dimecres, 18 de juliol del 2007

Diccionari enciclopèdic de l'escalada. Volum I (2a edició)

Materials diversos

Arnés - "Baudrier" o talabard. Dispositiu format per unes corretges i un centre al qual l'esportista s'aferma per raons de seguretat o per descansar. Mena de cinturó de castedat, tot i que força menys rígid, on es penja part del material necessari per a fer una via.


Assegurador - Individu amb camisa i corbata que sempre t'intenta vendre alguna cosa. // Individu que es troba a l'altre extrem de la corda que subjecta l'escalador.

Baga - Escaladora molt mandrosa, que no es cansa gaire fent les vies. // Tros de corda o cordino per a emprar en les assegurances, per a portar el material, etc.

Blog - Indret cada vegada més freqüent d'obtenció d'informació sobre sectors, vies, materials, etc.

Buril - Rebló, clau de ferro dolç o d'un altre metall mal·leable, de grossa cabota, al qual, un cop ficat en el forat corresponent, es forma una segona cabota batent o comprimint l'altre extrem, usat per a unir d'una manera definitiva entre elles dues o més peces. Ferro ja obsolet empotrat a un forat de la paret que quan no en saps aguanta molt i quan en saps no aguanta gens (que vol dir que si a algú se n'hi trenca un, ja no se'n fia mai més).
Casc - Peça de diversos materials durs que cobreix i defensa el cap.


Cinta - Dos mosquetons units per una tira de roba utilitzats per unir la corda que assegura l'escalador amb els diversos elements (punts d'assegurança) que hi pugui haver enganxats a la paret.

Corda - Cordill gruixut i flexible format per un conjunt de dos o més cordons retorts, antigament de cànem o d'espart, actualment de material sintètic. Únic element que uneix l'escalador amb el seu assegurador; és essencial en l'escalada, ja que protegeix l'escalador contra possibles caigudes que podrien fer molt mal. Donar corda - No és animar a algú a seguir endavant, sinó deixar menys tensa la corda per tal que la persona pugui seguir pujant.


Cordino - Corda de diàmetre reduït, emprat com la baga.

Croll - Germà petit del júmar, aparell autobloquejant que permet ascendir per la corda, sense el perill de descendir-ne involuntàriament.

Empotrador - Encastador o fissurer. Un tascó, un tros d'acer o d'un aliatge especial dues cares del qual formen un angle diedre molt agut, emprat en escalada per tal d'assegurar-se: es col·loca en les fissures o forats de la roca introduint-lo per la part més ampla, i es deixa fins que resta encaixat dint la part més estreta. Així, queda travat i serveix com a punt d'assegurança.

Escalador - Individu que s'enfila per les parets de casa seva quan no pot anar a enfilar-se per les parets de la muntanya.

Estrep - Petita escala de corda amb travessers de metall lleuger, plstic o baga que hom fa servir per a superar algun pas difícil o algun sortint. Si algú perd els estreps es pot trobar en un bon embolic.

Ferralla - Conjunt d'estris emprats per l'escalador, generalment metàl·lics.

Friend - Un amic que mai t'abandona. // Aparell d'assegurança que treballa com un tascó en expansió, basat en leves.

Gat, peus de - D'etimologia desconeguda, sabates amb sola de goma molt adherents, que ajuden els humans a enfilar-se per les parets com les sargantanes.

Ganxo - Peça de metall corba i acabada en punxa que serveix per a repenjar-se a les cornises de la roca.


Grigri - Peça metàl·lica que canta durant les nits d'estiu i que col·labora amb l'assegurador a resistir les caigudes de l'escalador.

Júmar - Germà gran del croll, que es diferencia d'aquest per una empunyadura.

Magnesi - Polsim emprat pels escaladors més nerviosos per evitar que els suin les mans i rellisquin quan intentin enganxar-se a la paret. El seu ús és merament manual, no nasal, com creuen alguns.


Maillon - Anella de metall que permet l'obertura mitjançant una rosca. S'usa com a mosquetó per a abandonar, ja que és més barat.


Mosquetó - Mosca petita. // Arma de foc que actualment només s'utilitza durant les festes majors, per despertar els veïns. // Fermall metàl·lic en forma d'anella que es tanca automàticament mitjançant una molla.


