dimecres, 1 de novembre de 2017

Pins Vells de l'Arp (La Vansa i Fórnols)

Declarats Arbres Monumentals: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: La Vansa i Fórnols (Sorribes de la Vansa)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 18 m (I); 15,5 m (II)
Volt de canó: 5,46 m; 4,01 (II) 
Capçada mitjana: 13,5 m; 13,7 m (II)
Edat estimada:

Trobar els Pins Vells de l'Arp no és excessivament complicat, tot i que a nosaltres tampoc ens va resultat tan senzill com semblava d'entrada.

Primer de tot, ens dirigirem cap a l'estació d'esquí de Tuixent-La Vansa. Nosaltres hi vam accedir des de la banda del Berguedà, passant per Gósol, des d'on podem contemplar el sempre majestuós Pedraforca de ben a prop, Josa de Cadí i Tuixent. 

Un cop a les instal·lacions de l'estació d'esquí, podem deixar el cotxe al seu aparcament o bé fer els 400 metres de pista fins al Refugi de l'Arp. A l'aparcament de l'estació hi trobarem aquest cartell que veieu aquí a sota, que ens indica que hi ha un itinerari de natura per visitar els Pins vells de l'Arp. Així doncs, pel que diu, el recorregut hauria de ser fàcil.


Nosaltres, com que som fanàtics de fer pistes, vam decidir deixar el cotxe a l'aparcament del refugi, on vam trobar un panell informatiu sobre aquest itinerari dels Arbres Vells de l'Arp. El primer que hi vam veure, i que ens va espantar per un moment va ser:

"L'itinerari es pot seguir entre el 16 d'abril i el 31 d'octubre. Des de l'1 de novembre fins el 15 d'abril cal preservar la tranquil·litat del bosc perquè és l'època d'hivernada del gall fer i qualsevol molèstia o estrès podria posar en perill la seva supervivència."

Per un moment vam pensar que hauríem fet tot el viatge en va, però no, per pocs dies encara no ens trobàvem dins del període d'hivernació, així que vam acabar de fer un cop d'ull al cartell i ens vam posar a caminar. 

L'itinerari fa un recorregut circular que comença seguint durant un quilòmetre la pista, s'endinsa al bosc, passa pel costat dels Pins Vells i se'n va a trobar el tallafoc que ens porta directament a les instal·lacions de l'estació d'esquí.  

D'entrada sembla que l'itinerari ha d'estar perfectament ben senyalitzat: senyal a l'aparcament de l'estació d'esquí, panell al costat del refugi, cartell indicador allà on hem de deixar la pista per entrar dins del bosc. 
Cartel que ens indica que ens endinsem al bosc
Però resulta que el camí es fa molt evident fins aquí, perquè un cop dins del bosc ens trobarem que no hi ha cap sender fressat que ens marqui el recorregut i hem d'anar seguint uns pals pintats de groc mig amagats entre els arbres que no es veuen clarament uns des dels altres, així que hem d'anar una mica a l'aventura, intuint cap a on deu anar el camí.


A aquest fet s'hi suma que els arbres catalogats com a "monumentals" encara no tenen placa identificativa, així que, tenint en compte que tampoc disposem de les mides ni les característiques dels tres Pins i que la zona està plena de pins de grans dimensions, al final ens vam dedicar a anar fent fotos a tots els pins que ens van cridar l'atenció, sense saber quins són els tres que estan catalogats.

L'Avi (octubre de 2017)


Després d'estar donant voltes pel bosc, buscant fites i arbres, vam pensar que ja n'hi havia prou, així que vam anar a cercar el tallafoc que ens conduiria directament a l'estació d'esquí.

Tallafocs


Blada de la Coma (la Vansa i Fórnols)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: La Vansa i Fórnols (Fórnols)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 13,5 m
Volt de canó: 3,13 m 
Capçada mitjana: 16,1 m
Edat estimada:

Per trobar la Blada de la Coma primer de tot haurem d'arribar fins a la població de Fórnols, on hi accedirem passant prèviament per Cornellana. 

Just abans d'entrar al poble, agafarem la pista a mà esquerra que ens dirigeix cap al restaurant d'El Paller de cal Coma. Seguirem aquest camí i deixarem el vehicle a l'aparcament del restaurant. La Blada s'hi troba molt a prop, al lateral dels camps que veurem sota nostra, però no es veu des d'aquest punt. 

Per entendre'ns, prop del pàrquing hi ha un tancat amb gossos de caçadors de la zona; la blada es troba just darrere (alguns metres per sota) d'aquest tancat. A mà dreta veurem que continua la pista, ara novament de sorra, com a l'inici, però l'accés està barrat per un filat que evita que les vaques surtin del camp on pasturen. Aquí tocarà passar-hi a peu: travessarem el filat i anirem avançant uns metres més per la pista, fins que a mà esquerra desapareix la tanca. A partir d'aquí veurem un petit sender (tot i que nosaltres vam anar-hi passant pel costat del camp) que ens conduirà fins a la blada. 


