diumenge, 29 d’abril del 2007

Buf, la primavera!

Després d'aguantar un dia com divendres passat, en el qual els noiets estaven olorant aquests quatre dies de festa que tenim gràcies al pont del dia del treballador, i, en conseqüència, estaven absolutament insuportables, una (i em consta que no sóc única) no pot evitar posar-se per uns instants en la pell d'aquell noi de Virgínia que va agafar dues armes, se'n va anar a la universitat i va començar a disparar a tothom qui trobava pel davant.

Us asseguro que hi va haver un moment que m'estava a classe intentant corregir tres simples exercicis, mirant com tots els noiets anaven a la seva, explicant-se què havia passat al capítol de Los hombres de Paco, qui sortiria o deixaria de sortir en la nova temporada de Aquí no hay quien viva, ara anomenada La que se avecina (cosa que sé gràcies a ells, és clar) i, quan van acabar, van començar a repassar les últimes novetats de la cartellera cinematogràfica, és a dir, totes les pel·lícules que s'estrenen durant el mes de maig. En aquell moment vaig pensar que què feia jo allà, perdent el temps d'aquella manera, amb la de coses mil vegades més interessants que podia haver estat fent.

Però el millor va venir a l'hora següent, en què tinc un grup que, per definició, és el grup dels escalfacadires, dels que vénen a l'institut a passar l'estona i esperar a fer setze anys per poder marxar. Aquests sempre comencen la classe del divendres dient-me un (suposadament graciós) "és divendres" i després afegeixen "última hora", cosa que vol dir que com que és l'última hora de la setmana doncs, clar, no cal fer classe. I així és, no hi ha manera que em deixin fer res de res. I ja sé que m'ho hauria de prendre d'una altra manera, que hauria de pensar que, total, si no volen fer classe, doncs no en fem, que cobraré igualment sense haver de fer res, però em molesta perdre el temps d'aquesta manera.

I va ser llavors quan per un moment em vaig imaginar traient una escopeta i començant a disparar contra tot aquell grupet de nanos que van de perdonavides per la vida, que es pensen que em prenen el pèl quan en realitat se'ls veu el llautó des del moment que posen un peu a l'aula, que es creuen molt espavilats quan el més important que faran serà dedicar-se a amuntegar una totxana sobre l'altra. Són els típics que es dediquen a fer campana, però que no en fan, perquè saben que els seus pares se n'enteraran i els renyaran (però que si vénen a classe a no fer res, sembla que d'això no els diuen res). Buf, i això que jo tinc moooolta paciència, de debò! Sort d'aquests quatre dies que tenim per desconnectar i oblidar-nos d'ells.

Si ara ja estan així, com estaran d'aquí un mes? I se suposa que estic estudiant per passar unes opos per dedicar-me a fer això mateix durant la resta de la meva vida...No sé, no sé...

dissabte, 21 d’abril del 2007

Sobre Ausiàs March...

No us espanteu, que ara mateix no faré cap xerrada sobre aquest gran poeta, que ara no tinc temps (això de corregir exàmens és un no acabar mai!), però no he pogut evitar posar una resposta que m'ha donat un noi en el seu examen.

Segons la teoria que jo els he explicat: Ausiàs March va néixer l'any 1397 a Gandia o a València (no se sap del cert on va néixer...)

Segons el meu alumne: Ausiàs March va néixer l'any 1397 a València o Sierra Leone. (!)

Suposo que devia confondre Gandia amb Gàmbia i d'aquí deuria posar el nom del primer país africà que se li va ocórrer...

Això em recorda el tema anterior, quan vam parlar de l'humanista Bernat Metge, i la teoria deia que "Bernat Metge va néixer a Barcelona entre els anys 1340 i 1346" i diverses persones (sí, sí, no una, DIVERSES PERSONES) em van posar en el seu examen: "Va néixer a Barcelona el 1340 i el 1346." (!!) I es van quedar tan amples!! Quan els vaig tornar la correcció ens vam fer un fart de riure tots plegats. ;-)

Espero que aquesta vegada ningú em dirà que "Ausiàs March va néixer a Gandia i a València"...

Si trobo alguna altra resposta interessant ja us la faré arribar.

dijous, 12 d’abril del 2007

Compte, opos a la vista!!!

Doncs sí, ja comencen a escalfar-se els motors per la pròxima convocatòria d'oposicions per entrar a formar del sector de la societat conegut com a "funcionariat", més concretament, per formar part del conjunt del professorat, sigui de primària o secundària.

Just abans de Setmana Santa va sortir publicada al DOGC la convocatòria d'oposicions d'aquest any. Per qui no sàpiga què és el DOCG, doncs es tracta del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, és a dir, el BOE (Boletín Oficial del Estado) a la catalana.

