Alzina de Masjoan (Espinelves)

Alzina de Masjoan

Espècie: Quercus ilex subsp. ilex

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: J. Masferrer Torrent
Terme municipal: Espinelves (finca Masjoan)
Coordenades: UTM (ED50) X 450839 Y 4635008

Alçària total: 29,5 m
Volt de canó: 3,12 m
Capçada mitjana: 16,3 m
Edat estimada: centenària?

Avui, finalment, després d'anys de postposar-ho, amb el Mohawk ens hem decidit a anar a "caçar" l'Alzina de Masjoan. Malgrat formar part de la llista llarga d'arbres monumentals de Masjoan, l'alzina es troba a 800 metres de l'Arborètum (al qual un altre dia haurem de fer una revisita, ja que ha incorporat nous elements a la llista de Monumentals), al mig del bosc i sense un camí clar per on arribar-hi. 

Ja fa temps que en teníem les coordenades, però poques indicacions que ens diguéssin com anar-hi, així que ho havíem anat endarrerint fins ara. Avui, que sorprenentment l'hem pogut trobar (també s'ha de dir que gràcies a la tossuderia del Mohawk, perquè si fos per mi hauríem plegat força estona abans), hem comprovat que, efectivament, es troba al mig del bosc i sense un camí clar per arribar-hi. 

Ens ha fet l'efecte que temps enrere devia haver sigut força més accessible, ja que hem anat caminant per antics camins forestals, ara clarament en desús i que s'aniran perdent si no se'n fa un manteniment, i un corriol avui ple d'arbustos i esbarzers que ens han dificultat poder avançar amb comoditat. 

Us intento explicar com hi hem arribat, tot i que no tinc clar si és el camí més òptim. Tenim l'opció de deixar el cotxe a l'aparcament de l'Arborètum, tot i que nosaltres hem decidit estalviar-nos uns quants metres de caminada i hem deixat el cotxe a la pista que surt uns metres a la dreta de l'arborètum i que ens porta a l'altra banda de l'Eix Transversal (C-25). L'hem aparcat just abans del túnel que passa per sota la carretera i des d'allà hem començat a caminar. 

Passar pel túnel ens ha permès contemplar les imatges més interessants del dia: tota una col·lecció de grafits d'animals diversos que ens han semblat preciosos.

A pocs metres de creuar la carretera, anant cap a l'esquerra, s'inicia una pista a mà dreta, que serà que anirem seguint durant una bona estona. Aquesta pista es nota que ha estat netejada fa poc temps, així que hem pogut anar fent tot aquest tram amb força comoditat. Aproximadament un quilòmetre i quart després la pista es divideix en tres opcions; nosaltres hem agafat la primera de la dreta. 

Aquesta nova pista ja no té manteniment i, malgrat que és força planera i es pot anar fent amb certa facilitat, els esbarzers i les acàcies que hi van creixent al seu marge acabaran tapant-la. Com que ja anàvem previnguts, portàvem unes tisores de podar i hem anat netejant una mica alguns trams, però òbviament els esbarzers creixent molt ràpidament, així que si no s'hi fa alguna cosa, acabarà perdent-se. 

Com que teníem la situació de l'alzina, sabíem més o menys on era, però ni la vèiem entre tanta vegetació ni trobàvem la manera d'arribar-hi. Quan portàvem més o menys mig quilòmetre d'aquesta pista i sabíem que l'alzina havia de ser molt a prop nostre, hem vist a mà dreta el que ens ha semblat un antic corriol, ara força ple d'arbustos, però per on de moment encara s'hi pot passar, així que l'hem anat seguint fins al punt on hem suposat que hi havia d'haver el nostre objectiu. Hem deixat una petita fita a l'entrada del corriol, per si algú s'atreveix a repetir l'experiència. 

Ens hem dirigit cap al fons del barranc i allà l'hem vista, l'Alzina de Masjoan, suposadament l'alzina més alta de casa nostra, tot i que es fa difícil de calcular la seva alçada, ja que entre tants arbres és impossible veure-la sencera. Aquesta vegada sí, hi ha placa identificativa, així que sabem del cert que hem trobat l'arbre que buscàvem. 

