D'això se'n diu escopir odi...

Ja sé que avui canviaré totalment de temàtica, però hi ha un tema que em crispa molt i, ja que tinc el blog, doncs l'aprofitaré per desfogar-me. El tema en qüestió són els anuncis de la marca Axe, que es superen amb cada un de nou que fan.

Fa uns dies en feien un en el qual un noi presentava la seva novieta estupenda als seus pares. El pare anava al lavabo i, vés a saber per què, es posava el desodorant del seu fillet. Quan tornava amb la família, la noia sentia la crida de la selva, es posava a fer coses estranyes i acabava traient la roba al senyor davant de tota la família. Naturalment, l'home n'estava encantant i li deia "Benvinguda a la família!".

Actualment en fan un que encara és "millor": un noi s'està dutxant amb el sabó anunciat i va tan llançat que surt al carrer tapat tan sols amb la tovallola (el més normal del món, cada dia es veu gent corrent pel carrer sense roba i portant només una minitovallola...) i, és clar, les noies, lluny d'espantar-se o escandalitzar-se, se'l queden mirant com si fos la cosa més sexy de l'univers. Quin fàstic!

Fa temps en feien un altre que encara era pitjor. Aquell sí que em va semblar absolutament insultant: sortia un noi més aviat lleig que anava caminant pel carrer i totes les noies, estupendes, vestides amb poca roba i amb cara d'anar molt sortides, l'anaven seguint com si es tractés del flautí de Hamelin i les rates. Vol dir això que consideren que les dones tenim la mateixa intel·ligència que una rata?

Ja fa anys que aquesta gent es dedica a anunciar els seus productes (desodorants, sabons, etc.) tractant les dones com a simples objectes amb poca personalitat (per no dir nul·la), que van darrere del primer noi (normalment molt poc, per no dir gens, agraciat) que els passa per davant i que, òbviament va desprenent la flaire d'aquesta marca. Aquests anuncis em semblen denigrants i m'ofenen profundament. Ja sé que hi ha molts anuncis que són força masclistes, sobretot tots aquells relacionats amb feines de la llar o amb els nadons (pel que es veu, cuidar la casa i els nens segueix sent cosa només de les dones), però no els trobo tan insultants com els de l'Axe.

El que em sembla més greu és que sembla que els adolescents, que són òbviament el públic a qui van dirigits aquests missatges, es creuen que fent servir aquests productes totes les noies aniran de cul darrere seu. Doncs noiets, us he de confessar que, per si no us n'havieu adonat, les noies tenim força més criteri i no ens fixem en una persona tan sols pel seu perfum (bé, quan vas en metro a les set de la tarda, sí que t'hi acabes fixant, però no per ser precisament agradable...).

La veritat és que no tinc ni idea de si aquests productes són bons o no (vull dir que no sé si realment fan bona olor o no), però no penso descobrir-ho. Des del moment que vaig començar a tenir ús de raó i em vaig adonar d'aquest "missatge" que donen aquesta gent, em vaig decidir a boicotejar-los en la mesura que em sigui possible. La veritat és que l'únic que puc fer és no comprar els seus productes i per això a casa meva està prohibit entrar-hi qualsevol cosa d'aquesta marca. Bé, ara he fet una altra cosa que si està en les meves mans: deixar anar la meva ràbia en aquest escrit, que no servirà de gaire, però almenys em serveix per desfogar-me una mica.

Apa, com a bona mestressa de casa que sóc, deixaré aquest text per anar corrent a fer el dinar al meu maridet, per tal que ell estigui content amb la seva doneta...No és el que, segons ells, és el que em toca fer?

Ah, i que quedi clar que no sóc feminista, simplement sóc una dona, i crec que una mica més intel·ligent de la imatge que de nosaltres donen als anuncis de la tele!!

Últimes novetats

Ja està en procés d'elaboració el tercer volum del diccionari enciclopèdic, tot i que encara no té data de publicació, malgrat que es preveu que no serà en breu...

Diccionari enciclopèdic de l'escalada. Volum II

Parts de la via o de la paret

Ala de mosca - Apèndix lateral movible que, juntament amb un altre o uns altres, serveix a les mosques per a volar. // Nyapa.

Aresta - Línia d’intersecció de dos plans o dues superfícies, utilitzada com a cantell.


Bauma o balma - Roca que sobresurt en una paret rocosa i forma una cavitat al dessota.

Bavaresa - Natural de la regió de Baviera. // Llastra desenganxada de la paret que permet pujar exercint pressió en sentit contrari entre els braços i les cames.

Bidit - ("dos dits") Tipus de forat que es pot trobar a mitja paret en el qual amb prou feines hi caben dos dits.

Bolo - Cantell arrodonit típic dels massissos de conglomerat.


