Sortida tutorial

El dilluns passat amb els noiets de 3r vam fer el que es coneix per 'Sortida tutorial'. Tot i que crec que el seu nom ja és prou explícit, per si no enteneu de què va ho explicaré amb més detall.

No sé exactament quant temps fa que es fan aquestes sortides, però em sona que és relativament recent (o almenys jo fa pocs anys que en sento parlar). Bàsicament, la idea és fer una sortida, a alguna banda qualsevol, els alumnes d'una classe amb el seu tutor. L'objectiu és que els alumnes coneguin una mica millor el seu tutor i, alhora, el tutor pugui conèixer una mica millor els individus que té sota el seu càrrec en un ambient distès, molt allunyat de la teòrica seriositat de les aules. El que trobo més curiós és que aquesta sortida sempre se sol fer a finals d'octubre, quan fa un mes i mig que han començat les classes i quan ja ens coneixem tots prou bé.

Amb els meus noiets, i juntament amb els altres dos grups de 3r i els seus respectius tutors, vam anar a passar el matí al Bosc Vertical, situat entre Dosrius i Canyamars. Pel meu gust no podien haver trobat una opció millor, perquè bàsicament consisteix en fer el mico passant d'un arbre a l'altre de diverses maneres, però sempre uns metres allunyat del terra: ponts de tot tipus, tirolines, passarel·les, lianes i xarxes que semblen teranyines.

L'excursió va anar molt bé: els nanos es van divertir molt i ningú es va fer mal (bé, alguns van aterrar de cul al final d'alguna tirolina, però no va ser res greu), a més no van destrossar res de res, així que no vam haver de marxar d'allà amb la cara vermella de vergonya.

La veritat és que jo als meus nanos els vaig veure molt poc, així que l'objectiu principal de la sortida no es va complir, però almenys va servir per comprovar que em puc mínimament fiar d'ells i que potser els podré portar a pasturar algun altre dia. Vist el comportament que tenen de vegades a l'aula no n'estava gaire convençuda, però sembla que quan volen també se saben portar bé.

El dia següent els vaig posar feina: han d'escriure una redacció per la setmana vinent parlant de la sortida, però no si val a omplir deu línies dient "és molt guai", "em va agradar molt", "m'ho vaig passar molt bé", etc. A veure com ho explicaran...

Embolica que fa fort!

Seguint amb la temàtica d'ahir, avui, com que tinc dues horetes diguem-ne lliures per dedicar-me a la tutoria, m'he entretingut omplint fulls de faltes de disciplina. Primer li he dedicat una estona al noiet aquell desconegut que va entrar a la meva aula sense permís encara no sé per què i després no se'n volia anar. He considerat que el fet era una falta de respecte força greu cap a la meva persona, així que, tractant-se d'una falta greu, quan l'he acabat d'escriure. l'he portat ràpidament a la cap d'estudis. Allà m'he assabentat que el noiet en qüestió té un expedient en procés d'elaboració per acumulació de faltes, així que no venia ja d'una més.

Però el millor ha passat després, aproximadament una hora i mitja més tard. M'he trobat altra vegada amb la cap d'estudis i ella m'ha comentat que a aquest element avui l'hi han posat una altra falta de disciplina, però al costat d'aquesta la meva queda força en ridícul: resulta que a mitja classe, s'ha aixecat i s'ha abaixat els pantalons, deixant entreveure al personal bona part de la seva anatomia, ja que anava sense roba interior. Segons ell, no se'ls ha abaixat, sinó que li han caigut sols, amb la mala sort que ho han anat a fer precisament el dia que anava sense calçotets! Mira tu quina mala sort, oi? La profe que ha presenciat tota l'escena i que és, òbviament, la que ha omplert el corresponent full de falta de disciplina amb tot detall, diuen les males llengües que és de l'Opus Dei, així que ja us podeu imaginar l'escena! Ara ja ha quedat clar que aquest noiet passarà uns dies de "vacances" a casa seva, el que encara no sé és quants dies seran.

