Pi del Roc dels Castellots (Saldes)

Pi del Roc dels Castellots

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393768  Y 4681101
Alçaria total: 13,5 m
Volt de canó: 4,6 m
Capçada mitjana: 11,3 m  
Edat estimada: ?

L'excusa dels Arbres Monumentals ens ha portat ja en diverses ocasions a fer unes interessants excursions als peus de la cara nord del Pedraforca. Si a l'estiu l'havíem vist entremig de la boira, al novembre vam poder observar-lo mig cobert per la primera neu caiguda aquesta temporada, mentre gaudíem d'un dia radiant a tan sols 2º de temperatura.

Cara nord del Pedraforca amb la primera enfarinada de la temporada (novembre de 2014)

La veritat és que els diversos Faigs del Gresolet i els Pins de l'altra banda es poden visitar en un sol dia en un recorregut circular, si anem a ritme lleuger, però com que a nosaltres ens agrada prendre'ns-ho amb calma, vam optar per dividir-ho en dues jornades diferents.

Per arribar als Pins, tant el del Roc dels Castellots com els Pins Vells de la Pleta dels Baganesos, hem d'anar fins a Bagà i des d'allà agafar la carretera cap a la petita població de Gisclareny. Passem de llarg Gisclareny i a l'arribar al mirador seguirem per la pista que surt de la seva banda esquerra, del Coll de Bauma al Collell. S'ha de fer un bon tros de pista, així que vam optar per fer-la en cotxe.

Vam aparcar en un racó que vam trobar a la pista, una estona després de passar l'enllaç amb la pista de Gresolet (que hauríem d'agafar per fer l'itinerari circular) i vam continuar a peu per la pista, fins que vam veure els rocs que ens indicaven que érem a prop del Pi.

A partir d'aquí tocava avançar camp a través. Malgrat que semblava que hi havia algunes traces a terra, com que no estàvem segurs de si ens portaven cap al nostre objectiu o no, vam decidir fer cas al GPS (sembla que aquesta vegada les indicacions de la web de la Generalitat eren encertades) i tirar pel dret.

Passats els rocs i travessat el descampat, arribarem al bosc. Hem de seguir direcció nord per dins del bosc i uns metres més amunt, rodejat d'altres pins molt més joves, descobrirem el nostre Pi. 

 

 

Pi del Roc dels Castellots (novembre de 2014)

Pins Vells de la Pleta dels Baganesos I, II, III i IV (Saldes)

A prop de la Pleta dels Baganesos hi ha una colla de pins negres amb troncs de dimensions considerables. D'aquests n'hi ha quatre declarats Monumentals.

Aquests arbres es troben força a prop del Pi del Roc dels Castellots, així que és senzill anar d'un lloc a l'altre. La nostra idea era, després de localitzar el Pi del Roc dels Castellots, retornar a la pista on havíem deixat el cotxe uns quants metres enrere, i seguir avançant un bon tros més, fins a trobar la Pleta dels Baganesos i el Canal de la Gralla, on hi ha els Pins Vells.  

Però quan érem sobre el terreny vam pensar que era absurd baixar a la pista per tornar a pujar tots aquells metres camp a través mig quilòmetre més enllà, així que des del Pi del Roc dels Castellots vam retornar a la zona del descampat i allà vam trobar una traça molt marcada que anava en la mateixa direcció en la que volíem anar, així que la vam anar seguint, i va resultar una molt bona idea.

Un cop a la Canal de la Gralla vam començar a avançar canal amunt, GPS en mà, intentant localitzar els quatre arbres que buscàvem. Com que en aquest cas no hi ha cartells indicadors per enlloc, ni tampoc plaques identificatives de cada un dels arbres, no estem segurs d'haver trobat exactament els arbres que buscàvem. D'arbres grossos en vam veure més de quatre, així que es fa difícil decidir quins d'ells eren els Monumentals. Nosaltres, novament, vam confiar amb les indicacions que havíem trobat per Internet (us deixo les dades més avall) i creiem haver localitzat els quatre Pins Vells de la Pleta dels Baganesos (els quatre arbres es troben enmig del bosc, a no molta distància uns dels altres, a la banda dreta del barranc si mirem cara nord), però potser no eren exactament els que pensem...

