4.3433

No, no és el número guanyador de la loteria de demà, sinó tot el contrari: 4.3433 és la nota final que m'han posat a les opos. Què vol dir això? Doncs, òbviament, que no arribo al 5 i, per tant, no passo les proves.

Sé que hi ha diverses persones, sobretot alguns membres de la meva família, que no se sorprendran del resultat, perquè mai han cregut que fos capaç de passar-les. La frase que més sento a dir és: "Tampoc has estudiat gaire, no?" com si això fos l'explicació de tot. Doncs no senyor, independentment de si he estudiat molt o no (reconec que no m'he tancat al despatx a estudiar dia i nit, però això no vol dir que no hagi fet res de res!), crec que no és el més important a l'hora de passar unes opos.

Ho dic perquè és cert que de segons quins temes no hauria sabut ni com començar, però no és el cas del tema que vaig fer a la prova escrita, ja que era un tema que domino força bé i sé del cert que no hi vaig posar cap animalada. Quin és el problema, llavors? Doncs suposo que la manera que tinc d'explicar les coses, que es veu que no s'adiu amb els criteris del tribunal. Es veu que qui més en sap és aquell que és capaç de parlar de la manera més pedant possible: com més paraules rares i altisonants hi posis, més bona nota tindràs.

L'altra part era la de defensar davant del tribunal una programació i una unitat didàctica. La part de la unitat és aquella que vaig fer a l'institut, la que em van fer un informe no del tot favorable. Si hagués tingut el "chollo" d'haver-me tocat un d'aquells inspectors que no es van ni acostar pels centres i van deixar que fos la direcció el qui fes l'informe, em sembla que la situació seria força diferent, ja que jo tindria un 3 d'aquesta part en lloc de 1.7 o així que dec tenir, amb la qual cosa ja hauria passat del 5 i ara no m'estaria lamentant d'aquesta manera. Clar que aquest "Si..." no em serveix d'excusa, perquè jo vaig tenir la possibilitat de renunciar a aquest informe i repetir la prova davant del tribunal, cosa que no vaig fer.

I l'altra part, la de la programació, per més que hi dono voltes no sé què va fallar. Potser hauria anat millor si hagués portat un powerpoint amb tot de colorets i amb lletres que van ballant per la pantalla i cosetes d'aquestes, perquè a part d'això no sé què vaig fer malament. Però això del Powerpoint no pot ser una raó, perquè enlloc diu que sigui obligatori portar materials diversos (els pots portar, sí, però no és obligatori). Vaig estar parlant els 20 minuts de temps que ens van donar, gairebé sense respirar, perquè és molt poc temps per tot el que hem de dir. Vaig explicar tot el que havia d'explicar i, fins i tot, al final em van dir que no tenien cap pregunta perquè estava "tot clar". Llavors què vol dir això? No ho acabo d'entendre...

Ara porto uns dies que no sé si m'he de deprimir o passar de tot i gaudir de les vacances. Normalment opto per la segona opció, tot i que hi ha moments, com ara, en què no puc evitar entristir-me pel meu mal resultat i llavors em vénen ganes de plorar i engegar-los a tots a la merda.

Almenys ara mateix tinc un petit projecte entre mans que em té ocupada: un diccionari enciclopèdic de l'escalada, del qual espero que demà podré treure el primer volum (que vaig publicar fa uns dies, però degut a certs problemes tècnics he de retocar) i, tan aviat com sigui possible, treure el segon volum, de parts de la via, tipus de preses, etc. Com ja vaig dir fa temps, si algú hi vol col·laborar, benvingut serà, així que si teniu una llista de noms, ja ho sabeu.

Una altra cosa que m'ha animat força ara mateix és que acabo de veure que he passat de les 1000 visites!! Comparat amb les més de 11000 que porta el Mohawk no és gaire, però a mi em fa molta il·lusió. Gràcies a tots aquells que em llegiu de tant en tant per la vostra paciència!!

Acaba la fase d'oposició: part B

Avui m'ha tocat fer la part B de la fase d'oposicions, de fet l'última prova que em faltava, ja que, suposant que hagi passat les dues proves (part A i part B) només faltarà entregar els mèrits que et donen puntets i ja està.

