Una dolça alternativa

Avui, a falta d'altres novetats interessants per comentar, proposaré un postre que he fet un parell de vegades i em sembla estel·lar. Es tracta d'una crema molt semblant a la crema pastissera tradicional, però amb mantega, ingredient que li dóna una cremositat curiosa. Els ingredients necessaris per fer la crema per 6-8 persones són:

- 200 grs de sucre
- 120 grs de mantega
- 4 iemes d'ou
- 1 l de llet
- 1 beina de vainilla
- 15 grs de maicena
- la pell ratllada d'una llimona
- 2 cullerades de licor d'anís
- 2 cullerades de licor de crema de cacau

Primer de tot s'ha de deixar desfer la mantega a temperatura ambient, per poder treballar-la millor. Es posa en un bol i s'hi barreja el sucre i després les iemes d'ou d'una en una.

En una tasseta es dissol la maicena amb una miqueta de llet freda i, mentrestant, s'escalfa la resta de la llet amb la pell de llimona i la beina de vainilla. S'hi afegeix la maicena dissolta i es cou durant uns 5 minuts sense deixar de remenar.

Es barreja una mica de llet calenta amb la mantega, ou i sucre i s'incorpora tot plegat al cassó amb la resta de la llet. S'hi afegeixen els licors de crema de cacau i anís i es deixa coure una estoneta més, sense que arribi a bullir, sempre sense deixar de remenar. Es treu la crema del foc, s'elimina la beina de vainilla i la pell de llimona, i es deixa refredar. Es posa en copes individuals i es conserva a la nevera fins al moment de servir.

A l'hora de servir la crema, es pot flamejar amb una mica de brandy escalfat prèviament a part. A més, també s'hi pot tirar un polsim de canyella per sobre. El resultat és extremadament bo. I si no us ho creieu, proveu-ho i veureu!

Selene no fabrica per a altres marques

Primer de tot, he de dir que la majoria de coses que posaré aquí són simples suposicions meves, perquè es tracta d'una temàtica molt allunyada del meu món, però no crec que vagi massa errada...

Fa dies que, un rere l'altre, vaig sentint als anuncis de televisió que tal i qual marca comercial "no fabrica per a altres marques". Degut a la situació de crisi econòmica que està passant el país (per no dir el món sencer) des de fa una temporada, la gent cada vegada opta més per comprar als grans supermercats els anomenats productes blancs, és a dir, aquells que no porten el nom d'alguna coneguda marca comercial, sinó el del supermercat on es ven el dit producte (Carrefour, Condis, Caprabo, etc.).

Ara, tothom sap que aquests productes s'han de fabricar en algun lloc i que, curiosament, malgrat no portar-ne el nom, el seu format és molt i molt semblant al dels productes de marca coneguda, així que ràpidament dedueix qui n'és el responsable (de fet, fa anys sí que hi apareixia, en lletra petita, el nom del fabricant en algun racó; ara, per amagar-ho, es limiten a posar-hi un número de registre). Així doncs, posats a triar entre dos productes iguals, amb l'única diferència de portar o no portar el nom d'una marca coneguda i, per tant, de portar o no portar inclòs en el preu el plus del nom d'aquesta marca coneguda, la gent es decideix per la versió barateta que, malgrat que mai tindrà la mateixa qualitat que l'altra, sap que està feta allà mateix.

Suposo que aquesta situació deu haver fet disminuir els beneficis de les grans empreses productores de marques conegudes, ja que, cada dia més, totes s'afanyen a deixar clar que elles mai dels mais fabriquen per altres marques, donant a entendre així que els productes de marca blanca no els han produït ells, sinó vés a saber qui de qui no et pots fiar i, per tant, val més que compris els seus productes (encara que siguin més cars) que no els altres d'origen incert.

Fins aquí jo no hi tindria cap problema, perquè malgrat el que em diguessin, jo seguiria pensant que els productes sense marca són produïts per aquestes grans empreses, encara que no ho vulguessin reconèixer, així que els seguiria comprant. Però el cas és que, potser perquè no els poguessin acusar de fer publicitat enganyosa, sembla que les grans companyies realment han deixat de produir aquests productes blancs, amb la qual cosa cada vegada és més difícil trobar als supermercats productes que no siguin "de marca".

Nosaltres habitualment comprem a un supermercat Carrefour i ja fa unes setmanes que observem que, poc a poc, van desapareixent els productes marca "Carrefour" que acostumàvem a comprar i no tenim altre remei que quedar-nos la versió "de marca". A part del fet que per treuren més diners ens estan deixant sense aquells productes que ens agraden i als quals ja ens havíem acostumat, alguns dels quals no hi són en "versió marca", la conseqüència òbvia d'aquest fet és que la nostra despesa setmanal ha augmentat en poc temps en més de vint euros comprant exactament el mateix o menys, cosa que en època de crisi no seria la millor solució...bé, per les empreses suposo que sí, però per les nostres pobres butxaques no!

