L'estat de la qüestió

Ara que s'acosta el final de l'any 2014 és un bon moment per fer el recompte dels "nostres" arbres Monumentals (les comarques amb un nombre al costat les tenim completes):

Alt Empordà (11)

1. Suro del mas Perxés (Agullana)

2. El Fadrí (Agullana)

3. Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)

4. Plàtana Grossa d'en Massot (Darnius)

5. El Suratell (La Jonquera)

6. Arbre de la Llibertat (Llançà)
7. La Pubilla (Maçanet de Cabrenys)

8. Alzina de la Font de can Massanet (Vilafant)

9. Alzines Bessones de mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet (Vilanant)

10. Plàtan de can Compte (Capmany)

11. Plàtan de la Plaça (Colera)

Alta Ribagorça

12. Avet de Barranc de Morrano (Vall de Boí)
13. Pi de Peixerani (Vall de Boí)
14. Om del Trinquet (Vilaller)

Anoia (4)

15. Roure d'Ancosa (La Llacuna)
16. Pineda de can Ferrer del Coll (Piera)
17. Alzina de can Gol (Sant Martí de Tous)
18. Pi Gros de can Gallego (Cabrera d'Igualada) - mort per un llamp el 1999

Bages (6)

19. Alzina del mas Pujol (Artés)

20. Pi del Rèvol (Cardona) - mort per un incendi el 1998

21. Alzina Grossa de Querol (Fonollosa)

22. Roure del Massot (Moià)

23. Plàtan d'en Gibert (Monistrol de Montserrat)

24. Lledoner de l'Estació (Rajadell)

Baix Camp

25. Alzina del mas de Borbó (L'Aleixar)

26. Pi de les Planes (L'Aleixar)

27. Perelloner del Cisterer (Prades)

28. Pi del Boter (Riudoms) - arrencat per un bufarut el 2001

Baix Ebre

29. Eucaliptus de Jesús (Tortosa)
30. Pi del Perillo (Alfara de Carles)
31. Om de Burjassénia (L'Aldea)
32. Plàtan de Bítem (Tortosa)
33.Teixos de Marturi (Roquetes)
34. Nouer Americà de Remolins (Tortosa)


Baix Empordà (4)

35. Alzina de mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005

36. Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

37. Llentiscle de Torrent (Torrent)

38. Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà (Santa Cristina d'Aro)

Baix Llobregat

39. Alzina de Puigvoltor (Begues)
40. Alzina de can Mitjans (Castellví de Rosanes) - morta per un bufarut el 1999
41. Pi Gros del Salt (Esparreguera) - mort el 1998

Berguedà (9)

42. Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu)
43. Pi de les Tres Branques Jove (Castellar del Riu)
44. Avet de les Molleres de Gresolet (Saldes)
45. Faig Gros de les Molleres de Gresolet (Saldes)
46. Faigs del Clot de l'Om (Saldes)
47. Pins Vells de la Pleta dels Baganesos (Saldes)
48. Pi del Roc dels Castellots (Saldes)
49. Faig de la Baga del Gresolet o Faig Setrill (Saldes)
50.  Alzina dels Colls (Casserres)

Cerdanya (1)

51. Avets de Das (Das)

Conca de Barberà (2)

52. Cedre del Jardí dels Salesians (Vimbodí-Poblet)

53. Servera de Riudabella (Vimbodí-Poblet)

Garraf

54. Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)

55. Pi Gros de la masia d'en Cabanyes (Vilanova i la Geltrú)

Garrotxa (7)

56. Roures d'Hormoier (Montagut i Oix)
57. Roureda del Parc Nou (Olot)

58. Roure de la Xoriguera (Les Planes d'Hòstoles)

59. Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)

60. Roure de la Mestressa (La Vall d'en Bas) - caigut pel vent el 2007

61. Roures de can Planes (La Vall de Bianya)

62. Roures de la Torre (La Vall de Bianya)

Gironès (1)

