En una col·lecció de "fitxes" sobre els arbres Monumentals de casa nostra no hi podia faltar l'Arbre Monumental per excel·lència, el més simbòlic de tots els nostres arbres, el Pi de les Tres Branques, representació dels tres puntals dels "Països Catalans". Curiosament, tantes vegades que l'hem vist per televisió i n'hem sentit parlar i fins ara mai l'havíem arribat a veure en directe.
Aquest arbre, que va viure més de dos-cents anys, va morir als volts de l'any 1915, però les seves restes s'han mantingut ben dretes fins als nostres dies. Una de les tres branques ja fa temps que es va partir i, recentment, uns desconeguts li han tallat amb motoserra una altra de les seves tres branques. Així doncs, el seu aspecte actual és el que podeu veure més avall.
Pi de les Tres Branques
Declarat Arbre Monumental: 1987
Propietari:
Terme municipal: Castellar del Riu (pla de Campllong)
Coordenades UTM ED50 (m): X 399390 Y 4662968
Alçaria total: 25 m
Volt de canó: 1,85 m
Capçada mitjana:
Edat estimada:
Per arribar-hi, des de Berga hem d'agafar la carretera en direcció als Rasos de Peguera. A uns cinc quilòmetres, trobarem a mà esquerra un trencall cap a Castellar del Riu (BV-4243), cap on hem de dirigir-nos. Un quilòmetre més endavant, arribarem al pla de Campllong, on localitzarem ràpidament el Pi just al costat de la carretera.
 |
| Pi de les Tres Branques (agost de 2014) |
Pi de les Tres Branques II
Declarat Arbre Monumental: 1987
Propietari:
Terme municipal: Castellar del Riu (pla de Campllong)
Coordenades UTM ED50 (m): X 399152 Y 4662835
Alçaria total: 19 m
Volt de canó: 2,97 m
Capçada mitjana: 12,6 m
Edat estimada:
El Pi Jove és un altre pi, molt més jove que l'anterior, i en plena vitalitat, que curiosament també té tres branques i creix esplèndid molt a prop del Pi de les Tres Branques. Per veure'l, hem d'avançar uns metres i, just a l'altra banda de la carretera, endinsar-nos per la pista forestal que hi ha. No tardarem gaire a trobar-nos davant d'aquest preciós exemplar.
Ens va espantar veure-hi en una de les branques senyals de motoserra, com si algú hagués intentat tallar-li també una de les branques, però finalment s'ho hagués repensat. Deixant de banda temes ideològics i polítics que no vénen al cas, em sabria molt greu que l'arbre acabés pagant una factura que no li pertoca. Que hagin tallat una branca al Pi de les Tres Branques, més enllà del fet simbòlic que representa, no deixa de ser una bretolada feta a un cadàver de gairebé cent anys que probablement hauria caigut pel propi pas del temps, però aquest exemplar, que es troba en ple creixement, no es mereix acabar d'aquesta manera.
 |
| Pi de les Tres Branques Jove (agost de 2014) |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada