dijous, 30 d’abril del 2009

¿Pero, c'ha pasao?

Aquest matí, sobre les 11:30, quan me n'anava cap a la penúltima classe, m'he trobat amb el vestíbul de l'institut ple de policies: mossos, municipals i municipals del poble veí.

Primer he pensat que no és normal que vinguin tants policies a l'hora i he imaginat que potser es tractava d'alguna xerrada de seguretat vial o similar que haurien vingut a fer al centre. Em sonava que avui els de primer tenien una xerrada, però resulta que era sobre l'adolescència, així que no em quadrava que la poli hagués vingut a explicar als nens de primer curs que els sortiran grans a la cara, criaran pèl per totes bandes i, sobretot a les noies, els creixerà el cul i altres parts de la seva anatomia.

Així doncs, alguna cosa greu havia d'haver passat perquè hi hagués tanta presència policial. Recollint informacions per aquí i rumors per allà, al final més o menys he descobert de què es tractava. Resulta que la mare d'un nen (un tal Brian, que ja em direu quin nom d'anar-li a posar) de no sé quin curs, ha rebut un missatge enviat des del mòbil del seu fill dient que tenien segrestat al noiet.

La mare imagino que no haurà conservat gaire la sang freda, perquè abans de trucar a l'institut per comprovar si realment el nen hi era o no, ha anat directament a trucar a la policia per denunciar el suposat segrest. I per la presència de diversos cossos policials, imagino que deu haver telefonat a tots els telèfons que li han caigut a les mans (això o s'han passat entre ells la informació, això ja no ho sé).

Total, que els polis han vingut ràpidament cap a l'institut (pel que he sentit, ha faltat poc perquè fessin una entrada a l'estil Hollywood...), a veure si algú en sabia alguna cosa, i s'han trobat que el noiet era allà, fent classe tan tranquil com si res. Segons sembla, algú li ha pres el mòbil al nen (robat?) i s'ha entretingut fent la gracieta que òbviament no ha fet cap gràcia.

Després he sentit que els polis s'havien endut algú sospitós de ser el causant de tot plegat, malgrat que els nanos anaven dient, ben fluixet, que aquell no hi tenia res a veure perquè ells sabien qui ho havia fet.

Aquí m'he quedat, així que no sé exactament què ha passat després o com acabarà tot plegat. Així doncs, aquí deixo el post, amb la intriga de conèixer-ne el final...


dijous, 9 d’abril del 2009

Rapeleando, rapeleando

Aquest matí, seguint les indicacions de Xavier Guerrero, amb el Mohawk hem decidit canviar la dinàmica dels últims temps i hem anat a baixar un torrent sec, malgrat estar força humit per les últimes pluges: el Torrent de Santa Caterina o Fons Seca, a Collbató.

Hem deixat el cotxe a Collbató i hem iniciat una agònica (bé, agònica per mi, que estic en molt mala forma) mitja hora (un quilòmetre aproximadament) de pujada intensa (i quan dic intensa vull dir intensa) per la Drecera de Fra Gari, (que porta camí del monestir), seguint les marques blanquigrogues fins a trobar unes barres grogues pintades en una paret.

A partir d'aquí hem agafat el caminet cap a la dreta i uns 500 m més enllà hem trobat el nostre objectiu: el Torrent de Santa Caterina.

La primera impressió no ha estat gens bona, perquè es veia tot cobert de romegueres, però passats els primers metres ja hem vist que no n'hi havia per tant. Ara que, com continuï plovent tant, les maleïdes zarzamoras creixeran de mala manera per tot arreu!


Els primers sis ressalts que hem trobat en el torrent, d'uns 4 o 5 metres d'alçada, estan equipats amb cordes fixes que faciliten molt el descens.

Fins que s'arriba al primer ràpel, d'uns 25 metres de llargada. Val a dir que el torrent està molt ben equipat i que els químics per montar-hi els ràpels estan prou ben situats per no tenir cap mena de dificultat.