63. Pi de can Salvador (Llagostera) - mort el 2009

Maresme (5)

64. Alzina de can Rosselló (Alella)

65. Garrofer de Montcabrer (Cabrils)

66. Gatell de can Arenes (Dosrius) - mort el 2005

67. Alzina de can Farrerons (Dosrius)

68. Cuprés de can Figueras (Premià de Dalt)

Montsià

69. Auba de la Descàrrega (Amposta) - tombat per les ventades del cicló Klaus el 2009

70. Carrasca Grossa de les Vallcaneres (La Sènia)

71. Faig Pare del Retaule (La Sènia)

72. Pi Gros del Retaule (La Sènia)
73. Baladre de Balada (Sant Jaume d'Enveja)
74. Fargues de l'Arion (Ulldecona)
75. Xop del Barri del Castell (Ulldecona)

Osona

76. Til·ler de Masjoan (Espinelves)

77. Auró de Masjoan (Espinelves) - mort el 1996

78. Teix de Masjoan (Espinelves)

79. Castanyer d'Índia de Masjoan (Espinelves) - mort el 2005

80. Avet de Masjoan (Espinelves)

81. Sequoia de Masjoan (Espinelves)

82. Cedre de Masjoan (Espinelves)

83. Roure del Pla del Call (Rupit i Pruit)

84. Roure del Vilar o Roure de la Senyora (Sant Boi de Lluçanès)

85. Fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)

86. Roure de Carboneres (Santa Maria de Corcó) - mort el 1997

87. Pinsap dels Sors (Seva)

88. Cuprés de can Vives (Seva)

89. Alzina del Pujol (Taradell)

90. Plàtan de la Font Gran (Taradell)

91. Roures Grossos de la Carrera (Vic)

92. Faig del Pla Petit de Fontcoberta (Vidrà)

93. Faig de la Font (Vidrà)

94. Roure de la Creu de l'Arç (Vidrà)

95. Avet noble del Noguer (Viladrau) - mort el 2002

96. Castanyer de les Nou Branques (Viladrau)

97. Sequoia de Tortadès (Vilanova de Sau)

Pla de l'Estany (4)

98. Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia (Fontcoberta)

99. Aulina Reclamadora de l'Omeda (Fontcoberta)

100. Castanyer del pla de Sant Nicolau (Sant Antoni de Vilamajor)

101. Alzina de la Casa Nova de Vilafreser (Vilademuls) - aterrada per les nevades de 2010

Priorat

102. Om del Parc de Cornudella (Cornudella de Montsant) - mort per grafiosi el 1999

103. Alzina del mas de la Barba (Cornudella de Montsant)

104. Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)

105. Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)

Ribera d'Ebre (3)

106. Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)

107. Mata de Darmós (Tivissa)

108. Pi de Montbrió (Flix)

Ripollès

109. Avet de la Baga de la Berruga (Campelles)
110.Roure d'Engelats (Campelles)

111. Roure Glanic (Les Llosses)
112. Avet del Torrent de la Comella (Planoles)

113. Roure del Vilardell (Ribes de Fresser) - mort per les ventades del cicló Klaus el 2009

114. Roure de Perramon (Ribes de Fresser)

115. Grèvol de Ventolà (Ribes de Fresser)
116. Auró del Remei (Camprodon)
  
Selva

117. Alzina de les Famades (Amer)

118. Roure de can Puig (Amer)

119. Arbre de la Llibertat (Arbúcies)

120. Càdec del Boixaus (Arbúcies)

121. Pi Gros de l'Espinau (Osor)

122. Roure Gros de can Iglesias (Osor)

123. Alzina de la Coma (Sant Hilari de Sacalm)

124. Lledoner de l'Esparra (Riudarenes) - mort el 2007

125. Cirerer del Soler de Mansolí (Sant Hilari de Sacalm) - mort per una ventada el 2013

126. Es Roure de Bon Retir (Tossa de Mar)

127. Suro de can Magre (Vidreres)

128. Suro de l'Hort de Caulés (Vidreres)

129. Freixe de l'Aulet (Vidreres)

130. Suro de can Ferrer (Riudarenes? Sant Hilari de Sacalm?) - mort per un incendi el 1994
131. Surolí de cal Músic (Massanes)

