Propietari:
Terme municipal: La Vansa i Fórnols (Sorribes de la Vansa)
Coordenades UTM ED50 (m):
Alçària total: 18 m (I); 15,5 m (II)
Volt de canó: 5,46 m; 4,01 (II)
Capçada mitjana: 13,5 m; 13,7 m (II)
Edat estimada:
Trobar els Pins Vells de l'Arp no és excessivament complicat, tot i que a nosaltres tampoc ens va resultat tan senzill com semblava d'entrada.
Primer de tot, ens dirigirem cap a l'estació d'esquí de Tuixent-La Vansa. Nosaltres hi vam accedir des de la banda del Berguedà, passant per Gósol, des d'on podem contemplar el sempre majestuós Pedraforca de ben a prop, Josa de Cadí i Tuixent.
Un cop a les instal·lacions de l'estació d'esquí, podem deixar el cotxe al seu aparcament o bé fer els 400 metres de pista fins al Refugi de l'Arp. A l'aparcament de l'estació hi trobarem aquest cartell que veieu aquí a sota, que ens indica que hi ha un itinerari de natura per visitar els Pins vells de l'Arp. Així doncs, pel que diu, el recorregut hauria de ser fàcil.
Nosaltres, com que som fanàtics de fer pistes, vam decidir deixar el cotxe a l'aparcament del refugi, on vam trobar un panell informatiu sobre aquest itinerari dels Arbres Vells de l'Arp. El primer que hi vam veure, i que ens va espantar per un moment va ser:
"L'itinerari es pot seguir entre el 16 d'abril i el 31 d'octubre. Des de l'1 de novembre fins el 15 d'abril cal preservar la tranquil·litat del bosc perquè és l'època d'hivernada del gall fer i qualsevol molèstia o estrès podria posar en perill la seva supervivència."
Per un moment vam pensar que hauríem fet tot el viatge en va, però no, per pocs dies encara no ens trobàvem dins del període d'hivernació, així que vam acabar de fer un cop d'ull al cartell i ens vam posar a caminar.
L'itinerari fa un recorregut circular que comença seguint durant un quilòmetre la pista, s'endinsa al bosc, passa pel costat dels Pins Vells i se'n va a trobar el tallafoc que ens porta directament a les instal·lacions de l'estació d'esquí.
D'entrada sembla que l'itinerari ha d'estar perfectament ben senyalitzat: senyal a l'aparcament de l'estació d'esquí, panell al costat del refugi, cartell indicador allà on hem de deixar la pista per entrar dins del bosc.
 |
| Cartel que ens indica que ens endinsem al bosc |
Però resulta que el camí es fa molt evident fins aquí, perquè un cop dins del bosc ens trobarem que no hi ha cap sender fressat que ens marqui el recorregut i hem d'anar seguint uns pals pintats de groc mig amagats entre els arbres que no es veuen clarament uns des dels altres, així que hem d'anar una mica a l'aventura, intuint cap a on deu anar el camí.
A aquest fet s'hi suma que els arbres catalogats com a "monumentals" encara no tenen placa identificativa, així que, tenint en compte que tampoc disposem de les mides ni les característiques dels tres Pins i que la zona està plena de pins de grans dimensions, al final ens vam dedicar a anar fent fotos a tots els pins que ens van cridar l'atenció, sense saber quins són els tres que estan catalogats.
 |
| L'Avi (octubre de 2017) |
Després d'estar donant voltes pel bosc, buscant fites i arbres, vam pensar que ja n'hi havia prou, així que vam anar a cercar el tallafoc que ens conduiria directament a l'estació d'esquí.
 |
| Tallafocs |