Buco - Bústia que no oculta les seves característiques.

Bústia - Caixa fixada a la paret d’un estanc, a la porta d’una casa, etc., o receptacle situat a la via pública, que té una obertura estreta per on poden tirar-s’hi cartes, targetes, plecs, etc. // Forat profund a la paret que des de fora oculta les seves característiques, com les bústies de correus.

Canto - Cantell, relleix que hom utilitza per progressar en una paret (Mohawk dixit).

Cazo - Canto ben visible per la seva grandària o forma.
Sin: Ganda, gan.

Cigronet - Grava de pedrera més o menys de la mida d’un cigró.

Cornisa - Part rocosa d'una muntanya que sobresurt a causa d'una capa dura que recobreix les que són immediatament inferiors.

Desplom - Desviació de la posició vertical en una paret. Una roca, un mur, etc., tenir inclinació enfora de baix a dalt.
Obs.: Per passar-lo cal molta força a les extremitats superiors i una bona col·locació del cos i de les cames, que mai han de perdre el contacte amb la roca.
Sin: Extraplom, sobreplom, bombe.

Diedre - Intersecció vertical de dues parets rocoses. Part de la roca que té la mateixa forma que l'interior d'un llibre obert.
Obs.: Per travessar un diedre cal passar mantenir-se tan allunyat com es pugui de l'interior, avançant amb els peus i les mans en forma d'X.

Esperó - Contrari del diedre, té la mateixa forma que el llom d'un llibre obert.

Fissura - Clivella, esquerda llarga i estreta. Segons la mida, l'amplada, de l'esquerda es parla de fissures de dits, de puny, d'hombro, de mig cos (off width) o de cos complet (xemeneia).

Fissura cega - Fissura poc profunda i arrodonida.

Invertit - Homosexual, dit despectivament. // Cantell posat en una direcció, en una posició oposada al que seria habitual.

Lateral - Pertanyent o situat al costat d’una cosa. // Cantell vertical que per la seva morfologia ha de ser agafat lateralment.

Llarg - Cada una de les parts d'una via, separades una de l'altra per una reunió.

Llastra - Planxa de roca pràcticament desenganxada de la paret.
Obs.: Les més desenganxades reben el nom de expanding.

Llavi - Part carnosa mòbil que limita l’obertura de la boca per sobre o per sota. // Fissura estreta i horitzontal.

Manguta - Polla gran.

Merlet - Prisma d’obra dels que s’alçaven per a defensa al cim d’un mur, d’una torre, a intervals regulars, deixant entre cada dos d’ells una obertura per on poder llançar projectils a l’enemic. // Bolo petit utilitzat com a punt d'assegurança.

Monodit - ('un dit') Petit forat a la paret en el qual només hi cap la punta d'un dit.
Sin.: Mono.

Mugronet - Protuberància en el centre de la mamella, per on les cries dels mamífers xuclen la llet. // Cigronet que recorda vagament l'anatomia femenina.
Obs.: Homes, sempre pensant en el mateix...

Nyapa - Regleta ínfima.

Orella - Aparell auditiu format per un conjunt d’òrgans la finalitat dels quals és la percepció dels sons. // Cantell lateral de la mida d'una mà.

Placa - Superfície llisa d’una paret rocosa. Tram de paret mancat de grans esquerdes o formes panxudes.

Obs.: Si no hi ha abundància de preses, caldrà que sigui prou inclinada per tal de poder pujar-la per adherència.

Polla - Gallina jove. // Vulgarment, penis. // Cantell allargassat que recorda un penis.
Obs.: Contràriament al que molts opinen, o diuen que opinen, la mida sí és important.


Pont de roca - Forat que comunica transversalment dues zones properes de la paret.
Sin: Bucle

Presa- Organisme viu que és capturat per un altre organisme al qual serveix d’aliment. // Obstacle artificial, generalment d’obra, construït a través d’un riu, en un estany, etc., per desviar l’aigua o detenir-la. //Acció de prendre, d’agafar alguna cosa. // Qualsevol part de la paret que permet a l'escalador agafar-se i progressar sense necessitat d'estri.

Rampa - Pla inclinat, situat entre dues superfícies situades a diferent nivell; terreny que fa pendent.

Regleta - Regla petita. // Cantell de petites proporcions que només permet l'ús de les primeres falanges dels dits.

Regletilla - Regleta petita.
Sin.: Nyapa, ala de mosca.

Repisa - Lleixa, relleix, replà al mig d’un cingle, un penya-segat, un mur, etc.