Al tractar-se d'un arbre de fulla caduca, canvia radicalment el seu aspecte segons l'època de l'any en què ens trobem. A la fitxa de la web dels Arbres Monumentals hi apareix ben pelada; també n'hem vist alguna imatge amb tot el fullatge de l'estiu, i nosaltres, que hi vam anar a finals d'octubre, la vam poder contemplar amb el seu millor vestit de tardor.

Blada de la Coma (octubre de 2017)

dimarts, 24 d’octubre de 2017

Avet de Cireres i Pi Roi de Cireres (Alt Àneu)

Avet de Cireres

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Alt Àneu (Isil i Alós d'Isil, Bosc de Cireres)
Coordenades UTM ED50 (m): X 342719  Y 4734982
Alçària total: 33,5 m
Volt de canó: 4,36 m
Capçada mitjana: 15,5 m
Edat estimada:

Els arbres de Cireres són, ara per ara, uns dels arbres que ens estan sent més complicats de localitzar. El fet que es trobin dins d'un bosc força dens i que les indicacions que hem aconseguit trobar o bé són errònies o ben poc clares, el cas és que ja portem dues visites a la zona amb pràcticament el mateix resultat: no hi ha manera de descobrir on són l'Avet i el Pi Roi de Cireres!

Una de les indicacions que ens dona la web d'Arbres Monumentals sobre l'Avet ens diu: "Des del Pla de Perosa cal pujar un desnivell 170m en direcció s-w." Dit així, quan es tracta d'una vella avetosa que no ha estat mai gestionada per la mà humana, podeu suposar que és com no dir res. A més, s'hi suma la incertesa de si el lloc indicat a la web de la Generalitat realment correspon al punt on es troba l'arbre, ja que ens hem trobat massa vegades amb arbres mal situats sobre el mapa. I si això passa en un descampat, és fàcil de descobrir, però entremig d'avets enormes que tranquil·lament deuen superar tots ells els 25 metres d'alçada o fins i tot més, ja em direu qui és el guapo que el troba.

El que sí tenim clar, claríssim, és com arribar al Bosc de Cireres: de la mateixa manera que arribarem a la Coma de Perosa, on trobarem els Avets, o al Pletiu d'Aulà, on podrem admirar els Pins Orcs (que realment valen la pena de veure). Dit d'altra manera: quan haguem aconseguit identificar on es troben exactament els arbres monumentals del Bosc de Cireres, en un mateix dia els podrem contemplar tots sense la necessitat de moure el vehicle de lloc.

Per si us fa mandra llegir les altres entrades, repeteixo que per arribar-hi, primer de tot hem d'anar a Alós d'Isil i d'allà continuar per la carretera, camí de Montgarri, que poc després es converteix en pista més o menys apta per a qualsevol vehicle, i fer els quinze quilòmetres que hi ha, acompanyant la Noguera Pallaresa cap amunt, fins a arribar a l'aparcament habilitat, poc després de passar pel costat de la Borda Ignasia. Us recordo, també, que aquesta pista té l'accés restringit des de l'1 de novembre fins l'1 de juny, així que durant els mesos d'hivern i primavera no és transitable. 

Noguera Pallaresa al costat de l'aparcament (foto feta des del pont que creua el riu)
Al costat de l'aparcament, la pista creua el riu, s'endinsa pel Bosc de Cireres i surt novament "a l'exterior" a l'alçada de la Coma de Perosa per continuar el seu camí cap a Montgarri. Fins aquí ho tenim tot clar: el Bosc de Cireres és, sí o sí, el que tenim al nostre davant just baixar del cotxe, a l'altra banda de la Noguera. 

Si la primera vegada hi havíem anat al juliol, en un dia rúfol en què, de fet, vam acabar dinant sota la pluja, aquesta vegada hi vam anar en un dia radiant de mitjans d'octubre, així que hi vam poder contemplar la preciosa diversitat cromàtica de la tardor.

Bosc de Cireres (octubre de 2017)
Fins aquí bé. El problema comença amb les indicacions que hem pogut trobar navegant per Internet per arribar a l'Avet, perquè són poc clares i fins i tot contradictòries, per no dir directament errònies. Us copio aquí el que diu la Generalitat:

"De les mateixes bordes de Perosa surt un sender pel vessant que mira a l’est que baixa per una mata frondosa de bosc, el bosc de les Cireres. Si seguim aquest mateix sender trobarem una pasarel·la que ens permet creuar el Riu Noguera Pallaresa. A uns 100 metres de la passarel·la, trobem l'Avet al costat de l'arbre caigut, i a uns 20 metres el Pi Roi de Cireres (arbre monumental). A uns 250 metres més enllà trobem un altre avet singular." 

