dissabte, 27 de maig del 2017

Pi de Nerola (Odèn)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2000
Propietari:
Terme municipal: Odèn (Llinars-Cambrils)
Coordenades UTM ED50 (m): X 366160  Y 4667152
Alçària total: 25,5 m
Volt de canó: 3,3 m 
Capçada mitjana: 19 m
Edat estimada:

Per arribar al Pi de Nerola, si ens situem a Sant Llorenç de Morunys, primer de tot ens haurem de dirigir per la carretera L-401 cap a Cambrils (no confondre'l amb el Cambrils del Baix Camp). Travessarem el poble i, quan veiem la Fonda Agustí, agafarem el trencall a l'esquerra, cap al càmping La Comella. Passat el càmping, trobarem una pista asfaltada a mà dreta, que agafarem. Seguirem avançant uns 900 metres, atents a mà esquerra per veure l'indicador que ens assenyala el Pi. La pinassa queda amagada enmig del bosc, així que des de la pista no es veu, per això cal estar atents a no passar-nos de llarg el cartell, ja que si no no la trobarem. 


La pista és força estreta i té pocs llocs on apartar-se. Passats on bon tros del pi, trobarem en una corba un molt bon lloc on deixar el cotxe i retrocedir aquest tram a peu per la mateixa pìsta. El Pi, encara que no es vegi des de la pista, es troba molt a prop del cartell indicador, així que tan sols hem de caminar una mica seguint el petit sender que ens hi portarà. 

Pi de Nerola (maig de 2017)
Ferida d'un llamp
Peu de la pinassa, amb alguns forats de pigot negre
Capçada de la pinassa vista des de la pista

La comarca del Solsonès sempre es mereix una visita. Prop del Pi de Nerola hi ha multitud de llocs preciosos per visitar a la Vall de Lord: les Fonts del Cardener, el pantà de la Llosa del Cavall, el Santuari de Lord, des d'on es poden veure unes vistes espectaculars, etc.

A falta d'un trèvol de quatre fulles, em quedo amb aquesta flor amb cinc pètals
Fonts del Cardener

dissabte, 6 de maig del 2017

Parc de la Devesa (Girona)

A la comarca del Gironès, segons el llistat d'Arbres Monumentals declarats per la Generalitat de Catalunya, tan sols hi ha un sol arbre protegit, un pi que, a més, va morir fa gairebé deu anys i del qual ja no en queden ni les restes. 

No obstant, curiosament, és en aquesta comarca, a Girona, concretament, on s'hi troben els arbres, amb diferència, més alts de casa nostra: els 2500 plàtans del Parc de la Devesa, plantats pel 1850, alguns dels quals superen de llarg els 50 metres d'alçada, potser fins i tot els 60 m.

Malgrat que aquesta gran arbreda no formi part dels arbres declarats Monumentals, l'he volgut incloure a la meva llista particular, perquè no té cap sentit que els arbres més alts de Catalunya ni tan sols tinguin la consideració d'Interès Local.

De totes maneres, s'ha de dir que, almenys actualment, el Parc està molt ben cuidat. Es veu tot net i endreçat, amb els arbres ben podats i plens de vitalitat. A més, a l'anar-hi a principis de maig, el vam poder contemplar amb tot el seu esplendor i el color verd intens de la primavera.

Riu Ter
Parc de la Devesa (maig de 2017)

Caldrà tornar-hi al setembre o octubre, per veure'l amb una altra vestimenta, ja que amb el marró de les fulles tardorenques segur que sembla un altre lloc. I a l'hivern, amb totes les branques pelades que deixin veure els troncs amb més claredat.

I ja que érem a Girona, no podíem evitar passejar-hi una estona per la ciutat antiga i fer-hi les fotos de rigor.