dilluns, 25 de juny del 2007

Part A. Dia 2

Doncs sí, avui he anat a fet el segon pas de la prova A de les opos. És a dir, m'han fet anar a llegir en veu alta davant del tribunal la prova escrita que vaig fer dissabte passat. Llegir i prou, sense afegir ni treure res, sense donar explicacions de cap mena ni canviar absolutament res del nostre text.

Com que no diu enlloc que saber llegir bé en veu alta compti per a res, sembla obvi que aquesta lectura no la fem per demostrar la nostra capacitat lectora. Llavors, per què ho hem de fer? Aquí comencen les suposicions de tota mena, que no crec que vagin gaire desencaminades.

La teoria més estesa entre els qui avui érem allà esperant el nostre torn és que ens ho fan llegir a nosaltres perquè així s'estalvien d'haver-ho de fer ells, malgrat que en teoria s'ho han de llegir igualment.

L'altra teoria és que així van eliminant candidats, perquè qui no es presenta a alguna de les proves, queda exclòs del procediment selectiu, així que si algú no hi va, queda automàticament expulsat. Com que tots sabem com vam fer el tema i també ens haurem adonat de si hi vam posar alguna bestiesa molt gran, segurament amb aquesta lectura pública aconsegueixen eliminar tots aquells textos que haurien suspès igualment, sense la necessitat d'haver-los de corregir.

Una companya m'ha dit avui que això de les opos, més que un procediment per veure qui són els millors, és una cursa d'obstacles que guanya aquell que aconsegueix resistir fins al final de tot el procès. Per ara ja n'han eliminat uns quants: dissabte unes 20-25 persones ja no es van presentar; avui, de les 25 convocades, també en deuen haver faltat unes 5 com a mínim, i demà segurament en faltaran més. I quan sigui l'hora de defensar la programació didàctica sens dubte a més d'un l'hi agafarà el cangueli i també ho deixarà córrer per un altre any. I així anem fent...

El següent pas que em toca, ara mateix, és esperar a que acabin totes les lectures i comencin la part B, la defensa de la programació i la unitat didàctica, que probablement serà a finals d'aquesta setmana o bé la setmana vinent.

dissabte, 23 de juny del 2007

Comença la fase d'oposició: part A

Ja ha arribat el temut dia, el dia d'inici de les opos!

Avui han fet primer una presentació en la qual ens han explicat com anirien les diverses proves, quin calendari tenien previst, han recollit les programacions didàctiques i, de pas, han passat llista, per veure quanta gent s'havia fet enrere ja abans de començar, que en són uns quants.
Després ens han deixat una hora per esmorzar, i acabar de posar-nos més nerviosos, i a continuació ha començat la primera prova, la part A de la fase d'oposició.

La veritat és que aquesta primera prova que hem fet, que consisteix en desenvolupar un tema, s'assembla molt als exàmens que hem fet tota la vida, sobretot durant els últims cursos d'institut i a la universitat, així que no té res d'espectacular. El que sí que preocupa força és que el temari es compon de 71 temes diferents i, és clar, t'ho miris com t'ho miris, són moooolts temes per poder tenir-los controlats tots, així que la gent fa una selecció i va a provar sort, a veure si li toca fer algun tema dels que domina...

Per sort, fan un sorteig i et deixen escollir entre cinc possibles temes diferents, així que un o altre et sona i alguna cosa mínimament decent pots escriure; per això poca gent deixa l'examen en blanc (de fet, en el grup on era jo ningú l'ha deixat en blanc) i tothom, més o menys, omple dos o tres fulls tranquil·lament.

