divendres, 9 de desembre del 2016

Faig de la Pedra (La Jonquera)

Declarat Arbre Monumental: l'any 2016
Propietari:
Terme municipal: La Jonquera (Requesens)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 20 m
Volt de canó: 4 m
Capçada mitjana: 26 m
Edat estimada:

Fins fa uns mesos, teníem la nostra col·lecció pel que fa als Arbres Monumentals de l'Alt Empordà. Fins que un bon dia, remirant la web de la Generalitat, vaig descobrir que hi havia aparegut un nou arbre, desconegut per nosaltres fins aquell moment, que ha estat inclòs oficialment al llistat d'arbres catalogats en l'última actualització feta fa poc temps. Es tracta del Faig de la Pedra, un impressionant faig que ve es mereixia una visita.

Ara, novament, hem tornat a completar la nostra llista particular de l'Alt Empordà, a l'espera que n'aparegui algun altre, idea que no és descartable.

Arribar fins al Faig de la Pedra és relativament fàcil i còmode, ja que pràcticament tot el trajecte es fa per pista forestal en molt bon estat, amb poc desnivell i clarament senyalitzat. Primer de tot, de la zona comercial de la Jonquera, agafarem la carretera que ens portarà fins a Cantallops. Des d'allà, agafarem la pista (de sorra, però transitable per a qualsevol vehicle) fins al nucli de Requesens (uns 7 quilòmetres de pista). Deixarem el vehicle prop de la cantina (amb vistes al castell, que podrem visitar si es tracta de cap de setmana o festiu) i iniciarem el camí a peu.

Castell de Requesens
Primer de tot, desfarem uns quants metres de la pista que uns instants abans haurem recorregut amb el vehicle. De seguida trobarem els primers pals indicadors i descobrirem que tenim diverses opcions. Per exemple, hi ha dos itineraris marcats com a "Faig de la Pedra", l'itinerari 3 i l'itinerari 3b. Nosaltres vam optar per la versió llarga, el 3, tot i que veient la volta que vam fer, potser val més escurçar-la una mica i agafar la variant del 3b. Tot dependrà de les ganes de caminar que tinguem, perquè la dificultat ve a ser la mateixa. 

Aquest recorregut és ideal per a fer una classe intensiva de botànica, ja que anirem trobant arbres de molts tipus diferents. Nosaltres hi vam ser a finals de tardor, amb la qual cosa vam poder comprovar clarament quins són de fulla perenne i quins de fulla caduca. A més, vam poder contemplar els grèvols carregats de fruit, amb les seves típiques boletes vermelles decorant-ho tot. 

Grèvol
De camí, anirem trobant cartells indicadors allà on hi hagi alguna bifurcació, fites amb una fletxa en aquells punts on ens podríem perdre i, ja arribant al Faig, marques grogues, que després anirem seguint en el camí de retorn fins a la cantina (molt més ràpid que el d'anada, així que val la pena fer l'itinerari circular en lloc de retornar desfent el camí fet). L'Itinerari 3 són unes 3 hores de recorregut circular (temps al que cal sumar l'estona que ens parem per fer fotos, ja que el lloc dona per a molt).

Punt on se separen les dues variants de l'itinerari
I ara us deixo unes quantes fotografies de la varietat arbòria que vam poder contemplar. Si n'he identificant algun malament, feu-m'ho saber, eh?

Blada
Castanyer (i alguna castanya que encara vam arreplegar)
Roure (amb les fulles a mig caure)
La pista per on va el recorregut
Uns estranys arbres plantats al mig del camí
Avellaner
Auró blanc
Un altre avellaner
Fageda
Faig
Roure (aquest ja ben peladet)
Pi Roig (de pins en vam veure molt pocs)
Faig de la Pedra (desembre de 2016)
Pedra del Faig (desembre de 2016)
Alzines
Sureres

divendres, 11 de novembre del 2016

Magnòlia del Roquer (Arbúcies)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Garolera
Terme municipal: Arbúcies (Jardí dendrològic del Roquer)
Coordenades UTM ED50 (m): X459767  Y 4629834
Alçaria total: 16 m
Volt de canó: 3,98 m
Capçada mitjana: 10,8 m
Edat estimada: plantada el 1873

El Jardí dendrològic del Roquer és un jardí privat al qual tan sols s'hi pot accedir en visita guiada. Situat al nucli urbà d'Arbúcies, als peus de les Agudes (que nosaltres no vam poder veure perquè estava ben ennuvolat), organitza una jornada de "portes obertes" cada any, quan al poble se celebra la Fira de la Tardor. 

Des que vam començar la nostra particular "cacera" d'Arbres Monumentals, cada any, per un motiu o altre, hem hagut d'anar postposant la visita al Roquer. Aquest any, ja a l'estiu vam marcar a la nostra agenda, amb color vermell ben vistós, el dia 6 de novembre, per tal que aquesta vegada no se'ns escapés l'oportunitat de conèixer la magnòlia més gran d'Europa, junt amb una altra bona colla d'arbres, coníferes majoritàriament (pins, avets, cedres, sequoies, xiprers), plantats el mateix any 1873, que bé podrien ser qualificats també com a Monumentals. 

Us deixo aquí sota algunes imatges dels preciosos exemplars que hi vam poder admirar. No surten gaire clares, però contra els núvols no hi podíem fer gran cosa, així que es veuen com es veuen. Com a mínim el dia es va aguantar i no ens va ploure, perquè llavors no hauríem pogut fer ni tan sols les fotos que vam fer. Potser caldrà marcar-ho de nou a l'agenda de l'any vinent...

Just entrar al jardí, el primer gran arbre que trobem és aquest cedre, una de les joies de la corona, ja que fa unes pinyes d'un color lilós no gens habituals.
Cedre
Malgrat que queda una mica dissimulat, enmig de tant arbre, també hi trobem al jardí uns quants grèvols. Aquest de sota és el més gran dels que vam veure.
Grèvol
Davant de la façana posterior de la casa del Roquer s'hi troba aquest espectacular xiprer que no entenc per què no té també la declaració de Monumental. Crec que és el xiprer més gran que he vist mai! Ho posaré en majúscules, perquè quedi més clar: ESPECTACULAR. Com que anàvem en visita guiada, no m'hi vaig poder entretenir gaire, perquè si no me l'hauria mirat ben mirat per totes bandes.
Xiprer
Xiprer

Més discrets, tot i que per nosaltres força més verinosos, trobem també al jardí diversos exemplars de teixos, com el de sota.
Teix
I aquest bonic ciques que, encara que no ho sembli, té la mateixa edat que els arbres més antics.

Ciques
Al centre del jardí hi ha una colla de coníferes d'alçada destacable, cedres i alguna sequoia que, malgrat que a la web diu que superen els 30 metres d'alçada, la nostra guia ens va dir que n'hi ha un parell (que podeu veure unes quantes fotos més avall) que es calcula que sobrepassen els 40 metres (novament, no entenc per què no són Monumentals). Des d'ara mateix, em declaro fan absoluta de les coníferes, sobretot cedres i sequoies...quina preciositat!

Cedre

Sequoia
Peu de la sequoia

Sequoia i cedre

Cedre
Hi havia també una bona colla d'avets de diferents tipus, així com pins i algun ginkgo (tot i que força més joves que la resta). No en poso cap imatge perquè no vaig aconseguir que en surtís cap de prou digne per posar-la aquí. Potser sí que haurem de repetir visita l'any vinent, a veure si enganxem un dia més assolellat i tot plegat té un altre aspecte.

I, òbviament, la seva joia més preuada, la magnòlia. Com que la visita la vam fer al novembre, no la vam poder veure florida, però sí amb fruits. Està afectada per un fong que fa que el tronc no presenti el seu millor aspecte, ja que es veu força buit per dins. Malgrat tot, les fulles es veien plenes de vitalitat i estava tota ben plena de fruits, així que, almenys aparentment, encara li queda corda per estona.
Magnòlia del Roquer (novembre de 2016)




Magnòlia
Al costat de la magnòlia, en un racó, dissimuladament, creix una altra sequoia, més petitona, però igualment destacable. Amb la seva companyia, vam acabar el nostre recorregut pel Jardí del Roquer. Per fi podíem tatxar la Magnòlia de la nostra llista d'objectius.
Sequoia

dimarts, 18 d’octubre del 2016

Una bona i esperada notícia

En aquesta entrada no diré gran cosa, simplement enllaçaré el pdf del DOGC publicat el dia 5 d'octubre de 2016. 