A part d'això, he omplert un altre full de falta per la noieta de 3r que ahir m'amenaçava que a ella no li vacilés. Abans de donar la falta, però, he preferit parlar amb ella i intentar aclarir les coses. La conversa ha anat molt bé, així que li he dit que de moment la falta me la guardaria per mi, però que si la seva actitud no canviava, la donaria a la cap d'estudis, perquè també considero que és una falta greu. Ara falta veure com anirà la classe següent...

Doneu-me una ametralladora, que els liquidaré a tots!

Avui estic que m'enfilo per les parets i no en el sentit literal precisament. Els dijous sempre són dies molt llargs, no només perquè tingui moltes hores, sinó per les hores que tinc. Però avui ha estat especialment llarg.

Començo el dia amb la tutoria, que no sé pas com s'ho fan els meus noiets, però sempre aconsegueixen que surti d'allà sense energia...i tot just acabo de començar! No és que es portin malament, perquè la veritat és que no em puc queixar massa del meu personal, però no hi ha manera que callin, així que parlen més ells que jo, amb la qual cosa em passo l'estona demanant que callin en lloc de dir allò que els hagi de dir. Avui, per primera vegada des que vam començar el curs, els he canviat de lloc, cosa que em van demanar ells la setmana passada i, òbviament, els canvis no els han agradat, perquè no seuen on ells volien, així que ja m'estan demanant altra vegada que els canviï.

Bé, deixant de banda l'esgotament, més psíquic que físic, la tutoria ha anat bé. A la següent hora han començat els problemes, perquè tinc un grupet de nenes (d'aquelles adolescents, adolescents, que van totes pintades i ben arregladetes) que es veu que han decidit que no els caic bé o no els agrada la meva assignatura (més aviat les dues coses juntes) i que volen que quedi ben clar. S'han passat l'hora dibuixant corazoncitos en un paper, xerrant, rient, fent tonteries amb els nens, etc. i després se m'han posat a cridar perquè estava fent la classe per l'altra gent i passava d'elles!! I una, que va de xunga, m'ha començat a dir que a ella no li vacilés, que a ella no li vacila ningú, ni tan sols els seus pares, i que jo molt menys...i això que no li havia dit res, simplement les he ignorat tant com he pogut, igual com fan elles amb mi.

Després he anat a fer socials amb els de 2n. I m'ha passat una cosa que encara no acabo d'entendre ara. Estava a mitja classe amb la porta oberta, perquè torna a fer calor, i de sobte veig que un parell de nanos de la classe estaven parlant amb algú de fora l'aula. Miro i em trobo amb un energumen d'un altre grup a qui ni tan sols conec allà plantat al llindar de la porta, més a dins que fora de l'aula. Li dic que què hi fa i que faci el favor d'anar-se'n cap a la seva classe i ni s'immuta, així que vaig cap a ell per tancar la porta. Què fa ell? Doncs fer el que faria tothom: posar el peu per no deixar-me-la tancar! Li he dit que marxés o aniria a buscar el director, però ni així s'ha mogut de lloc. Quan finalment ha decidit que ja en tenia prou, he tancat la porta i he agafat un full de falta de disciplina per omplir-lo. Es veu que ell se n'ha adonat, perquè algú de la classe ho ha dit en veu alta, i ha obert la porta, ha entrat a l'aula, ha vingut cap a mi i m'ha dit que "No poses faltes als de la teva classe i me l'aniràs a posar a mi?" I se n'ha anat. Doncs sí, ara li hauré de posar una falta i que a més pot ser molt greu.

De debò que encara m'estic preguntant què ha passat avui exactament. Primer les nenes de 3r que se'm posen a cridar com peixateres per no res i després aquest individu que em ve a vacilar sense motiu, perquè ja dic que ni tan sols el conec. No entenc res.

I després la gent s'estranya que hi hagi tantes baixes per depressió en el món de l'ensenyament...Si seguim amb aquest ritme no sé pas com acabaré jo, i això que no tinc tendència a deprimir-me...Després em diran que és la meva feina i que jo l'he triat, però no és veritat, això no forma part de la meva feina, jo no he triat haver-me d'ocupar d'una colla d'imbècils que estan malament del cap i que tenen tants problemes d'autoestima que necessiten fer quedar malament als altres per poder-se sentir bé ells.