Terra Alta

132. Auró de Josepó (Horta de Sant Joan)

133. Lo Parot (Horta de Sant Joan)

134. Lo Pi Ramut (Arnes)

135. Lo Pimpoll (Arnes)

136. Pi de Balija (Horta de Sant Joan)

137. Pi de Maurí (Horta de Sant Joan)

138. Pins del Collet de Fenassar (Horta de Sant Joan)

139. Teix d'Engrilló (Prat de Comte)

Vall d'Aran

140. Avet de Canejan (Canejan)
 
Vallès Occidental (3)

141. Alzina de can Pedró (Palau-solità i Plegamans) - morta el 2004

142. Roure del Parc de ca n'Oriol (Rubí) - mort el 2010

143. Pi de les Quatre Besses del Dalmau (Sant Llorenç Savall)

Vallès Oriental

144. Plàtan de la Font de la Pineda (Bigues i Riells)

145. Roure de can Corró (Caldes de Montbui) - mort el 1997

146. Castanyer Gros de la Casa del Bosc o Castanyer de can Cuch (Cànoves i Samalús)

147. Roure del Giol (Castellcir)

148. Castanyers de la Traüna (Fogars de Montclús)

149. Alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall)

150. Arboç de Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)

151. Boix de l'Església (Montseny)

152. Roure de Santa Maria de Montnegre (Sant Celoni) - mort pel temporal de vent i neu de 2010

153. Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines) - mort per grafiosi el 1996

Fent recompte...

Ara que anem pel centenar d'Arbres Monumentals localitzats, és un bon moment per fer un cop d'ull i resumir la situació en què ens trobem. En aquest any i mig llarg que fa que anem a la recerca i captura (fotogràfica) d'aquestes meravelles de la nostra història, hem tingut el plaer de conèixer (hi afegeixo també alguns dels que ja mai tindrem ocasió de visitar i que, malauradament, podem tatxar de la llista...):

Alt Empordà

1. Suro del mas Perxés (Agullana)

2. El Fadrí (Agullana)

3. Roure dels Capellans o Roure de la Font del Bac (Albanyà)

4. Plàtana Grossa d'en Massot (Darnius)

5. El Suratell (La Jonquera)

6. Arbre de la Llibertat (Llançà)

7. Alzina de la Font de can Massanet (Vilafant)

8. Alzines Bessones de mas Nebot o Alzines Grosses del Bosquet (Vilanant)

9. Plàtan de can Compte (Capmany)

10. Plàtan de la Plaça (Colera)

Bages

11. Alzina del mas Pujol (Artés)

12. Pi del Rèvol (Cardona) - mort per un incendi el 1998

13. Alzina Grossa de Querol (Fonollosa)

14. Roure del Massot (Moià)

15. Plàtan d'en Gibert (Monistrol de Montserrat)

16. Lledoner de l'Estació (Rajadell)

Baix Camp

17. Alzina del mas de Borbó (L'Aleixar)

18. Pi de les Planes (L'Aleixar)

19. Perelloner del Cisterer (Prades)

20. Pi del Boter (Riudoms) - arrencat per un bufarut el 2001

Baix Empordà

21. Alzina de mas Salelles (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura) - morta el 2005

22. Arboç de can Genoer (Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura)

23. Llentiscle de Torrent (Torrent)

24. Pi Gros d'en Cama o Pi de Romanyà (Santa Cristina d'Aro)

Cerdanya

25. Avets de Das (Das)

Conca de Barberà

26. Cedre del Jardí dels Salesians (Vimbodí - Poblet)

27. Servera de Riudabella (Vimbodí-Poblet)

Garraf

28. Pi de la Palanca (Sant Pere de Ribes)

29. Pi Gros de la masia d'en Cabanyes (Vilanova i la Geltrú)

Garrotxa

30. Roures d'Hormoier (Montagut i Oix)

31. Roureda del Parc Nou (Olot)

32. Roure de la Xoriguera (Les Planes d'Hòstoles)

33. Teix del Torrent de l'Orri (Sales de Llierca)

34. Roure de la Mestressa (La Vall d'en Bas) - caigut pel vent el 2007

35. Roures de can Planes (La Vall de Bianya)

36. Roures de la Torre (La Vall de Bianya)

Gironès

37. Pi de can Salvador (Llagostera) - mort el 2009

Maresme

38. Alzina de can Rosselló (Alella)

39. Garrofer de Montcabrer (Cabrils)

40. Gatell de can Arenes (Dosrius) - mort el 2005

41. Alzina de can Farrerons (Dosrius)

42. Cuprés de can Figueras (Premià de Dalt)

Montsià

43. Auba de la Descàrrega (Amposta) - tombat per les ventades del cicló Klaus el 2009

44. Carrasca Grossa de les Vallcaneres (La Sènia)

45. Faig Pare del Retaule (La Sènia)

46. Pi Gros del Retaule (La Sènia)

Osona

47. Til·ler de Masjoan (Espinelves)

48. Auró de Masjoan (Espinelves) - mort el 1996

49. Teix de Masjoan (Espinelves)

50. Castanyer d'Índia de Masjoan (Espinelves) - mort el 2005

51. Avet de Masjoan (Espinelves)

52. Sequoia de Masjoan (Espinelves)

53. Cedre de Masjoan (Espinelves)

54. Roure del Pla del Call (Rupit i Pruit)

55. Roure del Vilar o Roure de la Senyora (Sant Boi de Lluçanès)

56. Fageda de la Grevolosa (Sant Pere de Torelló)

57. Roure de Carboneres (Santa Maria de Corcó) - mort el 1997

58. Pinsap dels Sors (Seva)

59. Cuprés de can Vives (Seva)

60. Alzina del Pujol (Taradell)

61. Plàtan de la Font Gran (Taradell)

62. Roures Grossos de la Carrera (Vic)

63. Faig del Pla Petit de Fontcoberta (Vidrà)

64. Faig de la Font (Vidrà)

65. Roure de la Creu de l'Arç (Vidrà)

66. Avet noble del Noguer (Viladrau) - mort el 2002

67. Castanyer de les Nou Branques (Viladrau)

68. Sequoia de Tortadès (Vilanova de Sau)

Pla de l'Estany

69. Aulina Reclamadora de Puigsaguàrdia (Fontcoberta)

70. Aulina Reclamadora de l'Omeda (Fontcoberta)

71. Castanyer del pla de Sant Nicolau (Sant Antoni de Vilamajor)

72. Alzina de la Casa Nova de Vilafreser (Vilademuls) - aterrada per les nevades de 2010

Priorat

73. Om del Parc de Cornudella (Cornudella de Montsant) - mort per grafiosi el 1999

74. Alzina del mas de la Barba (Cornudella de Montsant)