La veritat és que aquesta convocatòria s'ha fet esperar, perquè portàvem des del desembre sentint-ne a parlar, però no hi havia manera que sortís publicada al DOGC (i si no surt al DOGC oficialment no existeix). Però ara ja s'ha publicat, així que ja us podeu imaginar quin ambient comença a haver-hi a l'institut, sobretot entre interins i substituts! Sempre hi ha els que estan més enterats, que van donant consells a tothom, i els que baixen de l'hort i no tenen ni idea de en què consisteixen les proves, però entre uns i altres, amb tant intercanvi d'informacions, quan arriba el moment ens coneixem tots el DOCG de memòria.

Al final les proves es faran a finals de juny i principis de juliol, cosa que anirà bé, perquè no ens agafarà en plena època d'exàmens i avaluacions finals, com em va passar fa dos anys.

Aquest any, com que l'Administració té previst fer una megaconvocatòria i, segons ells, oferir moltes i moltes places, han canviat les proves que es feien fins ara i, bàsicament, les han simplificat força. Però això no vol dir per res del món que les opos siguin més fàcils, més aviat al contrari, perquè malgrat que hagin ofert molts llocs de treball, també som molta (moltíssima diria jo) gent que ens hi presentem, així que malgrat el nombre de places, serà molt complicat poder passar aquestes proves

Serà la segona vegada que em presento a les opos i, vist el resultat de la primera vegada, es pot dir que no estic precisament animada. Entenc que ens facin una prova en la qual haguem de demostrar tenir els coneixements necessaris per fer la nostra feina, el problema que hi veig és que el nivell que demanen en aquesta prova està a anys llum del que es dóna a l'institut (de fet, per mi va més enllà, fins i tot, del nivell de la universitat) i això m'indigna, perquè si no explico el tema en qüestió (un qualsevol dels setanta que hi ha al temari) com si en fos una autèntica experta, la seva conclusió serà que no serveixo per ser professora!! Però això és totalment incoherent, perquè sovint la gent que en sap tant i tant són els que tenen més dificultats per explicar les coses de manera senzilla, tal com necessiten els nanos per poder-ho entendre.

No defenso pas que facin funcionaris els que són uns ignorants, però em molesta que em diguin que no estic prou capacitada per fer classes quan és precisament el fet de no ser una erudita i utilitzar un llenguatge senzill el que fa que expliqui les coses de manera prou simple perquè els nanos em segueixin perfectament. I si no, que els ho preguntin a ells!

Ja sé què dirien els nanos: que les meves classes podrien ser més interessants o més divertides, que podríem fer jocs o mirar alguna pel·lícula o... qualsevol altra cosa que impliqui no treballar, però no podran pas dir que no sé què dic o que no entenen el que els explico! En canvi, segons els criteris de les oposicions, jo no estic prou capacitada per fer aquesta feina...Buf, no sé pas com la passaré, jo, aquesta prova...

diumenge, 1 d’abril del 2007

Últimes novetats...

Ahir em preguntaven com havia quedat el tema del nostre company professor que havia donat una empenta a un alumne.

La veritat és que no sé exactament com està el cas, perquè sembla que a l'institut, sobretot la direcció, eviten parlar del tema. El que sé és que ell està de baixa, però no sé quan de temps hi estarà.

Del nano, puc dir que aquesta setmana ha tornat a ser expulsat uns dies perquè, altra vegada, va insultar i amenaçar de mort a diversos dels seus companys. Al final s'ha decidit que se l'expulsarà definitivament del centre, així que, com que encara no té els 16 anys i la llei diu que obligatòriament ha d'estar escolaritzat, el Departament d'Educació o qui sigui s'haurà d'encarregar de trobar-li un altre lloc. Pel que van dir, anirà a un centre on van a parar els casos com el seu, on fan més hores de tallers que estudis, així que de ben segur serà la millor opció per tothom, perquè probablement ell també s'hi trobarà millor allà, fent manualitats, que a classe, escalfant cadira durant set hores diàries.

Comentàvem amb els companys que el seu, de fet, no és un cas extraordinari. No és el primer nano (ni serà l'últim) que té aquest tipus de comportament a classe; més o menys a totes les classes n'hi ha un o altre que ha de donar la nota. El que l'ha fet especial va ser l'incident que hi va haver amb el professor i la por que té la directiva del centre davant la mala fama que aquest fet pot portar a l'institut. De no haver estat per tota aquesta situació, segur que aquest noiet hauria seguit com si res donant la guitza fins a final de curs. Una prova: fins que va passar allò, aquest nano no havia acumulat gaires faltes de disciplina, ni se l'havia expulsat en cap ocasió; des d'aquell dia, ja l'han expulsat dues vegades...També cal dir que, últimament, està més nerviós que abans i a la mínima ja salta.

Buf, sort que ara tenim una setmaneta de vacances per poder desconnectar i oblidar-nos per uns dies de tots aquests noiets i els seus problemes!!