Parabolt - Cargol d'expansió que aguanta la paret a les xapes, o a l'inrevés.

Pitó - Nom de diverses serps no metzinoses anàlogues a la boa, dels gèn. Python, Calabaria i Loxocemus, de crani gros i dents molt desenvolupades. // Clau que hom clava a les esquerdes de la roca, amb un forat o una anella que permet de fixar-hi el mosquetó o l'estrep.

Plom - Company escalador a qui ningú aguanta. // Metall blavenc, inelàstic, fusible i pesant que s'empra per assegurar-se d'una fissura.

Punt de descens - Més conegut com a descuelgue, punt d'assegurament doble que es troba al final d'una via i permet el seu descens amb seguretat.

Químic - Persona versada en la química. // Clau que s'aguanta a la paret amb resina sintètica.

Ressenya - Comentari crític que un escalador fa d'una via que ja ha fet per tal que futurs escaladors que vulguin fer la mateixa via sàpiguen què hi trobaran.

Reverso - Cara oposada a l'anverso. // Aparell d'assegurament que combina la cistella i l'autobloqueig.

Spit - Tac autoperforant a expansió utilitzat com a punt d'assegurança fixa. Actualment a caigut en desús, igual que el seu avi, el buril.

Tascó - Empotrador.

Vuit - Que va després del set. // Allò que queda sota els peus dels escaladors, sobretot quan fan vies molt llargues. // Aparell per rapelar. Antigament feia les funcions del grigri, però era molt perillós en segons quines mans, ja que no és autoblocant.

Xapa o plaqueta - Petita placa foradada que es troba al llarg de tota una via equipada on s'aguanta la corda mitjançant les cintes i que ha salvat la vida a més d'un, ja que evita que, en cas de relliscada, l'escalador vagi a visitar directament el terra. Ha d'estar fermada amb un punt d'assegurança fix, com pot ser un spit o un parabolt.



Col·laboracions:

-Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC)
-Rodrigo, Isidre, Què és l'escalada?
- Mohawk

Imatges

http://www.onaclimb.com/caiguda/material.htm
http://www.arrakis.es
http://www.barrabes.com

dimarts, 17 de juliol del 2007

4.3433

No, no és el número guanyador de la loteria de demà, sinó tot el contrari: 4.3433 és la nota final que m'han posat a les opos. Què vol dir això? Doncs, òbviament, que no arribo al 5 i, per tant, no passo les proves.

Sé que hi ha diverses persones, sobretot alguns membres de la meva família, que no se sorprendran del resultat, perquè mai han cregut que fos capaç de passar-les. La frase que més sento a dir és: "Tampoc has estudiat gaire, no?" com si això fos l'explicació de tot. Doncs no senyor, independentment de si he estudiat molt o no (reconec que no m'he tancat al despatx a estudiar dia i nit, però això no vol dir que no hagi fet res de res!), crec que no és el més important a l'hora de passar unes opos.

Ho dic perquè és cert que de segons quins temes no hauria sabut ni com començar, però no és el cas del tema que vaig fer a la prova escrita, ja que era un tema que domino força bé i sé del cert que no hi vaig posar cap animalada. Quin és el problema, llavors? Doncs suposo que la manera que tinc d'explicar les coses, que es veu que no s'adiu amb els criteris del tribunal. Es veu que qui més en sap és aquell que és capaç de parlar de la manera més pedant possible: com més paraules rares i altisonants hi posis, més bona nota tindràs.

L'altra part era la de defensar davant del tribunal una programació i una unitat didàctica. La part de la unitat és aquella que vaig fer a l'institut, la que em van fer un informe no del tot favorable. Si hagués tingut el "chollo" d'haver-me tocat un d'aquells inspectors que no es van ni acostar pels centres i van deixar que fos la direcció el qui fes l'informe, em sembla que la situació seria força diferent, ja que jo tindria un 3 d'aquesta part en lloc de 1.7 o així que dec tenir, amb la qual cosa ja hauria passat del 5 i ara no m'estaria lamentant d'aquesta manera. Clar que aquest "Si..." no em serveix d'excusa, perquè jo vaig tenir la possibilitat de renunciar a aquest informe i repetir la prova davant del tribunal, cosa que no vaig fer.