D'això en diuen...

ironia...sarcasme...cinisme...hipocresia...? Buf, ja no sé com qualificar-ho. El cas és que estic indignada per un comentari que vaig sentir ahir al TN vespre. Parlaven del nou curs escolar i van dir que aquest curs hi hauria l'augment d'alumnat més gran des de fa no sé quants anys. degut sobretot a l'augment de la natalitat, ja que sembla que el col·lectiu nouvingut ha disminuït lleugerament respecte els últims anys (per la crisi econòmica, diuen). Malgrat aquest augment, el nombre de professors als centres educatius no ha crescut de la mateixa manera, sinó que, contràriament al que dictaria la lògica, ha disminuït (per la crisi econòmica, diuen també).

Tot i que aquesta situació ja em molesta prou, ja que això fa que, si hi ha més alumnes i menys professors, augmenti el nombre d'alumnes per aula (ara volten els 30 nanos per classe de 1r a 4t d'ESO quan haurien de ser 25, i fins a 35-36 a batxillerat), el que més em va indignar va ser sentir el senyor conseller d'educació dient que si als instituts hi havia problemes per aquest fet era degut a la mala gestió dels equips directius!! És a dir, que ens omplen les aules de nanos, ens treuen personal, ens deixen sense recursos i a sobre la culpa és nostra?!

Fa uns dies un company em deia que porta vint anys a l'ensenyament i que mai havia trobat la gent tan desmotivada com ara. Em pregunto per què deu ser...

Parlant ja en termes personals, fa quatre dies que m'han dit què em tocarà fer aquest curs: tindré novament una tutoria, aquesta vegada a 3r d'ESO, faré tota la llengua catalana als tres grups de 3r i també la matèria de llengua catalana als dos grups de 1r de batxillerat, matèria que no sé per què encara l'anomenen "llengua" quan amb la nova programació s'hi fa exclusivament literatura. A part, tinc un crèdit d'aquells variables (és a dir, absurds, inútils, per perdre el temps, etc.) que ara anomenen "optatives" en lloc de "variables" (s'ha de notar d'alguna manera que a la conselleria hi ha gent que "pensa") i, el millor de tot, l'assignatura d'Educació per a la ciutadania amb un dels tres grups de 3r que, a més, no és el de la meva tutoria!

Encara no conec els noiets, però per ara no em puc queixar: faré 3r, que ja el tinc dominat, i 1r de batxillerat, que suposarà un repte que per ara em ve força de gust. Tot pot ser que d'aquí dues setmanes, quan ja hagi conegut tot el personal, canviï totalment d'opinió, però per ara pinta bé.

Ara, el que sí em fa una mica de mandra és la quantitat d'alumnes que tindré, ja que són 28-29 en els grups de 3r i 34 en els de batxillerat (acostumanda aquests dos últims cursos a fer la matèria de modalitat, on tenia 8 alumnes com a molt, serà un canvi enorme!). Això vol dir que aquest curs demanaré poca feina, si no em passaré el dia corregint i òbviament no em fa cap il·lusió; així doncs, mínims exàmens, d'escriure poc, i pocs treballs, no fos cas que tingués alumnes massa eficients i hagués de corregir tooota la seva feina! Alguns em dirien que tampoc cal corregir-ho tot, sinó fer-hi un cop d'ull per sobre i ja està, però una servidora de vegades és massa eficaç i no sap corregir sense corregir, així que millor demano poca feina i problema solucionat.

A veure, quatre càlculs per acabar de deprimir-se:

Nombre d'alumnes curs 2008/09

20 insuportables del variable de 1r +
13 també força insuportables del variable de 3r +
17 de llengua de 3r +
15 del fantàstic variable de 4t (tant de bo sempre fossin així!) +
24 + 23 dels dos grups de llengua de 4t +
7 de la literatura batxillerat =

119 alumnes al llarg del curs


Nombre d'alumnes curs 2009/10

20 del variable de 2n +
28 + 29 + 28 de llengua de 3r +
29 d'educació per a la ciutadania +
34 + 34 de llengua de batxillerat =

202 alumnes al llarg del curs!!

I després encara em demanaran qualitat i que organitzi activitats i que faci programacions individualitzades i "atenció a la diversitat" i bla, bla, bla, i quan la cosa no funcioni, el senyor conseller tornarà a sortir pel TN dient que la culpa de tot la tenen els profes, que estan poc preparats i poc motivats (cosa que no m'estranya!!!), i que la direcció no ha fet bé la seva gestió i...

I ja en van tres!!

Tal dia com avui, el 4 de setembre de 2006 naixia sense grans pretencions el "Blog d'una selenita". Tres anys i 170 escrits més tard, el blog segueix funcionant i formant part de la meva vida: ja no sé anar d'excursió a la muntanya sense anar pensant com explicaré l'itinerari recorregut als meus lectors i quines imatges podrien ser més interessants per ensenyar-los.

Encara que el blog l'escrit bàsicament per a mi mateixa, per ser una mena de diari personal on posar les experiències viscudes, les idees que em passen pel cap i, de tant en tant, per tenir un lloc on desfogar-me quan les coses no funcionen tan bé com voldria, he de confessar que em fa molta il·lusió saber que tinc un grupet reduït de lectors habituals que, malgrat que solen ser força silenciosos (sort que el comptador de visites els delata), sense ells probablement el blog avui no celebraria el seu tercer aniversari.

Gràcies a tots per passar per aquí de tant en tant i fins aviat!