dimarts, 15 de maig del 2007

¡Si lo se no vengo!

Com que és el que ara em volta més pel cap, tornaré a parlar de les opos que ja s'acosten perillosament.

Les proves consisteixen en diverses parts:

a) Una fase d'oposició, que consisteix en una prova dividida en dues parts.

1. En la primera part de la prova, la part A, es tracta de demostrar que tenim els coneixements necessaris per impartir la docència. Això vol dir que tenim un llistat de 71 temes diferents sobre la llengua i la literatura catalana i, d'aquests, n'haurem de desenvolupar un.
Fins l'any passat, en aquesta part A s'havien de fer també un parell de comentaris sobre dos textos que ells ens donaven, però no sé per quin motiu, aquest any han decidit eliminar aquesta part.

2. En la segona part de la prova, la part B, es tracta de demostrar ja no coneixements, sinó aptitud pedagògica, és a dir, demostrar que podem ser bons profes. Aquesta part s'avalua mitjançant la presentació per escrit i posterior defensa oral davant del tribunal d'una programació i una unitat didàctica que haguem preparat nosaltres mateixos.

Pels qui no sou del món de la docència, diré que la programació consisteix en planificar què es faria durant tot un curs: quins continguts hi hauria, quines activitats es farien, quina mena d'exàmens, amb quins objectius, etc. I la unitat didàctica és el que sempre fins ara s'havia anomenat "tema", que és el mateix que hi ha a la programació (allà hi ha un mínim de 9 unitats posades esquemàticament), però desenvolupat amb tota mena de detalls.

b) Una fase de concurs, en el qual es presenten els 'mèrits' que et donen punts, com són els estudis o cursets varis que hagis fet relacionats amb la teva assignatura (com a estudiant, no com a professor), l'expedient acadèmic, els anys d'experiència, etc. i que se sumen als punts que hagis tret en la fase d'oposició.

Tot plegat un bon maldecap...

dissabte, 5 de maig del 2007

Comença el compte enrere per acabar!

Sí, tot i que, de fet, ja fa dies que estem tots (alumnes i professors) descomptant mesos, setmanes, dies...per acabar el curs.

Ara mateix queden menys de dos mesos per acabar el curs. I de les set setmanes que queden, una està dedicada als exàmens de suficiència i l'altra al crèdit de síntesi, així que de classe-classe només queden cinc setmanetes!

Avui volia parlar, justament, del crèdit de síntesi. Em sona que ja n'he parlat alguna vegada, però no sé pas on ni quan, així que, per si de cas, com acostumo a fer amb els meus alumnes, començaré des del principi.

L'anomenat 'crèdit de síntesi' és una altra de les brillants innovacions de la reforma educativa de fa quinze anys. Consisteix en dedicar una setmana a un tema concret. És a dir, durant una setmana (en principi, tot i que ara ha quedat en tres o quatre dies) totes les assignatures es dediquen a un mateix tema, o dit d'una altra manera, es tracta de veure un sol tema des de la diferent perspectiva de cada una de les assignatures.

Preparar un crèdit de síntesi porta molta feina. Primer s'ha de buscar un tema adequat a l'edat dels noiets, que tingui alguna relació amb allò que s'ha anat fent a classe durant el curs, que es pugui tractar des de totes les matèries i que més o menys convenci a tothom.

Després cada professor ha de trobar activitats de la seva àrea que tinguin ocupats els noiets durant una estona, però no massa, perquè també hauran de fer les activitats de les altres àrees.

I després s'han de refer els horaris i organitzar-ho tot per tal que tots poguem cabre al centre, ja que normalment aquests treballs es fan en grups de quatre persones i acostumen a necessitar més espai de l'habitual, a part de la biblioteca, els ordinadors, etc.

Només de pensar-ho, ens agafa una mandra increïble, perquè ja tenim prou feina per, a sobre, haver d'estar preparant tot aquest merder. Així que cada vegada és més habitual que els instituts facin el crèdit de síntesi fora del centre. En la teoria, el que fan és que els noiets vagin a investigar sobre el terreny en lloc d'aprendre les coses d'un llibre, que sempre serà més educatiu i interessant; en la pràctica, el que fan és deixar el marron d'organitzar les activitats en mans d'altra gent i així treure's la feina de sobre.

Gràcies a aquesta brillant idea, els profes ens traiem de sobre haver de muntar tot aquest merder (que ja us asseguro que no ens fa cap mena d'il·lusió), els nanos marxen tres o quatre dies de colònies (que ja els aniria bé, si no fos que allà els fan treballar igualment) i, a més, les cases de colònies han descobert una nova manera de fer el gran negoci.

La part més negativa de tot això és que els nanos que no aniran al crèdit, que són, bàsicament, aquells que no els deixem anar per motius comportamentals (les nostres millors estrelles, vaja), hauran de venir a classe, cosa que vol dir que els profes que no acompanyem la resta del grup a les 'colònies' haurem d'aguantar una setmana amb aquests nanos, amb els quals no es podrà fer classe (quan es pot fer classe amb ells?), però a qui haurem de tenir entretinguts durant tot els dies durant una setmana! Buf, per uns moments gairebé tinc ganes d'anar-me'n de viatge amb la resta dels nanos!