La part B consisteix en presentar-defensar davant del tribunal la programació didàctica que vam entregar el dia de la presentació (que vam fer fa una setmana, tot i que sembla que hi portem una eternitat!!)i preparar durant una hora i després defensar davant del tribunal una unitat didàctica. La part de la unitat didàctica ja la vaig fer a l'institut i, malgrat que no en vaig obtenir molt bons resultats, almenys avui ja no l'he hagut de fer.

El cert és que aquesta part és la que menys em preocupava, perquè simplement es tracta de posar-se davant del tribunal i explicar què has posat en la programació. Ara, això no exclou els nervis, que sempre són inevitables en aquests casos.

He de dir que, malgrat que és la part que sempre he vist més clara de les opos, fa un parell de dies tenia els meus dubtes. Després de comentar amb els companys l'informe de l'institut sobre la unitat didàctica, vaig veure que, com era d'esperar, aquí hi ha hagut molt favoritisme. És a dir, que en aquells centres on l'inspector ha fet d'inspector han sortit unes notes més aviat pèssimes (com la meva, que vist el que he vist deu ser dels pitjors informes que s'han fet i això que jo el considerava normalet...) mentre que en altres centres, on l'inspector només ha aparegut per allà per dir a la direcció que s'ho fessin ells mateixos, òbviament han sortit unes notes excel·lents.

Total, que davant d'aquesta injustícia, vaig veure clar que no passaria les opos ni de broma, perquè entre el tema de l'altre dia, que de ben segur altres van fer més interessant que el meu, i el maleït informe aquest, poques esperances em quedaven.

Però ara ja no sé què pensar. El tema, malgrat que no era gran cosa, sé que el vaig fer bé (vull dir que no hi vaig posar cap bestiesa) i que el vaig llegir bé (afortunadament, llegir en veu alta no em costa gaire). I la presentació d'avui crec que ha anat força bé. Quan acabes la presentació, el tribunal es reserva cinc minutets per fer preguntes d'aquelles que et deixen blanc, però a mi no m'han preguntat res de res (cosa que pot voler dir que ho has fet molt bé o que ho has fet tan malament que ni tan sols es molesten en preguntar res...). M'ha sorprès tant que quan la inspectora m'ha dit "Doncs ja està" li he preguntat "No hi ha cap pregunta?" i ella m'ha respòs "Cap pregunta, tot clar". Això deu ser un bon senyal no? Jo crec que sí...o això espero!!

En resum, que fa dos dies veia clar que no passaria les opos i ara, en canvi, encara hi veig alguna possibilitat. Ja veurem què decideixen els membres del tribunal...D'aquí un parell de setmanes ho sabrem!

Buf, dues setmanes d'espera!! Quins nervis!!!

Part A. Dia 2

Doncs sí, avui he anat a fet el segon pas de la prova A de les opos. És a dir, m'han fet anar a llegir en veu alta davant del tribunal la prova escrita que vaig fer dissabte passat. Llegir i prou, sense afegir ni treure res, sense donar explicacions de cap mena ni canviar absolutament res del nostre text.

Com que no diu enlloc que saber llegir bé en veu alta compti per a res, sembla obvi que aquesta lectura no la fem per demostrar la nostra capacitat lectora. Llavors, per què ho hem de fer? Aquí comencen les suposicions de tota mena, que no crec que vagin gaire desencaminades.

La teoria més estesa entre els qui avui érem allà esperant el nostre torn és que ens ho fan llegir a nosaltres perquè així s'estalvien d'haver-ho de fer ells, malgrat que en teoria s'ho han de llegir igualment.

L'altra teoria és que així van eliminant candidats, perquè qui no es presenta a alguna de les proves, queda exclòs del procediment selectiu, així que si algú no hi va, queda automàticament expulsat. Com que tots sabem com vam fer el tema i també ens haurem adonat de si hi vam posar alguna bestiesa molt gran, segurament amb aquesta lectura pública aconsegueixen eliminar tots aquells textos que haurien suspès igualment, sense la necessitat d'haver-los de corregir.

