Llistat de comarques

1. Alt Camp
2. Alt Empordà
3. Alt Penedès
4. Alt Urgell
5. Alta Ribagorça
6. Anoia
7. Bages
8. Baix Camp
9. Baix Ebre
10. Baix Empordà
11. Baix Llobregat
12. Baix Penedès
13. Barcelonès
14. Berguedà
15. Cerdanya
16. Conca de Barberà
17. Garraf 
18. Garrigues
19. Garrotxa
20. Gironès
21. Maresme
22. Moianès
23. Montsià
24. Noguera
25. Osona
26. Pallars Jussà
27. Pallars Sobirà
28. Pla de l'Estany
29. Pla d'Urgell
30. Priorat
31. Ribera d'Ebre
32. Ripollès
33. Segarra
34. Segrià
35. Selva
36. Solsonès
37. Tarragonès
38. Terra Alta
39. Urgell
40. Vall d'Aran
41. Vallès Occidental
42. Vallès Oriental

Arbres Monumentals de l'Alt Penedès

A la comarca de l'Alt Penedès hi trobem tres arbres declarats com a Monumentals:

- Roure de can Codorniu (Sant Sadurní d'Anoia) - mort el 2016?
- Alzina de can Ros (Subirats) - morta el 2001
- Ametller de can Cervera (Torrelles de Foix)

Arbres Monumentals de la Cerdanya

A la comarca de la Cerdanya fins fa poc temps tan sols hi havia una sola declaració d'Arbre Monumental. Recentment se n'ha incorporat una altra, així que ara mateix disposa de diversos avets declarats Monumentals:

- Avets de Das (Das)

- Avets de les Bagues (Riu de Cerdanya)

Arbres Monumentals del Maresme

La comarca del Maresme té cinc declaracions d'Arbre Monumental:

- Alzina de can Rosselló (Alella)
- Garrofer de Montcabrer (Cabrils)
- Gatell de ca l'Arenes (Dosrius) - mort el 2005
- Alzina de can Ferrerons (Dosrius)
- Cuprés de can Figueres (Premià de Dalt)

Arbres Monumentals del Moianès

La nova comarca del Moianès disposa de dues declaracions d'Arbre Monumental:

- Roure del Giol (Castellcir)
- Roure del Masot (Moià)

Arbres Monumentals del Pallars Jussà

A la comarca del Pallars Jussà hi trobem tan sols tres arbres declarats Monumentals:

- Ginebre del Tuberic (Castell de Mur)
- Alzina de Pelleu (Isona i Conca Dellà)
- Oma de la Borda del Ros (la Pobla de Segur) - morta

Arbres Monumentals del Pallars Sobirà

A la comarca del Pallars Sobirà actualment s'hi poden trobar 16 arbres declarats Monumentals:

- Avet de les Fonts o Avet del Pla de la Selva (Alins)
- Savina d'Arati (Alins)
- Avets de Forns (Alins)
- Pins Orcs del Pletiu d'Aulà (Alt Àneu)
- Avets de la Coma de Perosa (Alt Àneu)
- Avet de Cireres (Alt Àneu)
- Pi Roi de Cireres (Alt Àneu)
- Oma de Peramea (Baix Pallars) - morta per grafiosi el 2014
- Pi d'Amitges (Espot) - mort el 2011
- Avet de la Solaneta (Espot)
- Pi de Monestero (Espot)
- Pi de la Valleta Seca (Espot)
- Clop de Bernat (Llavorsí)
- Til·ler dels Reguerals (Rialp)
- Noguer de Llavaners (Soriguera)
- Savina de Borente (Vall de Cardós)

Arbres Monumentals del Segrià

La comarca del Segrià té (o se suposa que hauria de tenir) dos arbres declarats com a Monumentals:

- Xop de Grenyana (Lleida)
- Pi del Pla de Perlet (Seròs)

Quan fa ja un temps vam començar a anar a la recerca dels Arbres Monumentals de casa nostra, el primer que vaig fer va ser crear-me un arxiu amb la llista dels que serien els nostres objectius. És a dir, vaig posar en un document tots els arbres que apareixien a la web de la Generalitat. Llavors del Segrià hi constava un sol arbre monumental: el Xop de Grenyana. Temps més tard, vaig fer una revisió a la llista, ja que hi havia hagut algunes noves incorporacions, i la meva sorpresa va ser que del Segrià havia desaparegut el Xop i en el seu lloc havia aparegut un altre arbre: el Pi del Pla de Perlet (que és el que hi segueix sortint actualment). El més curiós del cas és que en el mapa que veieu a sobre, extret també de la mateixa web força temps enrere, hi apareixen tots dos exemplars (actualment només hi surt el Pi), així que nosaltres vam decidir que, posats a fer, els aniríem a buscar tots dos.