El problema és que, òbviament, es tracta d'unes oposicions, així que no n'hi ha prou amb escriure alguna cosa mínimament decent, sinó que s'ha de fer molt ben fet (o almenys més ben fet que la resta de gent que hi ha allà amb tu). Personalment, estava preocupada per quin tema em tocaria escriure i quan he vist el primer que han posat, un que domino força bé, gairebé he fet un salt d'alegria. He escrit uns quants fulls durant les dues hores de temps que ens deixen i he sortit tota satisfeta de l'aula. Estava molt feliç fins que he començat a parlar amb els companys. Què ha passat? Doncs que, dels cinc temes possibles que hi havia, tres de llengua i dos de literatura, resulta que la majoria de gent (almenys de la gent amb qui he parlat) ha tingut la mateixa idea i pràcticament tots hem fet el mateix tema!!

Sé que el tema l'he fet bé, però també sé com escric i sé quin va ser el resultat de l'altra vegada que em vaig presentar a les opos, fa dos anys (quan també vaig sortir tota contenta amb el meu escrit i després resulta que em van posar tan sols un 3), així que ara ja no estic tan segura de que m'aprovin el meu examen.

Afortunadament, aquesta vegada les proves no són eliminatòries i podré seguir endavant encara que aquesta part me la suspenguin. Ja ens han avisat que no sabríem el resultat fins al final de tot, així que ara mateix no val la pena que em capfiqui amb com haurà anat la prova, sinó que he d'anar pensant en el pas següent.

Ara, el que toca, és anar el dilluns a llegir davant del tribunal el text que hem escrit avui, cosa que no vam haver de fer fa dos anys. Almenys aquesta part no s'ha de preparar ni estudiar ni res, només cal tenir una mínima capacitat de lectura en veu alta. Si els nervis no em traeixen, d'aquesta part me'n sortiré bé, perquè en la lectura crec que no hi tinc cap problema...A veure què hi diuen ells...

Seguirem informant...

dimarts, 19 de juny del 2007

Un test d'ortografia, per anar practicant...

En l'últim examen que els vaig posar als de primer hi he trobat una quantitat tan gran de faltes d'ortografia que he decidit recol·lectar-les en aquesta entrada, que promet ser llarga. A veure si vosaltres ho faríeu millor...

1. Quina és l'opció correcta?

a) Nevot
b) Nebot
c) Navot
d) Nabod

2. Quins errors hi ha en les paraules següents (alguns fan realment mal a la vista!)?

a) Varbaritats
b) Nerbios
c) Varalla
d) Sovraben
e) Bol, bolen o bulguin (del verb "boler", suposo...)
f) Vusquen
g) Beritat o vritat
h) Vona sort
i) Saver
j) Rovar-li

3. Tria l'opció correcta:

a) Esena
b) Ecena
c) Acena
d) Escena

o si ho prefereixes:

e) Esenari
f) Ecenari
g) Acenari
h) Escenari

4. Tria l'opció correcta

a) Disfreci
b) Disfraci
c) Disfraca
d) Disfressa
e) Disfrasat
f) Disfraça

5. Quins errors hi ha en les paraules següents?

a) Pugi o puges (del verb 'poder')
b) Ages (del verb 'haver')
c) Fuguir (del verb 'fugir')
d) Apages (del verb 'apagar')
e) Diges (del verb 'dir')
f) Veguada

6. Tria l'opció correcta:

a) Apotecari
b) Ipotecari
c) Apotacari
d) Eputacari
e) Apocatari

7. Tria l'opció correcta:

a) Iglesia
b) Isglesia
c) Església

8. Què deu voler dir?

a) Vaí
b) Aseptar
c) Pença
d) Falços
e) Recusitat (la meva preferida)
f) Presis
g) Noses
i) Quiners
j) S'epiguen
k) Varellar
l) Po
m) Cada escú

9. També hi ha problemes amb les vocals:

a) Devant (davant)
b) Espactadors (espectadors)
c) Nusaltres (nosaltres)
d) Para (pare)
e) Obre de teatra (obra de teatre)
f) Enamurada (enamorada)

