, tindré tan sols tres alumnes! I d'aquests, em sembla que dos són repetidors, cosa que vol dir que ja els conec del curs passat i no auguren res de bo...Ja em veig fent classe amb un sol alumne quatre hores setmanals durant tot el curs!! Això pot ser molt dur, però almenys la matèria ja la tinc preparada del curs passat, així que ara per ara no em preocupa gaire.

c) Aquesta vegada, almenys, no m'han tornat a posar a fer socials, tot i que sí faré una matèria optativa de cultura clàssica. Ara bé, com que m'agrada mooolt el tema (la mitologia grega sobretot sempre m'ha interessat), no hi tinc cap inconvenient. Falta veure els individus que triaran l'assignatura, però segons com pot sortir força interessant.

d) La mala notícia és que, tot i que no faré socials, no he aconseguit treure'm de sobre el grupet de noiets de 2n als quals els feia l'assignatura. Això vol dir que ara els tindré en un altre curs (3r) i una altra assignatura (llengua catalana), però els hauré d'aguantar igualment! A veure si durant l'estiu han madurat una miqueta i aquest curs va millor que l'anterior...

A veure, què em deixo... 3+3h de català a quart + 2 de tutoria de quart + 3h de català a tercer + 4h de literatura a batxillerat + 1h de cultura clàssica...encara me'n falta alguna per arribar a les 18h que em toca...

e) Doncs res, a acabar d'omplir l'horari amb variables! Ui no, que ja no són variables, que ara són 'matèries optatives'...

En faré un a 1r d'ESO i un altre a 4t (sí, els meus noiets quedaran farts de veure'm...). Pel de 1r, novament aprofitaré la feina feta pel curs passat i faré un variable sobre teatre que vaig fer a 2n i va funcionar força bé.

Pel de 4t, he pensat que els aniria molt bé fer una introducció al fantàstic món dels processadors de textos, ja que malgrat tenir ordinadors fins i tot per anar a cagar, la majoria no té idea ni de com posar un doble espai en l'interlineat si no és donant-li dues vegades a la tecla del 'Return'...
Aquesta serà la meva gran novetat d'aquest curs. A veure com sortirà...