Una companya m'ha dit avui que això de les opos, més que un procediment per veure qui són els millors, és una cursa d'obstacles que guanya aquell que aconsegueix resistir fins al final de tot el procès. Per ara ja n'han eliminat uns quants: dissabte unes 20-25 persones ja no es van presentar; avui, de les 25 convocades, també en deuen haver faltat unes 5 com a mínim, i demà segurament en faltaran més. I quan sigui l'hora de defensar la programació didàctica sens dubte a més d'un l'hi agafarà el cangueli i també ho deixarà córrer per un altre any. I així anem fent...

El següent pas que em toca, ara mateix, és esperar a que acabin totes les lectures i comencin la part B, la defensa de la programació i la unitat didàctica, que probablement serà a finals d'aquesta setmana o bé la setmana vinent.

Comença la fase d'oposició: part A

Ja ha arribat el temut dia, el dia d'inici de les opos!

Avui han fet primer una presentació en la qual ens han explicat com anirien les diverses proves, quin calendari tenien previst, han recollit les programacions didàctiques i, de pas, han passat llista, per veure quanta gent s'havia fet enrere ja abans de començar, que en són uns quants.

Després ens han deixat una hora per esmorzar, i acabar de posar-nos més nerviosos, i a continuació ha començat la primera prova, la part A de la fase d'oposició.

La veritat és que aquesta primera prova que hem fet, que consisteix en desenvolupar un tema, s'assembla molt als exàmens que hem fet tota la vida, sobretot durant els últims cursos d'institut i a la universitat, així que no té res d'espectacular. El que sí que preocupa força és que el temari es compon de 71 temes diferents i, és clar, t'ho miris com t'ho miris, són moooolts temes per poder tenir-los controlats tots, així que la gent fa una selecció i va a provar sort, a veure si li toca fer algun tema dels que domina...

Per sort, fan un sorteig i et deixen escollir entre cinc possibles temes diferents, així que un o altre et sona i alguna cosa mínimament decent pots escriure; per això poca gent deixa l'examen en blanc (de fet, en el grup on era jo ningú l'ha deixat en blanc) i tothom, més o menys, omple dos o tres fulls tranquil·lament.

El problema és que, òbviament, es tracta d'unes oposicions, així que no n'hi ha prou amb escriure alguna cosa mínimament decent, sinó que s'ha de fer molt ben fet (o almenys més ben fet que la resta de gent que hi ha allà amb tu). Personalment, estava preocupada per quin tema em tocaria escriure i quan he vist el primer que han posat, un que domino força bé, gairebé he fet un salt d'alegria. He escrit uns quants fulls durant les dues hores de temps que ens deixen i he sortit tota satisfeta de l'aula. Estava molt feliç fins que he començat a parlar amb els companys. Què ha passat? Doncs que, dels cinc temes possibles que hi havia, tres de llengua i dos de literatura, resulta que la majoria de gent (almenys de la gent amb qui he parlat) ha tingut la mateixa idea i pràcticament tots hem fet el mateix tema!!

Sé que el tema l'he fet bé, però també sé com escric i sé quin va ser el resultat de l'altra vegada que em vaig presentar a les opos, fa dos anys (quan també vaig sortir tota contenta amb el meu escrit i després resulta que em van posar tan sols un 3), així que ara ja no estic tan segura de que m'aprovin el meu examen.

Afortunadament, aquesta vegada les proves no són eliminatòries i podré seguir endavant encara que aquesta part me la suspenguin. Ja ens han avisat que no sabríem el resultat fins al final de tot, així que ara mateix no val la pena que em capfiqui amb com haurà anat la prova, sinó que he d'anar pensant en el pas següent.

Ara, el que toca, és anar el dilluns a llegir davant del tribunal el text que hem escrit avui, cosa que no vam haver de fer fa dos anys. Almenys aquesta part no s'ha de preparar ni estudiar ni res, només cal tenir una mínima capacitat de lectura en veu alta. Si els nervis no em traeixen, d'aquesta part me'n sortiré bé, perquè en la lectura crec que no hi tinc cap problema...A veure què hi diuen ells...