I l'altra part, la de la programació, per més que hi dono voltes no sé què va fallar. Potser hauria anat millor si hagués portat un powerpoint amb tot de colorets i amb lletres que van ballant per la pantalla i cosetes d'aquestes, perquè a part d'això no sé què vaig fer malament. Però això del Powerpoint no pot ser una raó, perquè enlloc diu que sigui obligatori portar materials diversos (els pots portar, sí, però no és obligatori). Vaig estar parlant els 20 minuts de temps que ens van donar, gairebé sense respirar, perquè és molt poc temps per tot el que hem de dir. Vaig explicar tot el que havia d'explicar i, fins i tot, al final em van dir que no tenien cap pregunta perquè estava "tot clar". Llavors què vol dir això? No ho acabo d'entendre...

Ara porto uns dies que no sé si m'he de deprimir o passar de tot i gaudir de les vacances. Normalment opto per la segona opció, tot i que hi ha moments, com ara, en què no puc evitar entristir-me pel meu mal resultat i llavors em vénen ganes de plorar i engegar-los a tots a la merda.

Almenys ara mateix tinc un petit projecte entre mans que em té ocupada: un diccionari enciclopèdic de l'escalada, del qual espero que demà podré treure el primer volum (que vaig publicar fa uns dies, però degut a certs problemes tècnics he de retocar) i, tan aviat com sigui possible, treure el segon volum, de parts de la via, tipus de preses, etc. Com ja vaig dir fa temps, si algú hi vol col·laborar, benvingut serà, així que si teniu una llista de noms, ja ho sabeu.

Una altra cosa que m'ha animat força ara mateix és que acabo de veure que he passat de les 1000 visites!! Comparat amb les més de 11000 que porta el Mohawk no és gaire, però a mi em fa molta il·lusió. Gràcies a tots aquells que em llegiu de tant en tant per la vostra paciència!!

diumenge, 15 de juliol del 2007

Problemes tècnics

Per motius aliens a l'empresa, la segona edició del diccionari de l'escalada ha estat retirat momentàniament del blog. Tan bon punt solucionem aquests inconvenients, publicarem de nou aquest primer volum.
Per cert, el segon volum, sobre les diverses parts d'una via, està en construcció. Esperem poder-los-el oferir ben aviat.

dilluns, 2 de juliol del 2007

Acaba la fase d'oposició: part B

Avui m'ha tocat fer la part B de la fase d'oposicions, de fet l'última prova que em faltava, ja que, suposant que hagi passat les dues proves (part A i part B) només faltarà entregar els mèrits que et donen puntets i ja està.

La part B consisteix en presentar-defensar davant del tribunal la programació didàctica que vam entregar el dia de la presentació (que vam fer fa una setmana, tot i que sembla que hi portem una eternitat!!)i preparar durant una hora i després defensar davant del tribunal una unitat didàctica. La part de la unitat didàctica ja la vaig fer a l'institut i, malgrat que no en vaig obtenir molt bons resultats, almenys avui ja no l'he hagut de fer.

El cert és que aquesta part és la que menys em preocupava, perquè simplement es tracta de posar-se davant del tribunal i explicar què has posat en la programació. Ara, això no exclou els nervis, que sempre són inevitables en aquests casos.

He de dir que, malgrat que és la part que sempre he vist més clara de les opos, fa un parell de dies tenia els meus dubtes. Després de comentar amb els companys l'informe de l'institut sobre la unitat didàctica, vaig veure que, com era d'esperar, aquí hi ha hagut molt favoritisme. És a dir, que en aquells centres on l'inspector ha fet d'inspector han sortit unes notes més aviat pèssimes (com la meva, que vist el que he vist deu ser dels pitjors informes que s'han fet i això que jo el considerava normalet...) mentre que en altres centres, on l'inspector només ha aparegut per allà per dir a la direcció que s'ho fessin ells mateixos, òbviament han sortit unes notes excel·lents.