Pins Vells de la Pleta dels Baganesos

I - Sentinella del Serrat Alt

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 10 m
Volt de canó: 4,14 m
Capçada mitjana: 11,5 m  
Edat estimada: ?
Observacions: es ramifica en 4-6 besses

II - Pi de la Feixada del Prat Llong
 
Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 8,5 m
Volt de canó: 4,15 m
Capçada mitjana: 7 m  
Edat estimada: ?
Observacions: té moltes branques, algunes de les quals arriben fins a terra.

III - Pi bessó de la Pleta dels Baganesos

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 13,4 m
Volt de canó: 3,32 m
Capçada mitjana: 12,5 m  
Edat estimada: ?
Observacions: està format per quatre besses verticals i un tronc a la banda est.

IV - Pi del Canal de la Gralla

Espècie: pinus uncinata

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: ?
Terme municipal: Saldes
Coordenades UTM ED50 (m): X 393102  Y 4681037
Alçaria total: 12 m
Volt de canó: 4,9 m
Capçada mitjana: 13 m  
Edat estimada: ?
Observacions: es bifurca en quatre besses

Apa, a veure qui endevina quin és quin!

 

 

 

Alzina dels Colls (Casserres)

Alzina dels Colls

Espècie: quercus ilex subsp. ballota

Declarat Arbre Monumental: previst
Propietari: ?
Terme municipal: Casserres (els Colls)
Coordenades UTM ED50 (m): X 403583  Y 4651202
Alçaria total: 16,5 m
Volt de canó: 3,6 m
Capçada mitjana: 28,6 m  
Edat estimada: ?

Espectacular alzina que trobarem molt a prop del nucli de Casserres. Des de dins del poble, hem d'agafar el "Camí de Cardona" i seguir-lo durant un quilòmetre llarg. L'Alzina no té pèrdua, perquè, encara que oficialment encara no té la declaració de Monumental, a la carretera hi ha un cartell amb lletra ben grossa que ens diu "Alzina dels Colls. Arbre monumental". Vaja, que quan veiem el cartell, entrem a la pista de terra indicada, seguim uns metres endavant i ràpidament veurem, sens dubte, la gran Alzina.

He comentat ja que ens va semblar espectacular?

Alzina dels Colls (agost de 2014)

 

 

Pi de les Tres Branques I, Pi de les Tres Branques II (Castellar del Riu)

En una col·lecció de "fitxes" sobre els arbres Monumentals de casa nostra no hi podia faltar l'Arbre Monumental per excel·lència, el més simbòlic de tots els nostres arbres, el Pi de les Tres Branques, representació dels tres puntals dels "Països Catalans". Curiosament, tantes vegades que l'hem vist per televisió i n'hem sentit parlar i fins ara mai l'havíem arribat a veure en directe.

Pi de les Tres Branques

Espècie: pinus sylvestris

Declarat Arbre Monumental: l'any 1987
Propietari: ?
Terme municipal: Castellar del Riu (Espinalbet, pla de Campllong)
Coordenades UTM ED50 (m): X 399390  Y 4662968
Alçaria total: 25 m
Volt de canó: Bessa 1:1,85 m; Bessa 2: 1,75 m; Bessa 3: 1,57 m
Capçada mitjana:   ?
Edat estimada: 200 anys

Per arribar-hi, des de Berga hem d'agafar la carretera en direcció als Rasos de Peguera. A uns cinc quilòmetres, trobarem a mà esquerra un trencall cap a Castellar del Riu (BV-4243), cap on hem de dirigir-nos. Un quilòmetre més endavant, arribarem al pla de Campllong, on localitzarem ràpidament el Pi just al costat de la carretera.

Aquest arbre, que va viure més de dos-cents anys, va morir als volts de l'any 1915, però les seves restes s'han mantingut ben dretes fins als nostres dies. Una de les tres branques ja fa temps que es va partir i, recentment, uns desconeguts li han tallat amb motoserra una altra de les seves tres branques. Així doncs, el seu aspecte actual és el que podeu veure més avall.