Després del ràpel hi ha un tros de descens suau, fins a trobar el segon ràpel, d'uns quinze metres d'alçada.

I uns metres més avall dos ressalts més, de 15 i 10 metres, que es poden baixar en un sol ràpel.

Un tram més de tranquil·litat i un nou ràpel llarguet, aquest d'uns 18 metres, amb l'afegit de tenir les parets lleugerament humides (per no dir xorrejant).

Mentre seguíem baixant tranquil·lament, hem trobat uns companys d'excursió que teníin el tema molt més dominat que nosaltres.

I poc després hem arribat a l'últim tram vertical, equipat amb cordes fixes, malgrat que nosaltres hem preferit baixar rapelant.

En honor a l'amiga Gatta, no m'he pogut estar de fotografiar aquests espècimens de no sé què que creixien als troncs dels arbres caiguts a terra.

Ara ja només quedava seguir avançant fins a arribar a l'ermita de Nostra Senyora de la Salut, on hem dinat sota els rajos del sol, tan car de veure últimament, mentre observàvem des d'allà el torrent que acabàvem de baixar, l'entrada a les coves de Collbató i la bonica perspectiva que des d'allà teníem de la nostra bona amiga, la Montse.


dimarts, 7 d’abril del 2009

Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure

La setmana passada, amb els meus noiets de 4t d'ESO vam anar de "viatge de fi de curs" a Mallorca. Sí, ja sé que encara no estem a final de curs (encara que no queda molt per arribar-hi), però per motius d'organització del centre es va creure més convenient anar-hi just abans de Setmana Santa, mentre la resta de cursos d'ESO estaven fent el crèdit de síntesi.

Marxàvem el dissabte 28 al vespre i dissabte al matí ja estava plovent. Va començar i ja no va parar fins pràcticament una setmana més tard (més o menys el dijous, el dia que vam tornar a casa). Total, que els noiets, que tenien tanta il·lusió d'anar a Mallorca per poder banyar-se a la platja o a la piscina de l'hotel, se'n van quedar amb les ganes (fins i tot van trobar buida la piscineta del vaixell!). No acabo d'entendre aquestes ganes de platja en uns noiets que viuen al costat del mar i que tenen tota la costa del Maresme al seu abast, però el cas és que a causa del mal temps ni tan sols van arribar a veure la platja de Mallorca.

Ara bé, malgrat la pluja constant que ens va caure i que només va parar a estones, no ens vam estar quiets ni un moment. Vam tenir temps de visitar les coves d'Artà, de fer ruta turística per Palma (amb guia i tot), de fer alguns esports d'aventura (a excepció del piragüisme, pel mal estat del mar), d'anar en barquet de Sóller a la cala de Sa Calobra, de visitar una fàbrica de vidre, de comprar ensaïmades i, fins i tot, encara va sobrar una estona per fer amistat amb dues escoles més que hi havia en el mateix hotel que nosaltres, una de Toledo i l'altra de Tarragona.

Malgrat haver-se quedat sense poder banyar-se, els noiets s'ho van passar d'allò més bé, sobretot corrent amunt i avall de l'hotel, anant d'una habitació a l'altra a saludar els seus companys, ara a un ara a l'altre, com si no s'haguessin vist mai abans.

En total érem 36 noiets i 3 professors i he de dir que la valoració que en faig és molt positiva. Malgrat dormir poc, perquè havíem d'estar fent guàrdia a les nits per vigilar que ningú s'equivoqués d'habitació i acabés dormint en l'habitació d'algú altre, la veritat és que en general els nanos es van portar d'allò més bé. Mira que tenien prou motius per queixar-se, però pràcticament no van rondinar per res i, a més, encara diuen que s'ho van passar molt bé, així que, deixant de banda la pluja constant que ens va acompanyar tots i cada un dels dies que vam ser allà, sembla que tindran un bon record del viatge.