Em començo a plantejar canviar de feina, però no sé pas què podria fer. Tot plegat és una merda, perquè la meva feina m'agrada molt, quan me la deixen fer; m'ho passo molt bé quan una classe funciona, però malauradament això cada vegada és menys habitual. Quin fàstic...

Això és el que entenen per millorar la seguretat?

Avui, per desconnectat una mica de la feina de l'institut, canviaré totalment de temàtica, però seguiré aprofitant el blog per deixar anar què en penso de certes coses. Aquesta vegada li tocarà el rebre al brillant "enginyer" que ha ideat les "millores" que han fet a la N-II al seu pas pel Maresme, entre Montgat i Mataró.

Ja fa temps que aquest tram està qualificat com un dels punts negres de les carreteres catalanes. La veritat és que com a carretera, malgrat no ser cap meravella, no seria tan perillosa si no fos per la conducció que fan alguns individus. Si la gent no anés tan estressada i tingués sempre tanta pressa, segurament tots aniríem una mica millor. Sovint, veient segons quines maniobres, penso que encara hi ha pocs accidents, perquè cada dia veig avançaments sorprenents: cotxes que avancen pel carril que saben que desapareix perquè és d'entrada al poble i esperen fins a l'últim segon (generalment arribant a trepitjar la línia contínua) per incorporar-se en el carril que els pertoca, tallant el qui va tranquil·lament pel seu carril i que no té cap culpa que els altres energúmens tinguin tanta pressa que no puguin esperar ni uns segons a que sigui el seu torn i prefereixen colar-se. O bé aquells que van amb motos no precisament petites que, aprofitant els semàfors o no, van passant per entre els cotxes pràcticament fregant com a mínim els retrovisors d'una banda o altra.

Doncs bé, com que gràcies a aquestes "persones" la carretera acaba resultant molt perillosa, l'any passat van començar a fer una sèrie de modificacions que se suposa que havíen de servir per millorar la situació. El primer que van fer va ser canviar les valles dels marges de la banda de mar (els famosos "guardarails" de què tant es queixen els motoristes) per un mur de formigó. Fins aquí cap problema, si no fos pel fet que darrere del mur, on en alguns trossos hi ha una vorera per on camina la gent, hi van deixar amuntegada tota la porqueria que els anava sobrant de les obres. D'això fa gairebé un any i no estic segura que l'hagin netejat encara.

La següent actuació va ser posar una mena de mitjana que en alguns indrets és de formigó igual que el de la vora i en altres zones consisteix en dues línies contínues blanques amb l'espai del mig pintat de color vermell (útil no sé si ho serà, però això sí, la carretera ha quedat la mar de mona amb tantes coloraines). Encara no he entès quin criteri han seguit a l'hora de fer mitjana de formigó o no, ja que n'hi ha a trossos sí i a trossos no, cosa que no vol dir que coincideixi necessàriament amb els llocs on aniria bé o no.

Després d'això, com que la mitjana ocupa més espai del que ocupava la línia divisòria que hi havia abans, òbviament els dos carrils que hi havia han quedat més estrets (claustrofòbics, diria jo). Solució? Molt fàcil, si no hi ha prou espai per dos carrils, en treiem un i llestos. I sí senyor, dels dos carrils que hi havia en tot el tram ara ens hem quedat amb un de sol, tot i que en certs moments, i tampoc sé molt bé per què, han mantingut els dos que hi havia.

Però la història no s'acaba aquí. Resulta que en plena N-II hi ha un autobús que fa la línia entre Barcelona i Mataró (suposo que va més enllà, però no sé fins a on arriba) que fins ara parava tranquil·lament al mig de la carretera, aprofitant que hi havia un altre carril lliure perquè els cotxes el poguessin avançar. Ara, com que ha quedat l'espai lliure del carril que ens han pres, doncs han pogut fer unes boniques parades per aquest bus (i que consti que trobo que aquesta és una de les poques coses coherents que han fet). Ara bé, si no hi havia prou espai perquè això fos un carril, podeu imaginar que tampoc serà suficient per aquests enormes trastos que fan la línia, així que quan paren en una parada, de fet acaben ocupant part del carril (l'únic que tenim ara) i els vehicles que volen passar, sobretot si són gaire grossos, gairebé s'acaben empotrant a la mitjana (de formigó, recordem-ho) perquè no hi ha més lloc.