10. Altres curiositats...

a) M'ha fet gràcia que, en diversos exàmens, ha aparegut l'expressió "donar garrotades de bastó", quan el significat de 'garrotada' ja implica el garrot; és a dir, que ells diuen, amb altres paraules, "donar garrotades de garrot". De què, si no? És una redundància, que vol dir que diuen dues vegades el mateix i, per tant, una de les dues és innecessària.
b) Una altra cosa que ja fa temps que observo és que els nois no veuen la diferència entre sentir i escoltar. Escoltar implica un acte voluntari, mentre que sentir és involuntari. Per exemple, un pot sentir una cançó o escoltar una cançó, que no és el mateix; o bé pot sentir què explica el professor o escoltar què explica el professor, que tampoc és el mateix! Doncs ells no entenen aquesta diferència i sempre em trobo amb expressions del tipus "De sobte es va escoltar un soroll"...un soroll no s'escolta, se sent!!


Solucions:

1. L'opció correcta és la b) Nebot (tot i que he de confessar que al final ho vaig haver de comprovar al diccionari...)


2. Les formes normatives són: barbaritats, nerviós, baralla, sobraven, vol, volen o vulguin, busquen, veritat, bona sort, saber, robar-li.


3. Les opcions correctes són la d) Escena i la h) Escenari.


4. L'opció correcta és la d) Disfressa (del verb 'disfressar'); per tant, les formes verbals seran disfressi, disfressat o disfressa.


5. Les formes normatives són: pugui o pogués, hagués, fugir, apagues, digués, vegada.


6. L'opció correcta és la a) Apotecari. Ja sé que aquesta és més difícil, però el millor de tot és que, com que ja comptava que no sabrien escriure-la, la vaig posar a la pissarra, perquè no s'equivoquessin...potser necessiten tots plegats una visita a l'oculista? Per cert, un apotecari no és el senyor del banc que es dedica a fer 'apoteques', sinó algú que prepara medecines, un farmacèutic, podríem dir.

7. L'opció correcta és la c) Església.

8. Posaré la forma normativa, a veure si així queda més clar: veí, acceptar, pensa, falsos, ressucitat, precís, noces, cuiners, sàpiguen, barallar, por, cadascú. Seguiu pensant que l'ortografia no és important?

Si en voleu més, haureu d'esperar al curs vinent, que aquest ja s'ha acabat!!!

Exàmens finals

Avui hem fet l'examen de suficiència, aquella enganyifa pensada per tenir una justificació per aprovar aquells que no foten ni brot durant tot el curs, però que d'una manera o altra se'ls ha de passar al curs següent per tal de perdre'ls de vista com més aviat millor.
He de confessar que m'he quedat una mica sorpresa, perquè considero que l'examen que he posat no era excessivament fàcil, però, en canvi, m'han aprovat alguns individus que no esperava que l'aprovessin! A veure si al final resultarà que s'han enterat d'alguna cosa...
També he de dir que han vingut certs elements que pensava que preferirien quedar-se dormint a casa, però no, han vingut a tocar el nas com han fet durant tot el curs. El millor és que han fet l'examen exactament de la mateixa manera: han posat el nom, s'han esperat uns minutets i després me l'han entregat en blanc. El que em fa més gràcia és que entreguen l'examen tot orgullosos i amb un somriure sota el nas, com si m'estiguessin prenent el pèl d'alguna manera, però no entenc com pensen que se'n riuen de mi, si m'estan fent un favor: quan menys escriguin, menys feina tindré per corregir!
El que em sap greu és que hi ha una colla de noietes de primer curs que per molt que les ajudis, no arriben ni de bon tros al nivell mínim, així que, per molt treballadores que siguin i per molt bona voluntat que hi posem tots, no les podré aprovar. Llàstima...
Conclusió: la vida és molt injusta...

dissabte, 16 de juny del 2007

Quina bestiesa!!