Alzina de Masjoan (juliol de 2026)

Per tornar cap al cotxe, hem pensat de desfer el corriol i provar de seguir avançant per la pista per la que havíem vingut, perquè sobre el mapa ens ha semblat que ens portaria cap al mateix lloc. Hem anat fent un tros i hem notat que ha deixat de ser pista i s'ha convertit en un corriol, però se'ns ha acabat de cop en un punt on una bona colla de castanyers caiguts ens han impedit poder continuar endavant. No sabem si la pista seguia més endavant o no, però hem preferit girar cua i desfer el camí conegut, que potser era més llarg, però també més segur. 

Per sort, Google Maps no ens ha fallat en cap moment, així que no ens hem perdut tot i que en algun moment he de reconèixer que no ho he tingut del tot clar. Vaja, que hem incorporat un altre arbre a la nostra col·lecció particular, però no hi tornarem.

Comentàvem amb el Mohawk que, en lloc de complicar-me tant la vida intentant fer aquestes explicacions, acabaria abans generant un track pel Wikiloc i llestos.  És cert que ens hauria anat molt bé, però a aquestes alçades, quan tenim la col·lecció gairebé completa, potser anem una mica tard per posar-nos-hi ara, oi? Per no perdre la tradició, us deixo un parell d'imatges extretes de Wikiloc i Google Maps.

Roure de la Coromina (Sant Quirze de Besora)

Roure de la Coromina

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025
Propietari: Finca la Coromina

Terme municipal: Sant Quirze de Besora
Coordenades: 42.106091, 2.217483
Alçària total: 31,5 m
Volt de canó: 3,9 m
Capçada mitjana: 31 m
Edat estimada: ?

Fa menys d'un any vam anar a fer una visita guiada al castell de Montesquiu. Ara, al cercar informació sobre el Roure de la Coromina, hem descobert que aquell dia hi vam passar dues vegades pel costat i ni tan sols el vam veure. Com és possible que no ens adonéssim de la seva presència quan és, potser, el roure més espectacular de tots els que hem vist fins ara? Uns caçadors d'arbres Monumentals com nosaltres, que fa més de deu anys que voltem per tota Catalunya darrere d'aquestes belleses, i no el vam veure! Quina vergonya em fa dir-ho.

Per si no ha quedat clar, el Roure de la Coromina es troba al costat de l'estació de tren de Sant Quirze de Besora, a pocs metres de l'entrada del camí que porta al castell de Montesquiu. No té pèrdua. 

Roure de la Coromina (juny de 2026)

 

Accés al parc del Castell de Montesquiu

I, ja que hi som, també us recomano fer la visita guiada al castell de Montesquiu i el seu entorn, una preciositat tot plegat.

Castanyer d'en Farigola (Viladrau)

Com que ens queden pocs "cromos" per a completar la nostra col·lecció particular d'Arbres Monumentals, amb el Mohawk hem començat a pensar en una alternativa per a tenir ocupats els caps de setmana que no sapiguem què fer. 

Anant a la recerca dels arbres catalogats com a Monumentals hem anat descobrint que hi ha una bona colla d'exemplars de diferents tipus que, incomprensiblement, que sapiguem, no gaudeixen de cap tipus de protecció, malgrat que en alguns casos superen de llarg les característiques d'altres arbres que sí estan protegits. Així doncs, hem decidit seguir amb la recerca dels nostres arbres monumentals, encara que no disposin oficialment d'aquest títol.

Aquest és el cas dels castanyers que apareixen en aquesta entrada, tots ells dignes aspirants a gaudir de la catalogació de Monumentals, sobretot el que dona nom a l'entrada, el Castanyer d'en Farigola.