75. Surera del mas de les Moreres (Cornudella de Montsant)

76. Saüquer de Fontalba (Ulldemolins)

Ribera d'Ebre

77. Pi de cal Pino (Palma d'Ebre)

78. Mata de Darmós (Tivissa)

79. Pi de Montbrió (Flix)

Ripollès

80. Roure d'Engelats (Campelles)

81. Roure Glanic (Les Llosses)

82. Roure del Vilardell (Ribes de Fresser) - mort per les ventades del cicló Klaus el 2009

83. Roure de Perramon (Ribes de Fresser)

84. Grèvol de Ventolà (Ribes de Fresser)
  
Selva

85. Alzina de les Famades (Amer)

86. Roure de can Puig (Amer)

87. Arbre de la Llibertat (Arbúcies)

88. Càdec del Boixaus (Arbúcies)

89. Pi Gros de l'Espinau (Osor)

90. Roure Gros de can Iglesias (Osor)

91. Alzina de la Coma (Sant Hilari de Sacalm)

92. Lledoner de l'Esparra (Riudarenes) - mort el 2007

93. Cirerer del Soler de Mansolí (Sant Hilari de Sacalm) - mort per una ventada el 2013

94. Es Roure de Bon Retir (Tossa de Mar)

95. Suro de can Magre (Vidreres)

96. Suro de l'Hort de Caulés (Vidreres)

97. Freixe de l'Aulet (Vidreres)

98. Suro de can Ferrer (Riudarenes? Sant Hilari de Sacalm?) - mort per un incendi el 1994

Terra Alta

99. Auró de Josepó (Horta de Sant Joan)

100. Lo Parot (Horta de Sant Joan)

101. Lo Pi Ramut (Arnes)

102. Lo Pimpoll (Arnes)

103. Pi de Balija (Horta de Sant Joan)

104. Pi de Maurí (Horta de Sant Joan)

105. Pins del Collet de Fenassar (Horta de Sant Joan)

Vallès Occidental

106. Alzina de can Pedró (Palau-solità i Plegamans) - morta el 2004

107. Roure del Parc de ca n'Oriol (Rubí) - mort el 2010

108. Pi de les Quatre Besses del Dalmau (Sant Llorenç Savall)

Vallès Oriental

109. Plàtan de la Font de la Pineda (Bigues i Riells)

110. Roure de can Corró (Caldes de Montbui) - mort el 1997

111. Castanyer Gros de la Casa del Bosc o Castanyer de can Cuch (Cànoves i Samalús)

112. Roure del Giol (Castellcir)

113. Castanyers de la Traüna (Fogars de Montclús)

114. Alzines de Santa Maria del Vallès (Lliçà de Vall)

115. Arboç de Sant Esteve del Coll (Llinars del Vallès)

116. Boix de l'Església (Montseny)

117. Roure de Santa Maria de Montnegre (Sant Celoni) - mort pel temporal de vent i neu de 2010

118. Om del Banc de la Paciència (Sant Feliu de Codines) - mort per grafiosi el 1996

Alguns llacs, estanys, ibones o com en volgueu dir! (2)

En el post anterior m'he deixat de posar un parell de fotografies fetes pel Mohawk, amb la Colomina al fons de tot.

Ara sí, fet el repàs dels llacs que conec de Catalunya, passo als d'Aragó, concretament als del Pirineu de Huesca. Malgrat que hem estat un parell de vegades al Parc Nacional d'Ordesa, en el seu fantàstic circ de Soaso, allà no hi coneixem cap estany, que no vol dir que no n'hi hagi, sinó que no els hem arribat a veure. El que sí comencem a conèixer força bé és tota la part de la vall de Benasque, on ja hi hem visitat:

El Portillón de Benasque, el pas que antigament feien servir per passar d'Espanya a França de manera més aviat clandestina.

l'estany de Coll de Toro

l'ibon de Gorgutes

el Port de la Glera

els ibones i ibonets de Batisielles
i Escarpinosa

I per acabar aquest repàs dels llacs de la meva vida, em falten els del Pirineu d'Andorra. No és un lloc que ens atragui especialment, massa gent i massa trànsit pel nostre gust, a part del xou que has de fer cada vegada que vols passar la frontera. Tot i això, curiosament, va ser el nostre destí del viatge de noces, durant el qual vam estar fent algunes ferrates andorranes i una senzilla i bonica excursió als estanys de Tristaina, des de l'estació de Vallnord, a Arcalís. Els estanys de Tristaina en són tres,

l'estany Primer
l'estany del Mig

I l'estany de Més Amunt

Alguns llacs, estanys, ibones o com en volgueu dir!