El Mohawk sempre em diu que per fer més interessant o atraient el meu blog hi he de posar fotos o imatges, així que li faré cas i posaré fotos d'algunes bèsties...però bèsties de debò, no de les que tinc a classe...



Aquest bonic pit-roig ens va estar acompanyant un dia d'escalada a Subirats, a St. Sadurní d'Anoia.



Encara que ho sembli, no és la mateixa granota, sinó tres de diferents. Aquest estiu passat vam estar en el càmping de Zuriza, perdut enmig dels Pirineus aragonesos, a prop de Navarra. Allà, quan es feia de nit, començaven a sortir les granotes i us asseguro que n'hi havia un munt!!



Necessiteu una lupa per veure'l? Nosaltres també! El que tinc al meu dit és el cargol més petit que he vist mai! El vam trobar a les Gorges de Kakuetta, al sud de França, que vam anar a veure l'estiu passat, mentre érem a Zuriza. El dia que teníem previst anar-hi, vam pujar per la vall del Roncal fins a la frontera amb França. Durant tota la pujada portàvem un camió de l'exèrcit al darrere i quan vam arribar al coll vam entendre per què: aquell dia precisament acabava allà l'etapa del Tour, així que, a part dels militars, ens vam trobar la carretera plena de ciclistes i, òbviament, el camí tallat, així que ho vam haver de deixar pel dia següent.




Aquest noiet, juntament amb la seva mare, ens van acompanyar durant tot el dia mentre fèiem (més ben dit, feien) boulder a Sabassona. Això va ser unes horetes abans que haguéssim de marxar per potes abans que ens caigués una bona pedregada a sobre!!





Aquesta col·lecció d'animalets la vam veure al Parc animal de Sobrestany, prop de Torroella de Montgrí. D'esquerra a dreta i de dalt a baix hi ha: dues àguiles, un mussol, un paó reial, un emu, un cèrvol, un guanac, una cabra hispànica i un bisó americà. Al parc hi havia més animals: moltes daines, oques, galls i gallines, llames, etc.





I aquí hi tenim alguns insectes. El primer és una bonica papallona que ens va venir a saludar mentre dinàvem en el Parc Nacional d'Ordesa. El segon és una mantis religiosa que pretenia ocupar-nos la tenda de campanya al càmping de Els Ports, a Arnes. El tercer és l'única libèl·lula o espiadimonis que he aconseguit fotografiar de prop; aquesta és dels Aiguamolls de l'Empordà.




Últimament, el que veig més sovint quan m'acosto a la muntanya són rèptils. Aquí en teniu quatre exemples. A la primera fila hi ha una sargantana que vam veure fent una excursioneta cap al Salt de Sallent, prop de Rupit. En la segona fila, força mimetitzats amb la roca, hi ha dues salamanqueses o dragonets; bé, els dos només es 'veuen' en la primera foto, perquè en les altres dues, un dels dos va desaparèixer entre les roques; aquests els vaig veure a Cèllecs. I a la tercera fila hi ha les meves preferides, més que res perquè fins ara mai a la meva vida havia vist serps de tan a prop (exceptuant les del zoo, és clar). La primera, una culebra bastarda, segons m'han dit, la vam veure a Arenys de Munt, tot fent una excursioneta amb la gent del poble per anar a descobrir el naixement de la riera de Subirants. La segona és una petita serp de ferradura que ens vam trobar després de fer un parell de ferrates a Canillo, a Andorra. Finalment, un altre dragonet, aquest de Pineda de Mar.


Tot i que tinc algunes fotos més, em sembla que per avui ja n'hi ha prou. Només em queda posar la foto del meu animalet preferit. El vaig trobar fa uns set anys en una escala de la meva facultat. Des d'aquell moment ha estat part important de la meva vida, sobretot durant els últims quatre anys...i molt més des de fa un mes!


dijous, 14 de juny del 2007

Ja queda menys!!

Doncs sí, liquidat ja el crèdit de síntesi, ara ja només ens queden els exàmens de suficiència i quatre reunions per acabar el curs.