Si hi ha un arbre característic a la població de Viladrau, aquest és, sens dubte, el castanyer. Ja fa un temps que hi vam anar a veure el Castanyer de les Nou Branques i aquesta vegada hi vam tornar a buscar una bona colla de castanyers centenaris, que bé es mereixien la nostra visita.

Navegant per Internet vam trobar una bona colla de ressenyes d'una interessant excursió que va des de Viladrau fins al Matagalls, passant per l'ermita de Sant Segimon i seguint els indicadors del PR C-205. Nosaltres no teníem intenció de fer una excursió tan llarga, així que ens vam limitar a seguir-ne el primer tram, majoritàriament per pista forestal, amb poc desnivell i camí ben marcat, que ens portaria fins al nostre objectiu, el Castanyer d'en Farigola, passant prèviament per la castanyeda de can Bosc, pel costat de l'ermita de l'Erola i per la castanyeda Gran de can Gat.

M'estalviaré donar més detalls del recorregut, perquè es pot trobar la informació fàcilment navegant per la xarxa. Només diré que val la pena fer aquest itinerari, d'uns set quilòmetres entre anar i tornar, fins i tot en dies calorosos d'estiu, ja que majoritàriament transcorre per dins de bosc. I de ben segur també valdrà la pena repetir-lo a la tardor, quan tot tindrà un color ben diferent.

Us deixo una sèrie d'imatges d'alguns dels espectaculars castanyers que vam anar trobant pel camí:

Ermita de l'Erola

Castanyer d'en Farigola (juliol de 2018)

Castanyer d'en Farigola (juliol de 2018)

Sequoia de Tortadès (Vilanova de Sau)

Sequoia de Tortadès

Espècie: sequoiadendron giganteum

Declarat Arbre Monumental: l'any 1990
Propietari: ? 
Terme municipal: Vilanova de Sau (Vivers Tortadès)
Coordenades UTM ED50 (m): X 453520  Y 4638946
Alçaria total: 48 m
Volt de canó: 6,34 m
Capçada mitjana: 16 m
Edat estimada: plantada el 1870

La sequoia de Tortadès havia estat un dels arbres més alts de Catalunya, amb els seus 48 metres d'alçada. L'any 1990, però, un llamp que li va caure a sobre li va partir el tronc en dos i li va fer perdre part de la seva alçada. Actualment no he descobert exactament quants metres fa, però queda clar l'efecte del llamp, ja que la part de dalt del tronc es veu clarament partit en dos. Malgrat aquest incident, la sequoia gaudeix de gran vitalitat. Era coneguda popularment com a "Bella Antònia", per una degeneració de l'antic nom científic "Wellingtonia".

Sequoia de Tortadès (juliol de 2013)

Potser el que més ens va cridar l'atenció va ser aquest animalet que veieu aquí a sota. Primer vam pensar que es tractava d'un cuc de terra, però al veure'l de més a prop vam descobrir que no, que era una petita serp de vidre.

Per arribar als Vivers Tortadès, on hi ha la sequoia, s'ha d'anar a Sant Sadurní d'Osormort i d'allà agafar la BV-5201 en direcció Sant Hilari de Sacalm. Quan la carretera s'uneix amb la GI-541, seguim els indicadors de Vivers de Tortadès.

 

Castanyer de les Nou Branques (Viladrau)

A la població de Viladrau, a part de molta aigua i unes vistes envejables del Matagalls, hi podem trobar multitud enorme d'arbres espectaculars de totes menes, sobretot avets i, entre tots ells, cinc arbres declarats com a Monumentals. D'aquests cinc arbres, quatre (dos avets i dues sequoies) es troben dins la casa pairal del Noguer, així que el seu accés és restringit; el cinquè és un espectacular castanyer, el Castanyer de les Nou Branques, potser un dels arbres més coneguts del Montseny.