Reunió - Trobada d'amics escaladors en acabar d'escalar per anar a prendre alguna cosa i celebrar les gestes aconseguides. // Lloc escollit per a reunir-se els escaladors abans d'acabar-se la llargada de corda. Final d'un llarg, indret on se situarà l'assegurador per tal que el primer l'escalador pugui pujar el següent llarg; o final de la via, si no hi ha més tros a continuació.

Romo o arrodonit - Cantell arrodonit on l'escalador s'aguanta per fricció.


Sector - Conjunt de vies diverses que es troben en un mateix indret.



Seta - Formació típicament granítica que recorda la forma d'un bolet.

Sostre - Part d’una casa, d’una habitació, d’una cavitat, que la limita per dalt. // Sobreplom horitzontal i pla.

Tridit - ('tres dits') Bidit una mica més gros, on hi caben fins a tres dits.
Sin.: Tres-dits.

Via- Camí d’una certa amplària i importància. // Medi a través del qual hom es pot traslladar d’un lloc a un altre. // Itinerari o plantejament traçat en una paret, cim o agulla per a fer la seva escalada.

Volcà- Obertura en la superfície d’un planeta o d’un satèl·lit per on els productes magmàtics són expel·lits i al voltant de la qual formen, en refredar-se, un relleu de forma cònica. // Per analogia, s'anomenen així les preses que tenen la forma d'un volcà.

Xemeneia - Conducte que dóna sortida al fum, als productes de la combustió, d’un fogar. // Escletxa o fissura vertical a la roca, prou ampla per a cabre-hi el cos d'una persona i per a poder-hi ascendir per l'interior. // Canal molt estreta i dreta en què hom pot abastar d’una paret a l’altra en el seu interior.

Xorrera - Regalim, indret per on regalima (xorreja) paret avall l'aigua filtrada de la pluja. Sol ser una zona humida i relliscosa. // Per analogia, s'anomenen xorreres les preses que tenen una forma semblant.

Col·laboracions:

- Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans

- Isidre Rodrigo, Què és l'escalada?

- Alfons Valls, Roca lliure

- Mohawk

Imatges:

- Selene

- Mohawk

Últim avís!!

Ei, nois, a veure si us animeu i em doneu una llista de noms de preses: invertit, lateral, romo, etc. Si no m'ajudeu una mica com voleu que surti bé el meu diccionari?! De moment tinc un llistat d'uns 35 termes, però de ben segur que en coneixeu molts més!! Els sinònims també valen, eh?

Això sí que són vacances!!

Aquesta setmana passada, amb el Mohawk, com des de fa quatre anyets, hem estat perduts pel Pirineu.

Vam començar el nostre recorregut al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. El primer dia, dimecres, vam muntar la nostra tenda al càmping Voraparc, on ens vam col·locar en una zona estratègicament molt bona, ja que estàvem davant de l'edifici de serveis, però curiosament no hi havia gairebé ningú més al voltant, així que hi vam estar molt tranquil·lets...bé, nosaltres i els milions d'insectes que voltaven per allà! A la tarda vam donar una volta pel port de la Bonaigua, cosa que després vam lamentar profundament, ja que tot el camí està en obres i va ser un avorriment. A més, en un punt concret ens vam trobar amb una barricada inesperada que, afortunadament, vam salvar com vam poder.


El matí següent, dijous, vam anar a fer l'obligada visita al turístic llac, o estany, de St. Maurici. La veritat és que després de tant sentir dir a tothom que és tan i tan bonic em va decebre una mica, perquè no li vaig trobar res d'especial, almenys res que no tinguin els altres llacs que he vist. Això sí, la visió dels Encantats, que desconeixia totalment, em va impressionar força.


Vam anar fins al llac i, després de rodejar-ne pràcticament la meitat, fins a arribar a la cascada, vam seguir camí amunt fins al refugi d'Amitges. Quan vam baixar, de retorn cap al cotxe, ens sentíem com si fóssim en una mena de tour organitzat, ja que no paràvem de trobar gent pujant i baixant per allà mateix. A mi em costa molt pujar muntanyes i quan veig que hi ha altres persones que, vestidets amb roba de carrer i alguns gairebé amb espardenyes (o bé amb tot l'uniforme complet que els han venut al Decathlon per a l'ocasió), fan el mateix recorregut que jo he fet amb tant d'esforç, em fa sentir ben poca cosa.


D'aquesta excursió em van sorprendre dos tipus de bèsties: les primeres, unes daines que gairebé ens atropellen quan van aparèixer corrent de sobte en un revolt del camí cap al refugi; les segones bèsties que em van deixar sorpresa van ser els Land Rover que fan de taxis pel Parc, els únics cotxes que tenen permís per accedir-hi, i vist per allà on van, no m'estranya! Això sí que són tot-terrenys i no el que volta per les ciutats!!