Avui els noiets han fet les presentacions orals del crèdit de síntesi i hi ha hagut de tot. Hem de tenir en compte que són alumnes de primer curs i que poques vegades (o potser mai) abans han fet una exposició oral, així que hem de ser benèvols amb ells.

Porto tot el curs insistint que quan comencin un text, el primer que han de fer és una introducció dient de què tracta el text que comença, però vistes les exposicions d'avui ha quedat clar que no els ha quedat clar. Ni un de sol, almenys dels que jo he vist, ha començat dient un "parlarem del crèdit de síntesi que hem fet". Però no en puc dir res, perquè a classe en cap moment els he explicat com fer una exposició oral, així que no puc demanar que ho sàpiguen fer bé.

El que queda molt clar veient aquestes presentacions és qui ha fet la feina i qui s'ha passat els tres dies gratant-se la panxa. Afortunadament hi ha gent que treballa i que s'entera molt bé del que està fent, encara que el tema exposició encara se li escapa una mica. Paciència, que aquests noiets amb el temps ho arreglaran...els que miren el sostre no...

Quan acaben de fer la presentació, el tribunal, que som dos o tres profes, podem fer preguntes, que són aquelles típiques preguntes amb mala bava que ja saps que el nano no sabrà contestar perquè no s'ha enterat absolutament de res. La millor pregunta amb trampa d'avui ha estat: Quin riu desemboca al Delta de l'Ebre? Resposta: "el Delta
de l'Ebre", que pel que es veu també és una ciutat molt important que hi ha per allà (i vés a saber on deu ser 'allà'...), "el x", "molts rius", etc.

En mínima defensa d'ells (tot i que molt mínima) he de dir que són les respostes del grup més fluixet que teníem i que ells han hagut de fer tot el treball sense sortir de l'institut, així que és obvi que no hauran entès les coses igual que els altres.

Però ara ja està, ja ho hem passat i les notes finals ja estan posades, així que ara mateix toca pensar en les opos!!

Per cert, el riu que desemboca al Delta de l'Ebre és el riu Ebre...

dimecres, 13 de juny del 2007

El crèdit de síntesi

Aquesta setmana a l'institut estem ocupats amb els crèdits de síntesi. La majoria de nanos no hi són, perquè els de primer han marxat tres dies al Delta de l'Ebre, els de tercer són a la Garrotxa i els de segon van i vénen fent excursionetes pels voltants.

Així doncs, al centre s'han quedat les estrelles de cada curs, els típics que es passen tot el curs sense agafar un bolígraf, parlant a classe, movent-se, llençant avionetes de paper o trossets de goma de tant en tant, fent obres pictòriques a les taules, etc. Aquests elements se suposa que han de fer la mateixa feina que els seus companys, cosa que suposa, com a mínim, tenir molta fe.

La part més positiva que té el crèdit de síntesi és que, miraculosament, no sé què passa que durant aquests dies aquests noiets que no han mogut un dit durant nou mesos, de sobte els agafen ganes de treballar i els veus ben aficionats fent el treball que han de fer.

Òbviament hi ha casos i casos, com es pot veure clarament aquests dies a classe. En general, a primer tenim totes les perles del curs allà reunides (dic 'en general' perquè també n'hi ha dos o tres que no han anat al Delta per motius diversos que no són comportamentals) i sorprèn veure'n treballar a alguns. Altres segueixen sense moure un dit ni a punta de pistola...

El dilluns, quan va començar el crèdit i els vam donar el dossier que haurien de fer, hi va haver uns minuts crítics, perquè la primera reacció de tots ells va ser anar passant els fulls sense ni mirar-se'ls amb expressió de fàstig tot dient que no sabien què havien de fer, que allò no sabien com es feia, que no tenien el material necessari, etc.