Castanyer de les Nou Branques

Espècie: castanea sativa

Declarat Arbre Monumental: l'any 2025 
Propietari: Ajuntament?
Terme municipal: Viladrau (prop de la masia de la Vila)
Coordenades UTM ED50 (m): X 449720  Y 463601
Alçaria total: 24,5 m
Volt de canó: 7,35 m
Capçada mitjana: 18,2 m
Edat estimada: 700 anys

Quan nosaltres vam visitar Viladrau, anàvem amb el temps una mica justet, així que ens vam acontentar en fer el breu recorregut, d'una horeta aproximadament, des del centre del poble fins al castanyer i tornar. El recorregut va per pista forestal (a no ser que agafem una variant no tan còmoda) i està molt ben senyalitzat, així que no té pèrdua.

Malgrat que el castanyer s'anomena "de les Nou Branques", actualment només en té set, ja que dues  de les branques més grosses que tenia van caure l'any 1987 per un fort cop de vent. De les altres branques que queden no totes elles donen fruit, però la resta sí. Nosaltres el vam anar a visitar a finals de juliol, així que no hi vam trobar ni les pellofes.

 

 

 

Castanyer de les Nou Branques (juliol de 2013)

El més curiós del cas és que el castanyer està envoltat, a mode de sentinelles, de tot un conjunt d'altres castanyers que bé podrien merèixer, per si mateixos, el qualificatiu de Monumentals.

 

 

 

Faig del Pla Petit de Fontcoberta, Faig de can Font i Roure de la Creu de l'Arç (Vidrà)

Dins el terme municipal de Vidrà hi ha tres arbres declarats Monumentals: el Roure de la Creu de l'Arç, el Faig de can Font i el Faig Petit de Fontcoberta.

Roure de la Creu de l'Arç

Espècie: quercus pubescens

Declarat Arbre Monumental: l'any 1997
Propietari: Ajuntament de Vidrà
Terme municipal: Vidrà (la Creu de l'Arç)
Coordenades UTM ED50 (m): X 443382  Y 4664044
Alçaria total:  18 m
Volt de canó:  4,2 m
Capçada mitjana:  23,8 m
Edat estimada: ?

El Roure de la Creu de l'Arç és el que primer trobarem al endinsar-nos dins del poble, ja que es troba en un punt força cèntric de la població, irònicament veí d'una asserradora.

Roure de la Creu de l'Arç (juliol de 2013)

Faig de can Font

Espècie: fagus sylvatica

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: R. Bach Coromina
Terme municipal: Vidrà (Siuret, can Font)
Coordenades UTM ED50 (m): X 445607  Y 4666284
Alçaria total: 27,5 m
Volt de canó: 4,73 m
Capçada mitjana: 22,8 m
Edat estimada: ?

Un arbre amb tres besses preciós i molt ben cuidat, situat a uns 600 metres de la masia de can Font, a Siuret (a 5,5 quilòmetres de Vidrà).

Faig de can Font (juliol de 2013)

Faig del Pla Petit de Fontcoberta

Espècie: fagus sylvatica 

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: ? 
Terme municipal: Vidrà (Siuret, masia Fontcoberta)
Coordenades UTM ED50 (m): X 445155  Y 4667372 
Alçaria total: 27,5 m
Volt de canó: 5,05 m
Capçada mitjana: 26,3 m
Edat estimada: ?

Després de veure el Faig de can Font, podem seguir per la mateixa carretera amunt, fins a trobar un revolt tancat amb una torre elèctrica al costat. Nosaltres vam deixar el cotxe allà i vam continuar a peu, malgrat que la pista cap a la masia Fontcoberta és transitable.

Seguint les indicacions, passada la masia, vam arribar a un prat amb alguns faigs destacables, però no vam acabar de veure quin era el que tenia el títol de Monumental. Vam trobar una estaca de fusta que suposem que era el lloc on hi havia hagut la placa d'Arbre Monumental, però el cert és que el faig que teníem al nostre davant no ens va semblar tan espectacular com altres que havíem vist (27 metres d'alçada?), sobretot comptant que a prop seu hi havia altres faigs tan grans com aquell.  

Pla Petit de Fontcoberta

 

Faig del Pla Petit de Fontcoberta (juliol de 2013)

Altres faigs

Altres faigs