Xop de Grenyana

Espècie: populus nigra

Declarat Arbre Monumental: previst?
Propietari: ?
Terme municipal: Lleida (Grenyana)
Coordenades UTM ED50 (m): X 305079  Y 4612203
Alçaria total: 17 m
Volt de canó: 5,48 m
Capçada mitjana: 7,2 m
Edat estimada: ?

Per arribar al Xop, hem d'agafar el Camí de Grenyana, des de Lleida o bé des d'Alcoletge. L'arbre es troba al costat de la casa de colònies-aula de natura-escola de l'Associació d'Amics de la Natura "el Xop", que òbviament té aquest nom en honor al seu xop. Així doncs, es tracta d'anar seguint el camí fins a trobar l'indicador de la casa de colònies.

Xop de Grenyana (març de 2016)

Pi del Pla de Perlet

Espècie: pinus halepensis

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ? 
Terme municipal: Seròs (Pla de Perlet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 287697  Y 4584931
Alçaria total: 12,5 m
Volt de canó: 4,46 m
Capçada mitjana: 16,4 m
Edat estimada: ?

Per arribar fins al Pi del Pla de Perlet hem d'anar fins a la carretera C-45, entre Seròs i Maials, i aproximadament a l'alçada del quilòmetre 4,7 agafarem una pista a l'esquerra (si venim de Maials, dreta si venim de Seròs) que porta a la finca de la Morera. La pista la reconeixerem perquè veurem a pocs metres de l'entrada una bomba d'aigua ben visible. 

Anirem seguint aquesta pista fins que, aproximadament un quilòmetre després, arribarem a un encreuament de quatre camins, on al de la dreta trobarem un cartell indicador de "Pi centenari de Maials". 

Continuarem en línia recta, travessant un camp d'arbres fruiters. A l'acabar la recta, descobrirem el Pi a la nostra esquerra.

Pi del Pla de Perlet (març de 2016)

Malgrat que el Pi tenia una bona colla de branques podades, el fet que estiguessin apilonades al costat del seu tronc i trobar el que devia haver sigut una taula de pedra ara feta miques molt a prop seu (a la foto en podeu veure el "peu" a la dreta de l'arbre), ens va deixar amb una sensació agredolça. Per una banda, ens va semblar que el pi estava ben cuidat però, alhora, feia la sensació que últimament el devien tenir una mica deixat. Seria una llàstima que un exemplar tan curiós s'acabés perdent per deixadesa.

Arbres Monumentals de les Garrigues

A les Garrigues hi ha una sola declaració d'Arbre Monumental:

- Plataners de Pinell (Puiggròs)

Plataners de Pinell

Espècie: platanus × hispanica

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2005
Propietari: R. Ferrer Bosch
Terme municipal: Puiggròs
Coordenades UTM ED50 (m): X 323180  Y 4603310
Alçaria total: 25,5 m (I); 24 m (II)
Volt de canó: 4,55 m (I); 3,96 m (II)
Capçada mitjana: 27 m (I); 21,8 m (II)
Edat estimada: 100 anys

Els Plataners de Pinell són, juntament amb els també plàtans bessons del mas de Cavaller, els plàtans més espectaculars que he vist. Suposo que el fet d'estar un al costat de l'altre fa que encara es vegin més grans i mereixin amb escreix el qualificatiu de Monumentals. I això tenint en compte que nosaltres els vam visitar a principis de primavera, encara sense fulles.

Plataners de Pinell (març de 2016)

Per arribar als Plataners de Pinell agafarem l'A2 fins a la sortida 487 a Mollerussa (484 si venim de Lleida). Creuarem Mollerussa i ens dirigirem per la L-200 cap a Miralcamp. Passarem de llarg el poble i seguirem cap a Puiggròs. Passat el punt quilomètric 8, trobarem una pista a la dreta, que agafarem. Avançarem uns quants metres per aquesta pista, fins que veurem davant nostre els magnífics plàtans.

Els arbres es troben dins d'una finca privada, però són perfectament visibles des de la carretera. Nosaltres vam tenir la sort de trobar-nos amb el propietari de la granja i, per tant, també dels plataners, que ens va estar explicant la història de la propietat, creada pel seu avi a principis del segle passat. Vam poder comprovar que els plataners es troben en molt bones mans. 

Plataner de Pinell II

A més, ens va comentar que, per curiositat, l'any passat, quan va fer deu anys de la declaració dels Plataners com a Arbres Monumentals, se li va ocórrer mesurar quant feia el tronc del Plataner I, que mesurava, l'any 2005, 4,55 m de volta. Segons es pot veure al centímetre que hi ha deixat posat, en deu anys ha crescut uns 50 cm, així que ara mateix ja arriba als 5 m de volta! Acostumada com estic a viure al Maresme, envoltada de plàtans, he de reconèixer que aquests exemplars em van deixar sense paraules. Sens dubte, caldrà tornar-hi a l'estiu, per poder-los contemplar amb tot el seu fullatge.