En aquell moment els companys que fan guàrdia allà amb mi i jo vam pensar que patiríem, perquè ja ens veiem tres dies veient-los contemplar el sostre i aguantant les seves contínues queixes durant quatre hores diàries! Però, sorprenentment, després de repensar-s'ho durant un quart d'hora, alguns d'ells van començar a treballar!! Dimarts va anar com una seda, perquè se'ls veia molt motivats.

Clar que ha arribat el dimecres i ja hauria estat massa que tot hagués seguit igual. Avui han aguantat més o menys la primera hora i després han decidit que ja en tenien prou de fer aquell treball i que, estigués com estigués, ja l'havien acabat. Sort que era l'últim dia, perquè un dia més i sí que hauríem començat a patir!!

Ara bé, avui sí que m'he passat tot el matí sentint les queixes d'un noiet en concret. És el meu bon amic, aquell que un dia va decidir fer veure que es desmaiava a classe perquè no el deixava anar al lavabo. Aquest és dels que no treballen per res del món, així que necessitava alguna excusa per justificar que no fotia ni brot. Avui el "motiu" era, primer, que li feia molt mal la panxa, després que li semblava que tenia febre i encara després, un cop comprovat que no tenia ni una dècima de febre, que li feia molt mal el cap. Total, que s'ha passat tot el matí voltant d'una banda a l'altra sense fer res de res. Sort que demà ja el perdré de vista, perquè que em diguin mentides és una cosa que em molesta molt.

Demà dijous, últim dia de crèdit de síntesi, tots els noiets (els del Delta tornen avui) han de fer una presentació oral davant d'un tribunal format per dos o tres professors del treball que han fet. A veure com sortirà...

divendres, 8 de juny del 2007

Això s'acaba!

Doncs sí, podríem dir que, tot i que oficialment el curs no acaba fins el 22 de juny, a la pràctica, almenys en el meu institut, s'ha acabat avui. Bé, el que s'han acabat són les classes-classes, perquè la setmana vinent es farà el crèdit de síntesi i la següent els exàmens de suficiència.

I d'això precisament volia parlar avui, perquè si ho critico gairebé tot del sistema educatiu, la suficiència no podia ser menys!

Cada any, quan arriba el final de curs em trobo amb el mateix problema: la suficiència. Suposo que tots sabeu a què em refereixo, als exàmens de recuperació que es fan a final de curs per donar una empenteta a aquells nanos que van fluixos i que estan a la línia entre la vida i la mort (vull dir entre l'aprovat i el suspès...).

Sempre s'havia parlat de recuperacions, però ara se'n diu "suficiència" perquè són uns exàmens de mínims molt mínims, és a dir, d'assolir suficientment els coneixements més bàsics, però sense necessitat de més. De fet, a la suficiència només es poden treure dues notes: insuficient o suficient (ja no s'hi pot anar a 'pujar nota'...).

I aquí és on entra allò de "feta la llei, feta la trampa". Les instruccions de la Generalitat o del Govern (no sé exactament qui s'ho inventa tot això) diuen que han de ser uns exàmens de mínims, del que anomenen 'competències bàsiques', és a dir, els coneixements més elementals que tothom ha (o hauria) de tenir a l'acabar l'ESO.

On hi ha el problema? Doncs en el fet que els nanos saben que aquests exàmens són molt i molt fàcils, així que poden passar-se el curs sense fotre ni brot, anar a l'examen de suficiència, escriure bé el seu nom i aprovar el curs sencer!! I això, almenys a mi, em sembla una presa de pèl! Tinc un alumne que avui, quan ha vist que l'havia suspès (perquè òbviament s'ha passat el curs sense treballar i parlant tota l'estona amb els companys) i que hauria d'anar a suficiència, gairebé m'ha amenaçat dient que l'examen de suficiència ha de ser molt fàcil, eh? que a ell li han dit que ha de ser molt fàcil! I el pitjor de tot és que té raó i que probablement l'aprovarà sense problemes!!