Ara em toca actualitzar dades a moltes de les meves entrades, per canviar allò de "Declarat Arbre Monumental: previst" per "Declarat Arbre Monumental: l'any 2016. Alguns d'aquests arbres gairebé se'ns moren esperant, però per fi ha arribat l'actualització del llistat oficial d'Arbres Monumentals de Catalunya.

Vinga, doncs, anem per feina.

divendres, 16 de setembre del 2016

Parc Samà (Cambrils)

Tal com diu a la web de la Generalitat, el Parc Samà és un "Parc del segle XIX i una de les millors representacions de la jardineria romàntica (14 ha), situat enmig de camps de conreu. Promogut per Salvador Samà (2n marquès de Marianao) el projecte va ser dut a terme per Josep Fontserè. La plantació va començar el 1881. Destaquen la casa, la cascada, el llac i la torre mirador de l’Angle sobre el fons de bosc de pins i margalló."

El Parc Samà es troba a la carretera T-312, entre Cambrils i Montbrió del Camp, al costat de la rotonda d'on surt la T-314 cap a Vinyols i els Arcs.


En aquest cas no es tracta d'un exemplar concret d'arbre, ni tan sols d'un conjunt d'arbres, sinó que allò que es considera monumental és el Jardí sencer. Antigament a la propietat no tan sols hi havia un gran jardí botànic, sinó també un zoològic particular, que va desaparèixer durant la Guerra Civil, tot i que encara se'n conserven algunes instal·lacions. Així, al Parc hi podem trobar diversos tipus d'arbres, alguns d'ells centenaris i, per tant, de grans dimensions: roures, til·ler, lledoners, pi blanc, cedres, castanyers d'índies, xiprers (un de 30 metres d'alçada), eucaliptus i, sobretot, moltes palmeres de diferents tipus. Malgrat que no hi hagi el zoo, dins les muralles del Parc hi trobem bona quantitat de petits animals que campen al seu aire pel jardí: tortugues, carpes, gallines, paons, ànecs, etc.

He de dir que el Parc en general em va crear una sensació contradictòria: per una banda, tenia la sensació que tot estava ben cuidat: els arbres es veien podats, el terra net de fulles i tot aparentment al seu lloc. Però, alhora, es respirava un ambient de decadència, sobretot en les edificacions, que deixava un cert mal gust de boca. Com que no m'acabava de decidir, vaig fer un cop d'ull als comentaris que circulen per Internet sobre el Parc i vaig poder comprovar que no sóc l'única que té aquesta sensació: per uns, és un lloc bonic i ben cuidat,  ideal per passejar-hi una bona estona; per altres, un lloc brut i deixat que fa vergonya de veure. Tal com diuen, per a gustos, colors, així que en tot cas, formeu-vos vosaltres mateixos la vostra pròpia opinió. Ara, un comentari del TripAdvisor em va cridar l'atenció, diu:

"Jardín botánico ? que se están riendo de la gente ? hay patos, gallinas, pavos reales, tortugas y poco más, como fauna y como flora tienen 4 matorrales secos..."

Estic d'acord amb què el lloc no llueix en excés, però mireu les fotos de sota, a veure si també us sembla que hi ha "4 matorrales secos" i prou. Crec que aquest senyor i jo no vam anar al mateix lloc... 

Per cert, les fotos són del setembre de 2016.

Roure pènol
Tortuga

Lledoner
Lledoner
Plàtans del passeig principal
Torre de l'Angle
Palmeres
Lledoner
Pi blanc
Eucaliptus glòbul blanc i antiga caseta dels lloros
Edifici principal
Castanyers d'ìndies
Font-sortidor
Ànecs muts
Ànec mut
Cedres
Taxodium dactara
Ànecs
Ànec mut
Carpa
Cuprés
Llac
Cuprés
Cascada
Paó
Gall
Xiprer