Quina bestiesa!!

El Mohawk sempre em diu que per fer més interessant o atraient el meu blog hi he de posar fotos o imatges, així que li faré cas i posaré fotos d'algunes bèsties...però bèsties de debò, no de les que tinc a classe...

Aquest bonic pit-roig ens va estar acompanyant un dia d'escalada a Subirats, a St. Sadurní d'Anoia.

Encara que ho sembli, no és la mateixa granota, sinó tres de diferents. Aquest estiu passat vam estar en el càmping de Zuriza, perdut enmig dels Pirineus aragonesos, a prop de Navarra. Allà, quan es feia de nit, començaven a sortir les granotes i us asseguro que n'hi havia un munt!!

Necessiteu una lupa per veure'l? Nosaltres també! El que tinc al meu dit és el cargol més petit que he vist mai! El vam trobar a les Gorges de Kakuetta, al sud de França, que vam anar a veure l'estiu passat, mentre érem a Zuriza. El dia que teníem previst anar-hi, vam pujar per la vall del Roncal fins a la frontera amb França. Durant tota la pujada portàvem un camió de l'exèrcit al darrere i quan vam arribar al coll vam entendre per què: aquell dia precisament acabava allà l'etapa del Tour, així que, a part dels militars, ens vam trobar la carretera plena de ciclistes i, òbviament, el camí tallat, així que ho vam haver de deixar pel dia següent.

Aquest noiet, juntament amb la seva mare, ens van acompanyar durant tot el dia mentre fèiem (més ben dit, feien) boulder a Sabassona. Això va ser unes horetes abans que haguéssim de marxar per potes abans que ens caigués una bona pedregada a sobre!!

Aquesta col·lecció d'animalets la vam veure al Parc animal de Sobrestany, prop de Torroella de Montgrí. D'esquerra a dreta i de dalt a baix hi ha: dues àguiles, un mussol, un paó reial, un emu, un cèrvol, un guanac, una cabra hispànica i un bisó americà. Al parc hi havia més animals: moltes daines, oques, galls i gallines, llames, etc.

I aquí hi tenim alguns insectes. El primer és una bonica papallona que ens va venir a saludar mentre dinàvem en el Parc Nacional d'Ordesa. El segon és una mantis religiosa que pretenia ocupar-nos la tenda de campanya al càmping de Els Ports, a Arnes. El tercer és l'única libèl·lula o espiadimonis que he aconseguit fotografiar de prop; aquesta és dels Aiguamolls de l'Empordà.

Últimament, el que veig més sovint quan m'acosto a la muntanya són rèptils. Aquí en teniu quatre exemples. A la primera fila hi ha una sargantana que vam veure fent una excursioneta cap al Salt de Sallent, prop de Rupit. En la segona fila, força mimetitzats amb la roca, hi ha dues salamanqueses o dragonets; bé, els dos només es 'veuen' en la primera foto, perquè en les altres dues, un dels dos va desaparèixer entre les roques; aquests els vaig veure a Cèllecs. I a la tercera fila hi ha les meves preferides, més que res perquè fins ara mai a la meva vida havia vist serps de tan a prop (exceptuant les del zoo, és clar). La primera, una culebra bastarda, segons m'han dit, la vam veure a Arenys de Munt, tot fent una excursioneta amb la gent del poble per anar a descobrir el naixement de la riera de Subirants. La segona és una petita serp de ferradura que ens vam trobar després de fer un parell de ferrates a Canillo, a Andorra. Finalment, un altre dragonet, aquest de Pineda de Mar.

Tot i que tinc algunes fotos més, em sembla que per avui ja n'hi ha prou. Només em queda posar la foto del meu animalet preferit. El vaig trobar fa uns set anys en una escala de la meva facultat. Des d'aquell moment ha estat part important de la meva vida, sobretot durant els últims quatre anys...i molt més des de fa un mes!