El crèdit de síntesi

Aquesta setmana a l'institut estem ocupats amb els crèdits de síntesi. La majoria de nanos no hi són, perquè els de primer han marxat tres dies al Delta de l'Ebre, els de tercer són a la Garrotxa i els de segon van i vénen fent excursionetes pels voltants.

Així doncs, al centre s'han quedat les estrelles de cada curs, els típics que es passen tot el curs sense agafar un bolígraf, parlant a classe, movent-se, llençant avionetes de paper o trossets de goma de tant en tant, fent obres pictòriques a les taules, etc. Aquests elements se suposa que han de fer la mateixa feina que els seus companys, cosa que suposa, com a mínim, tenir molta fe.

La part més positiva que té el crèdit de síntesi és que, miraculosament, no sé què passa que durant aquests dies aquests noiets que no han mogut un dit durant nou mesos, de sobte els agafen ganes de treballar i els veus ben aficionats fent el treball que han de fer.

Òbviament hi ha casos i casos, com es pot veure clarament aquests dies a classe. En general, a primer tenim totes les perles del curs allà reunides (dic 'en general' perquè també n'hi ha dos o tres que no han anat al Delta per motius diversos que no són comportamentals) i sorprèn veure'n treballar a alguns. Altres segueixen sense moure un dit ni a punta de pistola...

El dilluns, quan va començar el crèdit i els vam donar el dossier que haurien de fer, hi va haver uns minuts crítics, perquè la primera reacció de tots ells va ser anar passant els fulls sense ni mirar-se'ls amb expressió de fàstig tot dient que no sabien què havien de fer, que allò no sabien com es feia, que no tenien el material necessari, etc.

En aquell moment els companys que fan guàrdia allà amb mi i jo vam pensar que patiríem, perquè ja ens veiem tres dies veient-los contemplar el sostre i aguantant les seves contínues queixes durant quatre hores diàries! Però, sorprenentment, després de repensar-s'ho durant un quart d'hora, alguns d'ells van començar a treballar!! Dimarts va anar com una seda, perquè se'ls veia molt motivats.

Clar que ha arribat el dimecres i ja hauria estat massa que tot hagués seguit igual. Avui han aguantat més o menys la primera hora i després han decidit que ja en tenien prou de fer aquell treball i que, estigués com estigués, ja l'havien acabat. Sort que era l'últim dia, perquè un dia més i sí que hauríem començat a patir!!

Ara bé, avui sí que m'he passat tot el matí sentint les queixes d'un noiet en concret. És el meu bon amic, aquell que un dia va decidir fer veure que es desmaiava a classe perquè no el deixava anar al lavabo. Aquest és dels que no treballen per res del món, així que necessitava alguna excusa per justificar que no fotia ni brot. Avui el "motiu" era, primer, que li feia molt mal la panxa, després que li semblava que tenia febre i encara després, un cop comprovat que no tenia ni una dècima de febre, que li feia molt mal el cap. Total, que s'ha passat tot el matí voltant d'una banda a l'altra sense fer res de res. Sort que demà ja el perdré de vista, perquè que em diguin mentides és una cosa que em molesta molt.

Demà dijous, últim dia de crèdit de síntesi, tots els noiets (els del Delta tornen avui) han de fer una presentació oral davant d'un tribunal format per dos o tres professors del treball que han fet. A veure com sortirà...