Pi de les Tres Branques (agost de 2014)

Pi de les Tres Branques II

Espècie: pinus sylvestris

Declarat Arbre Monumental: l'any 1987
Propietari: ?
Terme municipal: Castellar del Riu (Espinalbet, pla de Campllong)
Coordenades UTM ED50 (m): X 399152  Y 4662835
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 2,97 m
Capçada mitjana: 12,6 m
Edat estimada: ?

El Pi Jove és un altre pi, molt més jove que l'anterior, i en plena vitalitat, que curiosament també té tres branques i creix esplèndid molt a prop del Pi de les Tres Branques. Per veure'l, hem d'avançar uns metres i, just a l'altra banda de la carretera, endinsar-nos per la pista forestal que hi ha. No tardarem gaire, uns 250 m, a trobar-nos davant d'aquest preciós exemplar. 

Ens va espantar veure-hi en una de les branques senyals de motoserra, com si algú hagués intentat tallar-li també una de les branques, però finalment s'ho hagués repensat. Deixant de banda temes ideològics i polítics que no venen al cas, em sabria molt greu que l'arbre acabés pagant una factura que no li pertoca. Que hagin tallat una branca al Pi de les Tres Branques, més enllà del fet simbòlic que representa, no deixa de ser una bretolada feta a un cadàver de gairebé cent anys que probablement hauria caigut pel propi pas del temps, però aquest exemplar, que es troba en ple creixement, no es mereix acabar d'aquesta manera.

Pi de les Tres Branques Jove (agost de 2014)

Faig Setrill de la Baga de Gresolet (Saldes)

Faig Setrill de la Baga de Gresolet

Espècie: fagus sylvatica

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari: Capmasats de Gresolet
Terme municipal: Saldes (Baga de Gresolet)
Coordenades UTM ED50 (m): X 395492  Y 4680009
Alçaria total: 28 m
Volt de canó: 3,79 m
Capçada mitjana: 24,5 m
Edat estimada: ?

Per completar l'excursió a les Molleres podem visitar també el Faig Setrill de la Baga de Gresolet, que no ve de passada, però no es troba massa allunyat dels altres arbres Monumentals.

Malgrat que s'hi pot arribar a peu, nosaltres vam decidir anar-hi amb el cotxe, aprofitant el bon estat de la pista. Des del Santuari de Gresolet, on nosaltres vam fer una parada tècnica per recuperar energies, s'ha de continuar pista amunt una estona més, fins que trobarem una corba pronunciada de gairebé 180º cap a la dreta. Ens hem d'aturar just abans d'entrar a la corba, quan a mà esquerra veurem una pista amb una gran roca a l'entrada, barrant el pas als vehicles, senyalitzada amb un vistós punt taronja (de l'itinerari de Cavalls del Vent).

Deixarem el cotxe en aquest punt, ben aparcat, que no molesti als vehicles que circulin per la pista (en deu minuts que hi vam ser, vam veure passar tres cotxes, així que es podria dir que és una pista força transitada) i entrarem al bosc per aquesta segona pista. Mentre anem caminant, podrem observar que els faigs d'aquesta fageda no són tan poca cosa com semblava a primera vista. Vam trobar almenys tres faigs que nosaltres afegiríem sense problemes a la llista d'arbres remarcables, fins que van aparèixer de nou les estaques amb marques grogues, que ens van indicar que el nostre objectiu era ben a prop.

Un altre faig també prou remarcable (agost de 2014)

La veritat és que no vam acabar d'entendre per què es destaca aquest faig en concret i no altres del seu voltant, des del nostre punt de vista, més interessants. Potser pel fet de tenir altres arbres molt alts a prop, vam tenir la sensació que aquest faig tampoc era tan espectacular. I, sobretot, quan feia poca estona havíem vist el Faig Gros i el seu imponent tronc que deixava en ridícul qualsevol altre exemplar. 

Ara, només veure'l, el que queda clar és el motiu del nom de Faig "Setrill".

Faig Setrill de la Baga de Gresolet (agost de 2014)

Faigs del Clot de l'Om, Faig Gros de les Molleres i Avet de les Molleres (Saldes)

Dins del PNIN del Pedraforca, al Bosc del Gresolet, s'hi poden trobar diversos arbres declarats Monumentals. Localitzar-los és relativament senzill, ja que contínuament anem trobant cartells pel camí que ens indiquen clarament cap a on hem d'anar i, fins i tot, estaques amb pintura groga en aquells punts que podrien ser una mica més perdedors. 