Seguirem informant...

Seguim amb les opos...

Segueixo amb el tema que ara més m'ocupa...

En la prova de la Part B de les oposicions, la que consisteix en preparar i defensar davant del tribunal una programació ì una unitat didàctica, aquest any hi han introduït una novetat que se suposa que ha de beneficiar als qui ja tenen un temps d'experiència respecte als qui acaben d'acabar la carrera, que sembla que sempre estan en millors condicions, ja que ells estan acostumats a estudiar, mentre que els profes que porten temps treballant ja s'han oblidat de què vol dir això.

Doncs bé, la programació, que ha d'ocupar uns 60 fulls, s'ha de preparar a casa i lliurar-la al tribunal el primer dia de les proves. La unitat didàctica, en canvi, s'ha de preparar allà mateix el dia que et diuen. És el que popularment es coneix com a la "tancada", perquè durant una hora et deixen tancat en una aula, amb tot el material que vulguis, però sense cap mena de connexió amb l'exterior, per tal que preparis la unitat que per sorteig t'ha tocat desenvolupar.

Aquí és on s'ha introduït la novetat d'aquest any, que encara no sé si serà bona o dolenta. Suposo que per treure feina als tribunals, encara que ells diguin que és per afavorir els interins, a aquells interins que hem estat més de sis mesos treballant al mateix lloc, ens han donat l'opció de fer la prova de la unitat didàctica al nostre lloc de treball. És a dir, que ens podem escaquejar de la "tancada" fent més o menys la mateixa prova, però davant d'una comissió (formada per l'inspector, el director de l'institut i el cap de departament) en lloc del tribunal de les oposicions. Aquesta comissió elabora un informe que entregarà al tribunal de les opos, si nosaltres hi estem d'acord, perquè si no ens agrada el resultat, podem dir que no volem entregar l'informe i fer la prova davant del tribunal el dia corresponent.

No sé, no sé, tot plegat no m'acaba de convèncer, perquè trobo que és un mètode massa subjectiu, perquè això de que el teu director i el teu cap de departament t'avalui...no sé jo...Si hi ha bon rotllo, cap problema, però què passa si el profe interí no s'acaba d'entendre amb el director del seu institut? Per sort, sempre té l'opció de no acceptar l'informe i fer la prova davant del tribunal...Però realment dubto que surtin mals informes fets d'aquesta manera, cosa que encara pot ser pitjor, perquè llavors tots tindrem la mateixa bona puntuació!

No sé si m'he explicat gaire bé, però ara mateix estic una mica saturada. Demà sabré què diu el meu informe...a veure què han decidit sobre mi els membres de la meva comissió...

Però ara us deixo, que estic molt ocupada fent la meva programació! Que, per si no ho he dit abans, les proves comencen el dia 23 de juny (sí, sí, el dia de la revetlla...)!! D'aquí només 20 dies!!!!

¡Si lo se no vengo!

Com que és el que ara em volta més pel cap, tornaré a parlar de les opos que ja s'acosten perillosament.

Les proves consisteixen en diverses parts:

a) Una fase d'oposició, que consisteix en una prova dividida en dues parts.

1. En la primera part de la prova, la part A, es tracta de demostrar que tenim els coneixements necessaris per impartir la docència. Això vol dir que tenim un llistat de 71 temes diferents sobre la llengua i la literatura catalana i, d'aquests, n'haurem de desenvolupar un.

Fins l'any passat, en aquesta part A s'havien de fer també un parell de comentaris sobre dos textos que ells ens donaven, però no sé per quin motiu, aquest any han decidit eliminar aquesta part.

2. En la segona part de la prova, la part B, es tracta de demostrar ja no coneixements, sinó aptitud pedagògica, és a dir, demostrar que podem ser bons profes. Aquesta part s'avalua mitjançant la presentació per escrit i posterior defensa oral davant del tribunal d'una programació i una unitat didàctica que haguem preparat nosaltres mateixos.