Ara que s'acosten les vacances i ja comencem a olorar els aires del Pirineu (que espero poder visitar d'aquí més o menys un mes), he pensat fer un recull dels diferents llacs que he anat veient durant aquests anys. Més que res, perquè com que alguns són tan semblants, ja els barrejo. Hi poso també els pantans, encara que el Mohawk diu que això és fer trampa, perquè no són naturals, però m'és igual, que n'hi ha que els trobo preciosos i val la pena de veure'ls.

Fent un cop d'ull als pantans de Catalunya, he descobert que en conec la majoria, tot i que al no tenir-ne fotografies no els posaré. Per exemple, de Girona, el pantà de Sau em sembla que ja l'he vist des de tots els punts de vista possibles.

I el petit llac-pantà de la vall de Núria

De Barcelona, he vist ja diverses vegades el petit pantà de Santa Fe del Montseny. L'última vegada que hi vam anar, això és el que vèiem mentre dinàvem un entrepà acompanyats d'algun ànec

I caminant per la serra de Busa, aquesta impressionant panoràmica de la Llosa del Cavall

De les terres tarragonines conec força embassaments de l'Ebre, tot i que no en tinc imatges. Ara, sens dubte els millors embassaments són els de les terres pirinenques lleidatanes. Bé, no, el que realment val la pena visitar són els centenars de llacs d'origen glacial que es poden trobar al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de sant Maurici.

Seguint el curs de la Noguera Ribagorçana, cap al seu naixement, trobem el pantà de Canyelles, que neix al preciós congost de Mont-rebei

I més amunt la vall de Boí, amb la presa de Cavallers al capdamunt.

I passant pel refugi Joan Ventosa Calvell, al costat de l'estany Negre (bé, un dels múltiples "Estany Negre" que hi ha pels Pirineus)

Podem seguir cap a l'estany Travessani, on hi ha les agulles del mateix nom, molt apreciades per alguns escaladors (per aquells a qui no els importi haver d'anar travessant pedreres per arribar-hi).

Pel que fa a la Noguera Pallaresa, hi trobem el pantà de Terradets

I a Cabdella, la presa de Sallent, unida a l'estany Gento i als llacs glaciars que hi ha més amunt

L'Estany Gento

La Colomina

L'Estany de Mar

I passant per Espot, el llac que dóna nom al parc, l'Estany de Sant Maurici, amb la seva coneguda vista amb els Encantats al fons

I la no tan coneguda vista des dels Encantats (aquesta foto no és meva, ja m'agradaria! És del Mohawk i l'Ozzy)

Des de Sant Maurici es pot arribar fins al refugi d'Amitges, amb l'estany Gran d'Amitges i les agulles del mateix nom al fons.

Aquests són alguns dels llacs que he pogut visitar i fotografiar a Catalunya. Pròximament faré un altre post amb els que conec d'Aragó.

Ara cap amunt, ara cap avall

Fa un temps vaig decidir fer un recull de les vies ferrades que he anat fent durant aquests últims anys. Fet el recompte final, resulta que en porto més d'una vintena. Qui ho hauria dit! A l'acabar el post em va sorgir el dubte de quantes vies d'escalada havia pujat fins ara. Anem a comprovar-ho, a veure si faig memòria...

Per començar, ja no recordo quina va ser la primera via que vaig pujar; és a dir, la primera vegada que el Mohawk em va enredar perquè em deixés penjar d'una corda. Em sona que era a ca la Montse, però sóc incapaç de dir on ni quan. Sí que començo bé el recull! Bé, anem per les que sí recordo...

Savassona (11 d'agost de 2005). Amb el Preky, la Mireia i el Guillem vam anar a passar el matí a Savassona. Jo em vaig passar l'estona contemplant els preciosos cavalls que voltaven per la zona i vigilant els núvols que de tant en tant ens anaven avisant, en forma de trons, que els tinguéssim en compte. Escalar el que seria escalar, no ho vaig fer gaire, però sí que vaig enfilar-me alguns metres fins a dalt del dau. No sé si val com a via d'escalada, ja que a Savassona bàsicament hi ha blocs per fer boulder. De totes maneres, el dau és prou gran per muntar-hi una vieta (a la part del darrere del que surt a la imatge), que deu rondar el III grau, perquè és una rampa i, a més, amb forats que semblen escalonets.