Total, que davant d'aquesta injustícia, vaig veure clar que no passaria les opos ni de broma, perquè entre el tema de l'altre dia, que de ben segur altres van fer més interessant que el meu, i el maleït informe aquest, poques esperances em quedaven.

Però ara ja no sé què pensar. El tema, malgrat que no era gran cosa, sé que el vaig fer bé (vull dir que no hi vaig posar cap bestiesa) i que el vaig llegir bé (afortunadament, llegir en veu alta no em costa gaire). I la presentació d'avui crec que ha anat força bé. Quan acabes la presentació, el tribunal es reserva cinc minutets per fer preguntes d'aquelles que et deixen blanc, però a mi no m'han preguntat res de res (cosa que pot voler dir que ho has fet molt bé o que ho has fet tan malament que ni tan sols es molesten en preguntar res...). M'ha sorprès tant que quan la inspectora m'ha dit "Doncs ja està" li he preguntat "No hi ha cap pregunta?" i ella m'ha respòs "Cap pregunta, tot clar". Això deu ser un bon senyal no? Jo crec que sí...o això espero!!

En resum, que fa dos dies veia clar que no passaria les opos i ara, en canvi, encara hi veig alguna possibilitat. Ja veurem què decideixen els membres del tribunal...D'aquí un parell de setmanes ho sabrem!

Buf, dues setmanes d'espera!! Quins nervis!!!

diumenge, 1 de juliol del 2007

Game over

Doncs sí, divendres passat es va acabar oficialment el curs, així que ara, abans de començar les vacances (relatives, perquè encara estem liats amb les opos...) és el moment de fer balanç del que ha donat de si aquest curs.

Vist en general he de dir que ha anat força bé. He tingut grups per a tots els gustos:

De primer curs hi havia un grup normalet, tirant a dolent pel que fa a les capacitats mentals dels seus membres, una mica massa infantils encara, però amb alguns alumnes brillants pels qui valia la pena molestar-se a fer classe.

Un altre grup de primer, des del meu punt de vista molt més bo que l'altre, no perquè fossin més intel·ligents, sinó perquè eren més madurs i es prenien la feina més seriosament. M'he trobat molt a gust fent classe amb ells i també m'hi he divertit força, així que estic contenta amb ells.

El tercer grup de primer, en canvi, era el grup de reforç (o de "desdoblament", que sembla que queda millor). El problema no és el nivell dels nanos, que era francament mínim, sinó el seu comportament. No perquè fossin maleducats, sinó que tenien la ment més a fora de l'aula que a dins, així que no hi havia manera de treballar amb ells perquè sempre estaven més pendents del colom o la gavina que voltava pel pati buscant les restes dels seus entrepans que del que fèiem a la classe!!

Pel que fa a tercer, els nanos, en les assignatures de català, castellà i mates, estaven dividits per nivells, així que d'entrada ja se suposava que hi hauria un grup bo, un de mitjanet i un altre de dolent. Tot i que a principi de curs no ho semblava, al final ha quedat clar que és així, que hi havia un grup bo, un mig-mig i un dolent.

El grup bo era molt bo acadèmicament parlant, però no tant pel que fa al comportament, ja que parlàvem més del que caldria.

El grup mitjanet no era tan bo acadèmicament, però era un grup força més divertit que l'altre, no perquè es dediquessin a jugar, sinó perquè eren més simpàtics i molt més participatius a la classe, així que fer classe amb ells es feia més interessant i agradable.

I del tercer grup potser val més no parlar-ne gaire, perquè era el grup dels escalfacadires, dels que s'estan allà aparcats esperant a fer els setze anys per poder marxar de l'institut, o bé alguns que ja tenen els setze, però vénen a passar l'estona sense estudiar ni treballar mentre els seus pares no els obliguin a fer res. També n'hi havia alguns que treballàvem una mica, però que tenien un nivell molt justet. És gràcies a aquests que es pot anar tirant endavant la classe, perquè si fos pels altres, en lloc de molestar-se en intentar fer classe valdria més entrar a l'aula i posar-se a dormir tots plegats o a jugar amb la videoconsola com acostumen a fer ells.

Com veieu hi ha hagut grups per a tots els gustos, així que he de concloure que no ha estat un any dolent. Ara falta veure on aniré a parar el curs vinent...