Bona part del recorregut va per pista forestal en molt bon estat (no transitable en cotxe, perquè el camí està tancat) i la resta pel mig del bosc, amb les fites que ens van marcant el camí, així que l'excursioneta és força agradable. Més si tenim en compte que comença als peus del Pedraforca, una de les muntanyes més boniques de casa nostra.

Per arribar als arbres que teniu a continuació, ens hem de dirigir cap a l'ermita-refugi-àrea recreativa del Gresolet. Per anar-hi hem d'agafar la carretera que ens porta al Pedraforca i agafar la pista cap al Collell i Gresolet. Són uns vuit quilòmetres de pista, asfaltada en algun tram, que està en molt bon estat. 

Uns 200 metres abans d'arribar a l'ermita veurem a mà esquerra (clarament indicada) la pista a Les Molleres, que anirem seguint. Nosaltres vam deixar el cotxe al costat dels indicadors, però es pot deixar també al costat de l'ermita, on hi ha més espai per aparcar.

Al mateix lloc on hi ha l'indicador de Les Molleres, trobarem el primer cartell que ens guiarà fins als arbres. Bé, ara ja sabem que l'excursió serà de sis quilòmetres.

Ara toca caminar per la pista forestal, sota els peus del Pedraforca, que nosaltres amb prou feines vam veure, ja que estava envoltat de núvols, dirigint-nos cap al Bosc de Gresolet. 

A la primera bifurcació ja veurem el cartell que ens indica la proximitats dels primers grans arbres, els quatre faigs del Clot de l'Om. Aquí deixarem momentàniament la pista i començarem a trobar les primeres estaques amb pintura groga que ens portaran fins als peus dels arbres. Hem de creuar el rierol, així que potser cal preveure una tovalloleta si ha plogut recentment, malgrat que nosaltres vam poder passar sense cap problema saltant per sobre dels còdols.

Faigs del Clot de l'Om I, II, III i IV

Espècie: fagus sylvatica

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari: Capmasats de Gresolet
Terme municipal: Saldes (Bosc de Gresolet, prop del torrent de les Molleres)
Coordenades UTM ED50 (m): X393559  Y 4679396
Alçaria total: 35 m (el més alt)
Volt de canó: 4,64 m (el més ample)
Capçada mitjana: 26,5 m (la més gran)
Edat estimada: ?

Els quatre arbres, com tota la zona del seu voltant, estan molt ben cuidats. Tot i això, un d'ells presenta un aspecte deplorable, que fa preveure que li queda poc temps de vida. Els altres tres es veuen en força més bon estat. Us deixo una foto de cada un dels faigs, tot i que no sabria dir-vos a quin correspon cada número (I, II, III i IV).

Tal com deia fa uns dies, a la "fitxa" de l'Avet de Canejan, els faigs són uns arbres que tenen un aspecte fantasmagòric. Aquests, al trobar-se en una forta pendent, tenen algunes arrels a la vista, cosa que augmenta aquesta sensació de ser màgics. Nosaltres hi vam anar a finals d'agost i les seves fulles encara continuaven ben verdes. D'aquí unes poques setmanes, el seu color serà ben diferent.

Faig del Clot de l'Om (agost de 2014)

Arbres Monumentals del Berguedà

La comarca central del Berguedà té nou arbres declarats Monumentals, un d'ells potser l'arbre més conegut del nostre territori, malgrat portar gairebé cent anys mort:

- Pi de les Tres Branques (Castellar del Riu)

- Pi de les Tres Branques II (Castellar del Riu)

- Avet de les Molleres de Gresolet (Saldes)

- Faig Gros de les Molleres de Gresolet (Saldes)

- Faigs del Clot de l'Om (Saldes)

- Pins Vells de la Pleta dels Baganesos (Saldes)

- Pi del Roc dels Castellots (Saldes)

- Faig de la Baga de Gresolet o Faig Setrill (Saldes)

- Alzina dels Colls (Casserres)