Això és tot? No, encara queda el millor!! Ara resulta que, per si no n'hi hagués prou amb haver reduït considerablement la velocitat de la via al treure un carril quan en fan falta dos (o tres), a cada lloc on hi ha parada de bus, com que la parada queda a la banda de mar i les cases curiosament es troben a l'altre costat de la carretera, han tingut la brillant idea d'anar posant semàfors en cada una, per tal que els peatons puguin travessar amb total seguretat (fins ara sempre hi ha hagut els passos subterranis, però es veu que ara ja no serveixen). I n'hi ha aproximadament un cada 100 metres!! De moment encara no funcionen, però el dia que vagin tots ja podrem prendre paciència els qui tinguem la idea boja de voler pujar de Barcelona a Mataró per la N-II.

Encara en podria afegir algunes més, però em sembla que el post ja ha sortit prou llarg. El resultat de tantes modificacions ha estat que, en lloc de millorar el que no funcionava, encara han creat més problemes allà on no n'hi havia. Digueu-me mal pensada, però a mi tot això em fa sospitar que la intenció real no era millorar la N-II, sinó convèncer-nos a tots plegats de triar l'alternativa, que és passar per l'autopista, això sí, pagant el peatge...

Quina escabetxina!

Avui hem fet una reunió d'equip docent de 2n d'ESO. Pels qui no ho sàpiguen o no se'n recordin, això vol dir que ens hem reunit tots els profes que fem classe a segon per posar en comú les nostres experiències amb els quatre grups que hi ha.

Primer ens han traspassat algunes informacions des de direcció (insistir en la puntualitat, vigilar les faltes d'assistència i coses per l'estil) i després hem fet un repàs a les sortides que hi ha previstes per ara: l'Auditori, el crèdit de síntesi, la sortida tutorial (de la qual ja parlaré més endavant), algun taller sobre seguretat vial, etc.

Però el millor ha vingut després, quan hem passat a comentar la qüestió de problemes amb alumnes concrets. Es veu que han decidit posar-se molt seriosos amb el tema disciplina i a aquells que porten acumulades tres o més faltes se'ls obrirà ja un expedient, que vol dir que probablement se'ls expulsarà del centre entre tres i quinze dies, depenent de la gravetat dels seus actes. Doncs bé, avui hem decidit obrir cinc expedients! I tan sols portem tres setmanes de curs!!

La veritat és que tampoc són casos molt greus, però val més anar-se curant en salut, perquè si no la cosa va creixent. La idea és ser durs des de bon principi i que els nanos vegin que va de debò, a veure si així es tranquil·litzen una mica i s'ho pensen dues vegades abans d'engegar a la merda un professor.

No sé si això serà bo o, al contrari, acabarà sent contraproduent i ens passarem la resta del curs amb expedients fins al capdamunt, però trobo que està bé provar-ho, perquè si no aquests nanos es creuen els amos de l'institut i pensen que poden fer el que vulguin sense que passi res de res. Almenys servirà perquè els tres o quatre dies que ells no hi siguin puguem fer classes més o menys normals.

Ja sé que això, de cara a l'alumne no deu ser la millor solució, ja que el no anar a l'escola i poder quedar-se a casa tot el dia sense fer res (home, els donem feina per fer, però normalment no la fan) és precisament el que volen, però si tenim en compte la nostra pròpia salut física i mental i la de la resta d'alumnes de la classe, sí que és la millor opció.

En el meu grupet de 3r no tinc constància que cap professor hagi posat faltes de disciplina, tot i que sí començo a sentir comentaris d'un o dos elements als quals hauré d'intentar parar els peus abans que vagin a pitjor. Ja veurem si ho aconsegueixo, tot i que ho dubto molt.