El dia següent, divendres, vam recollir la tenda i ens vam traslladar cap a l'altra banda del Parc, cap a la Vall de Boí. Per no abusar tant de muntanya, allà ens vam dedicar a fer el turista-turista, és a dir, que vam fer la ruta del Romànic. Són en total nou esglésies, construïdes entre els segles XI i XII, que es troben repartides en diversos pobles de la vall: Cóll, Cardet, Barruera, Erill la Vall, Boí i Taüll. Són les esglésies de l'Assumpció de Cóll, Santa Maria de Cardet, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, l'ermita de Sant Quirc de Durro, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Sant Joan de Boí, Sant Climent de Taüll i Santa Maria de Taüll. L'església de Sta. Maria de Taüll està en obres de remodelació, així que ens vam quedar amb les ganes de veure-la en tot el seu esplendor.




El dissabte, com que ja no ens quedaven esglésies per veure (es poden visitar totes en un sol dia, ja que els diversos pobles estan molt a prop uns dels altres), vam retornar a les excursions de muntanya. Aquesta vegada ens vam dirigir cap al final de la vall de Boí, al pantà de Cavallers i, des d'allà, vam pujar fins al refugi de Ventosa i Calvell, sobre l'estany Negre, anomenat així pel seu color, ja que és el més profund del Pirineu.


Del refugi ens vam dirigir cap als llacs de Tumaneia, situats sota el cim del mateix nom. He de reconèixer que a mig camí, després d'estar una bona estona fent la cabreta saltant roques amunt i avall, em vaig cansar, vaig decidir plantar-me i el Mohawk va haver d'arribar fins allà ell solet.


El dia següent, que resulta que era diumenge, malgrat que nosaltres no n'érem gaire conscients, vam recollir els trastets i de l'hostal on ens havíem allotjat dues nits ens vam dirigir cap a un altre càmping, aquesta vegada a Huesca, concretament a Sesué, molt a prop de Benasque. És la quarta vegada que anem a la Borda d'Arnaldet, però aquesta vegada ens hem endut una sorpresa no del tot agradable: resulta que, tot i que encara no érem agost, sí que molta gent ja havia començat les vacances d'agost, així que el càmping, que normalment trobem mig buit (perquè hi anem la primera o segona setmana de juliol) estava pràcticament ple i, el que és pitjor, a rebentar de nens! Nens i més nens de totes mides corrent i cridant amunt i avall tot el dia!! Tant tranquil·lets que havíem estat a Espot, acompanyats només dels seus milers d'insectes...

A la tarda, el Mohawk va anar a repetir la ferrata de Benasque, que ja havíem fet fa un parell d'anys, i jo vaig preferir descansar i, de passada, aprofitar l'estona per llegir una estona. I què llegia? Doncs l'últim llibre del Harry Potter!! Sí, per fi sabré com acaba tota la història!!! A la tarda vam donar una volta pel poble de Benasque, amb visita obligada, com cada any, a la botiga del Barrabés (tot i que visitar no vol dir necessàriament comprar-hi, eh?).

Dilluns ens vam llevar d'hora, vam esmorzar i vam fugir corrent del càmping abans que es despertessin tota la multitud de bèsties que habitaven la zona. Vam anar a fer una excursió (la tercera en una setmana!) a l'Aigüeta de la Bal, al poble veí d'Eriste. No sé si és que feia molta pujada i jo ja estava cansada de tants quilòmetres, però em va costar molt arribar. I arribar a on? Doncs no ho sabem molt bé. Suposo que l'excursió portava cap a un llac, però va arribar un moment en què ens va sonar massa a deja vú i vam decidir parar-nos allà on érem, remullar els peus en l'aigua gelada que baixava per la vall, dinar i tornar cap el càmping.


L'endemà, dimarts, va arribar el moment de recollir definitivament els trastos i tornar cap a casa, cap al nostre estimat piset, que vam deixar abandonat durant una setmana.

En resum, tot i que força cansades, han estat unes bones vacances. Crec que potser hi tenia alguna cosa a veure el fet que, com passa cada 28 dies, durant aquests dies estava radiant!!


Per cert, durant aquest viatge he recollit quatre imatges més pel meu diccionari de l'escalada, que espero poder "publicar" properament.

I una bona col·lecció de fotos d'animalons...



I de riuets i de llacs i de cascades i...



Un apunt de geologia (Gatsaule, ja em corregiràs si m'equivoco...): Quina diferència hi ha entre aquesta vall...


i aquesta?


Doncs que la primera es diu que té forma de v, mentre que la segona té forma de u. I per què passa això? Doncs perquè les valls amb forma de v (les més habituals a casa nostra) s'han originat per l'erosió del curs de l'aigua, amb el riu que transcorre pel mig de la vall, mentre que les valls en forma de u tenen un origen glaciar.