Ara, el que més recordo d'aquell matí a Savassona va ser l'haver hagut de "sortir per potes" perquè ens va anar d'un pèl que no ens enganxa una bona pedregada. Nosaltres no la vam patir gaire, però el cotxe...

Subirats (12 de febrer de 2006). Amb l'Ozzy, el Toni i la Gemma, vam anar a fer una tranquil·la matinal a Subirats. Bona part del matí vam estar acompanyats d'un pit-roig que no es movia del nostre costat i que em va deixar fotografiar-lo a poc més d'un metre de distància. Sí, sí, llavors ja tenia aquesta tendència a anar fotografiant tot el que em passa per davant...

Aquell dia no vaig escalar, però em van enredar perquè fes els primers passos d'un 6a clarament fora del meu abast. Ara, alguns metres sí que els vaig pujar.

Sòlius. A Sòlius hi he estat un parell de vegades, la primera vam quedar amb el PGB, l'Alba i família (gos inclòs) per passar el dia enfilant-nos per les parets. Aquell dia, amb tanta gent, només vaig fer una via. La segona vegada (7 de desembre de 2006) aprofitant que vam anar a passar el pont del desembre a l'Estartit, vam quedar amb l'Ozzy a Sòlius per passar una estoneta voltant per allà. Aquell dia vaig fer una altra via, malgrat que només tinc la prova gràfica d'aquesta segona. Buf, sí que duia el cabell llarg, llavors!

Montserrat. A Montserrat, terra d'escaladors, hi he estat diverses vegades i hi he pujat diverses vies, algunes d'elles de més d'un llarg.

La primera via llarga va ser a l'agulla Sens Nom (13 d'abril de 2006). L'experiència no devia ser del tot negativa, perquè l'he repetit dues vegades més, encara que en vies diferents d'agulles diferents...

La segona via llarga montserratina va ser la GAM, a l'agulla de l'Ànec (15 de juny de 2008). Com que la Sens Nom havia sortit tan bé, temps més tard vaig decidir visitar el cim d'una altra agulla. Al principi tot anava bé, fins que el clima habitual de la zona va fer acte de presència: a mitja via va començar a bufar el vent i amb poca estona tot va quedar cobert per la boira, fins al punt que no veia ni rastre de les agulles veïnes.

La tercera (i per ara última) via llarga que he pujat a Montserrat va ser l'Aresta Brucs de l'agulla del Frare Gros (28 d'agost de 2009). Aquesta vegada el temps es va comportar i no ens va fer vent ni es va veure ni mica de boira.


Margalef. A Margalef hi he estat dues vegades i no descarto tornar-hi una vegada més. El que té de bo és que hi ha un munt de zones d'escalada escampades pertot arreu i amb graus per a tots els gustos, des dels més fàcils (els meus, vaja) fins als més difícils (aquells de mira'm i no em toquis).

La primera vegada que vam visitar Margalef (18 de novembre de 2006) anàvem amb l'Ozzy, el Jordi i la Gemma. Vam estar donant voltes amunt i avall fins que finalment ens vam decidir pel sector Can Torxa. Allà hi havia vies de tot tipus, així que tothom hi va poder trobar la seva.

La segona vegada (27 d'abril de 2008) que vam passar per Margalef (bé, segona vegada que VAIG passar per Margalef, perquè els altres hi han estat més sovint) vam triar un sector allunyat de la pista, excessivament transitada pel nostre gust: el sector Xorreres, del qual només arribar-hi vam descobrir-ne ràpidament el motiu del seu nom.

Aquell dia em vaig conformar amb fer un parell de vies, malgrat que n'hi havia alguna altra que podria haver pujat. El sector ens va sorprendre molt agradablement, malgrat que quedava un pèl a l'ombra i segons com hi feia una mica d'humitat i fred.