No us imagineu quina ràbia em fa això. Em sento com una ingènua que s'ha passat tot un curs pencant per no res. Sempre amenaço als alumnes dient que si no treballen no aprovaran el curs i resulta que arribem a juny i les meves advertències fan riure, perquè aquells que menys treballen són precisament els qui més fàcilment aproven. I el que més em molesta és que no hi puc fer res de res per evitar-ho, perquè la llei diu que els exàmens de suficiència han de ser de nivell mínim i jo no sóc ningú per canviar-ho!

Total, que la suficiència, com tantes altres coses, és només una excusa del govern per aconseguir més aprovats i així poder millorar les estadístiques que tan els preocupen. I, mentrestant, nosaltres treballant per no res i els nanos cada dia més tontos, perquè si nosaltres baixem el nivell, ells encara el baixen més, fins que arribarem a ser els tontos més tontos de tot Europa gràcies a aquests percentatges d'aprovats tan macos que volen aconseguir!!


diumenge, 3 de juny del 2007

Seguim amb les opos...

Segueixo amb el tema que ara més m'ocupa...

En la prova de la Part B de les oposicions, la que consisteix en preparar i defensar davant del tribunal una programació ì una unitat didàctica, aquest any hi han introduït una novetat que se suposa que ha de beneficiar als qui ja tenen un temps d'experiència respecte als qui acaben d'acabar la carrera, que sembla que sempre estan en millors condicions, ja que ells estan acostumats a estudiar, mentre que els profes que porten temps treballant ja s'han oblidat de què vol dir això.

Doncs bé, la programació, que ha d'ocupar uns 60 fulls, s'ha de preparar a casa i lliurar-la al tribunal el primer dia de les proves. La unitat didàctica, en canvi, s'ha de preparar allà mateix el dia que et diuen. És el que popularment es coneix com a la "tancada", perquè durant una hora et deixen tancat en una aula, amb tot el material que vulguis, però sense cap mena de connexió amb l'exterior, per tal que preparis la unitat que per sorteig t'ha tocat desenvolupar.

Aquí és on s'ha introduït la novetat d'aquest any, que encara no sé si serà bona o dolenta. Suposo que per treure feina als tribunals, encara que ells diguin que és per afavorir els interins, a aquells interins que hem estat més de sis mesos treballant al mateix lloc, ens han donat l'opció de fer la prova de la unitat didàctica al nostre lloc de treball. És a dir, que ens podem escaquejar de la "tancada" fent més o menys la mateixa prova, però davant d'una comissió (formada per l'inspector, el director de l'institut i el cap de departament) en lloc del tribunal de les oposicions. Aquesta comissió elabora un informe que entregarà al tribunal de les opos, si nosaltres hi estem d'acord, perquè si no ens agrada el resultat, podem dir que no volem entregar l'informe i fer la prova davant del tribunal el dia corresponent.

No sé, no sé, tot plegat no m'acaba de convèncer, perquè trobo que és un mètode massa subjectiu, perquè això de que el teu director i el teu cap de departament t'avalui...no sé jo...Si hi ha bon rotllo, cap problema, però què passa si el profe interí no s'acaba d'entendre amb el director del seu institut? Per sort, sempre té l'opció de no acceptar l'informe i fer la prova davant del tribunal...Però realment dubto que surtin mals informes fets d'aquesta manera, cosa que encara pot ser pitjor, perquè llavors tots tindrem la mateixa bona puntuació!

No sé si m'he explicat gaire bé, però ara mateix estic una mica saturada. Demà sabré què diu el meu informe...a veure què han decidit sobre mi els membres de la meva comissió...

Però ara us deixo, que estic molt ocupada fent la meva programació! Que, per si no ho he dit abans, les proves comencen el dia 23 de juny (sí, sí, el dia de la revetlla...)!! D'aquí només 20 dies!!!!