Plataner de Pinell I

I si sense fulles ja són espectaculars, ben vestits no diguem!

Plataners de Pinell (juliol de 2016)

Arbres Monumentals de la Segarra

La comarca  de la Segarra disposa de tan sols una declaració d'Arbre Monumental:

- Lledoner de Castellnou d'Oluges (Cervera)

Lledoner de Castellnou d'Oluges

Espècie: celtis australis

Declarat Arbre Monumental: 2000
Propietari: Ajuntament de Cervera
Terme municipal: Cervera (Castellnou d'Oluges)
Coordenades UTM ED50 (m): X 358454  Y 4618484
Alçaria total: 15 m
Volt de canó: 4,61 m
Capçada mitjana: 12,5 m
Edat estimada: ?

Localitzar el Lledoner de la Plaça de Castellnou d'Oluges és tan senzill com arribar a la plaça del petit nucli de Castellnou d'Oluges, pertanyent al terme municipal de Cervera.

I arribar a Castellnou d'Oluges és tan senzill com agafar l'autovia A2 fins a la sortida 520. Agafar la L-311 en direcció Guissona / Ponts i a pocs metres trobarem la desviació a la dreta cap a Castellnou d'Oluges. L'arbre es troba just al costat de l'església, així que no té pèrdua.

Lledoner de la Plaça de Castellnou d'Oluges (març de 2016)

Com que nosaltres el vam veure a principis de primavera, el lledoner encara portava posat el vestit d'hivern, així que ens el vam trobar encara ben peladet. Haurem de fer-hi una altra visita a l'estiu, a veure si aconseguim fer-li la foto amb tot el seu esplendor.

Arbres Monumentals del Solsonès

La comarca del Solsonès gaudeix de la presència de set arbres declarats Monumentals, malgrat que els dos de Riner ja són ben morts, víctimes del gran incendi de 1998:

- Pi Gros de Viladric (Castellar de la Ribera)
- Pi Gros de can Gaspar (Castellar de la Ribera)
- Pi de la Vinya (Castellar de la Ribera)
- Pi de Nerola (Odèn)
- Roure de cal Peroi (Pinós)
- Pi de les Tres Branques de Freixinet (Riner) - mort per un incendi el 1998
- Ginebre del Solà de Riner (Riner) - mort per un incendi el 1998

Arbres Monumentals del Baix Penedès

La comarca del Baix Penedès tan sols té un arbre declarat Monumental:

- Freixe d'Aiguaviva (el Montmell)

Freixe d'Aiguaviva

Espècie: fraxinus angustifolia

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990

Propietari: Urbanització Aiguaviva S. A.
Terme municipal: El Montmell (Aiguaviva)
Coordenades UTM ED50 (m): X 374704  Y 4579046
Alçaria total: 24 m
Volt de canó: 5,32 m 
Capçada mitjana: 27 m
Edat estimada: ?

Per arribar al Freixe d'Aiguaviva, el primer que haurem de fer és arribar fins a la Urbanització d'Aiguaviva, del municipi del Montmell. Agafarem la TP-2442 des de Sant Jaume de Domenys i farem uns 10 km fins que trobarem la TP-2443 en direcció Aiguaviva. 

Travessarem la urbanització fins al final, on trobarem el restaurant Celler d'Aiguaviva. Allà deixarem el cotxe i caminarem uns metres per la pista cap a l'esquerra, passant pel costat de la bassa i la font fins que localitzarem el gran freixe, amb dues plaques identificatives, una més nova i l'altra més antiga, al costat dels ceps, que encara es conserva.

Freixe d'Aiguaviva (agost de 2015)

 

Arbres Monumentals del Tarragonès

A la comarca del Tarragonès hi podem observar quatre arbres declarats Monumentals:

- Plàtans del mas de Cavaller (Constantí)
- Plàtan de la Plaça de la Riera de Gaià (Riera de Gaià)
- Pi del Baró (Vilallonga del Camp) - mort el 2008 a causa d'un llamp
- Pi Gros de Mestres (Vilallonga del Camp)

Arbres Monumentals de l'Alt Urgell

A la comarca de l'Alt Urgell hi trobem sis declaracions d'Arbres Monumentals:

- Avet del Barranc de la Fou (Alàs i Cerc)
- Roures dels Vilars de Valldarques (Coll de Nargó)

- Alzinera de Coma Servera (Ribera d'Urgellet)

- Alzina de can Cotet (Valls de Valira)

- Pins Vells de l'Arp (la Vansa i Fórnols)
- Blada de la Coma (la Vansa i Fórnols)