Claríssim, no? Doncs sobre el terreny no ho és tant. Primer de tot, "surt un sender pel vessant que mira a l'est"? No seria més fàcil que digués que es troba a l'oest de les bordes? La primera vegada que vam llegir el text vam entendre que ens deia que havíem d'anar cap a l'est, cosa que no quadrava per enlloc, perquè de ser així hauríem anat en sentit contrari d'on volíem anar. Després ja vam veure que no era un error, sinó que es refereix a que el vessant de la muntanya per on hem d'anar està orientat cap a l'est, així que sí, nosaltres havíem d'anar cap a l'oest des de la zona de Perosa.

Suposem que ens trobem als peus dels Avets de la Coma de Perosa. Baixem per la pista que ens portaria cap a l'aparcament i, a mitja baixada, veurem un sender força planer i ben fressat a mà dreta que puja (no baixa, almenys el sender que vam seguir nosaltres) cap a l'interior del bosc. 

Anirem seguint aquest corriol fins que ens trobarem amb el Torrent de Cireres (que no la Noguera Pallaresa, que va per una altra banda) i hi veurem, resseguint el torrent uns metres amunt, una passarel·la de fusta que ens permetrà creuar-lo sense problemes. La passarel·la hi és, això us ho puc assegurar (o almenys hi era quan hi vam anar nosaltres)

Passarel·la sobre el Torrent de Cireres
Aquell dia, seguint amb les indicacions poc fiables que portàvem, vam decidir continuar avançant pel sender, ja que està molt ben marcat, és força planer i còmode de recórrer. A més, sabíem que tard o d'hora sortíriem del bosc i arribaríem a una gran esplanada que ja havíem vist en la nostra anterior visita, així que era impossible perdre's (una característica de les avetoses, sobretot aquestes tan "madures" és que les copes dels arbres són tan denses que no deixen passar la llum del sol, així que el sotabosc hi és pràcticament inexistent, cosa que permet caminar d'una banda a l'altra amb certa facilitat, a no ser que hi hagi molt desnivell, que no és el cas). 

A més, comptàvem que els dos arbres monumentals que buscàvem (un avet i un pi roig) estarien a prop del sender, així que en un moment o altre esperàvem trobar-los davant nostre. Deduireu per tot el que he dit fins ara que no va ser així.

A uns vint metres de la passarel·la, i just a tocar del sender, vam veure l'avet que us he deixat fotografiat aquí a sota. Vam pensar que el seu tronc s'assemblava molt al de la foto que hi ha a la fitxa dels Arbres Monumentals, però com que ni de broma es trobava als 100 metres que deien les indicacions ni hi havia cap "arbre caigut" al seu costat (i d'arbres caiguts en vam veure uns quants, però cap a prop d'aquest avet) vam pensar que potser no era aquest l'arbre que buscàvem i vam seguir endavant. A això s'hi afegeix el fet que cap dels arbres monumentals d'aquesta zona no tenen encara les plaques identificatives d'Arbre Monumental, així que encara que ho sigui, no en podem estar segurs mentre no hi hagi el cartell que ens ho confirmi.


Avet de Cireres? (octubre de 2017)

Total, que vam fer quatre fotos a aquest avet pensant que potser més endavant en trobaríem algun d'encara més gran (o que trobaríem el Pi Roi, ja que teòricament, segons les indicacions, hauria d'estar-hi a vint metres...) i vam seguir el corriol, caminant darrere un grup de vaques que ens anaven obrint camí. 

Al final, tal com suposàvem, vam acabar arribant a l'esplanada que ja coneixíem, així que vam decidir que era el lloc i el moment ideals per fer una parada tècnica per esmorzar. I realment va resultar ser el lloc i el moment perfectes, perquè al cap de pocs minuts va aparèixer una manada de cavalls que, sense mostrar cap mena de desconfiança, va venir a fer-nos companyia menjant al nostre costat. Ens va sorprendre molt la seva actitud, perquè, malgrat no ser animals salvatges, fins ara mai ens havíem trobat cavalls, en plena muntanya, que se'ns acostessin tant i amb tanta tranquil·litat. Em sentia a la glòria, primer amb les vaques que ens anaven guiant, després amb els cavalls que ens van acompanyar mentre esmorzàvem i encara més tard, amb un parell de daines i un esquirol que vam trobar dins del bosc, que no vam poder arribar a fotografiar.
Euga que tenia pinta de ser la líder de la manada, la que més se'ns va acostar, malgrat que no va deixar que la toquéssim

Poltre posant-s'hi bé per a la foto
Després d'esmorzar, vam desfer el camí fet per retornar a la passarel·la. De retorn vam veure alguns altres avets molt grans (tot i que no arribaven a les dimensions del primer que havíem fotografiat), un d'ells ben mort, malgrat que el seu tronc ens dona una idea de com devia ser en vida (petitó, precisament, segur que no)


I per mi, el més espectacular que vam veure és aquest de les imatges d'aquí sobre, un gran tronc que a pocs centímetres de terra es divideix en dues besses que s'abracen uns metres més enlaire. Com que no sabem del cert quin és l'Avet de Cireres, si n'he de triar algun, jo em quedo amb aquest últim (tot i que aquest no s'assembla gens ni mica al que surt a la fitxa dels Arbres Monumentals, així que no ho deu ser).