Tivissa (19 de novembre de 2006). El dia següent a la nostra primera visita a Margalef, amb el Mohawk i l'Ozzy vam anar a fer una segona sessió d'escalada, però canviant de zona: Tivissa. Allà vaig provar per primera vegada l'escalada en llastres, però no em va acabar de convèncer.

Cuenca (1-4 de maig de 2008). Amb el Mohawk, el Jortx i l'Ozzy havíem decidit anar a passar el pont del primer de maig a la Pedriza, però un problema inesperat amb l'allotjament va fer que acabéssim anant a Cuenca. Allà, a part d'observar com els masters s'enfilaven per una i altra via, jo també hi vaig afegir el meu petit (molt petit) granet de sorra i vaig pujar dues vies de IV grau, una anomenada Sin problemas i l'altra Principiante. Em sembla que el nom de les vies ja ho diu tot...

Rupit (5 d'octubre de 2008). Aprofitant la Fira del Llibre de Muntanya que se celebrava a Rupit el cap de setmana del 4 i 5 d'octubre, amb el Mohawk vam anar a visitar aquest bonic poble i, ja que hi érem, fer una mica d'escalada. Vam anar fins a l'Agullola de Rupit a fer la via Normal, un rostoll que només val la pena per l'interessant paisatge que es veu des del seu cim.

Benasque (29 de juliol de 2009). Després d'anys passant alguns minuts de les vacances d'estiu a can Barrabés, aquesta vegada, finalment, el Mohawk em va convèncer perquè jubilés d'una vegada el meu vell arnés i en comprés un de nou. Poca estona més tard ja l'estava estrenant enfilant-me a un parell de les vies que hi ha al sector que es troba just al costat del càmping on estiuegem. Quantes vegades podrem dir tan literalment que "anem a escalar al costat de casa"? Perquè després de les vegades que hi hem estat, el càmping de la Borda d'Arnaldet ja és com casa nostra.

Tagamanent (12 d'octubre de 2009). Amb el Podarcis i la Imma, vam anar a descobrir un sector desconegut per nosaltres: el Sot de la Guillota, a Tagamanent. En teoria hi anàvem tan sols a descobrir la zona, però ja se sap que els fanàtics són molt fanàtics, així que vam acabar passant tot el matí allà, pujant i baixant parets. Aprofitant que hi havia dues vies de IV grau i que he d'amortitzar el meu arnés nou, vaig fer les vies Castell de cartes i Diagonal.

Cabacés (17 d'octubre de 2009). Aprofitant una visita familiar a les terres de l'Ebre, i la presència de l'Ozzimòbil entre nosaltres, aquest matí, amb el Mohawk i l'Ozzy hem anat a conèixer les zones d'escalada de Cabacés (Priorat). Ja feia temps que hi volíem anar, però les ressenyes aparegudes precisament aquesta setmana al Desnivel han estat com un senyal que ens ha confirmat que, efectivament, era l'hora d'anar-hi. A més, la revista ens ha estat una guia excel·lent, tant per les ressenyes com per les indicacions de com arribar als diversos sectors. Bé, la revista i també la gent del refugi cal Ferrer, que ens ha aconsellat sobre on podíem anar.

Finalment, després de donar-hi unes quantes voltes, ens hem decidit pel sector can Pistraus, a la serra de Solans. En aquest sector hi ha tretze vies, que van des d'un III a un 6a, cosa que vol dir que era ideal per a mi. Com que tampoc he volgut abusar, m'he conformat amb fer dues vies: La riera (III) i Aboriginal (IV). També he fet la meitat de Jave el Tribut (IV+) (el de la foto), però a l'arribar al sostret he decidit que ja en tenia prou i ho he deixat córrer.

Bé, fet el recompte final, tenim un total d'una vintena de vies escalades. Queda clar que com a escaladora no m'hi guanyaré pas la vida...Ara em falta fer un recull dels barrancs que he baixat...