Arbres Monumentals del Barcelonès

Jardí Botànic Històric de Barcelona

Aprofitant l'aparició de la comarca del Barcelonès a la llista d'Arbres Monumentals, avui, primer,  radiant i molt calorós dissabte d'estiu, amb el Mohawk hem decidit anar a fer una visita a una zona de la ciutat de Barcelona que, malgrat haver-hi estat moltes vegades, segueix semblant-nos desconeguda: la muntanya de Montjuïc. Hi ha tantes coses per visitar: el MNAC, el Museu Arqueològic, el Poble Espanyol, les Fonts, el passeig de M. Cristina, la Fira, l'Anella Olímpica, el castell, el cementiri...i també els diversos jardins botànics que hi ha escampats per tota aquesta zona.

Ja fa temps vam anar a veure els Jardins de mossèn Costa i Llobera, concretament quan es van reobrir el 2011, però teníem pendent l'altra vessant de la muntanya. Així doncs, exposant-nos a suar de valent amb la previsió de temperatures per sobre dels 30º, hem agafat aire i cap a Montjuïc hi falta gent!

 

 

Hem arribat fins al mirador del Palau i li hem fet mitja volta a l'edifici del MNAC. Just passat l'aparcament, hem vist la discreta entrada al Jardí Botànic Històric, creat el 1930 sota les ordres del Dr. Pius Font i Quer, el nostre principal objectiu del dia, ja que és aquí on es troben els arbres més alts de la ciutat.

A l'entrar al Jardí, ens trobem una bifurcació: cap a la dreta (Sot de l'Estany) o cap a l'esquerra, passant per sota el túnel (Sot de la Masia)? Per trobar el nostre objectiu ens hem de dirigir cap a la dreta, anant a la part més profunda del clot.

Estany del Sot de l'Estany (juny de 2015)

Al voltant d'aquesta petita bassa s'hi troben els quatre arbres que busquem: un freixe, un freixe americà, una noguera i un fals plàtan, tots ells que gairebé arriben o fins i tot superen els trenta metres d'alçada. A la foto de sota s'hi veu, a la part de més a l'esquerra, el freixe; darrere el tronc que es veu en primer pla, la noguera, i al seu costat, el freixe americà; més a la dreta, ja fora de la imatge, hi ha el fals plàtan.

Sot de l'Estany (juny de 2015)

Com que es troben molt junts i envoltats d'altres arbres també considerables, costa de veure'ls en tot el seu esplendor i, a més, es fa impossible agafar-los per complet en una sola imatge.

Noguera Alada de Montjuïc

Espècie: pterocarya × rehderiana

Declarada Arbre Monumental: l'any 2025      
Propietari: Ajuntament de Barcelona
Terme municipal: Barcelona
Coordenades UTM (ETRS89): X: 429069, Y: 4579846
Alçària total: 32 m
Volt de canó: 3,8 m
Capçada mitjana: 27 m
Edat estimada: anterior a 1930

Noguera Alada de Montjuïc (juny de 2015)

 

 

Freixe de Montjuïc

Espècie: fraxinus angustifolia

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Ajuntament de Barcelona
Terme municipal: Barcelona
Coordenades UTM (ETRS89): X: 429069, Y: 4579839

Alçària total: 29 m
Volt de canó: 2,5 m
Capçada mitjana: 15,4 m
Edat estimada: ?

Freixe de fulla petita (juny de 2015)

Freixe Americà de Montjuïc

Espècie: fraxinus pennsylvanica

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Ajuntament de Barcelona
Terme municipal: Barcelona
Coordenades UTM (ETRS89): X: 429058, Y: 4579860
Alçària total: 32 m
Volt de canó: 3,16 m
Capçada mitjana: 24 m
Edat estimada: plantat el 1924

Freixe Americà de Montjuïc (juny de 2015)

Plàtan Fals de Montjuïc

Espècie: acer pseudoplatanus

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Ajuntament de Barcelona
Terme municipal: Barcelona
Coordenades UTM (ETRS89): X: 429066, Y: 4579833
Alçària total: 30 m
Volt de canó: 1,38 m
Capçada mitjana: 12 m
Edat estimada: ?

Plàtan Fals de Montjuïc (juny de 2015)

 

Arbres Monumentals de la Vall d'Aran

A la comarca pirinenca de la Vall d'Aran s'hi troben dos arbres declarats Monumentals:

- Avet de Canejan (Canejan)
- Pi del Pla de Naut (Viella i Mijaran)

Arbres Monumentals de l'Urgell

 A la comarca de l'Urgell hi trobem tres Arbres Monumentals:

- Xop Gros del Molí Vell (Bellpuig)
- Om de la Plana (Tàrrega) - mort per grafiosi el 2007
- Plataner de Tornabous (Tornabous)