Pels qui no sou del món de la docència, diré que la programació consisteix en planificar què es faria durant tot un curs: quins continguts hi hauria, quines activitats es farien, quina mena d'exàmens, amb quins objectius, etc. I la unitat didàctica és el que sempre fins ara s'havia anomenat "tema", que és el mateix que hi ha a la programació (allà hi ha un mínim de 9 unitats posades esquemàticament), però desenvolupat amb tota mena de detalls.

b) Una fase de concurs, en el qual es presenten els 'mèrits' que et donen punts, com són els estudis o cursets varis que hagis fet relacionats amb la teva assignatura (com a estudiant, no com a professor), l'expedient acadèmic, els anys d'experiència, etc. i que se sumen als punts que hagis tret en la fase d'oposició.

Tot plegat un bon maldecap...

Compte, opos a la vista!!!

Doncs sí, ja comencen a escalfar-se els motors per la pròxima convocatòria d'oposicions per entrar a formar del sector de la societat conegut com a "funcionariat", més concretament, per formar part del conjunt del professorat, sigui de primària o secundària.

Just abans de Setmana Santa va sortir publicada al DOGC la convocatòria d'oposicions d'aquest any. Per qui no sàpiga què és el DOCG, doncs es tracta del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és a dir, el BOE (Boletín Oficial del Estado) a la catalana.

La veritat és que aquesta convocatòria s'ha fet esperar, perquè portàvem des del desembre sentint-ne a parlar, però no hi havia manera que sortís publicada al DOGC (i si no surt al DOGC oficialment no existeix). Però ara ja s'ha publicat, així que ja us podeu imaginar quin ambient comença a haver-hi a l'institut, sobretot entre interins i substituts! Sempre hi ha els que estan més enterats, que van donant consells a tothom, i els que baixen de l'hort i no tenen ni idea de en què consisteixen les proves, però entre uns i altres, amb tant intercanvi d'informacions, quan arriba el moment ens coneixem tots el DOCG de memòria.

Al final les proves es faran a finals de juny i principis de juliol, cosa que anirà bé, perquè no ens agafarà en plena època d'exàmens i avaluacions finals, com em va passar fa dos anys.

Aquest any, com que l'Administració té previst fer una megaconvocatòria i, segons ells, oferir moltes i moltes places, han canviat les proves que es feien fins ara i, bàsicament, les han simplificat força. Però això no vol dir per res del món que les opos siguin més fàcils, més aviat al contrari, perquè malgrat que hagin ofert molts llocs de treball, també som molta (moltíssima diria jo) gent que ens hi presentem, així que malgrat el nombre de places, serà molt complicat poder passar aquestes proves

Serà la segona vegada que em presento a les opos i, vist el resultat de la primera vegada, es pot dir que no estic precisament animada. Entenc que ens facin una prova en la qual haguem de demostrar tenir els coneixements necessaris per fer la nostra feina, el problema que hi veig és que el nivell que demanen en aquesta prova està a anys llum del que es dóna a l'institut (de fet, per mi va més enllà, fins i tot, del nivell de la universitat) i això m'indigna, perquè si no explico el tema en qüestió (un qualsevol dels setanta que hi ha al temari) com si en fos una autèntica experta, la seva conclusió serà que no serveixo per ser professora!! Però això és totalment incoherent, perquè sovint la gent que en sap tant i tant són els que tenen més dificultats per explicar les coses de manera senzilla, tal com necessiten els nanos per poder-ho entendre.

No defenso pas que facin funcionaris els que són uns ignorants, però em molesta que em diguin que no estic prou capacitada per fer classes quan és precisament el fet de no ser una erudita i utilitzar un llenguatge senzill el que fa que expliqui les coses de manera prou simple perquè els nanos em segueixin perfectament. I si no, que els ho preguntin a ells!

Ja sé què dirien els nanos: que les meves classes podrien ser més interessants o més divertides, que podríem fer jocs o mirar alguna pel·lícula o... qualsevol altra cosa que impliqui no treballar, però no podran pas dir que no sé què dic o que no entenen el que els explico! En canvi, segons els criteris de les oposicions, jo no estic prou capacitada per fer aquesta feina...Buf, no sé pas com la passaré, jo, aquesta prova...