dissabte, 27 de juny del 2009

¡Que viene el coco!

Fa uns dies que em pregunto per què aquest any s'han convocat oposicions per entrar a formar part del cos de professors de secundària. No acabo d'entendre per què demanen que hi hagi més funcionaris quan està clar que, des de fa ja algun temps, i sobretot prenent com a excusa la ja mítica crisi econòmica, s'ha iniciat una important campanya de neteja de personal.

Personalment, ja en vaig patir les conseqüències fa justament un any, quan em van dir que, malgrat que havíem fet un pacte amb la Gene amb el qual em prometien plaça segura durant dos cursos, el juny passat va aparèixer misteriosament una llista, on sortia el meu nom entre molts altres, que ens feia saber que es trencava (unilateralment) aquest pacte (per no dir que se'l passaven pel forro) i a tots els de la llista que ens havien promès dos anys de tranquil·litat ens feien fora dels llocs que ocupàvem i se suposa que havíem d'ocupar també el curs següent.

Aquest curs, però, la cosa és encara molt pitjor. Un company meu sempre diu que l'actual conseller d'educació, el sr. E.M., hi és precisament per fer "la feina bruta", és a dir, trobar qualsevol mètode, sigui el que sigui, per reduir despeses, encara que això vagi en perjudici de tot el professorat i, el que és pitjor, de tot l'alumnat.

Aquestes últimes setmanes han estat ballant moltes xifres de cara al curs vinent: quantitat d'alumnes previstos, quantitat de grups que hi haurà en cada curs i, per tant, quantitat de professors en plantilla. El curs passat ja ens vam trobar que ens van treure un grup a 4t d'ESO, cosa que ha estat un total fracàs per aquells alumnes que haurien d'haver anat en el tercer grup, que és el de reforç (cinc d'ells hauran de repetir curs, perquè aquest any no han pogut fer res de bo). Aquest any, en canvi, no perilla només aquest tercer grup de 4t, sinó que perilla un grup en cada curs si les xifres no arriben on se suposa que han d'arribar.

Fins a cert punt, entenc la pèrdua del 4t C aquest curs, ja que a 4t hi havia tan sols 50 alumnes i hauria estat una mica absurd fer tres grups, però el curs vinent, a 4t hi haurà 70 alumnes, vint més que aquest any, i tot i això el Departament ha decidit que es mantenen igualment els dos grups! A veure, jo sóc de lletres i les matemàtiques em costen una mica, però jo diria que no em surten els càlculs: 70 nanos dividits en dos grups, això vol dir...35 alumnes per classe!!!

Doncs sí, ho heu llegit bé, la gran novetat d'aquests últims dies és que les brillants mentes pensantes del Departament d'Educació han decidit que la millor manera de reduir despeses és reduir grups i així reduir professorat, cosa que vol dir menys sous per pagar. Això sí, a primària cada nen amb el seu portàtil, que segur que així aprendran molt millor que amb un mestre!

Us imagineu un grup de 1r d'ESO amb 35 nanos insuportables i impossibles de controlar? Si ja es fa difícil amb 25, com ho farem amb deu nanos més per classe?! Ja sé que alguns em direu que fa uns anys, en una aula hi podien haver fins a 40 alumnes o fins i tot més i que tots vam sobreviure i que tampoc va sortir tan malament. Hi estic d'acord, a la meva classe de primària érem 37 i 40 a la classe del costat, però us asseguro que el comportament que teníem nosaltres llavors amb el que tenen els nens d'ara no s'assembla en res.

Recordo que quan el professor ens cridava l'atenció perquè estàvem parlant, tots ens quedàvem callats mirant a terra i ningú s'atrevia a dir res més; o quan algú no portava els deures fets, no aixecava la vista de la taula i es posava tot vermell de vergonya abans de reconèixer que, efectivament, no havia fet la feina.

Ara, t'hi deixes la veu cridant per aconseguir que hi hagi silenci i ni tan sols així ho aconsegueixes. De fet, de vegades fins i tot hi ha qui diu "Ai, profe, no cridis tant, que tinc mal de cap" I quan no fan els deures, et vénen i et diuen "No els he fet, què vols que hi faci?" Quan algú arriba tard perquè s'ha adormit et deixa anar un "Què vols? M'he adormit, no és culpa meva!" Ah, no, encara serà culpa meva! O s'han deixat la feina que havien d'entregar a casa i et deixen anar un "I què vols que hi faci, m'ho he deixat a casa!" I t'ho diuen tan tranquils, com si la culpa de tot fos meva!

Em fa por pensar en el curs vinent. No em veig fent classe amb 35 nanos alhora, més si són com els impresentables que he tingut aquest curs a 1r. Ara, això sí, el Departament t'omple l'aula d'alumnes i, a sobre, t'exigeix "atenció a la diversitat". Per si no n'hi hagués prou amb haver de tenir en compte les necessitats específiques de cada un dels alumnes, aquest últim curs fins i tot ja ens han fet posar per escrit la programació individualitzada que hem hagut de fer per alguns alumnes que porten un informe psiquiàtric segons el qual tenen tantes dificultats que necessiten una programació diferent de la resta (és a dir, que pràcticament els has de fer una classe especial per a ells, mentre ALHORA estàs fent la classe per a tota la resta!).

Està clar, no? Resulta que hauré de dedicar el meu temps a la maleïda burocràcia d'anar posant inútilment sobre paper programacions, no només de cada una de les classes que tingui, sinó també la de cada alumne amb informe (total, posem-hi unes deu programacions diferents més o menys), això mentre preparo les classes del dia següent, tenint en compte que he de fer una classe diferent per a cada un dels 35 alumnes, perquè tots tenen les seves pròpies necessitats (i en un dia no tinc una sola classe, sinó tres o quatre o cinc, segons el dia), i mentre, alhora, corregeixo la feina que m'hauran entregat el dia anterior, etc.

I després resulta que hi ha mals resultats i la culpa és del professorat, que no està prou ben preparat!!

A aquests maleïts buròcrates que tenen aquestes brillants idees els haurien de tancar un dia sencer amb un grup com el dels imbècils de primer cursque he tingut aquest últim trimestre, a veure què tal se'n sortirien. Segur que als deu minuts sortirien corrent de la classe horroritzats per anar a buscar algú que els ajudés!!

Com això segueixi així, no sé pas a on anirem a parar, però està clar que les coses en lloc de millorar van empitjorant amb el temps (això sí, totes les aules amb el seu ordinador i projector, per tenir els noiets atontats amb qualsevol estúpida pel·lícula, que sembla que així aprenen més).

Quina por! I així se suposa que he d'estar motivada per passar les opos? Ja m'imagino el curs vinent alguns professors dient als seus fills: "Vinga, a dormir, que si no vindrà el Conseller d'Educació i se t'emportarà!"