Pi Roi de Cireres
 
Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: Alt Àneu (Isil i Alós d'Isil, Bosc de Cireres)
Coordenades UTM ED50 (m): X
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 3,93 m
Capçada mitjana: 14,2 m
Edat estimada:

Si trobar l'Avet ja ens va semblar complicat (de fet, no sé si el vam arribar a trobar o no), el Pi Roi ja va ser un impossible. Malgrat haver-nos passat estona buscant amunt i avall, vam ser incapaços de trobar-lo. Segons les poques indicacions, el Pi Roi hauria d'estar relativament a prop de l'Avet, però dins de l'avetosa hi vam veure molt pocs pins roigs i cap d'ells s'acostava, ni de prop, al que seria un arbre monumental.

Doncs res, ara per ara aquest Pi ens quedarà pendent, a l'espera de tenir noves informacions que ens aclareixin on es troba, exactament, aquest arbre. Si algú me'n pot passar informació, serà molt ben rebuda.

dijous, 19 d’octubre de 2017

Roures dels Vilars de Valldarques (Coll de Nargó)

Declarats Arbres Monumentals: l'any 1988
Propietari: Francesc Fàbrega i Vilana
Terme municipal: Coll de Nargó (Valldarques)
Coordenades UTM ED50 (m): 
Alçària total: 26 m (I); 19 m (II)
Volt de canó: 4,8 m (I); 5,27 m (II)
Capçada mitjana: 12,5 m (I); 20 m (II)
Edat estimada:


Per arribar fins als Roures dels Vilars (o de Cal Vilàs) de Valldarques ens hem de dirigir a Coll de Nargó i d'allà agafar la carretera L-511 cap a Isona. Unes quantes (moltes) corbes més endavant, trobarem a mà esquerra una pista amb el cartell indicador de "Valldarques". Seguirem la pista principal, ignorant una bifurcació a la dreta, fins que veurem els grans roures. 

Malgrat que n'hi ha dos amb la placa identificativa d'Arbre Monumental, escampats per la zona hi trobarem una bona colla de roures dignes de contemplar. Ara bé, se'ns dubte, el Roure II és el més espectacular de tots (dic Roure II per les dimensions que posa a la web de la Generalitat, tot i que no tinc del tot clar quin seria l'I i quin el II).  

Marco en el mapa en vermell els dos roures amb placa identificativa i en blau els altres roures que teniu per aquí fotografiats.

Roures dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)
Tot i haver-hi anat a mitjans d'octubre, les altes temperatures feien que als arbres els costés més perdre la fulla, així que nosaltres els vam trobar amb el fullatge encara ben verd. De fet, em va sorprendre aquest color tan intens que tenien, potser també per efecte del dia radiant que ens va fer, digne de la millor primavera.
Roure II dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)
Roure II dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)
Roure II dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Altre roure (octubre de 2017)
Altre roure (octubre de 2017)
La part negativa de la visita va ser descobrir que el Roure I tenia el tronc ben partit per la meitat (ens va fer la sensació que devia ser recent), cosa que fa preveure que li queda poc temps de vida. Una llàstima.
Roure I dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Roure I dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Roure I dels Vilars de Valldarques (octubre de 2017)

Altre roure (octubre 2017)

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Alzinera de Coma Servera (Ribera d'Urgellet)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1988
Propietari: C. Baraut Jordana
Terme municipal: Ribera d'Urgellet (Montant de Tost)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 11 m
Volt de canó: 3,46 m 
Capçada mitjana: 17,6 m
Edat estimada:

Per arribar a l'Alzinera de Coma Servera (o Cervera, segons posa a la placa identificativa), de la C-14, entre Organyà i Hostalets de Tost, agafarem la carretera LV-4001 i farem les seves mil corbes fins a Montan (o Montant) de Tost. Seguirem avançant per la mateixa carretera, que aviat deixarà de ser asfaltada, tot i que fàcilment transitable, en direcció a Colldarnat/Sorribes, fins que veurem a la nostra esquerra una pista amb un cartell que ens indica la presència de l'alzina. L'Alzinera es troba pocs metres més endins.

Inici de la pista, amb l'antic cartell indicador d'arbre monumental

Alzinera de Coma Servera (octubre de 2017)