divendres, 11 de novembre del 2016

Magnòlia del Roquer (Arbúcies)

Declarat Arbre Monumental: l'any 1992
Propietari: família Garolera
Terme municipal: Arbúcies (Jardí dendrològic del Roquer)
Coordenades UTM ED50 (m): X459767  Y 4629834
Alçaria total: 16 m
Volt de canó: 3,98 m
Capçada mitjana: 10,8 m
Edat estimada: plantada el 1873

El Jardí dendrològic del Roquer és un jardí privat al qual tan sols s'hi pot accedir en visita guiada. Situat al nucli urbà d'Arbúcies, als peus de les Agudes (que nosaltres no vam poder veure perquè estava ben ennuvolat), organitza una jornada de "portes obertes" cada any, quan al poble se celebra la Fira de la Tardor. 

Des que vam començar la nostra particular "cacera" d'Arbres Monumentals, cada any, per un motiu o altre, hem hagut d'anar postposant la visita al Roquer. Aquest any, ja a l'estiu vam marcar a la nostra agenda, amb color vermell ben vistós, el dia 6 de novembre, per tal que aquesta vegada no se'ns escapés l'oportunitat de conèixer la magnòlia més gran d'Europa, junt amb una altra bona colla d'arbres, coníferes majoritàriament (pins, avets, cedres, sequoies, xiprers), plantats el mateix any 1873, que bé podrien ser qualificats també com a Monumentals. 

Us deixo aquí sota algunes imatges dels preciosos exemplars que hi vam poder admirar. No surten gaire clares, però contra els núvols no hi podíem fer gran cosa, així que es veuen com es veuen. Com a mínim el dia es va aguantar i no ens va ploure, perquè llavors no hauríem pogut fer ni tan sols les fotos que vam fer. Potser caldrà marcar-ho de nou a l'agenda de l'any vinent...

Just entrar al jardí, el primer gran arbre que trobem és aquest cedre, una de les joies de la corona, ja que fa unes pinyes d'un color lilós no gens habituals.
Cedre
Malgrat que queda una mica dissimulat, enmig de tant arbre, també hi trobem al jardí uns quants grèvols. Aquest de sota és el més gran dels que vam veure.
Grèvol
Davant de la façana posterior de la casa del Roquer s'hi troba aquest espectacular xiprer que no entenc per què no té també la declaració de Monumental. Crec que és el xiprer més gran que he vist mai! Ho posaré en majúscules, perquè quedi més clar: ESPECTACULAR. Com que anàvem en visita guiada, no m'hi vaig poder entretenir gaire, perquè si no me l'hauria mirat ben mirat per totes bandes.
Xiprer
Xiprer

Més discrets, tot i que per nosaltres força més verinosos, trobem també al jardí diversos exemplars de teixos, com el de sota.
Teix
I aquest bonic ciques que, encara que no ho sembli, té la mateixa edat que els arbres més antics.

Ciques
Al centre del jardí hi ha una colla de coníferes d'alçada destacable, cedres i alguna sequoia que, malgrat que a la web diu que superen els 30 metres d'alçada, la nostra guia ens va dir que n'hi ha un parell (que podeu veure unes quantes fotos més avall) que es calcula que sobrepassen els 40 metres (novament, no entenc per què no són Monumentals). Des d'ara mateix, em declaro fan absoluta de les coníferes, sobretot cedres i sequoies...quina preciositat!

Cedre

Sequoia
Peu de la sequoia

Sequoia i cedre

Cedre
Hi havia també una bona colla d'avets de diferents tipus, així com pins i algun ginkgo (tot i que força més joves que la resta). No en poso cap imatge perquè no vaig aconseguir que en surtís cap de prou digne per posar-la aquí. Potser sí que haurem de repetir visita l'any vinent, a veure si enganxem un dia més assolellat i tot plegat té un altre aspecte.

I, òbviament, la seva joia més preuada, la magnòlia. Com que la visita la vam fer al novembre, no la vam poder veure florida, però sí amb fruits. Està afectada per un fong que fa que el tronc no presenti el seu millor aspecte, ja que es veu força buit per dins. Malgrat tot, les fulles es veien plenes de vitalitat i estava tota ben plena de fruits, així que, almenys aparentment, encara li queda corda per estona.
Magnòlia del Roquer (novembre de 2016)




Magnòlia
Al costat de la magnòlia, en un racó, dissimuladament, creix una altra sequoia, més petitona, però igualment destacable. Amb la seva companyia, vam acabar el nostre recorregut pel Jardí del Roquer. Per fi podíem tatxar la Magnòlia de la nostra llista d'objectius.
Sequoia